Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013 Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic

1. Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre
servei
Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer?
Arquitectura i Sostenibilitat Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
9 d’abril de 2013

2. 1. CONTEXT
2

3. Context
 Canvi Global
Usos del
sòl
Ecosistemes Població
Canvi global
Altres
Model
socioeconòmic
Canvi
climàtic
Activitat humana Variabilitat natural
3

4. Context
 Canvi Global
CANVI CLIMÀTIC
Un gran desafiament
(ambiental) del segle XXI
ENERGIA ALIMENTACIÓ
GEOESTRATÈGIA
COMERÇ AIGUA
POLÍTICA GLOBAL 4
INTERNACIONAL

5. Context
 Concentració atmosfera CO2
30.000 MT CO2.
38.000 MT CO2eq
280 ppm (2009 Sense LULUCF)
4.721 MT CO2 eq.
+38%
+1ºC 0,13%
1,1% 355,9 MT CO2 eq.
389 ppm
14,1%
50,1 MT CO2 eq.
Mauna Loa 2012 391 ppm
Dades 2010 5

6. Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011)
3.0
2.5
-1
0
9
2.0
1.5
1.0
0.5
0.0
-0.5
-1.0
-1.5
-2.0
C
6
9
1
u
p
e
c
s
º
)
(
r
í
t m
A
lid
a
o
n
-2.5
-3.0
1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980
6
2000

7. 2. ADAPTACIÓ
7

8. Context
 Algunes precisions
Escalfament global és un Perquè la T mitjana no és tota la
concepte “enganyós” història.
Sembla indicar: Clima = Patrons climàtics: mitjanes,
•Procés uniforme a tot el planeta. extrems, distribució temporal i espacial:
•Afecta només la T. •Calor - Fred
•Gradual. •Nuvolositat - Claror
•Amb probabilitat de ser benigne. •Humitat - Sequedat
Quan en realitat: •Plugims - Aiguats
•Altament no-uniforme. •Nevades - Gruix (neu) - Fon (neu)
•No implica només la T. •Brises – Tempestes – Tornados -
•Ràpid comparat amb la capacitat Huracans, ...
d’adaptació. Canvi climàtic significa: ruptura dels
•Efectes negatius per la majoria de llocs i patrons climàtics.
temps futurs.
La Temperatura mitjana global és un índex de l’estat del clima global. Petits
canvis en l’índex canvis grans en el patró climàtic.
8

9. • Increment observat i projectat
estadísticament significatiu de la
temperatura
• Reducció del cabal circulant en rius
(2071-2100) d’entre el 16%-34%
• Disminució de la velocitat del vent
• Increment observat de la
temperatura de l’aigua del mar
(Estartit)
• Augment observat del nivell del mar
(Estartit)
Ecosistemes més vulnerables
•Pirineus (T + 4.6ºC finals de
sègle)
•Delta de l’Ebre (canvis en el
nivell del mar)
9

10. Mapa de la vulnerabilitat regional per increments en la temperatura (esquerra) i
fenòmens extrems (dreta).
Font: EU Regional Policy DG Internal Challenges in the Perspective of 2020 (April
2009)
10

11. Estratègia Catalana d’Adaptació al CC
 Impactes
Evolució de la T de l’aigua del mar a l’Estartit durant l’estiu (ºC)
iv a
cat
n ifi
ig
ts
en
m
tica
d ís
s ta
iv ae
o sit
p
ia
è nc
nd
Te
11

12. Estratègia Catalana d’Adaptació al CC
 Impactes
12

13. Impactes previstos cap a finals del present segle en els escenaris
A2 i B1 a Catalunya
Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A. i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de Catalunya
13

14. Estratègia Catalana d’Adaptació al CC
 Impactes
Àrees mé s vulnerables:
Pireneu (regions muntanyoses) i Delta de l’Ebre (zones
costaneres).
Principal impacte climàtic:
Increment de temperatura, increment
de valors extrems i onades de calor.
Sistema mé s vulnerable:
AIGUA
Sector Públic / Privat :
Sensibilitat i acció é s generalment baix.
Sector pú blic é s crucial per garantir una política coherent entre les
diferents polítiques sectorials (transversalitat) i ajudar en la seva
eficàcia i eficiè ncia.
14

15. 3. ESTRATÈGIA CATALANA D’ADAPTACIÓ AL
CANVI CLIMÀTIC (ESCACC)
15

16. Adaptació
 Conceptes
L’adaptació té per
Risc objecte reduir el risc i
de l’esdeveniment climàtic els danys per impactes
actuals i futurs, d’una
manera eficaç i/o
explotant els
Probabilitat X Vulnerabilitat beneficis potencials
de succés del sistema i/o sector (Llibre Verd UE).
( Exposició X Sensibilitat )- Capacitat adaptativa
Preventiva/ Mala
Tova/Dura
Correctiva adaptació
16

17. Impactes sobre sectors i sistemes
Salut Infraestructures de transport
Biodiversitat
Infraestructures energètiques Gestió de l’aigua
Indústria i Serveis
Gestió forestal Agricultura
Turisme
Urbanisme i Habitatge Pesca
17

18. Impactes previstos a Catalunya
Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global
Afectacions en la producció agrícola
Cereals
Fruita dolça
Agricultura i ramaderia
Oliveres
Vinya
Afectacions en la ramaderia
Canvis fenològics
Canvis deguts a la menor disponibilitat d'aigua
Biodiversitat Migració d'espècies
Canvis en la composició de les espècies
Canvis funcionals
Disminució de la capacitat d'embornal
Degradació d'hàbitats
Biodiversitat ecosistemes marins Alteracions de les comunitats tròfiques
Menor freqüència de mortalitats massives
Tropicalització de les espècies
Afectacions en la disponibilitat d'aigua
Alteracions físicoquímiques de l'aigua
Alteracions en masses d'aigua subterrànies
Gestió de l'aigua Alteracions sobre els règims estacionals
Afectacions degudes a fenòmens extrems de precipitació
Afectacions sobre les aigües residuals i el seu tractament
Implicacions econòmiques
Canvis en la distribució de les espècies
Major aridesa i erosió dels sòls
Gestió forestal Canvis fisiològics ( d'embornals a fonts de CO2)
Reducció de l'àrea d'espècies de fusta productiva
Augment del risc d'incendis forestals
Accés a les primeres matèries i lliurament de producte acabat
Aturades en la producció
Indústria i serveis
Danys a les instal·lacions productives
Danys a l'entorn i al medi ambient
18

19. Impactes previstos a Catalunya (cont.)
Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global
Afectacions en les instal·lacions de generació elèctriques
Afectacions en les instal·lacions de transport i distribució de l'energia
Infraestructures energètiques
Implicacions econòmiques
Augment de la demanda energètica
Afectacions en el transport viari
Afectacions en el transport ferroviari
Infraestructures de transport Implicacions econòmiques
Afectacions en el transport aeri i marítim
Afectacions en les infraestructures costeres
Pautes de reproducció
Alteracions biològiques
Distribució de les principals espècies comercials
Fenologia
Pesca
Alteració de la trofodinàmica
Invasió d'espècies al·lòctones
Pesca
Aqüicultura
Onades de calor: increments de Temperatura i dels seus valors extrems
Qualitat de l'aire
Al·lergens aeris
Salut Danys a les persones deguts als fenòmens extrems (extrems climàtics)
Exposició exsessiva a la radiació UV
Malalties transmeses per vectors
Proliferació de malalties infeccioses
Variació del confort climàtic
Disponibilitat de recursos hídrics
Turisme Afectació de la cota de neu
Augment de la variabilitat climàtica i de fenòmens extrems
Canvis en els ecosistemes naturals i el paisatge
Augment de la demanda energètica
Afectacions a les estructures dels edificis
Urbanisme i habitatge
Major ferqüència d'illes de calor urbanes
Danys a les persones
19

20. ESCACC
 Impactes i mesures
63 impactes Potencial
Observats
analitzats dels
que 32 só n ja 4
24 19
observats!!
0
4 4
RESUM IMPACTES
8
Canvi global
RESUM DE MESURES Podem
actuar!!
30 GENÉ RIQUES (transversals)
152 ESPECÍ FIQUES (71 sectors / 81
sistemes)
182 TOTAL
20

21. ESCACC
 Objectius
Objectiu Ser menys vulnerable
Estratè gic als impactes del canvi
climàtic mesures especifiques per:
Sistemes naturals
generar Agricultura i ramaderia
Coneixement Biodiversitat
i transferir Gestió de l’aigua
Informació Gestió forestal
Objectiu
Operacion Sectors socioeconò mics
al Energia
Augmentar Pesca
la Capacitat Salut
Adaptativa Industria, Serveis i Comerç
Mobilitat i infraestructures de
transport
Turisme
RDI Urbanisme i Habitatge
Objectiu
PLANIFICACI mesures genè riques
Transvers Ó transversals pels sistemes
al OPORTUNITAT naturals i socioeconomics
S 21

22. ESCACC
 Mesures
URBANISME I HABITATGE
Sector vulnerable als impactes del canvi climàtic
per l’augment de la demanda energètica i major
freqüència de les illes de calor urbanes.
Nombre total Nombre total de
d’impactes mesures
4 12
QUÈ PODEM FER?
Elaborar polítiques actives que fomentin la rehabilitació d’habitatges a partir de mesures
d’incentivació i de programes formatius sobre la rehabilitació.
Incidir en l’ordenació territorial i urbanística, així com en la implantació i distribució d’usos del
sòl, ja que la causa primera de la mobilitat “evitable” és la planificació.
Fomentar l’establiment de criteris bioclimàtics en la construcció de nous edificis i també en la
rehabilitació d’edificis i àrees urbanes.
22

23. ESCACC
 Mesures
SECTOR ENERGÈTIC
Sector molt vulnerable als impactes climàtics associats a
ventades, inundacions, tempestes, etc. Les afectacions
sobre les instal·lacions de generació, transport i distribució
elèctriques comporten importants implicacions
econòmiques i socials ja conegudes a Catalunya.
Nombre total Nombre total de
d’impactes mesures
4 10
QUÈ PODEM FER?
Determinar el grau de vulnerabilitat al canvi climàtic de les infraestructures energètiques de
Catalunya més vulnerables (centrals nuclears, elèctriques, hidroelèctriques, eòliques...).
Establir la transició cap a un model energètic més diversificat, descentralitzat, baix en carboni,
econòmicament dinamitzador, socialment inclusiu i ambientalment conseqüent tal i com preveu
el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya.
Adaptar preventivament les xarxes de distribució i transport d’energia davant els impactes
previstos i promoure els canvis necessaris a la normativa reguladora davant situacions
derivades del canvi climàtic. 23

24. ESCACC
 Mesures
AGRICULTURA I
RAMADERIA
Nombre total Nombre total de
d’impactes mesures
6 15
QUÈ PODEM FER?
Fomentar les investigacions de l’IRTA, d’altres centres de
recerca i de departaments universitaris entorn l’impacte de
l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre la productivitat dels
cultius de reg o de secà.
Sector molt vulnerable als impactes del
Incorporar en la planificació del reg agrícola els impactes canvi climàtic amb variacions sobre la
observats i projectats del canvi climàtic a Catalunya i, producció agrícola de cereals, fruita
especialment, les actuals deficiències en la garantia de dolça, oliveres i vinya.
disponibilitat d’aigua. Es preveuen també variacions en la
producció i qualitat dels productes
Afavorir la implantació de l’agricultura de derivats, augment del risc d’aparició de
proximitat a través d’incentius fiscals per tal d’aconseguir malalties i plagues i pèrdua de pastures
una agricultura sostenible. durant l’estiu per als ramats
24

25. ESCACC
 Mesures
Barrera hidràulica contra la intrusió
marina a l’aqüífer del Llobregat
Quan des de l’Agència Catalana de
l’Aigua es va gestar el projecte de la
barrera hidràulica a partir de la injecció
d’aigua regenerada en l’aqüífer profund
del Llobregat es va fer com una de les
mesures per evitar la sobreexplotació
històrica de l’aqüífer, conjuntament amb
les basses de recàrrega i el Pla
d’ordenació d’extraccions.
Agència Catalana de l’Aigua
Un dels impactes previstos (i en part ja observats) del canvi climàtic en zones
costaneres és l’increment del nivell del mar que, conjuntament amb una menor
recàrrega de les aigües subterrànies, afavorirà la salinització dels aqüífers
costaners. La barrera contra la intrusió salina és, doncs, una mesura excel·lent
d’adaptació al canvi climàtic.
25

26. ESCACC
 Mesures
La diversificació de les estacions
turístiques d’hivern
Algunes estacions d’esquí propietat de
la Generalitat de Catalunya com Núria o
La Molina han estat pioneres en oferir
una oferta turística més enllà de l’època
de neu, mitjançant noves activitats que
atrauen un públic familiar: excursions
amb guia, recorreguts amb cavalls, tir
amb arc, passeigs amb canoes, etc.
La Molina Generalitat de Catalunya
L’ampliació del ventall d’activitats i de l’època de l’any per a gaudir-les no només
suposa afavorir la viabilitat econòmica d’aquestes estacions d’esquí, sinó també
adaptar-se a un dels impactes previstos (i, en part, ja observats) del canvi climàtic:
la reducció del nombre de dies amb neu.
26

27. ESCACC
 Mesures
Pla d’actuació per prevenir els
efectes de l’onada de calor sobre la
salut (POCS)
Impulsat pel Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya i revisat per
última vegada el 2012, el POCS
estableix una sèrie de mesures i
recomanacions a la població més
vulnerable per prevenir els impactes de
les onades de calor.
Generalitat de Catalunya
Les onades de calor seran un dels fenòmens meteorològics extrems
que més incrementarà la seva freqüència i intensitat en el futur com a
conseqüència del canvi climàtic.
27

28. ESCACC
 Propers passos
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Plans d’acció sectorials Informe
• Promoguts pels diferents • Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Departaments  Anàlisi dels Plans d’Acció.
• Participació pública i privada • Comissió Interdepartamental de Canvi
• Priorització de mesures Climàtic,
• Pressupost  Cada 3 anys (màxim), presentarà
al Govern i el Parlament un
informe de progrés sobre
l’ESCACC i determinarà la
Desenvolupament tècnic necessitat de la seva revisió.
Desenvolupament d’un conjunt d’indicadors
per avaluar de forma efectiva la
vulnerabilitat dels diferents sectors i
sistemes.
28

29. Moltes gràcies
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
http:// www.gencat.cat/canviclimatic
e-correu: occc@gencat.cat
29