Presentació de Jordi Vayreda, Jordi Martínez-Vilalta, Mireia Banqué del CREAF a la jornada de presentació de l'estudi CANVIBOSC: Vulnerabilitat de les espècies forestals al canvi climàtic, el 30 d'octubre de 2013, organitzada per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el CREAF

1. Foto: (cc) Cos d’Agents Rurals la Garrotxa
Jordi Vayreda
Jordi Martínez-Vilalta
Mireia Banqué
Jornada tècnica. Canvibosc
Els boscos davant del
canvi climàtic

2. El paper dels boscos a escala global
• Proporcionen bens i serveis ecosistèmics.
• Regulen el clima
• Incideixen en el cicle d’energia, del carboni,
de l’aigua i regulen la composició atmosfèrica
• Ocupen ~30% de la superfície terrestre.
• Emmagatzemen ~45% de C terrestre.
• Capturen ~30% de les emissions
antropogèniques de CO2

3. Els boscos mantenen la seva capacitat d’embornal de C
1.11 ± 0.82 Pg C any-1 (1990 -2007)
1.04 ± 0.79 Pg C any-1 (1990-1999)
1.20 ± 0.85 Pg C any-1 (2000-2007)
Pan et al 2011, Science

4. El paper dels boscos de la Península com a embornals de C
2
1
0
Dehesa
[-1.0, -0.5)
3
Plantation
Carbon stock change
4
Natural
0.0
5
General
Dehesa
Plantation
Natural
General
0
0.1
Dehesa
1
0.2
Plantation
2
0.3
Natural
3
0.4
General
Mortality rate (Mg C ha-1 yr-1)
Growth rate (Mg C ha-1 yr-1)
4
C stock change (Mg C ha-1 yr-1)
0.5
5
[-0.5, 0.0)
[0.0, 0.5)
[0.5, 1.0)
[1.0, 1.5)
[1.5, 2.0)
[2.0, 2.5)
[2.5, 3.0]
Vayreda et al. (Global Change Biol, 2012)
Capacitat d’embornal:
1.4 t C /ha/any

5. Els boscos de Catalunya com a embornals de C
~1.10 tones de C/ha/any
~ 4.65 milions t CO2/any
~ 8.5% emissions de CO2
~ x 11 superfície arbrada

6. Distribució geogràfica dels biomes al món

7. Els boscos i el clima

8. Projeccions regionalitzades de canvis en la temperatura i
la precipitació per a 2016-2035 en relació a 1986-2005
Estiu: D Tª mitjana (ºC)
p90 Tª màxima
canvi precipitació (%) p95 prec. diària
Hivern: D Tª mitjana (ºC)
p90 Tª màxima
canvi precipitació (%) p95 prec. diària
IPCC (2013)

9. Canvi en la quantitat d’aigua al sòl (mm) (2081-2100)
IPCC (2013)

10. El canvi climàtic accelera el creixement dels boscos
Mc Mahon et al, (2010)

11. Efectes directes negatius: fenòmens climàtics extrems
Onada de calor
Augment de la Tª
Sequera extrema
Disminució de la P
Reducció de la
NPP

12. Efectes indirectes negatius: Plagues
Plaga
Foc
- 0.36 t C ha-1 any-1
130 mil km2 !
Kurz et al. (Nature, 2008)

13. Mortalitat arreu com a conseqüència de sequeres
extremes
J.C. Linares
N. Bréda
R.J. Fensham
Jeremy Smith
http://pinyon.files.wordpress.com
A.G. Allard
T. Kitzberger
Allen et al. (2010)

14. Efectes del CC recents en els boscos de la Península
Aigua disponible x Escalfament
Gestió x Escalfament
0
1.2
-50
Tem
p
1.0
0.5
eratu
1.0
re tr
end
0.5
0.0
(ºC)
1.0
-100
1.5
Temperature trend (ºC)
2.0
Balanç C (t/ha/any)
C stock change (Mg C ha-1 yr-1)
50
ilit
y(
100
%
)
1.4
va
ila
b
0
1.6
ra
1
A
ate
2
1.8
W
3
Growth rate (Mg C ha-1 yr-1)
-1 -1
C ha yr )
nge (Mg
C stock cha
B
Unmanaged
Managed
1.8
B
1.6
1.4
1.2
1.0
0.5
1.0
1.5
2.0
Temperature trend (ºC)
Escalfament (ºC)
Vayreda et al. (2012)

15. Pinus halepensis
Pinus nigra
Pinus pinaster
Pinus pinea
Pinus sylvestris
Pinus uncinata
Conifers
Fagus sylvatica
Quercus faginea
Quercus ilex
Quercus pyrenaica
Quercus suber
Broadleaves
Altitude (m)
Canvis ràpids en la distribució de les espècies
Distribució de les espècies (IFN2)
2500
2000
1500
1000
500
0
Vayreda et al. (en prep.)

16. 2000
1500
***
1000
500
***
***
***
**
***
***
***
***
***
***
***
***
*
***
***
Mean annual temperature (ºC)
2500
12
10
8
Pinus halepensis
Pinus nigra
Pinus pinaster
Pinus pinea
Pinus sylvestris
Pinus uncinata
Conifers
Fagus sylvatica
Quercus faginea
Quercus ilex
Quercus pyrenaica
Quercus suber
Broadleaves
0
Pinus halepensis
Pinus nigra
Pinus pinaster
Pinus pinea
Pinus sylvestris
Pinus uncinata
Conifers
Fagus sylvatica
Quercus faginea
Quercus ilex
Quercus pyrenaica
Quercus suber
Broadleaves
Altitude (m)
Canvis ràpids en la distribució de les espècies
Core
Colonization
Extinction
18
16
**
***
***
***
***
**
***
**
***
***
14
***
***
**
*
***
***
6
4
Vayreda et al. (en prep.)

17. Seguiment del decaïment
dels boscos de Catalunya
DEBOSCAT

18. DEBOSCAT: Seguiment del declivi dels boscos de Catalunya
23.500 ha afectades el 2012
340 episodis
1,8% del bosc
Afectació anterior a 2012
N
Afectació 2012

19. DEBOSCAT: Afectació per espècies

20. Relació amb les anomalies de Tª i precipitació
Afectació anterior a 2012
Afectació anterior a 2012
N
Afectació 2012
Anomalia de la precipitació
de l’estiu - SPI3
N
Afectació 2012
Anomalia de la
temperatura de l’estiu

21. Anomalia de la precipitació
de l’estiu - SPI3
Anomalia de la
temperatura de l’estiu
Chaparro et al. (en prep.)
Com responen les espècies forestals a les anomalies?

22. Conclusions

23. Conclusions
• Els boscos han tingut i mantenen un paper determinant
en la mitigació del CC.
• Les sequeres són cada vegada més freqüents i intenses.
• Els suposats efectes beneficiosos del CC es poden
convertir en efectes negatius (vulnerabilitat) afegint
incertesa en la resposta dels boscos al CC.
• Les espècies responen al CC lentament amb canvis en la
seva distribució geogràfica però de vegades de manera
abrupte amb mortalitats massives.

24. Conclusions
• Cada espècie, d’acord amb els seus atributs funcionals,
respon de manera diferent donant al sistema capacitat
per fer front al CC (resiliència).
• A la Mediterrània les espècies de zones temperades són
probablement les més vulnerables.
• La gestió forestal adaptativa pot jugar un important
paper per mitigar els efectes del CC.

25. Moltes gràcies