4. BIOGRAFIA Antònia Font és un grup format en 1997 a Mallorca, la seva música es caracteritza pel seu to festiu i lletres fantàstiques. Temes habituals en la seva música són l'espai, l'astronomia, la astronáutica, la robòtica, el mar... temes molt allunyats, en general, als habituals en la majoria de grups. Sovint estableixen un joc entre aquests temes i els quotidians i pròxims, per a destacar així el constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món que estem immersos. Se li classifica habitualment com un grup de pop, encara que ells manifesten que al compondre les cançons no tenen "prejudicis d'estil" i que això és una mica que sovint surt espontàniament. El compositor del grup és Joan Miquel Oliver, que alhora és el guitarrista. També ha editat discos en solitari i compon per a altres grups. 1999 2001 2002 2004 2006 2007
5. Podríem considerar com a poemes les lletres d’aquestes cançons? Sí perquè les lletres tenen les característiques d'un poema. La rima, la personificació, la metàfora... Tenen, a més a més, la peculiaritat de transmetre emocions que l'autor, a partir d'aquestes característiques, ha amagat dins les lletres de les cançons. “ El primer disc dels Antònia Font, intitulat Antònia Font, va sortir el 1999. Té un regust de mar, de bombolles, d'ones, de sol i roques, de barques i de paraules plenes d'encís i de poesia.“ http://botiboti.org/grupsweb/antoniafont.html
14. GUERRA DE SEXES Aquesta imatge té un doble sentit, ja que vol representar l’acte sexual humà mitjançant parts de l'engrapadora i el trepant. L’engrapadadora és “oberta” mentre el trepant dóna una imatge d’un penis humà en erecció.
15. FRÀGIL Aquest cal·ligrama representa l’equilibri mundial. Aquest equilibri encara no s’ha trobat. En aquesta imatge el món es fa una pregunta a sí mateix: Trobarem algun dia aquest equilibri?
16. EL PAS DEL TEMPS Aquesta fotografia ens representa el pas del temps a través de les petjades que deixem al llarg de la nostra vida. Aquestes petjades mai s’esborren i són els records que sempre ens acompanyen.
17. POSEM ULLERES A LA CEGUESA HUMANA T A ? T C A ? O T V R I E U C Q N E E ..Bellesa.. ..Lletgesa.. ...Llum... veritat... ..foscor.. mentida.. ..bondat…amor..blanc.. ..maldat…odi...negre... ...respecte... felicitat....... ... menyspreu...tristesa... ...netedat .... civilitat........ ...brutícia... incivilitat ...... ...generosita t.. . fidelitat... .... avarícia .. . infidelitat... ..confian ça...esp erança. .desconf iança... buidor... ..amo r..enamor ament ..odi.d esanamor ament ...riure... somni.. . plorar...malson. ....sort..... .desgràcia Aquesta imatge vol representar la barreja de contradiccions com l’amor i l’odi, de manera que la gent vegi les coses d’una altra manera, des d’un altre punt de vista.
18. CAU Aquesta imatge representa que aquesta paraula és polisèmica i per tant té dos significats: cau, de caure. Per això les paraules descendeixen. I cau, de amagatall. Per això les paraules queden arraulides.
20. Indignació: Un dijous al matí, on tot era bonic, a classe de català, ens la van voler colar. Ens volen fer pagar, així ell podrà dinar, una gran mariscada, per la seva cara. LA CRISI HA ARRIBAT, I 12€ HE DE PAGAR, MA MARE EM FOTRÀ, UNA OSTIA AMB LA MÀ. La Roser ens vol suspendre, sinó anem a veure’l. Som uns desgraciats, i a sobre anem caminant!
21. Arribar tard Un dilluns a les vuit, quan els carrers són buits, apareix a la porta, amb cara de morta. L’Elena arriba tard, com el més passat. Una estona al passadís, Amb ganes de fer pis. COM ES QUE ARRIBES TARD, SI VIUS AQUÍ AL COSTAT? COM ES QUE ARRIBES TARD, SI PORTES AIXÒ AL NAS? Al cap d’una estona, L’Elena dintre es troba. Una bona excusa, Ha de dir mentre bufa. x2
23. Deixa caure els braços. Deixa sentir la pluja a la cara, sentir-la a la pell. El contacte amb l'aigua. Camina descalça, deixa't sentir el fred, el terra humit que ha deixat el pas de la pluja. Tanca els ulls. Escolta. Escolta com parla el silenci. Baixa, amb veu molt baixa... ...
24. Viatge a França Demà marxo a França i me'n porto l'esperança agafaré confiança com agafo una llança. Visitaré la Torre Eiffel, menjaré gel i escoltaré un violoncel.
25. L'Anaïs té pis i li agrada l'anis. Al matí vesteix blau marí. A la tarda la lia parda amb camisa de quadres, i a la nit es fica a llit amb un vestit embotit. L'Anaïs
26. M'ha vingut olor a merda, serà que he menjat herba. Si em tiro un pet, sortirà tot desfet. Si em tiro un rot, em ficaran un clatellot. Olor desconegut