2. Josep Carner Puig-Oriol
Neix a Barcelona, el 9 de Febrer de 1884, fill únic d’un matrimoni de
classe mitjana i cultivat.
Llicenciat en Dret i en Filosofia.
Director de la revista literària “Catalunya”, periodista a la “la veu de
Catalunya”.
Té dues filles amb Carmen de Ossa.
Republicà durant la Guerra Civil.
Es casa per segona vegada amb Émile Noulet.
Viu a Mèxic i a Brussel·les.
L’abril de 1970, torna a Catalunya en una breu visita.
Mor a Brussel·les, el 4 de juny de 1970.
3. Context històric
Guerra de les
colònies americanes
Segona revolució
industrial
6. PRIMERA ETAPA: EL NOUCENTISME
Un moviment literari i artístic català de principis del segle
L'objectiu és reflectir la realitat
XX:
Creuen que la cultura clàssica ha de retornar a • Rebutgen l'ambientació rural, en la
Catalunya. qual els personatges es troben amb
Grècia i Roma són com origen de la cultura catalana. unes forces incontrolables.
Rebutgen el modernisme i el romanticisme.
• Rebutgen el que és passional.
• D’ambientació urbana.
El to:
• Els personatges són predominantment
• En contra de la nerviositat i del femenins, reflectint la classe burgesa.
transcendentalisme.
• Literatura minimalista • La natura urbanitzada, sobretot el
• La ironia s'utilitza amb una doble funció. paisatge mediterrani.
La forma:
• Gran perfecció formal • L'exaltació d'allò artificial.
• Busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de
cultismes i metàfores.
7. SEGONA ETAPA (1924-1940)
• S'allunya del noucentisme busca la seva personalitat.
• S'equipara als poetes europeus contemporanis.
• Perd la ironia substituïda per un intimisme més.
• Teoria de l'ham poètic: la poesia pot néixer d'una paraula qualsevol.
• Es dedica a revisar i modificar tota la seva obra poètica.
• A l'any 1957 es va publicar Poesia ( tota la seva obra revisada) i també va
publicar Nabí.
8. La poesia
Va publicar més de 30 llibres de poemes entre 1904 i 1966.
Carner és un artista clàssic, de temperament, on crea una poesia basada
en :
Mesura
Contenció
Equilibri
Rigor
Ironia
Té una lluminositat, agilitat i entusiasme per la vida, i per això ha triomfat
en tots els registres artístics des del simple divertiment a la composició
greu i densa. També poden ser tràgics i pessimistes.
Tema L’ esperança i la confiança en l’ésser humà i la natura
principal
9. La poesia de Carner
parteix:
Anècdota, una historia molt breu o una simple imatge gràfica, que
evoquen o suggereix el que el poeta ens pretén dir.
Presenta les grans passions a escala reduïda, permeten el
desbordament emocional (aixecant el to), però d’una manera moderada.
L'atracció per la quotidianitat fa que s'interessi per la vulgaritat.
passat
• Delícia
humanitat • Dubtós
privilegi de
• Ell home • En algun
reconèixer-la
exquisit i moment havia
i contemplar-
cultivatparticular
Angle participat
Carner la
• Li es vedada
• No de present
participar-ne
10. • Poeta acuradíssim, artífexs de la
rima, escriu poemes amb rima difícil, al ser un
mestre de la musicalitat i el lèxic, ....
• Dóna a la llengua catalana categoria
literària en el marc universal.
• 1957 ofereix la versió definitiva de les
composicions exposades en el volum. Seleccionarà
i ordenarà temàticament els poemes.
11.
12. CARACTERÍSTIQUES DELS FRUITS
SABOROSOS
Aquest llibre es va publicar l’any 1906, es un llibre
compost per 18 poemes que reflecteix el moviment
Noucentista
Cada una d’aquestes etapes les relaciona amb una
fruita relacionant-les amb les seves característiques
(color, mida, olor, gust).
També amb les estacions de l’any en que s’obtenen
aquestes fruites.
Tot el llibre es mou entre la nostàlgia i la ironia.
Descriu la vida quotidiana de la burgesia amb tots els
Tema el pas del temps, arribant a la maduresa amb una plenitud.
seus problemes però allunyada de la vulgaritat.
principal
obra
14. Com les maduixes
Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;
per més frescor, les vol collides d'un infant.
Per'xò la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s'encanta davant d'una claror
i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes,
cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits.
Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.
15. Peres jovenetes
Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,que vols que et creguins muda, la boca ben
estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.
I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.
¡Ah si les albes roses i els branquillons d'abril
i el so de l'ocellada i el riu s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vesant;
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre justes, dintre la boca d'un infant!
16. Aglae i les taronjes
Aglae, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa,
batec tan avinent i tan inconegut.
I veu la piadosa taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.
17. La poma escollida
Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?
18. Nabí
La va començar al 1934 i va ser publicada al 1941
És un poema narratiu i líric de 1300 versos repartits en 10 cants que
expliquen la historia bíblica del profeta Jonàs
Jonàs, un vell profeta hebreu, cansat de la seva professió sent la veu de
Iahvè, que li ordena que vagi a Nínive, a anunciar la seva destrucció però agafa
un vaixell en direcció contraria (Occident). Aleshores Iahvè provoca una
tempesta i Jonàs ordena als mariners que el llencin al mar on es devorat per
un peix mentre reflexiona. Tres dies més tard el vomita) i es dirigeix cap a
Nínive on el rei l'escolta, es penedeix i es converteix per això Iahvè perdona la
ciutat.
19. Fragments de Nabí
-Vés a l’escat de Nínive, trasbalsa cada Iahvè ordena a Jonàs que vagi a Nínive
orella a anunciar la seva destrucció.
retruny per la ciutat:
“Jo, Iahvè, sé la vostra malvestat:
de tant de pes la meva destra s’ha
cansat
i el rei baixà de son seient de pedreria -Et dol un poc de brosta; i no passares
i tombà els ulls que l’averany adolorida. pena
Als quatre vents tirà sos amulets del a fer-ho néixer no hi pujares tu
coll fou un present de la serena
i cada auri penjoll i una rosada matinal se n’ho va dur.
dels costats de sa cara, I a mi, que faig i peixo totes les coses
i petjà sa tiara: nades,
i per a prosternar-se en nuesa animal no ha de recar-me gens Nínive, la ciutat
rebaté son cinyell de gemmes pures, de tres jornades,
es va arrencar les brodadures amb cent vint mil infants, mal
i migpartí la túnica amb el darrer punyal coneixents
d’on tenen la mà esquerra i la mà
Iahvè li fa veure a Jonàs que si
dreta,
Jonàs arriba a Nínive on el rei
lamenta la mort de la planta, Déu
l’escolta i es penedeix. i amb tanta de gran destrucció
també pot sentir-ne per la pleta
i del devessallciutat.
de la d’arments?
21. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
• La seva prosa és molt acolorida, esplendor i
preciosisme inimitables.
• Al dominar la llengua pot crear un estil
brillant, molt ornamentat i net.
• Escriu objectivament.
22. ALGUNES OBRES NARRATIVE
• La malvestat d’Oriana (1910) : manuscrit medieval que reescriu imitant la
narrativa lul·liana, va impactar ja que aquesta obra modernista es va
publicar en plena efervescència del noucentisme.
• Les planetes del verdum (1918) és un recull articles sortits a La Veu de
Catalunya. Tenen com a escenari la part vella de la ciutat. Hi descriu la
gent que viu en aquests barris, que provoca la tendresa en l'autor.
• Les bonhomies (1925): bàsicament es diferencia de l'anterior en la ubicació
de l'escenari descrit; en aquest cas l'observatori triat per Carner són els
barris de Sant Gervasi i de Sarrià, tot posant l'èmfasi en el paisatge.
• Tres estels i un ròssec (1927)
24. • El giravolt de maig: va ser escrit durant l’any 1927 a
partir d’un acord entre el poeta i un músic per tal escriure
una opera còmica. L’argument narra l’historia d’una antiga
ballarina i d’un ex-antic seminarista de la Catalunya del
segle XVIII.
• El Misterio de Quanxhuata : va ser escrit durant el seu
exili a Mèxic com a homenatge al país i a la cultura.
•El Ben Cofat i l’Altre: és una llegenda dividida en cinc
actes i precedida per un pròleg. Aquest, inaugura la nova
època dels llibres de color taronja.
•Cop de vent: és l’últim llibre que Carner va publicar. És un
drama.
