SlideShare a Scribd company logo
1 of 36
HIPERSOMNIA DIURNA

     Cas Clínic
Història Clínica-anamnesi
• Dona de 47 anys
  – Motiu de consulta 31/08/2011
     • Cansament
     • Somnolència diürna
     • Pèrdua de força quan fa esforços i quan riu
     • Passió de son, es queda dormida en l’ordinador i
       conduint
     • Roncs nocturns
     • Dolor abdominal independent amb la ingesta,
Història Clínica - anamnesi
• Antecedents familiars sense interès
• No al·lèrgies conegudes
• Antecedents personals
  – HTA (16/11/2011)
  – Pielonefritis (04/10/2010)
  – Defunció marit 25/11/2008
• Hàbits tòxics
  – Fumadora de 1 paquet dia
  – No alcohol
  – No altres drogues
Història Clínica - anamnesi
• Proves diagnòstiques
  – Eco reno- vesical: mínim èctasi pielocalicilial
    esquerre


• Medicació habitual
  – Enalapril 10
  – Lormetazepan 1 mg (0-0-1)
E Física
• Conscient orientada i normocolorejada
• TA BE 147/102 post Tt 151/91 FC 64x’
• Ac rítmic, sinusal amb buf cardíac II/VI
  diastòlic
• AP: M conservat, sense sorolls sobreafegits
• SatO2:97%
• ECG:Eix:0ª PR 0.16 QRS:0.08 QT: No alt
  repolarització.
O Diagnòstica i Pla
• ????
DD somnolència excessiva
•   Sdr. apnea e hipopnea del son
•   Interaccions farmacològiques
•   Hipersòmnia idiopàtica
•   Narcolèpsia
•   Altres Malaties
    –   Associada a la depressió
    –   Lesions del SNC ( hipotalàmiques)
    –   Distròfia miotonica
    –   Alt endocrines i metabòliques
    –   Sdr Kleine-Levin
TRASTORNS DEL SON (TS)
• Concepte i Funcions
• Epidemiologia
• Fisiopatologia
  – Vigilia
  – Son
     • Moviments oculars ràpids (REM)
     • Sense moviments oculars ràpids ( no REM)
• Classificació
TS-Epidemiologia
• Un terç dels adults ha tingut algun trastorn del
  son
• El 50% dels > 65 anys tenen TS
• Només un 17% el consideren un problema de
  salut per venir al metge
TS - Concepte i Funcions
• Es un estat de activitat cerebral necessari per totes
  les especies animals, ocupa aproximadament un
  terç de les nostres vides (4-10h) i es necessari pel
  funcionament psicofísic normal i pel
  desenvolupament de l’activitat en la vigília
• Funcions
   – Restauració homeostàtica dels teixits, fonamentalment
     del SNC
   – Conservació d’energia
   – Eliminació de records irrellevants
   – Conservació de la memòria perceptiva e implícita
TS- Fisiopatologia
• Vigília
   – L’activitat cerebral es caracteritza per frec ràpides
• Son (el cicle es repeteix 3-6 vegades per nit)
   – No REM
      • Fase I En l’ inici del son (5%)
      • Fase II Activitat mes lenta que l’anterior (50%)
      • Fase III i IV Activitat encara mes lenta (frec d) (20%) es el son
        més profund
   – REM (25%)
      •   Augmenta el metabolisme cerebral
      •   Torna al ritme i freqüència similar a la vigília
      •   Moviments ràpids del ulls, s’atura la termoregulació
      •   Tumescència de penis i clítoris
TS- Classificació (DSMIV-TR)
• TS Primaris
    – Disomnies
        •   Insomni Primari
        •   Hipersòmnia Primària
        •   Narcolèpsia
        •   Trastorn del son relacionat amb la respiració
        •   Trastorn del ritme circadià
        •   NO especificada
    – Parasomnies.
        •   Malsons
        •   Terrors nocturns
        •   Somnambulisme
        •   NO especificada
• TS per un altre procés mental
    – Insomni relacionat amb un trastorn mental
    – Hipersòmnia relacionat amb un trastorn mental
• Altres trastorns del son
    – TS degut a una malaltia mèdica
    – TS induït per substàncies
TS PRIMARI- DISOMNIES
• INSOMNI PRIMARI
  – Dificultat per conciliar o mantenir el son i/o la sensació
    subjectiva de tenir un son no reparador
  – Es el més freqüent 15% de adults , un 30% si es transitori o
    de curta duració
  – Més freqüent en dones i gent gran
  – Les situacions estressants en persones ansioses son els
    desencadenants
  – Insomni de conciliació o despertar precoç, si dormen tota la
    nit sol ser un son no reparador
  – Diagnòstic pel DSMIV-TR es quan la durada es superior a un
    més
  – Insomni de curta duració si dura de una setmana a un més
  – Insomni transitori si es menor a una setmana
TS PRIMARI- DISOMNIES
• HIPERSOMNIA PRIMÀRIA
  – Somnolència excessiva durant com a mínim un més
    en forma d’episodis exageradament allargats de son
    nocturn i/o episodis de son diürn quasi cada dia
  – Alteracions
     • Alentiment difús del ritme de fons en el EEG
     • Alt secreció hormona de creixement i H tirotropa
     • Elevació en LCR de metabòlits de serotonina i dopamina
  – Es una malaltia crònica
  – Les migdiades NO son reparadores i s’han d’evitar
  – TT: Metilfenidato, metanfetamina,mazinol, modafanil
TS PRIMARI- DISOMNIES
• TS RELACIONAT AMB LA RESPIRACIÓ
  – Prevalença : 2% en dones i 4%homes
     • Un 43% de les hipersòmnies diürnes
  – Durant el son REM l’activitat muscular es troba
    disminuïda afavorint el col·lapse de les vies aéreas
  – Factors predisponents
     • Obesitat
     • Sedants o hipnòtics
     • Característiques craneo – facials
TS PRIMARI- DISOMNIES
• TS RELACIONAT AMB LA RESPIRACIÓ 2
  – Clínica
     •   Somnolència diürna
     •   Alteració del rendiment laboral
     •   Disminució de la concentració,canvi de personalitat
     •   Deteriorament cognitiu
     •   Durant el son : roncs , apnees ( central, obstructiva)
  – DG
     • Clínic, polisomnografia
  – Tractament
     •   De elecció en casos moderats i greus : CPAP
     •   Tecniques conductuals , pèrdua de pes
     •   Fluoxetina
     •   Uvulopalatofaringoplastia
TS PRIMARI- DISOMNIES
• TRASTORN DEL RITME CIRCADIÀ
  – El ritme circadià pot ser alterat per factors
     • Exògens
        – Treballs per torns rotatoris
        – Jet lag
     • Endògens : alteracions orgàniques del SNC
TS PRIMARI- DISOMNIES
• DISSOMNIES NO ESPECIFICADES
  – Sdr de cames inquietes
     • Parestèsies en les cames que provoquen la imperiosa
       necessitat de moure-les
     • Normalment en EEII però un 50% també braços
     • El 50% tenen història familiar
     • Moviments periòdics de les cames a intervals de 20-40s en
       les fases no REM i son fragmentat
     • Es un son poc reparador
     • Clínica: somnolència diürna ( a vegades únic símptoma)
     • Associat a
        – Mioclon nocturn, anèmia, embaràs urèmia i nefropaties greus
     • TT: Benzos o Dopaminèrgics ( L-dopa/Bromocriptina)
TS PRIMARI- DISOMNIES
• DISSOMNIES NO ESPECIFICADES
  – Mioclon nocturn
    • Normal en nounats, desapareix en infància i pot torna
      en la vellesa
    • Es pot associar a Sdr. Apnea del Son,
      narcolèpsia,urèmia, Diabetis i alteracions de SNC
    • TT
       – Teràpia cognitiva conductual
       – Benzodiazepines i/o L-dopa o bromocriptina
TS PRIMARI- DISOMNIES
             Narcolèpsia
• Epidemiologia
  – Prevalença 0.05%
  – Afecta mes a homes que a dones
  – Inici principalment entre 15-30 anys
TS PRIMARI- DISOMNIES
          Narcolèpsia- Etiologia
• Genetica
  – 1-2% de familiars de primer grau desenvolupen la
    malaltia
• Associació HLA
  – DR2, DQb1*0602 (34%) DQA1*0102
• Narcolèpsia secundària ( Les Hipotàlem posterior)
  –   Trauma
  –   Desmielinitzant
  –   Tumor
  –   Encefalitis
TS PRIMARI- DISOMNIES
Narcolèpsia- Fisiopatogènia
          • Hipersensibilitat del sistema colinèrgic
            muscarínic
               – Activen el talam en el son REM produint desincronia
                 cortical
               – Les vies descendent provoquen l’atonia
          • Defecte en la regulació monoaminèrgica del
            son REM
               – Inhibeixen les neurones productores del son REM
                 duran la vigília i el son NOREM
          •   Alteració en les neurones secretores de
              hipocretina en el hipotàlem lateral
               – Inhibeix el son no REM i manté la vigília
TS PRIMARI- DISOMNIES
             Narcolèpsia
• Clínica
  – Símptomes cardinals
     • Somnolència diürna excessiva (100%)
     • Cataplexia (75%)
  – Símptomes secundaris
     • Al·lucinacions hipnagògiques (30%)
     • Paràlisis del son (25%)


  – Els 4 símptomes un 11-14%
TS PRIMARI- DISOMNIES
           Narcolèpsia - Clínica
• Somnolència diürna
  – Instauració brusca e irresistible de son entrant directament
    en fase REM
  – És el primer símptoma de la malaltia
  – Facilitada per condicions ambientals i monòtones però pot
    donar-se en qualsevol moment (menjant, parlant, anant en
    bicicleta...)
  – Duració variable 2-20 min
  – Es desperten recuperats amb vigília normal durant un
    període de 1-3 h
  – Les crisis de son solen repetir-se a les mateixes hores
  – Poden donar lloc a conductes automàtiques
  – Pot estar associat a visió doble, coïssor conjuntival, dificultat
    concentrar la mirada, cefalees
TS PRIMARI- DISOMNIES
          Narcolèpsia - Clínica
• La Cataplexia
  – Símptoma patognomònic de la narcolèpsia
  – Pèrdua brusca i reversible del to ms durant la vigília
  – Desencadenada
     • Factors emocionals positius com el somriure
     • També per negatius com ansietat, enuig, estrés
  – Afectació parcial de la ms però amb preservació de la
    ms extraocular i diafragmàtica ( NO asfixia)
  – DD amb crisi epilèpsia
  – Duració de segons a minuts
  – NO alteracions de consciència , memòria
  – Freqüència variable ( de 1 al anys a diverses al dia)
TS PRIMARI- DISOMNIES
            Narcolèpsia - Clínica
• Al·lucinacions hipnagògiques
   – Imatges o sensacions viscudes que apareixen durant la
     vigília sobre tot en moments de somnolència intensa o
     durant els moments de paràlisi del son
   – Son viscuts com experiències percentuals
• Paràlisi del son
   – Incapacitat transitòria i generalitzada en moures, parlar
     o respirar amb normalitat durant la transició del son –
     vigília
   – Duren de 1 min fins a 15 min
   – A diferència de la cataplexia acaben de forma
     espontània o quan es toca al pacient
TS PRIMARI- DISOMNIES
            Narcolèpsia - Clínica
•   EL son nocturn es fragmentat i de poca qualitat
•   Somnis intensos
•   Es desperten sovint
•   Augmenta amb l’edat
TS PRIMARI- DISOMNIES
    Narcolèpsia – Qualitat de vida
• Malaltia crònica que altera tots els aspectes de la
  vida social i professional
• Alteració cognitiva : Pèrdua de memòria? En les
  proves estandarditzades son normals
• Alteracions Psicopatològiques ( Depressió,
  vergonya, ansietat)
• Repercussió psicosocial
   – Acadèmics en nen i adolescents, etiquetats de
     mandrosos
   – Major prevalença de problemes laborals
   – Alt risc de tenir accidents 37%
TS PRIMARI- DISOMNIES
         Narcolèpsia - Diagnòstic
• Història clínica
   – Hipersòmnia
   – Trastorns psiquiàtrics
   – Abús de drogues
• Proves neurofisiològuiques
   – Polisomnografia
      • Disminució de la latència del son (<7 min)
      • Escurçament en la latència del primer REM
   – Proves genètiques (no confirma ni exclueix)
      • HLA, HLA Dr2
   – Hipocretina en LCR
TS PRIMARI- DISOMNIES
        Narcolèpsia - Diagnòstic
Polisomnografia Normal   Polisomnografia Narcolèptic
TS PRIMARI- DISOMNIES
      Narcolèpsia - Tractament
• Multidimensional
  – Farmacològic
  – Comportamental
  – Ambiental
  – Psicoterapèutic
TS PRIMARI- DISOMNIES
       Narcolèpsia - Tractament
• Somnolència
  – Modafinilo
     • 200-400mg/dia
  – Metilfenidato
     • 20-40mg/dia
     • Mecanisme i efectes 2aris similar a amfetamines
  – Oxibat sòdic
     • 4.5-9 g /dia
     • Potencial abús
TS PRIMARI- DISOMNIES
        Narcolèpsia - Tractament
• Cataplexia
  – Oxibat sòdic (? el mecanisme)
  – Clomipramina 10-150mg/dia
  – Fluoxetina 20-80mg/dia
  – Venlafaxina 75-150mg /dia
TS PRIMARI- DISOMNIES
       Narcolèpsia - Tractament
• Tractament conductual
  – Migdiades curtes diürnes
  – Horari regular del son
  – NO alcohol ni begudes amb cafeïna abans de dormir
  – Exercicis durant 20min/dia 4-5h abans d’allitar-se
  – Comunicar l’entorn acadèmic per evitar
    abandonament
  – En la feina avisar als supervisor per evitar riscos
  – Menjars lleugers abans d’activitats importants
  – Programar migdiada de 15 min desprès dels àpats
BIBLIOGRAFIA
•   Raquel Olalla Herbosa y Mª José Tercero Gutierrez. Ambito Farmaceutico.
    Narcolepsia: Clínica diagnostico y tratamiento. Vol 29 nº2 Marzo-Abril 2010
•   Psicomed.net (http://www.psicomed.net/dsmiv/dsmiv13.html)
•   Farreras-Rozman Medicina Interna Pg1407-1412 Elselvier 2008
•   A. Merino Fernandez Pellon:Trastronos del sueño; Medicine.2007;9(86):5550-
    5557
•   Marian Carretero Colomer. Actualidad Cientifica Avances Farmacológicos.
    Cataplejia Tratamiento de un sintoma de la narcolepsia. Vol 26 nº 10nov 2007
•   C.Alba Romero y Mª Prieto Marcos. Guia de Actuación en AP. Pg452-457
    Tercera Edición 2006.
•   Adam Zeman, Tom Britton, Neil Douglas et.all.Narcolepsy and excessive
    daytime sleepness BMJ Vol.329 25 september 2004
•   M.D. de la Calzada, S. Giménez, S. Pérez, N. González y M. Lorente Narcolepsia
    y otras hipersomnias Jano,30 mayo- 5Junio2003. Vol XIV nº1479
MOLTES GRÀCIES

More Related Content

What's hot (9)

Insomnia
InsomniaInsomnia
Insomnia
 
El son en els nens (2021)
El son en els nens (2021)El son en els nens (2021)
El son en els nens (2021)
 
Ictus pediàtric. 2021
Ictus pediàtric. 2021Ictus pediàtric. 2021
Ictus pediàtric. 2021
 
Alteracions neurològiques
Alteracions neurològiquesAlteracions neurològiques
Alteracions neurològiques
 
Exposició 3
Exposició 3Exposició 3
Exposició 3
 
Epilepsia
Epilepsia Epilepsia
Epilepsia
 
Psicofarmacologia
PsicofarmacologiaPsicofarmacologia
Psicofarmacologia
 
Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1
 
Malalties mentals
Malalties mentalsMalalties mentals
Malalties mentals
 

Viewers also liked (10)

Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral
Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral
Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral
 
Picades animals marins
Picades animals marinsPicades animals marins
Picades animals marins
 
Abordatge de la Fibril·lació auricular
Abordatge de la Fibril·lació auricularAbordatge de la Fibril·lació auricular
Abordatge de la Fibril·lació auricular
 
Abordatge del pacient amb demència
Abordatge del pacient amb demènciaAbordatge del pacient amb demència
Abordatge del pacient amb demència
 
Neuralgia pudendo.pptx np$
Neuralgia pudendo.pptx np$Neuralgia pudendo.pptx np$
Neuralgia pudendo.pptx np$
 
ICTUS DEL TERRITORI POSTERIOR
ICTUS DEL TERRITORI POSTERIORICTUS DEL TERRITORI POSTERIOR
ICTUS DEL TERRITORI POSTERIOR
 
Caso clínico de Diplopia
Caso clínico de DiplopiaCaso clínico de Diplopia
Caso clínico de Diplopia
 
Hipertermia Y Golpe De Calor
Hipertermia Y Golpe De Calor Hipertermia Y Golpe De Calor
Hipertermia Y Golpe De Calor
 
Código Ictus
Código IctusCódigo Ictus
Código Ictus
 
Paginas de matematicas
Paginas de matematicasPaginas de matematicas
Paginas de matematicas
 

Similar to Narcolepsia

Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)ximojuan35
 
Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)
Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)
Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)Caterina Ferreres Català
 
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínics
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínicsAtenció al pacient geriàtric. Casos clínics
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínicsRamon Morera i Castell
 
Treball de recerca: Trastorns del son
Treball de recerca: Trastorns del sonTreball de recerca: Trastorns del son
Treball de recerca: Trastorns del sonGisela Pujol
 
Trastorns obsesivo compulsius
Trastorns obsesivo compulsiusTrastorns obsesivo compulsius
Trastorns obsesivo compulsiussarapinos
 
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat Cambras
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat CambrasEls ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat Cambras
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat CambrasUniversity of Barcelona
 
Trastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaTrastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaPediatriadeponent
 
Presentacio (2)
Presentacio (2)Presentacio (2)
Presentacio (2)abad12
 
L’insomni letal familiar
L’insomni letal familiarL’insomni letal familiar
L’insomni letal familiarjulia
 
Toc per públic no especialista
Toc per públic no especialistaToc per públic no especialista
Toc per públic no especialistacavl
 
Tm orgànic x ximo juan
Tm orgànic x ximo juanTm orgànic x ximo juan
Tm orgànic x ximo juanximojuan35
 

Similar to Narcolepsia (20)

Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
 
Psicosis
PsicosisPsicosis
Psicosis
 
Trastorn bipolar
Trastorn bipolarTrastorn bipolar
Trastorn bipolar
 
Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)
Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)
Trastorn Obsessivo Compulsiu (Mireia I Felisa)
 
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínics
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínicsAtenció al pacient geriàtric. Casos clínics
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínics
 
Treball de recerca: Trastorns del son
Treball de recerca: Trastorns del sonTreball de recerca: Trastorns del son
Treball de recerca: Trastorns del son
 
Insomnia
InsomniaInsomnia
Insomnia
 
Trastorns obsesivo compulsius
Trastorns obsesivo compulsiusTrastorns obsesivo compulsius
Trastorns obsesivo compulsius
 
Psicologiiia l esquizofrènia1
Psicologiiia l esquizofrènia1Psicologiiia l esquizofrènia1
Psicologiiia l esquizofrènia1
 
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat Cambras
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat CambrasEls ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat Cambras
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat Cambras
 
Transtornbipolar psico
Transtornbipolar psicoTranstornbipolar psico
Transtornbipolar psico
 
cbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdfcbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdf
 
Trastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaTrastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infància
 
Trastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu CompulsiuTrastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu Compulsiu
 
CAS CLÍNIC TOS CRÒNICA
CAS CLÍNIC TOS CRÒNICACAS CLÍNIC TOS CRÒNICA
CAS CLÍNIC TOS CRÒNICA
 
Presentacio (2)
Presentacio (2)Presentacio (2)
Presentacio (2)
 
L’insomni letal familiar
L’insomni letal familiarL’insomni letal familiar
L’insomni letal familiar
 
Toc per públic no especialista
Toc per públic no especialistaToc per públic no especialista
Toc per públic no especialista
 
Tm orgànic x ximo juan
Tm orgànic x ximo juanTm orgànic x ximo juan
Tm orgànic x ximo juan
 
Histèria
HistèriaHistèria
Histèria
 

More from Unitat Docent Medicina de Família i Comunitaria. Canet de Mar

More from Unitat Docent Medicina de Família i Comunitaria. Canet de Mar (20)

Sessio PSAP its Canet
Sessio PSAP its CanetSessio PSAP its Canet
Sessio PSAP its Canet
 
Odontologia
Odontologia Odontologia
Odontologia
 
No tot és alzheimer
No tot és alzheimerNo tot és alzheimer
No tot és alzheimer
 
Maneig de la Hepatitis C a antenció primaria
Maneig de la Hepatitis C a antenció primariaManeig de la Hepatitis C a antenció primaria
Maneig de la Hepatitis C a antenció primaria
 
Tractament Malaltia Renal Cròpnica
Tractament Malaltia Renal CròpnicaTractament Malaltia Renal Cròpnica
Tractament Malaltia Renal Cròpnica
 
Exploració genoll
Exploració genollExploració genoll
Exploració genoll
 
Terapia topica
Terapia topicaTerapia topica
Terapia topica
 
Incidents de seguretat
Incidents de seguretatIncidents de seguretat
Incidents de seguretat
 
Sessió primàries mts des 2015
Sessió primàries mts des 2015Sessió primàries mts des 2015
Sessió primàries mts des 2015
 
Oxigenoterapia domiciliaria
Oxigenoterapia domiciliariaOxigenoterapia domiciliaria
Oxigenoterapia domiciliaria
 
Presentaciómemoria psico 1 (1)
Presentaciómemoria psico 1 (1)Presentaciómemoria psico 1 (1)
Presentaciómemoria psico 1 (1)
 
Caso clínico
Caso clínicoCaso clínico
Caso clínico
 
Pp muletas
Pp muletasPp muletas
Pp muletas
 
Embenat compressiu de turmell
Embenat compressiu de turmellEmbenat compressiu de turmell
Embenat compressiu de turmell
 
Malaltia venosa Crònica
Malaltia venosa CrònicaMalaltia venosa Crònica
Malaltia venosa Crònica
 
Presentacion app s'acabo
Presentacion app s'acaboPresentacion app s'acabo
Presentacion app s'acabo
 
Actividad Física en un Equipo de Atención Primaria de Salud
Actividad Física en un Equipo de Atención Primaria de SaludActividad Física en un Equipo de Atención Primaria de Salud
Actividad Física en un Equipo de Atención Primaria de Salud
 
Saos rolo 2015 1
Saos rolo 2015 1Saos rolo 2015 1
Saos rolo 2015 1
 
Autorehabilitación en Omalgia y Lumbalgia
Autorehabilitación en Omalgia y LumbalgiaAutorehabilitación en Omalgia y Lumbalgia
Autorehabilitación en Omalgia y Lumbalgia
 
Bronquiolitis 2015
Bronquiolitis 2015Bronquiolitis 2015
Bronquiolitis 2015
 

Narcolepsia

  • 1. HIPERSOMNIA DIURNA Cas Clínic
  • 2. Història Clínica-anamnesi • Dona de 47 anys – Motiu de consulta 31/08/2011 • Cansament • Somnolència diürna • Pèrdua de força quan fa esforços i quan riu • Passió de son, es queda dormida en l’ordinador i conduint • Roncs nocturns • Dolor abdominal independent amb la ingesta,
  • 3. Història Clínica - anamnesi • Antecedents familiars sense interès • No al·lèrgies conegudes • Antecedents personals – HTA (16/11/2011) – Pielonefritis (04/10/2010) – Defunció marit 25/11/2008 • Hàbits tòxics – Fumadora de 1 paquet dia – No alcohol – No altres drogues
  • 4. Història Clínica - anamnesi • Proves diagnòstiques – Eco reno- vesical: mínim èctasi pielocalicilial esquerre • Medicació habitual – Enalapril 10 – Lormetazepan 1 mg (0-0-1)
  • 5. E Física • Conscient orientada i normocolorejada • TA BE 147/102 post Tt 151/91 FC 64x’ • Ac rítmic, sinusal amb buf cardíac II/VI diastòlic • AP: M conservat, sense sorolls sobreafegits • SatO2:97% • ECG:Eix:0ª PR 0.16 QRS:0.08 QT: No alt repolarització.
  • 6. O Diagnòstica i Pla • ????
  • 7. DD somnolència excessiva • Sdr. apnea e hipopnea del son • Interaccions farmacològiques • Hipersòmnia idiopàtica • Narcolèpsia • Altres Malaties – Associada a la depressió – Lesions del SNC ( hipotalàmiques) – Distròfia miotonica – Alt endocrines i metabòliques – Sdr Kleine-Levin
  • 8. TRASTORNS DEL SON (TS) • Concepte i Funcions • Epidemiologia • Fisiopatologia – Vigilia – Son • Moviments oculars ràpids (REM) • Sense moviments oculars ràpids ( no REM) • Classificació
  • 9. TS-Epidemiologia • Un terç dels adults ha tingut algun trastorn del son • El 50% dels > 65 anys tenen TS • Només un 17% el consideren un problema de salut per venir al metge
  • 10. TS - Concepte i Funcions • Es un estat de activitat cerebral necessari per totes les especies animals, ocupa aproximadament un terç de les nostres vides (4-10h) i es necessari pel funcionament psicofísic normal i pel desenvolupament de l’activitat en la vigília • Funcions – Restauració homeostàtica dels teixits, fonamentalment del SNC – Conservació d’energia – Eliminació de records irrellevants – Conservació de la memòria perceptiva e implícita
  • 11. TS- Fisiopatologia • Vigília – L’activitat cerebral es caracteritza per frec ràpides • Son (el cicle es repeteix 3-6 vegades per nit) – No REM • Fase I En l’ inici del son (5%) • Fase II Activitat mes lenta que l’anterior (50%) • Fase III i IV Activitat encara mes lenta (frec d) (20%) es el son més profund – REM (25%) • Augmenta el metabolisme cerebral • Torna al ritme i freqüència similar a la vigília • Moviments ràpids del ulls, s’atura la termoregulació • Tumescència de penis i clítoris
  • 12. TS- Classificació (DSMIV-TR) • TS Primaris – Disomnies • Insomni Primari • Hipersòmnia Primària • Narcolèpsia • Trastorn del son relacionat amb la respiració • Trastorn del ritme circadià • NO especificada – Parasomnies. • Malsons • Terrors nocturns • Somnambulisme • NO especificada • TS per un altre procés mental – Insomni relacionat amb un trastorn mental – Hipersòmnia relacionat amb un trastorn mental • Altres trastorns del son – TS degut a una malaltia mèdica – TS induït per substàncies
  • 13. TS PRIMARI- DISOMNIES • INSOMNI PRIMARI – Dificultat per conciliar o mantenir el son i/o la sensació subjectiva de tenir un son no reparador – Es el més freqüent 15% de adults , un 30% si es transitori o de curta duració – Més freqüent en dones i gent gran – Les situacions estressants en persones ansioses son els desencadenants – Insomni de conciliació o despertar precoç, si dormen tota la nit sol ser un son no reparador – Diagnòstic pel DSMIV-TR es quan la durada es superior a un més – Insomni de curta duració si dura de una setmana a un més – Insomni transitori si es menor a una setmana
  • 14. TS PRIMARI- DISOMNIES • HIPERSOMNIA PRIMÀRIA – Somnolència excessiva durant com a mínim un més en forma d’episodis exageradament allargats de son nocturn i/o episodis de son diürn quasi cada dia – Alteracions • Alentiment difús del ritme de fons en el EEG • Alt secreció hormona de creixement i H tirotropa • Elevació en LCR de metabòlits de serotonina i dopamina – Es una malaltia crònica – Les migdiades NO son reparadores i s’han d’evitar – TT: Metilfenidato, metanfetamina,mazinol, modafanil
  • 15. TS PRIMARI- DISOMNIES • TS RELACIONAT AMB LA RESPIRACIÓ – Prevalença : 2% en dones i 4%homes • Un 43% de les hipersòmnies diürnes – Durant el son REM l’activitat muscular es troba disminuïda afavorint el col·lapse de les vies aéreas – Factors predisponents • Obesitat • Sedants o hipnòtics • Característiques craneo – facials
  • 16. TS PRIMARI- DISOMNIES • TS RELACIONAT AMB LA RESPIRACIÓ 2 – Clínica • Somnolència diürna • Alteració del rendiment laboral • Disminució de la concentració,canvi de personalitat • Deteriorament cognitiu • Durant el son : roncs , apnees ( central, obstructiva) – DG • Clínic, polisomnografia – Tractament • De elecció en casos moderats i greus : CPAP • Tecniques conductuals , pèrdua de pes • Fluoxetina • Uvulopalatofaringoplastia
  • 17. TS PRIMARI- DISOMNIES • TRASTORN DEL RITME CIRCADIÀ – El ritme circadià pot ser alterat per factors • Exògens – Treballs per torns rotatoris – Jet lag • Endògens : alteracions orgàniques del SNC
  • 18. TS PRIMARI- DISOMNIES • DISSOMNIES NO ESPECIFICADES – Sdr de cames inquietes • Parestèsies en les cames que provoquen la imperiosa necessitat de moure-les • Normalment en EEII però un 50% també braços • El 50% tenen història familiar • Moviments periòdics de les cames a intervals de 20-40s en les fases no REM i son fragmentat • Es un son poc reparador • Clínica: somnolència diürna ( a vegades únic símptoma) • Associat a – Mioclon nocturn, anèmia, embaràs urèmia i nefropaties greus • TT: Benzos o Dopaminèrgics ( L-dopa/Bromocriptina)
  • 19. TS PRIMARI- DISOMNIES • DISSOMNIES NO ESPECIFICADES – Mioclon nocturn • Normal en nounats, desapareix en infància i pot torna en la vellesa • Es pot associar a Sdr. Apnea del Son, narcolèpsia,urèmia, Diabetis i alteracions de SNC • TT – Teràpia cognitiva conductual – Benzodiazepines i/o L-dopa o bromocriptina
  • 20. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia • Epidemiologia – Prevalença 0.05% – Afecta mes a homes que a dones – Inici principalment entre 15-30 anys
  • 21. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia- Etiologia • Genetica – 1-2% de familiars de primer grau desenvolupen la malaltia • Associació HLA – DR2, DQb1*0602 (34%) DQA1*0102 • Narcolèpsia secundària ( Les Hipotàlem posterior) – Trauma – Desmielinitzant – Tumor – Encefalitis
  • 22. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia- Fisiopatogènia • Hipersensibilitat del sistema colinèrgic muscarínic – Activen el talam en el son REM produint desincronia cortical – Les vies descendent provoquen l’atonia • Defecte en la regulació monoaminèrgica del son REM – Inhibeixen les neurones productores del son REM duran la vigília i el son NOREM • Alteració en les neurones secretores de hipocretina en el hipotàlem lateral – Inhibeix el son no REM i manté la vigília
  • 23. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia • Clínica – Símptomes cardinals • Somnolència diürna excessiva (100%) • Cataplexia (75%) – Símptomes secundaris • Al·lucinacions hipnagògiques (30%) • Paràlisis del son (25%) – Els 4 símptomes un 11-14%
  • 24. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Clínica • Somnolència diürna – Instauració brusca e irresistible de son entrant directament en fase REM – És el primer símptoma de la malaltia – Facilitada per condicions ambientals i monòtones però pot donar-se en qualsevol moment (menjant, parlant, anant en bicicleta...) – Duració variable 2-20 min – Es desperten recuperats amb vigília normal durant un període de 1-3 h – Les crisis de son solen repetir-se a les mateixes hores – Poden donar lloc a conductes automàtiques – Pot estar associat a visió doble, coïssor conjuntival, dificultat concentrar la mirada, cefalees
  • 25. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Clínica • La Cataplexia – Símptoma patognomònic de la narcolèpsia – Pèrdua brusca i reversible del to ms durant la vigília – Desencadenada • Factors emocionals positius com el somriure • També per negatius com ansietat, enuig, estrés – Afectació parcial de la ms però amb preservació de la ms extraocular i diafragmàtica ( NO asfixia) – DD amb crisi epilèpsia – Duració de segons a minuts – NO alteracions de consciència , memòria – Freqüència variable ( de 1 al anys a diverses al dia)
  • 26. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Clínica • Al·lucinacions hipnagògiques – Imatges o sensacions viscudes que apareixen durant la vigília sobre tot en moments de somnolència intensa o durant els moments de paràlisi del son – Son viscuts com experiències percentuals • Paràlisi del son – Incapacitat transitòria i generalitzada en moures, parlar o respirar amb normalitat durant la transició del son – vigília – Duren de 1 min fins a 15 min – A diferència de la cataplexia acaben de forma espontània o quan es toca al pacient
  • 27. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Clínica • EL son nocturn es fragmentat i de poca qualitat • Somnis intensos • Es desperten sovint • Augmenta amb l’edat
  • 28. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia – Qualitat de vida • Malaltia crònica que altera tots els aspectes de la vida social i professional • Alteració cognitiva : Pèrdua de memòria? En les proves estandarditzades son normals • Alteracions Psicopatològiques ( Depressió, vergonya, ansietat) • Repercussió psicosocial – Acadèmics en nen i adolescents, etiquetats de mandrosos – Major prevalença de problemes laborals – Alt risc de tenir accidents 37%
  • 29. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Diagnòstic • Història clínica – Hipersòmnia – Trastorns psiquiàtrics – Abús de drogues • Proves neurofisiològuiques – Polisomnografia • Disminució de la latència del son (<7 min) • Escurçament en la latència del primer REM – Proves genètiques (no confirma ni exclueix) • HLA, HLA Dr2 – Hipocretina en LCR
  • 30. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Diagnòstic Polisomnografia Normal Polisomnografia Narcolèptic
  • 31. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Tractament • Multidimensional – Farmacològic – Comportamental – Ambiental – Psicoterapèutic
  • 32. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Tractament • Somnolència – Modafinilo • 200-400mg/dia – Metilfenidato • 20-40mg/dia • Mecanisme i efectes 2aris similar a amfetamines – Oxibat sòdic • 4.5-9 g /dia • Potencial abús
  • 33. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Tractament • Cataplexia – Oxibat sòdic (? el mecanisme) – Clomipramina 10-150mg/dia – Fluoxetina 20-80mg/dia – Venlafaxina 75-150mg /dia
  • 34. TS PRIMARI- DISOMNIES Narcolèpsia - Tractament • Tractament conductual – Migdiades curtes diürnes – Horari regular del son – NO alcohol ni begudes amb cafeïna abans de dormir – Exercicis durant 20min/dia 4-5h abans d’allitar-se – Comunicar l’entorn acadèmic per evitar abandonament – En la feina avisar als supervisor per evitar riscos – Menjars lleugers abans d’activitats importants – Programar migdiada de 15 min desprès dels àpats
  • 35. BIBLIOGRAFIA • Raquel Olalla Herbosa y Mª José Tercero Gutierrez. Ambito Farmaceutico. Narcolepsia: Clínica diagnostico y tratamiento. Vol 29 nº2 Marzo-Abril 2010 • Psicomed.net (http://www.psicomed.net/dsmiv/dsmiv13.html) • Farreras-Rozman Medicina Interna Pg1407-1412 Elselvier 2008 • A. Merino Fernandez Pellon:Trastronos del sueño; Medicine.2007;9(86):5550- 5557 • Marian Carretero Colomer. Actualidad Cientifica Avances Farmacológicos. Cataplejia Tratamiento de un sintoma de la narcolepsia. Vol 26 nº 10nov 2007 • C.Alba Romero y Mª Prieto Marcos. Guia de Actuación en AP. Pg452-457 Tercera Edición 2006. • Adam Zeman, Tom Britton, Neil Douglas et.all.Narcolepsy and excessive daytime sleepness BMJ Vol.329 25 september 2004 • M.D. de la Calzada, S. Giménez, S. Pérez, N. González y M. Lorente Narcolepsia y otras hipersomnias Jano,30 mayo- 5Junio2003. Vol XIV nº1479