1. ELABORACIÓ D'UNITATS
DIDÀCTIQUES INTEGRANT LES TIC

2. ÍNDEX
Presentació
Objectius
1. Mòdul 1: Què és una unitat didàctica?
2. Mòdul 2: Condicions per al disseny d'unitats didàctiques
3. Mòdul 3: Components del procés programador. Els Continguts
4. Mòdul 4: Components del procés programador. Els Objectius
5. Mòdul 5: Components del procés programador. La Metodologia
6. Mòdul 6: Components del procés programador. Els Recursos
7. Mòdul 7: Components del procés programador. Les activitats i l'Avaluació
8. Conclusions finals
9. Examen final
10. Bibliografia
11. Annexos: material de suport

3. PRESENTACIÓ
La presència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (d'ara
endavant TIC) actualment les sentim com una cosa imperiosa que s'ha instaurat en les
nostres vides i activitats quotidianes sense haver-nos adonat. En els nostres dies no
comptem només amb la televisió, la ràdio i el telèfon fix com a únics mitjans de
comunicació i d'actualització, sinó que també són Internet, l'ordinador, el telèfon
mòbil i altres recursos d'oci (càmera digital, mp4, ipod, vídeo consola portàtil o fixa)
que ara es consideren bàsics a la llar.
D'aquí la revolució tecnològica en tots els nostres contextos socials i formatius,
sent aquest últim, l'element més important en l'educació de ciutadans competents en
les exigències i demandes de la societat actual.
En aquest sentit, comprendre la necessitat d'aplicar o, millor dit, integrar les TIC
en l'educació, és el primer pas que tant els docents i directius en el seu quefer i
constant qualificació pedagògica i didàctica han d'adoptar.
Tenint això present, la finalitat del Curs de "Elaboració d'Unitats Didàctiques
Integrant Les TIC" és oferir moments de reflexió sobre l'impacte de les TIC i pautes
mínimes sobre coneixements tecnològics que permetin realitzar projectes d'integració
curricular i propostes concretes d'aplicació a l’aula.
Avantatges que ofereixen les TIC en el desenvolupament d'unitats didàctiques
Les següents avantatges són destacades per la professora Ana García Valcárcel
i el seu grup de recerca de la Universitat de Salamanca, avantatges que han anat
observant en el desenvolupament d'activitats didàctiques amb TIC:
• Eliminar les barreres espai-temporals entre professor i estudiant.
• Afavorir tant l'aprenentatge col·laboratiu com l’autoaprenentatge.
• Potenciar l'aprenentatge al llarg de la vida.

4. • Interactivitat entre els participants en l'educació (professors, pares, alumnes).
• Ajudar de forma especialitzada als subjectes amb necessitats educatives
especials.
• Afavorir una aproximació de l'escola a la societat (conèixer el món real).
• A través de la xarxa (Internet) combatre l'aïllament de moltes escoles.
• Facilitar la formació del professorat.
• Desenvolupar tasques de comunicació permetent l'aproximació a molt
diferents realitats.
• Afavorir la interdisciplinarietat i la globalització.
• Facilitar l'accés a informació (bases de dades, fòrums temàtics, pàgines web ...)
• Afavorir un apropament a la informació des d'una perspectiva constructivista.
• Definir nous rols per a professors i alumnes, de manera que els alumnes
assumeixin una major activitat i implicació en l'aprenentatge i l'educador
assumeixi el paper d'ajudar en el procés de transformar les informacions en
coneixement, actuant com animador, coordinador i motivador de
l'aprenentatge.
OBJECTIUS
• Facilitar un sistema d'autoformació que permeti l'ús de les TIC i Internet com a
mitjans didàctics.
• Posar a disposició del professorat materials i recursos de la xarxa per
desenvolupar, adaptar i treballar a l'aula activitats curriculars de cada àrea.
• Aprendre a avaluar les possibilitats didàctiques d'un programa informàtic
educatiu, d'una pàgina web, i jocs.
• Conèixer diferents metodologies que es poden aplicar per organitzar
l'ensenyament tenint com a principal recurs el ordinador.

5. MÒDUL 1: QUÈ ÉS UNA UNITAT DIDÀCTICA?
ÍNDEX
1. Què és una unitat didàctica?
2. Definició d'Unitat Didàctica 2.0
3. Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre
4. Elements d'una unitat didàctica
5. Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?

6. Tema 1
Què és una unitat didàctica?
La unitat didàctica com a instrument pràctic de planificació dels processos
d'ensenyament-aprenentatge i en resposta al principi de globalització psicodidàctica,
sorgeix com a mètode per a planificar i sistematitzar, a la pràctica escolar, les diferents
tasques que un professor porta a terme amb un grup específic d'alumnes, el que
implica la determinació de què es pretén ensenyar, com fer-ho i com i amb quins
procediments avaluar-lo. Però no només és això, ja que, al costat dels coneixements
que proporcionen les diferents assignatures dels currículums educatius, és necessari -
en les unitats didàctiques - contemplar en els alumnes el desenvolupament de certes
destreses que vagin possibilitant la formació integral de la seva personalitat, així com
la realització d'una sèrie d'activitats de clar valor formatiu.

7. Tema 2
Definició d'Unitat Didàctica 2.0
D'acord amb això, en aquest apartat ressaltarem algunes definicions que han
realitzat alguns pedagogs en funció de la relació que s'estableix entre unitat didàctica i
les TIC.
• Una unitat didàctica 2.0 és aquella unitat d'aprenentatge que incorpora
aplicacions i serveis de la web 2.0. M. Àrea (1993): unidades didácticas e
investigación en el aula.
• És un curs d'acció que mostra seqüències de tasques que encarnen els
continguts i dóna sentit als objectius. És una via molt apropiada per a aprendre
de la pràctica. (M ª Mar Rodríguez Romero)
• Segment o porció d'ensenyament i aprenentatge significatiu configurat al
voltant d'un tema o eix organitzador. (M. Àrea (1993): unidades didácticas e
investigación en el aula.
• És una unitat de treball en el procés d'ensenyament que ha de ser articulat i
complet. (MEC "Ministeri d'Educació d'Espanya", 1989)
• Articula objectius, continguts, metodologia i avaluació. (De Pablo i altres, 1992)
Seqüències didàctiques
Les unitats didàctiques 2.0 requereixen de formes clares per abordar
l’APRENENTATGE. És a dir, en quin ordre es realitzen les tasques? I cóm s'articulen els
objectius, continguts, metodologies i avaluació.
Tipus de seqüències didàctiques
1. De caràcter expositiu receptiu, treballa amb continguts conceptuals, basada
en el mètode deductiu. L'estratègia és rectilínia en el metodològic, centrada
en el treball individual.

8. 2. Amb influència piagetiana, permet ordenar esquemàticament la tasca del
docent, segueix 4 passos:
1. Promoció - aparició del conflicte cognitiu – exemple
Tècnica individual, motivadora, presentant una situació problemàtica.
Possible activitat de l'alumne: lectura d'un article periodístic.
2. Recuperació - coneixements previs – exemple
Tècnica individual, d'indagació com la interrogació dialògica.
Exemple: el docent a través de la pissarra digital i un diari en línia, indaga als alumnes
sobre aspectes que requereixen major profunditat conceptual.
Tècnica individual: expositiva, a través de recurrent exemplificació.
Tècnica grupal: a través de l'anàlisi compartida d'experiències.
3. Presentació - nou coneixement – exemple
És més complexa i elaborada en les seves activitats; intenta motivar els alumnes a
través de la presentació d'un tema d'interès o actualitat; s'anima a expressar opinions i
en paral·lel al treball actitudinal
4. Ubicació en l'esquema cognitiu del nou coneixement – exemple
Es propicia l'aprenentatge per descobriment: inclou els tres tipus de continguts
(conceptuals, procedimentals i actitudinals)

9. Tema 3
Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre usant les
TIC
Com que les unitats didàctiques s’han de dissenyar atenent els alumnes
concrets als quals van dirigides, convindria començar per explicitar les característiques
psicopedagògiques dels alumnes, així com els seus condicionaments socioculturals,
perquè això implicarà l'atenció específica de les seves necessitats personals, d'acord
amb els seus nivells d'instrucció, graus de maduresa i, en general, amb totes les
diferències individuals puguin condicionar els processos d'ensenyament-aprenentatge,
a fi de garantir la màxima eficàcia d'aquests.
En aquest sentit, la inclusió de les TIC aporta un gran valor a la diversitat per al
tractament de continguts, desenvolupament d'activitats, facilitat per accedir a
diferents fonts informatives, així com l'accés a recursos per a seleccionar i avaluar la
informació.
Tema 4
Elements d'una unitat didàctica
És important considerar que tots aquests aprenentatges necessiten ser
programats, en el sentit que per abordar-los cal marcar-se objectius i continguts,
dissenyar activitats de desenvolupament i avaluació i preveure els recursos necessaris.
Les unitats didàctiques, sigui quina sigui l'organització que adoptin, es configuren al
voltant d'una sèrie d'elements que les defineixen. Aquests elements haurien de
contemplar els següents aspectes: descripció, objectius didàctics, continguts, activitats,
recursos materials, organització de l'espai i el temps, avaluació.
Establir aquests aspectes amb el grau d'elaboració que cada equip consideri
necessari, és molt útil per al centre perquè suposa la confecció d'una mena de "banc
de dades" que afavorirà sens dubte la tasca d'altres companys i impedirà la sensació,
que sovint es produeix, de trobar-se sempre en el punt zero. Aquesta tasca rendibilitza
els esforços, fins i tot a curt i mitjà termini. En el quadre que s'ofereix a continuació,

10. apareix un breu resum dels elements fonamentals que una Unitat didàctica pot
recollir.
ELEMENTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA
1. Descripció de En aquest apartat es pot indicar el tema específic o nom de la unitat, els
la unitat coneixements previs que han de tenir els alumnes per aconseguir-los, les
didàctica activitats de motivació, etc. Caldria fer referència, a més, al nombre de
sessions de què consta la unitat, a la seva situació respecte al curs o cicle, i
al moment en què es posarà en pràctica
2. Objectius Els objectius didàctics estableixen què és el que, en concret, es pretén que
Didàctics adquireixi l'alumnat durant el desenvolupament de la unitat didàctica. És
interessant a l'hora de concretar els objectius didàctics tenir presents tots
aquells aspectes relacionats amb els temes transversals.
Cal preveure estratègies per fer partícip a l'alumnat dels objectius didàctics
3. Continguts En fer explícits els continguts d'aprenentatge sobre els quals es treballarà al
d'aprenentatge llarg del desenvolupament de la unitat, s'han de recollir tant els relatius a
conceptes, com a procediments i actituds
4. Seqüència En aquest apartat, és molt important establir una seqüència
d'activitats d'aprenentatge, en que les activitats estiguin íntimament interrelacionades.
La seqüència d'activitats no ha de ser la mera suma d'activitats més o menys
relacionades amb els aprenentatges abordats en la unitat i han de ser
coherents amb els recursos informàtics que es seleccionin.
D'altra banda, és important tenir present la importància de considerar la
diversitat present a l'aula i ajustar les activitats a les diferents necessitats
educatives dels alumnes a l'aula
5. Recursos Convé assenyalar els recursos específics per al desenvolupament de la
materials unitat (web, informàtics, impresos ...)
6. Organització S'assenyalen els aspectes específics al voltant de la organització de l'espai i
de l'espai i el del temps que requereixi la unitat (temps de recerca i selecció de la
temps informació, debats en línia sobre la informació o un tema en concret ...)
7. Avaluació Les activitats que permetran la valoració dels aprenentatges dels alumnes,
de la pràctica docent del professor i els instruments que s'utilitzaran per a
això, han de ser situades en el context general de la unitat, assenyalant
quins seran els criteris i indicadors de valoració d'aquests aspectes.
Així mateix, és molt important preveure activitats d'autoavaluació que
desenvolupin en els alumnes la reflexió sobre el propi aprenentatge

11. Tema 5
Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?

13. ACTIVITAT 1
A partir del desenvolupat en aquest mòdul aneu al següent link,
observeu algunes unitats didàctiques que integren les TIC i,
finalment realitzi la seva pròpia unitat didàctica. Utilitzi el quadre, li
serà d'ajuda!
http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jug
ar&grp=eso&pag=35&id=11106
UNITAT DIDÀCTICA
TÍTOL
JUSTIFICACIÓ
OBJECTIUS
CONTINGUTS
METODOLOGIA
ACTIVITATS
RECURSOS
TEMPS ESTIMAT
AVALUACIÓ
ALTRES INDICACIONS

14. MÒDUL 2: CONDICIONS PER AL DISSENY D'UNITATS
DIDÀCTIQUES
ÍNDEX
1. Unitat didàctica i currículum
2. L'avaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què i cóm es
va a ensenyar
3. L'entorn sociocultural i familiar de l'alumnat

15. Tema 1
Unitat didàctica i currículum.
Si bé una unitat didàctica és una estructura pedagògica de treball quotidià a
l'aula, és la forma d'establir explícitament les intencions d'ensenyament-aprenentatge
que es desenvoluparan en el medi educatiu. És un exercici de planificació, realitzat
explícitament o implícitament, per tal de conèixer el què, qui, on, cóm i perquè del
procés educatiu, dins d'una planificació estructurada del currículum.
El Currículum és el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i
criteris d'avaluació dins d'un sistema educatiu que regulen la pràctica docent.
Els nivells de Currículum a la Unitat didàctica.
No obstant això, hi ha diferents nivells de currículum que tenen a veure amb el
nivell de presa de decisions i la seva concreció.
1r És el que fixa els aspectes més generals i fonamentals de l'educació. Estableix
nivell motius comuns de l'educació de tots els alumnes i les alumnes. Projecte
institucional
2n Es refereix al conjunt de decisions que prenen els professors i professores
nivell adaptant els plantejaments més generals a la realitat de l'Àrea i l'alumnat.
Projecte docent
3r Cada professor, en el marc del projecte (de l'Àrea) realitza la seva pròpia
nivell programació, en la qual planteja els processos educatius que proposa
desenvolupar a l'aula. Proposta personal
Per a l'elaboració del tercer nivell d'aquest element de planificació s'han
d'utilitzar diferents fonts d'informació que es poden agrupar així:
a. El projecte educatiu de la Institució - Àrea.
Proporciona pautes de definició, ja que en ell s'hi estableixen trets
d'identificació de la Institució-Àrea i les grans finalitats que orientaran el rumb de la
pràctica docent.

16. b. L'anàlisi del context.
Possibilita que el projecte del grup de professors es converteixi en mediador
entre una determinada intencionalitat educativa i els processos de socialització
cultural que tenen lloc a l'interior de les aules
c. L'experiència derivada de la pràctica docent del Grup de professors i
professores.
Evita una ruptura entre els treballs dels professors i el projecte de l'Àrea.
S'aprofita el capital d'experiències educatives existents com un element positiu.
El projecte educatiu docent a la Unitat didàctica.
La consideració d'aquestes fonts implica la participació, apropiació, construcció
compartida, reflexió i la focalització dels problemes a resoldre entre els professors i
professores. És esforç de mediació entre la intencionalitat educativa i els processos
pràctics d'intervenció en l'interior de les sales de classe.
Aquest projecte elaborat pels professors i professores (segon nivell curricular)
és un instrument bàsic però flexible, dinàmic, obert que es concreta en la formulació
d'un conjunt d'hipòtesis de treball que regularan les experiències educatives que
oferirà l'Àrea. Està atent als canvis que s'indiquen des dels processos d'avaluació de la
posada en marxa. Així doncs, el seguiment i avaluació no són accions puntuals sinó
respostes a una actitud de reflexió.
Un cop realitzat el projecte del grup de professors. El següent nivell de
concreció curricular són les programacions d'aula. S'elabora la proposta personal de
cada professor. És aquí on tenen lloc les unitats didàctiques.

17. Tema 2
L'avaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què i
cóm es va a ensenyar
Un cop conegut l'enfocament curricular, un dels aspectes fonamentals que cal
tenir en compte per a la programació d'una unitat didàctica basada en TIC és valorar
els coneixements previs dels estudiants.
Si fem activitats de tipus diagnòstic que ens permetin veure què saben els
estudiants, què tant saben, quants estudiants ho saben i cóm han conegut sobre el
tema; tindrem l'oportunitat de desenvolupar els continguts curriculars a través de
recursos TIC que mobilitzin aquests coneixements cap a la construcció de nous
coneixements o enfortiment d'aquests. D'aquesta manera podrem orientar processos
educatius més significatius, amb instruments o recursos com diaris digitals, els vídeos,
els pretests ...,
Tema 3
L'entorn sociocultural i familiar de l'alumnat
Sí bé tot procés d'ensenyament i aprenentatge està fonamentat en el context
sociocultural de la comunitat educativa, i específicament dels estudiants, s'han de tenir
en compte els següents factors:
• El nivell o estatus social.
• Facilitat que posseeixen tots els integrants d'una família a l'ús de recursos
tecnològics.
• A casa per a què utilitzen les TIC: oci, treballs acadèmics, tasques laborals, ...
• Considerar si en la comunitat o barriada tenen punts de suport i orientació
de recursos tecnològics ja sigui per facilitar l'accés a la informació, crear
ambients d'oci cultural ...

18. ACTIVITAT 2
1. Llegeixi l'article "Algunes teories per al disseny instructiu d'unitats didàctiques. Unitat
didàctica: L'alfabet grec "de José María Rodríguez (Inspector d'Educació. Comunitat de
Madrid).
Faci clic aquí per accedir al text http://www.um.es/ead/red/20/rodriguez.pdf i realitzi un
mapa conceptual on defineixi i caracteritzi l'aprenentatge constructivista segons Mayer
(1999).
2. Miri el vídeo "El rol de l'ordinador a l'aula". Li ajudarà a enfortir i completar el que hem
vist fins ara.
http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout=
detalle&id_guia=1&Itemid=114

19. MÒDUL 3: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR:
ELS CONTINGUTS
ÍNDEX
1. Els continguts: canvis didàctics
2. Què ensenyar? A la caça dels continguts

20. Tema 1
Els continguts: canvis didàctics
Davant els tradicionals llibres, vídeos i jocs, els nous continguts educatius creats
amb recursos tecnològics permeten presentar la informació d'una altra manera. Els
continguts es fan més dinàmics (interactivitat), més atractius (presentació simultània
de text, sons i imatges) i més variats. Aquestes noves presentacions poden facilitar
l'aprenentatge i permetre millores cognitives sobretot dels alumnes amb dificultats, en
aplicar metodologies més actives i menys expositives.
Les TIC han permès que els continguts educatius no sols els creïn els
productors, sinó que també siguin els propis professors o fins i tot els alumnes que,
sols o treballant en grup, desenvolupIn continguts curriculars propis o s'adaptin els
d'altres. En aquest sentit, cal dir que els materials didàctics s'han multiplicat, sobretot
tenint en compte que la tendència és la de la convivència dels materials tradicionals
amb els nous.
No obstant això, la creació de continguts no és tan senzilla com traspassar un
llibre a una pantalla, sinó que la dificultat rau a oferir algun valor afegit, com la
possibilitat d'interactuar o presentar simulacions o realitat virtual o fins i tot
adaptacions dels materials a les característiques nacionals, regionals i fins i tot locals.
D'altra banda, els nous continguts resulten més adaptables i es modifiquen amb més
facilitat.
Els professors tenen l'oportunitat de generar continguts educatius d'acord amb
els interessos o les particularitats dels seus alumnes i del seu context educatiu.
Aquests continguts, a causa del seu escàs cost, es poden crear per a grups d'alumnes
reduïts o fins i tot per algun alumne en particular.
Aquesta facilitat en la creació de materials educatius ha donat lloc, sobretot en
alguns països, a l'existència d'un major volum de continguts, el que ha plantejat el
problema de l'avaluació d'aquests.

21. Canvi en els CONTINGUTS didàctics:
• Més fonts d'informació.
• Nous creadors
• Interactivitat
• Fàcilment adaptables
• Convergència d’idiomes
• Materials individualitzats
Tema 2
Què ensenyar? A la caça dels continguts
Els continguts hauran de servir per reflectir les competències curriculars
bàsiques que es vagin a afrontar en el desenvolupament de la unitat; competències
que estiguin vinculades amb els diferents blocs de continguts que els currículums
oficials determinen. I, quan sigui oportú, s'inclouran aquells continguts relacionats amb
els "temes transversals" que serveixin per desenvolupar en els alumnes determinades
actituds i valors antropològics i sociològics que incideixin en la seva formació integral
com a persones.
Els continguts que se seleccionin per a ser treballats en cada unitat han de
contribuir a respondre de manera adequada a les diferències individuals entre els
alumnes. Així, al costat dels continguts bàsics o nuclears de la unitat, poden incorporar
altres insuficientment treballats per alguns alumnes i, igualment, poden incloure
continguts que es considerin d'aprofundiment o d'ampliació.

22. Encara que aquest és un element de la Unitat important, hi ha ocasions en que
en la formulació dels objectius didàctics es reconeixen de forma clara els continguts
que seran abordats, de manera que enumerar de nou els continguts pot resultar una
mica reiteratiu. Així doncs, objectius didàctics i continguts són elements que estan
estretament relacionats i que no sempre necessiten d'una formulació independent.
És convenient organitzar i distribuir els continguts de manera que
s'interrelacionin continguts de diferents àrees i que aquests, a més, girin al voltant de
temes o projectes propers a l'alumnat, atès que contribueixen a comprendre millor les
situacions reals que encara l'alumne.
A partir dels continguts establerts en el disseny curricular base, amb els
continguts agrupats en grans blocs, la primera tasca ens porta a seleccionar aquells
blocs dels que anem a extreure informació sobre els continguts que treballarem en la
Unitat Didàctica. Normalment són diversos els blocs relacionats amb una unitat
didàctica, encara que és poc probable que en la mateixa unitat apareguin continguts
de tots els blocs de l'àrea.
Normalment el criteri d'interrelació de continguts de diferent tipus
(conceptuals, procedimentals i actitudinals) i de procedència de diferents blocs
proporciona una bona estratègia per seleccionar tots aquells continguts que siguin
rellevants per a la unitat didàctica. Aquesta reflexió s'ha d'estendre a les diferents
àrees presents en aquelles unitats didàctiques que no siguin unidisciplinares.
Relacionarem els continguts dels objectius didàctics i amb els criteris
metodològics: principis de globalitat, activitat, ...
Tindrem present la seqüenciació de continguts elaborada en el projecte
curricular de centre (o etapa) i, en tot cas, tractarem de posar en relació els continguts
de les diferents unitats didàctiques perquè al llarg de tot el curs i / o cicle haguem
treballat tots els continguts necessaris.
Tipus de continguts
En el moment de seleccionar el contingut a treballar és important distingir 3
tipus: Conceptuals, procedimentals i actitudinals.
Continguts conceptuals.
Els continguts conceptuals es componen de:

23. 1. fets o dades
• El seu aprenentatge és literal en si mateix
• És informació descriptiva
• És indispensable considerar-los dins d'un context més ampli.
• El seu valor és ser instruments per ajudar a l'assoliment d'objectius
relacionats amb conceptes.
Exemples de fets:
• Característica d'una persona específica: El rei d'Espanya és alt
• Característica d'un lloc: Mallorca està en el mar Mediterrani
• Característica d'una cosa: els diaris digitals són molt interactius, és ric en
hipertextos
• Característica d'un esdeveniment específic: La construcció de la Torre de
Pisa va començar el 1174
2. Conceptes
• Requereixen comprensió i aquesta és gradual.
• Ajuden a donar significat a una dada o informació.
• No tots els conceptes són igual d'abastables hi ha alguns més importants
que altres.
• Els més abastables són les idees bàsiques
• Proporcionen un suport per discernir i comprendre.
• Ajuden a entendre molts fets específics
• Alt grau de generalitat.
• Són transferibles.
Exemples d'idees bàsiques:
• La matèria no desapareix ni es destrueix, es transforma.
• A tota acció li correspon una reacció.
• El procés de construcció del significat implica la relació del coneixement
previ amb el nou.
Continguts procedimentals
Es defineixen com un conjunt d'accions ordenades i orientades a la consecució
d'una meta. Requereixen de reiteració d'accions que portin als alumnes a dominar la
tècnica, habilitat o estratègia que és objecte d'aprenentatge.

24. No tots els procediments presenten la mateixa dificultat per aconseguir
adquisició i domini. Alguns són més senzills que altres pel que el temps d'adquisició
varia.
Hi ha continguts procedimentals:
• Generals. Comuns a totes les àrees que es poden agrupar en:
Procediments per a la recerca d'informació.
Procediments per processar la informació obtinguda (anàlisi, realització
de taules, gràfiques, classificacions etc.)
Procediments per a la comunicació d'informació (elaboració d'informes,
exposicions, posades en comú, debats etc.)
• Algorítmics. Indiquen l'ordre i el nombre de passos que s'han de realitzar
per resoldre un problema. Sempre que es realitzin els passos previstos i en
l'ordre adequat, els resultats seran idèntics (per exemple, copiar, treure
l'àrea d'una figura ...)
• Heurístics. Són contextuals, és a dir, no aplicables de manera automàtica i
sempre de la mateixa manera (a diferència dels algorísmics) a la solució
d'un problema. (Exemple: la interpretació de textos ...)
Per programar continguts procedimentals cal preguntar-se:
• Quins objectius procedimentals es volen incloure?
• Quin tipus de requisits d'aprenentatge implica el seleccionat?
• En quin lloc del recorregut d'aquest procediment es troben els alumnes?
• Quins recursos digitals ajuden al desenvolupament dels continguts?
• Quin tipus d’adequacions he de fer en base a l'anterior?
• Redactar-los incloent el substantiu (contingut conceptual).
Continguts actitudinals
Els tipus de continguts actitudinals són:
• Generals: presents en totes les àrees. (Exemples: observació, atenció,
actitud de diàleg ...)
• Específics: referits a certes àrees. (Exemples: curiositat davant l'ús dels
recursos informàtics)

25. Àmbits dels continguts actitudinals:
• Referides a la persona mateixa. (Exemple: respectar el seu cos,
responsabilitat cap al treball)
• Referides a les relacions interpersonals. (Exemple: respecte per les idees
dels altres)
• Referides al comportament de l'individu amb el medi. (Exemple: respecte
cap al medi ambient)
Per programar els continguts actitudinals cal preguntar-se:
• Quines actituds es volen promoure?
• S'adeqüen als valors de la institució?
• S'adeqüen a les característiques psicoevolutives dels alumnes?
Exemple: Unitat temàtica: usos i abusos de l'aigua. Part del contingut de la
Unitat.
Part del contingut • L'aigua com a element que configura el
conceptual paisatge natural.
• El cicle de l'aigua.
• Els usos de l'aigua: consum, higiene, oci ...
L'aigua com a vehicle de comunicació i
transport
Part del contingut • Observacions dirigides a la localització de llocs
procedimental on hi ha abundància i escassetat d’aigua.
• Realització d'experiments que produeixen
precipitacions.
• Elaboració d'enquestes a través de les xarxes
socials
• Recerca d'informació
• Seguiment de notícies en línia sobre l'aigua
Part del contingut • Valoració de la importància de l'aigua.
actitudinal • Sensibilitat per la precisió i rigor de les
observacions sobre l'aigua.
• Promotor d'idees, debats i fòrums en línia per a
la difusió de missatges sobre l'ús racional i
responsable de l'aigua ...

26. ACTIVITAT 3
Selecciona la resposta correcta:
1. Els continguts curriculars canvien quan s'usen les TIC perquè:
a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats.
b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica.
c) L'aula s'ha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres
aparells.
2. L'important en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que:
a) A través d'ells sempre utilitzi recursos i activitats interactives.
b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars.
c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.

27. SOLUCIONS
Selecciona la resposta correcta:
1. Els continguts curriculars canvien quan s'usen les TIC perquè:
a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats.
b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica.
c) L'aula s'ha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres
aparells.
2. L'important en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que:
a) A través d'ells sempre utilitzi recursos i activitats interactives.
b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars.
c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.

28. MÒDUL 4: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR:
ELS OBJECTIUS
ÍNDEX
Introducció
1. Què són els objectius
2. Què ensenyar?: Formulació d'objectius.

29. Introducció
Els educadors han de preparar als alumnes per viure en la Societat de la
Informació, a la Societat del Coneixement. Per això, han de potenciar des de molt prest
les habilitats necessàries perquè els alumnes aprofitin al màxim les possibilitats de les
TIC.
Canvi en els OBJECTIUS educatius:
• Crear coneixement "de valor"
• Aprendre "de per vida" efectivament
• Processar la informació
• Resolució de problemes eficaçment
• Utilitzar la informació responsablement
El nou objectiu és dotar els alumnes de les capacitats i dels coneixements
necessaris. Marques Graells, en el llibre de la professora de la Universitat d'Alacant
Rosabel Roig "Les Noves Tecnologies aplicades a l'educació", sintetitza tals habilitats i
coneixements en:
• Saber utilitzar les principals eines d'Internet.
• Conèixer les característiques bàsiques dels equips.
• Diagnosticar quina informació es necessita en cada cas.
• Saber trobar la informació.
• Saber resistir la temptació de dispersar-se en navegar per Internet.
• Avaluar la qualitat i la idoneïtat de la informació obtinguda.
• Saber utilitzar la informació.
• Saber aprofitar les possibilitats de comunicació d'Internet.
• Avaluar l'eficàcia i l'eficiència de la metodologia emprada.

30. Aquestes destreses i coneixements serveixen perquè els alumnes es
familiaritzen des de molt prest amb les TIC i els treguin partit. També són necessàries
per a l'aprenentatge al llarg de tota la vida, tan necessari en una societat que està
canviant constantment.
Roig Vila, Rosabel, (2002). Las Nuevas Tecnologías aplicadas a la educación:
elementos para una articulación didáctica de las Tecnologías de la Información y la
Comunicación. Universidad de Alicante, Alcoy.
Tema 1
Què són els objectius
Els objectius expressen les capacitats que els alumnes han d'assolir al final del
curs.
Els objectius poden referir-se a diferents àmbits:
• Capacitats cognitives o intel·lectuals: comprendre, relacionar, conèixer,
comparar ...
• Capacitats corporals: coordinar ...
• Capacitats afectives: gaudir, valorar, apreciar ...
• Capacitats socials, d'integració, relació o actuació social: col·laborar,
compartir ...
• Capacitats morals o ètiques: respectar ...
Sabem que l'home és un ésser integral, és una totalitat i mentre aprèn
s'involucren les seves diferents dimensions, però algunes poden rebre més pes que
altres o bé es considera que resulten més importants per certa situació o moment.
Es separen per poder tenir claredat respecte a l'àrea que interessa propiciar
especialment, no vol dir que no puguin entrar altres en forma simultània, de fet així
succeeix.
Cal anar precisant els objectius generals (de més abast) en altres més específics
que orientin de manera més precisa les accions educatives del professor o professora.

31. Exemples:
Objectiu més ampli. L'alumne desenvoluparà les habilitats necessàries per a un
maneig eficient de la informació utilitzant recursos tecnològics.
Objectiu específic: L'alumne serà capaç de fer cerques d'informació
especialitzada a través de l'ús de cercadors a Internet.
Objectiu més ampli: L'alumne desenvoluparà la seva capacitat d'expressió
escrita a través de l'elaboració de productes específics.
Objectiu específic: L'alumne desenvoluparà la seva capacitat per comunicar els
seus punts de vista elaborant assaigs.
No obstant això, existeix el risc de perdre de vista l'objectiu més general per
preocupar-se massa pels més concrets.
Procés d'anàlisi, adequació i contextualització.
Els objectius necessiten ser analitzats, adaptats, situats en un context i fer-los
operatius per guiar el procés d'ensenyament - aprenentatge de determinats alumnes.
El procés d'anàlisi. Consisteix en estudiar-los bé, tractar d'identificar quin és el
seu contingut, com es relacionen per:
• Triar les capacitats a treballar.
• Seleccionar els continguts més apropiats. (Exemple: Un dels objectius del
programa contempla fomentar el pensament crític. És possible llavors triar
si ho faig amb anàlisi de les notícies d'ahir, o si ho faig a partir de successos
del passat o a partir de la retroalimentació que puguin donar a la feina
elaborada per un company etc.)
• Elaborar criteris d'avaluació.
Exemple d'un procés d'anàlisi d'un objectiu:
Comunicar-se a través de mitjans d'expressió verbal, corporal, visual, musical...,
desenvolupant el raonament verbal, així com la sensibilitat estètica, la creativitat i la
capacitat per gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

32. Capacitat Tipus
Comunicació De relació social
Raonament
Cognitiva
Verbal
Sensibilitat
Afectiva
Estètica
Creativitat Cognitiva
Gaudir Afectiva
El procés d'adequació. Consisteix a adaptar l'objectiu d'acord amb l'evolució
psicològica de l'alumne.
Exemple.
Objectiu a adequar: Desenvolupar la capacitat de traduir obtinguda d'una
manera determinada i presentar-la d'un altre.
Objectiu adequat per a alumnes de primària. Desenvolupar la capacitat de
descriure amb paraules un objecte observat.
Objectiu adequat per a alumnes de preparatòria. Desenvolupar la capacitat
d'expressar de forma escrita el representat a través d'una gràfica.
El procés de contextualització. Consisteix a ajustar l'objectiu que es planteja de
manera general a l'àmbit específic en què es desenvolupen els alumnes. (Lloc físic,
social ...)
Exemples de possibles consideracions del context:
Els valors de solidaritat i ajuda mútua després d'haver viscut un desastre
natural en una comunitat.
La importància de la seguretat de la informació després d'haver patit una
fallada de la xarxa.
Plantejar el tractament d'un cert tema afí a la carrera que estan cursant els
meus alumnes.
Es poden usar diversos mètodes per a la contextualització entre ells:

33. a) Priorització d'un determinat objectiu.
Exemple: la vacunació com una mesura de salut pública, després de l'augment
de malalties que poden evitar a través d'aquest mitjà en una comunitat.
b) Matisació d'alguns aspectes d'un objectiu.
Exemple: un objectiu que parli sobre la promoció del valor de l'estalvi com a
mitjà per propiciar el benestar familiar.
Incloure el valor de l'estalvi en termes d'evitar el malbaratament i les despeses
innecessàries per ajudar a disminuir la despesa familiar.
c) Realitzant comentaris annexos.
Exemple: Valorar la importància dels usos i costums de la comunitat com a part
de la seva cultura regional.
Comentaris annexos:
Destacar la importància de la festa patronal.
Destacar el costum de la visita a la gent gran el dia de ...
Destacar la importància de les activitats de diumenge al poble. Anar a la unitat,
visita a la plaça, reunir després de la missa.
d) Unificació de diversos objectius.
Exemple: D'aquests 2 objectius:
• Ampliar el vocabulari dels alumnes.
• Coneixement de les parts que integren l'aparell respiratori en l'ésser
humà.
Objectiu unificat: Ampliar el vocabulari dels alumnes integrant paraules com
bronquis, pulmons, bronquíols, etc.
e) Mitjançant nova redacció.

34. Tema 2
Formulació d'objectius didàctics
Amb el propòsit que els objectius més generals guiïn directament l'actuació del
professor o professora a l'aula, és necessari que descriguin el tipus i grau de
l'aprenentatge que haurà d'assolir l'alumne o alumna respecte a un cert contingut
previst en la Unitat didàctica. D'aquesta manera, els objectius didàctics són aquells que
necessiten el tipus i graus d'aprenentatge que ha de realitzar un alumne o alumna
respecte a uns continguts en finalitzar la UD.
El propòsit dels objectius didàctics es pot concretar en:
• Delimitar continguts ja que concreten en quin grau es volen treballar.
• Servir de referent per elaborar activitats d'ensenyament-aprenentatge.
• Oferir criteris d'avaluació.
Els objectius poden ser formulats de la següent manera:
L'alumne + descripció del resultat esperat + contingut específic
El subjecte que aprèn + l'operació cognitiva + sobre el que s'exercirà l'operació
cognitiva.
Exemples:
L'alumne + classificarà + fonts d'informació.
L'alumne + reconeixerà + com aprendre.
L'alumne + produirà + textos escrits per comunicar la seva opinió.
L'alumne + valorarà i respectarà + l'aigua com a recurs escàs.
Els objectius poden referir-se als 3 tipus de continguts: conceptuals,
procedimentals o actitudinals.

35. ACTIVITAT 4
Respon les següents preguntes:
1. "L'estudiant desenvoluparà la seva capacitat d'expressió artística a través d'exercicis físics continus
i de l'observació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a.
a) Un objectiu específic.
b) Un objectiu ampli o general.
c) Un objectiu intermedi.
2. En què consisteix el procés d'adequació d'un objectiu:
a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui.
b) En adaptar l'objectiu d'acord amb l'evolució psicològica de l'estudiant.
c) En adaptar només a situacions socioculturals.
3. El propòsit d'un objectiu didàctic es pot concretar en:
a) Determinar continguts, establir criteris d'avaluació, i ser referent per a l'elaboració d'activitats.
b) Identificar quins són els continguts actitudinals.
c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.

36. ACTIVIDAD 4
Respon les següents preguntes:
1. "L'estudiant desenvoluparà la seva capacitat d'expressió artística a través d'exercicis físics continus
i de l'observació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a.
a) Un objectiu específic.
b) Un objectiu ampli o general.
c) Un objectiu intermedi.
2. En què consisteix el procés d'adequació d'un objectiu:
a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui.
b) En adaptar l'objectiu d'acord amb l'evolució psicològica de l'estudiant.
c) En adaptar només a situacions socioculturals.
3. El propòsit d'un objectiu didàctic es pot concretar en:
a) Determinar continguts, establir criteris d'avaluació, i ser referent per a l'elaboració d'activitats.
b) Identificar quins són els continguts actitudinals.
c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.

37. MÒDUL 5: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS
PROGRAMADOR: LA METODOLOGIA
ÍNDEX
1. Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies d'aprenentatge, i disseny
d'activitats
2. Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans,
materials, espacials i temporals)

38. Tema 1
Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies d'aprenentatge, i
disseny d'activitats
Per tal de garantir la major rendibilitat didàctica de les activitats, considerem
oportú incloure en la unitat determinats mètodes i estratègies d'aprenentatge
destinats a adquirir informació, interpretar-la, analitzar-la, organitzar conceptualment,
i comunicar-la de forma coherent i sistematitzada, per mitjà dels quals es pretén
aconseguir una major autonomia en els aprenentatges dels alumnes. Pel que fa a les
activitats, es procurarà que siguin clares, és a dir, fàcils d'entendre, la qual cosa implica
que els alumnes, abans d'abordar la realització de qualsevol activitat, han de saber què
han de fer i com han de fer-ho (i aquesta claredat ha de venir garantida per l'ús d'un
llenguatge senzill i precís en la seva formulació, amb instruccions breus i, alhora
detallades, i "seqüenciades" pas a pas, per facilitar, així, la seva comprensió).
També hauran d'adequar tant a les característiques psicològiques de l'alumnat
a qui van destinades com als continguts curriculars que s'hi treballen, i, així mateix,
presentaran diferents graus de dificultat, per tal d'ajustar-se als diferents ritmes
d'aprenentatge dels alumnes (caràcter progressiu de les activitats que ha d'afectar tant
a la complexitat dels continguts com a les estratègies per a la resolució de les
mateixes).
D'altra banda, la varietat de les activitats ajudarà a evitar que sobrevingui en els
alumnes la sensació de cansament que es derivaria de la monotonia d'aquelles (pel
que l'alternança de les activitats pot convertir-se en un bon estímul per augmentar els
nivells de motivació ), una varietat que s'estendrà fins i tot a la forma d'expressió de
les mateixes -oral, escrita, plàstica, dinàmica, simbòlica ...- i que serà en cada cas la que
millor convingui al seu contingut. I, pel que fa al seu nombre, les activitats han de ser
suficients per assolir els aprenentatges previstos, la qual cosa suposa, a més, que
hauran de ser proporcionalment equilibrades en relació amb els continguts proposats
i, també, que hauran de seleccionar per la seva major o menor idoneïtat en funció dels
ritmes d'aprenentatge dels alumnes, de manera que quedi, així, garantida l'atenció a
les seves diferències individuals.
Finalment, les activitats han de resultar prou gratificants per als alumnes, però
tenint present que el caràcter lúdic de certes activitats ha de fer compatible eficàcia
didàctica i rigor científic i que, per tant, l'element lúdic incorporat a les activitats està
renyit amb qualsevol intent de baratar en trivials els continguts curriculars o les
estratègies d'aprenentatge.

39. Tema 2
Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans,
materials, espacials i temporals)
La metodologia es pot inscriure en la psicopedagogia del constructivisme. Però,
en qualsevol cas, afavorirà la capacitat de l'alumne per aprendre per si mateix (el que
implica el maneig de certs mètodes i estratègies d'aprenentatge); per treballar en
equip (el que suposa la potenciació de les "relacions socials" de convivència) , la
potenciació de tècniques d'indagació i investigació, les aplicacions i transferències del
que s'ha après a la vida real (el que és tant com dir que els aprenentatges han de venir
presidits pel "funcionalisme"), i la presència -quan això sigui possible- de continguts
educatius imprescindibles en l'educació antropològica i sociològica dels alumnes
(formació en valors i desenvolupament de "temes transversals").
Les estratègies didàctiques impliquen, així mateix, l'establiment de la durada de
la unitat didàctica -suggerim un temps mínim d'una setmana i màxim d'una quinzena
per unitat, temporalització que pot permetre abastar un nombre "suficient" d'unitats
didàctiques al llarg del curs escolar -, la determinació dels espais materials en què la
unitat es desenvoluparà -especialment si exigeixen el trasllat dels alumnes a espais
diferents de l'aula que habitualment ocupen -, i els diferents tipus de recursos
bibliogràfics i tècnics que es requereixen , tant per a ús del professor com dels
alumnes: llibres de text, monografies, material informàtic, etc.

40. Resumint:
Tenint en compte tots els elements anteriors, es passa a identificar aquelles
activitats que considerem més rellevants per al desenvolupament de la unitat triada.
Dissenyar les activitats d'ensenyament-aprenentatge exigeix tenir presents els
criteris metodològics que es plantegen en el Projecte curricular, les característiques del
grup (professor i alumnes) i els mitjans de què es disposa. No hi ha dubte que la
importància d'aquests tres factors variarà d'una unitat a una altra.
Dissenyar activitats coherents amb els objectius i continguts de la unitat.
Identificar les activitats que realitzaran tant el / la professor / a com els / les alumnes.
Necessitat d'activitats que treballin els tres tipus de continguts (conceptuals,
procedimentals i actitudinals). Necessitat d'activitats d'acord amb procés (motivació,
diagnòstic, síntesi, reforç ...).
Definit aquest marc per a les activitats es decideix la seqüència en què, llevat
posteriors modificacions, es desenvoluparan i es preveu el temps que s'utilitzarà en
cadascuna d'elles.
Previsió dels agrupaments i de la dinàmica del grup. Es determina el que faran
els alumnes, individualment o en grup, el paper del professor en cada moment.
En els casos de treball en grup s'ha d'indicar la tècnica de treball escolar
cooperatiu més d'acord.
En elaborar les activitats convé considerar que:
• ofereixin contextos rellevants i interessants;
• promoguin una activitat mental en l'alumnat;
• presentin graus de dificultat ajustats i progressius;
• estimulin la participació, solidaritat i no discriminació;
• integrin continguts de diferent tipus;
• puguin resoldre’s utilitzant diferents enfocaments;
• admetin nivells de resposta i tipus d'expressió diversos que propiciïn la
participació de tots;
• admetin nivells diferents d'intervenció del professor i els iguals.
• admetin nivells diferents d'intervenció del professorat i d'interacció a l'aula.

41. Sigui quina sigui la selecció d'activitats és important que totes elles estiguin
organitzades d'acord amb una seqüència d'aprenentatge en què es donin relacions
clares i pertinents. Aquesta consideració és important ja que una mera suma
d'activitats no s'ha d'entendre com una unitat didàctica.
Les estratègies d'aprenentatge poden agrupar-se en els blocs que es recullen a
continuació, i en què es detalla la seva àmplia varietat.
• Per adquirir la informació. Selecció d'informació de textos o gràfics mitjançant
la realització de subratllats, presa d'apunts, resums, esquemes i mapes
conceptuals. Recerca d'informació en llibres de text de les assignatures
corresponents, a la biblioteca, en textos facilitats pel professorat, en textos
dirigits, en revistes i materials especialitzats, en suports informàtics i en mitjans
de comunicació (premsa, TV, Internet ... ). Repàs i memorització de la
informació adquirida mitjançant la realització d'exercicis de repàs i repetició, i
l'ús de tècniques de memorització.
• Per interpretar la informació. Establiment de connexions entre la nova
informació i els continguts que l'alumne ja té, mitjançant la traducció,
transformació i interpretació d'informacions del codi verbal al gràfic, del verbal
al numèric, del gràfic al verbal, del numèric al verbal, etc., La comprensió i
realització de l'aplicació d'un "model" a una situació real, la comprensió i
aplicació de determinats conceptes, fets, teories, fórmules, etc., a una situació
pràctica dins el context escolar, i la comprensió i producció d'analogies i
metàfores utilitzant els diversos llenguatges.
• Per analitzar la informació. Aquesta anàlisi suposa la realització d'inferències, a
fi d'extreure nous coneixements implícits en la informació amb la qual es
treballa, forma aquesta de potenciar la destresa del raonament. El que implica
exemplificar models; treure conclusions de dades diverses, fent exercicis de
deducció, inferència lògica, causal, predictiva, etc., Com a desenvolupament del
pensament hipotètic; considerar les solucions alternatives que poden tenir
diversos problemes plantejats i les conseqüències que se segueixen de això,
realitzar treballs d'investigació planificant-los i dissenyant, formulant hipòtesis i
comprovant a través de l'avaluació dels resultats.
• Per comprendre la informació i organitzar-la conceptualment. Per a la
comprensió de la informació: diferenciació de diversos tipus d'expressió;
identificació de l'estructura de textos de diferent naturalesa, distinció de les
idees principals respecte de les secundàries, per extreure informacions
específiques; realització de subratllats, resums i esquemes de textos; integració
en un text de síntesi de la informació obtinguda en diverses fonts. Per a
l'establiment de relacions conceptuals: anàlisi d'un determinat fet o fenomen

42. des de diferents nivells, anàlisi i contrast de les diferents explicacions d'un
mateix fenomen. Per organitzar conceptualment la informació: realització de
classificacions, mapes conceptuals i xarxes semàntiques; establiment de
relacions jeràrquiques.
• Per comunicar la informació. En l'àmbit de l'expressió oral: planificació i
elaboració de guions expositius; realització d'exercicis d'exposició, emprant
diverses tècniques i diferents recursos expressius; resposta a preguntes
concretes referides a les diferents assignatures del currículum; justificació i
defensa de la pròpia opinió, oralment . En l'àmbit de l'expressió escrita:
utilització de tècniques d'expressió escrita, com ara resums, esquemes,
informes, treballs monogràfics, desenvolupament per escrit de respostes a
preguntes de les diferents assignatures del currículum, etc., Anàlisi de textos
escrits; exposició i defensa per escrit de la pròpia opinió. Pot, igualment,
recórrer a altres formes d'expressió -al marge de l'oral i de l'escrita -: ús de
recursos gràfics (mapes, diagrames, quadres sinòptics, mapes conceptuals,
etc.), Així com de recursos procedents de noves tecnologies (ordinador, vídeo,
fotografia, transparències, diapositives, etc.).

43. ACTIVITAT 5
Observi el vídeo "Treball en equip"
http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout=
detalle&id_guia=3&Itemid=114 i després descrigui en què consisteixen els models
estratègics (centralitzat, descentralitzat i distribuït) que proposa el Xef (docent) per
treballar col·laborativament usant Internet.
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

44. MÒDUL 6: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS
PROGRAMADOR. ELS RECURSOS
ÍNDEX
1. Els llocs web educatius
2. Catalogar els recursos
3. Anàlisi del contingut en les webs educatives
4. Presentació del contingut: material curricular amb format multimèdia
5. Presentació del contingut: web educativa i edublog
6. Presentació del contingut: Eines d'autor
7. Com estimular l'interès de l'alumne: la motivació

45. Tema 1
Els llocs web educatius
Per desenvolupar aquest apartat a continuació exposem algunes idees puntuals
i sàvies del professor Manuel Àrea Moreira de la Universitat de la Llacuna.
Els llocs web educatius: entre la informació i la formació
Un lloc web educatiu podríem definir-lo, en un sentit ampli, com a espais o
pàgines a la WWW que ofereixen informació, recursos o materials relacionats amb el
camp o àmbit de l'educació. D'aquesta manera, sota la categoria de web educatiu o
d'interès educatiu s'aglutinen pàgines personals del professorat, webs d'institucions
educatives com les universitats o el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, entorns o
plataformes de teleformació en els quals es desenvolupen cursos a distància, pàgines
d'empreses dedicades a la formació, bases de dades en les quals es poden consultar
revistes o documents sobre l'ensenyament i l'educació, webs en què es troben
activitats perquè siguin emplenades pels alumnes o unitats didàctiques per a l'aula,
etc.
En què s'assemblen i en què es diferencien uns i altres llocs webs d'interès
educatiu? Des del meu punt de vista la principal diferenciació entre un llocs web i
altres rau en la finalitat i naturalesa del mateix. És a dir, si la finalitat és de naturalesa
informativa, o bé si aquesta és pedagògica o didàctica. En el primer cas el lloc web es
dissenya i, en conseqüència, es consulta per obtenir informació o dades. Per exemple,
si s'accedeix al lloc web d'una universitat o d'un centre educatiu normalment
s'obtenen dades sobre la seva història, sobre la seva localització geogràfica, sobre la
seva oferta de cursos i titulacions, sobre el professorat, etc. De manera similar, si es
consulta un web que té una col·lecció d'enllaços bé de documents, bé d'informacions.
En el segon cas, hi ha un altre conjunt de webs de naturalesa específicament
pedagògica o formativa, és a dir, que han estat creats, i en conseqüència són utilitzats,
per generar un procés determinat d'ensenyament-aprenentatge. Per exemple, si
s'accedeix al lloc web d'una determinada assignatura universitària es podrà trobar el
programa de la mateixa, els textos de lectura, i possiblement les activitats o pràctiques
que han de cursar els alumnes. D'altra banda, si s'entra a la web d'un curs en línia o

46. virtual podrem trobar els objectius, els continguts, les activitats i l'avaluació d'aquest
curs destinat a que el visitant adquireixi una sèrie de coneixements o destreses.
Com es pot comprovar els llocs webs educatius són variats en la seva
naturalesa, utilització i finalitat i oscil·len entre un continu que va del merament
informatiu al específicament didàctic. És a dir, el conjunt de webs relacionades amb
l'educació bé ofereixen un recull de dades i informacions, bé són materials didàctics en
format web, o bé són una simbiosi o barreja d'ambdues funcions.
Tipus de llocs web educatius
El conjunt de llocs web relacionats amb l'educació poden classificar en quatre
grans tipus: webs institucionals, webs de recursos i bases de dades, webs de
teleformació, i materials didàctics en format web (vegeu el gràfic adjunt). Els dos
primers són llocs web en el que preval és la informació, mentre que els dos últims són
webs amb fins formatius.

47. a) Webs institucionals. Són aquells llocs web d'una institució, grup, associació o
empresa relacionada amb l'educació. En aquest tipus de webs s'ofereix,
fonamentalment informació sobre la naturalesa, activitats, organigrama, serveis o
recursos que ofereix aquesta institució, col·lectiu o empresa. Exemples d'aquest
tipus de webs institucionals serien el web del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
d'Espanya (www.mecd.es), el de qualsevol Conselleria d'Educació de les comunitats
autònomes (per exemple de Canàries http://www.educa.rcanaria.es/), el de
qualsevol universitat (una llista de les webs institucionals de les universitats
espanyoles es pot veure a http://www.rediris.es/recursos/centros/univ.es.html), o
centre escolar, el d'empreses com CCC (http://www.centroccc.com) o CEAC
(www.ceac.com), o el de qualsevol col·lectiu de docents com per exemple La
Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica
(http://cmrp.pangea.org/). En aquests llocs web el rellevant és la informació sobre
el propi organisme o institució. És una web educativa en la mesura que aquestes
institucions ho són, però estan creades i concebudes com llocs informatius, no
didàctics.
Exemples de web Institucional o Associació Educativa:
b) Webs de recursos i bases de dades educatius. Aquest altre tipus de llocs web
també són de naturalesa informativa ja que el que proporcionen a l'usuari són
dades en forma d'enllaços, documents, adreces, recursos, programari, ...
classificats seguint algun criteri. En aquest sentit, hi ha una àmplia varietat d'aquest
tipus de webs com són les hemeroteques virtuals de revistes educatives
(http://www.quadernsdigitals.net/), base de dades d'investigacions
(http://www.mcu.es/TESEO/teseo.html), de publicacions de documents
(http://bddoc.csic.es:8080/basisbwdocs_educac/educacinf.html),
(http://www.eurosur.org/DOCE/), webs personals de docents, o portals amb
informació educativa de molt divers tipus (fòrums, programari, enllaços, ...) com

48. Educaweb (http://www.educaweb.com), Educàlia (www.educalia.org),
Maestroteca (http://www.maestroteca.com/). Aquest tipus de llocs web, igual que
l'anterior cas, són de naturalesa informativa, no pedagògica, encara que, de
vegades, entre els seus enllaços es puguin trobar materials didàctics i cursos en
línia.
Exemples de web de base de dades:
c) Entorns de teleformació i intranets educatives. El tercer tipus de webs educatives
són les que ofereixen un entorn o escenari virtual restringit, normalment amb
contrasenya, per al desenvolupament d'alguna activitat d'ensenyament. Solen ser
llocs web dedicats a la teleformació o educació a distància emprant els recursos
d'Internet. Per a la creació d'aquestes webs es sol utilitzar un programari específic
anomenat com a plataforma, sistema o entorn de teleformació. Actualment hi ha
diversos programes d'aquest tipus entre els quals destaquen el WebCT, Learning
Space, luvita, FirstClass, entre d'altres. Aquest tipus d'entorns o intranets solen ser
desenvolupats bé per universitats per a l'oferta de cursos dins d'un campus virtual.
Vegeu els exemples de la U.O.C. (http://www.uoc.es) la UNED
(http://virtualdb.uned.es/), o la Universitat Barcelona Virtual
(http://www.ubvirtual.com/es/index.html), i per empreses dedicades a la
teleformació o e-learning. Per exemple ciberaula (http://www.ciberaula.com) o
Aulavia (http://www.aulavia.com) o Centre virtual de formació del directiu
(http://www.apdaula.com). Com ja s’hae assenyalat, aquest tipus de webs són
d'accés limitat i requereixen l'ús de claus per a l'accés a la seva Intranet. La
naturalesa d'aquests llocs és clarament formativa ja que el que ofereixen són
cursos, activitats o programes d'ensenyament a distància.

49. d) Materials didàctics web. L'últim tipus de llocs web que vull comentar són els
anomenats com webs tutorials, webs docents o materials didàctics en format web.
Són webs de naturalesa didàctica ja que ofereixen un material dissenyat i
desenvolupat específicament per ser utilitzat en un procés d'ensenyament-
aprenentatge. En aquest sentit, podríem indicar que aquests llocs web són
materials curriculars en format digital que utilitzen la WWW com una estratègia de
difusió i d'accés a aquest. Solen ser elaborats per professors per a l'ensenyament
de la seva matèria i / o assignatura. Existeixen abundants exemples tant en la
docència universitària vegeu per exemple
http://www.edulab.ull.es/tecedu/html/index.htm. També són abundants en
l'Educació Secundària, Primària i Infantil. Al web del CNICE (Centre Nacional
d'Informació i Comunicació Educativa) pot accedir a un llistat ampli d'aquest tipus
de materials curriculars digitals
(http://www.cnice.mecd.es/programa/matcurr.htm)

50. Tema 2
Catalogar els recursos
Atès el tema anterior, i reprenent a John Dewey quan proposa que a través de
les TIC "s'ha d'impulsar als nens a investigar i descobrir coses, a usar el llenguatge i per
tant entrar al món social, a construir o fer coses; i a expressar les idees i sentiments
propis ". Per la seva banda, Bruce i Levin combinen aquests interessos naturals del nen
amb una visió de les TIC com a mitjà per proposar la següent classificació:
Mitjans per a la Recerca
1. Construcció de Teoria – mitjans per pensar.
• Simulacions (tirs parabòlics, laboratoris virtuals, etc).
• Programari de Visualització (organitzadors gràfics, representació de molècules,
etc).
• Ambients de Realitat Virtual (museus interactius en línia, viatges virtuals, etc).
• Models Matemàtics (Simcalc, creixements poblacionals, geometria dinàmica,
etc).
• Xarxes Semàntiques (organitzadors gràfics, mapes conceptuals, línies de temps,
etc).
2. Accés a Informació
• Bases de Dades
• Museus
• Biblioteques
• Hemeroteques
3. Recol·lecció de Dades – ús de la Tecnologia per estendre els sentits.
• Instruments científics remots, accessibles per Internet
• Laboratoris basats en microcomputadors amb suport de sensors, sondes, etc.
• Plantilles per dissenyar enquestes, disponibles a Internet.

51. a) Mitjans per a la Comunicació.
1. Preparació de Documents.
• Processador de Textos
• Verificador d’Ortografia
• Programari de Presentacions
• Programari per Diagramar
• Programari per Dissenyar Pàgines Web
2. Comunicació amb Altres – estudiants, mestres, experts, etc.
• Correu electrònic
• Fòrums
• Xats
3. Mitjans per Col·laborar
• Preparació de Documents o Projectes en grup
• Ambients Col·laboratius
4. Mitjans per Ensenyar
• Programari de tutoria o de pràctica
• Plataformes per a cursos en línea
b) Mitjans per a la Construcció
• Suite d’oficina (processador de text, presentador multimèdia, full de càlcul,
base de dades).
• Programari de Disseny Assistit per Computadora
• Llenguatges de Programació (Logo)
• Robòtica
c) Mitjans per l’Expressió
• Programes per Dibuix
• Programes per Composició Musical
• Programari d’Animació

52. D'altra banda, Jonassen va plantejar una classificació per a aquells recursos que
es poden usar com eines de la ment. Classificació que es refereix a aplicacions dels
computadors que, quan les fan servir els estudiants per representar els seus
coneixements, necessàriament involucren pensament crític enfront del que estan
estudiant. El suport que les TIC han d'aportar a l'aprenentatge no és el de proveir
instrucció als estudiants (reemplaçament pobre del docent), sinó, més aviat, el de
servir d'eines de construcció de coneixement, perquè els estudiants aprenguin amb
elles, no d’elles. D'aquesta manera, els estudiants actuen com a dissenyadors i els
computadors operen com Eines potenciadores dels seus processos mentals que els
faciliten interpretar i organitzar el seu coneixement personal.
Sobre el tema de la diferència existent entre aprendre "dels" ordinadors i
aprendre "amb" els ordinadors resulta valuosa la distinció proposada per Thomas
Reeves qui descriu així aquestes diferències. Quan un estudiant està aprenent "de" els
computadors (instrucció dirigida), aquests funcionen essencialment com a tutors. En
aquests casos les TIC donen suport a l'objectiu d'incrementar els coneixements i les
habilitats bàsiques dels estudiants. En canvi, quan aquests estan aprenent "amb" els
computadors, les TIC assumeixen el paper d'eines poderoses que poden potenciar al
màxim la construcció de coneixements per part de l'estudiant i emprar-se per assolir
una varietat d'objectius dins del procés d'aprenentatge (“eines de la ment”)

53. Quan els computadors actuen com a tutors (instrucció dirigida), reemplacen
moltes de les funcions del mestre ubicant-lo en lloc secundari. Per contra, quan
s'aprèn "amb" els ordinadors, el docent compleix una tasca fonamental: dissenyar
experiències d'aprenentatge en què els estudiants tinguin un rol actiu, utilitzant les TIC
com a eines per resoldre problemes, prendre decisions, aclarir conceptes, organitzar i
processar informació, dissenyar o crear.
Per aprofundir en el plantejament de Jonassen, consulta la taula amb la
classificació detallada de diferents eines de les TIC, el seu ús perquè els estudiants
aprenguin amb elles i el que això requereix de part d'ells.
Tema 3
Anàlisi del contingut en les webs educatives
Localitzar informació ja no és un problema, Internet i la World Wide Web posen
a disposició dels seus usuaris milions de continguts en bits relacionats amb el tema que
es requereixi, en el moment i lloc que es necessiti. És cert, el problema ja no és la falta
d'informació, ara el problema és saber seleccionar la informació útil d'aquella que no
ho és. En aquesta enorme i creixent onada d'informació, dades, estudis, bromes,
recursos, entreteniment, estafes i intents d'estafa es troba un dels problemes que
hauran d'enfrontar les institucions d'ensenyament: "Ensenyar, Aprendre i Entendre la
Xarxa".
Però, quins elements hem de considerar per avaluar els llocs web als quals
accedim? Quins elements converteixen un lloc en una web educativa? Com avaluar
una web educativa i la seva qualitat? A continuació, es presenten algunes
consideracions i preguntes importants que ens hem de fer en el moment de valorar un
lloc web educatiu, els quals ens poden ajudar durant la recerca i selecció d'informació
digital.
1. Autoria: Una web educativa ha de ser fiable. La "Autoria" es refereix a la
informació relacionada amb l'autor o els autors del lloc. Una web educativa basada
en l'anonimat pot ser un risc, no només per al nostre equip de còmput, sinó també
per a nosaltres mateixos (Phishing). Aquesta informació relacionada amb l'autor o
autors sol trobar-se en seccions anomenades: "Sobre ...", "FAQ" o "About me ...", i
pot ajudar-nos en el moment de distingir entre un medi educatiu formal i un intent
educatiu sense sentit i sense un autor responsable de l'acció.

54. L'autor està capacitat per expressar els continguts al lloc web?
Quins són els seus estudis?
Hi ha formes de posar-se en contacte amb el o els autors?
S'expressa el propòsit, objectius del lloc o línies temàtiques del lloc web?
2. Navegabilitat: Es refereix a la facilitat que l'usuari experimenta en el moment
d'explorar la web educatiu, la comprensió del seu funcionament sense fer una
anàlisi profunda d'això. Una bona web educativa no necessita explicacions sobre el
seu funcionament i ordenament: és intuïtiva.
El lloc pren molt de temps a carregar?
Algun dels elements no es mostra correctament?
Els títols en les seccions i articles li són útils i denoten el seu contingut?
La forma de navegació és útil?
Els enllaços funcionen correctament?
Es pot localitzar ràpidament el contingut del seu interès?
Es presenta algun mapa web? És necessari?
És la URL del lloc web fàcil de recordar?
Pot tornar amb facilitat al "Home" o pàgina principal del lloc web?
Té cercador propi?
Identifica fàcilment els continguts del lloc web?
3. Disseny: En el disseny d'un lloc web s'inclouen diferents aspectes de planificació,
organització i presentació visual de l'espai de treball. Part del disseny també inclou
elements intuïtius, és a dir, aquells que no es veuen. Un bon disseny en una web
educativa no es limita a la presència d'un bon color o una bona font tipogràfica,

55. també depèn de la seva organització i de la ubicació d'aquells elements que a cada
moment poden resultar importants i necessaris.
Els colors del lloc web són adequats?
Es pot fer una lectura adequada dels continguts?
La mida i font tipogràfica són adequades?
L'excessiva publicitat interfereix en la lectura dels continguts?
El menú és accessible?
Els títols, seccions i categories estan ben ubicades?
4. Continguts: Una web educativa sense continguts educatius no té sentit. Un
contingut pot ser qualsevol recurs publicat en el lloc, pot ser un vídeo, un text, una
imatge, etc., Però, un contingut educatiu inclou els recursos multimèdia, el
propòsit del contingut, la seva coherència amb altres continguts, la seva relació
amb els objectius de la web educatiu i, si és possible, també ha d'expressar algun
tipus d'activitat necessària perquè l'usuari desenvolupi l'aprenentatge esperat.
Els títols dels continguts són adequats? Expressen el seu missatge?
Els continguts estan relacionats als objectius o propòsits del lloc?
Els continguts es mostren sota algun tipus d'estructura d'aprenentatge?
Hi ha faltes ortogràfiques? Són excessives o sense més importància?
El llenguatge és adequat? ¿Ofensiu, sexista ...?
És de lliure accés? És un servei de pagament?
La qualitat dels recursos multimèdia són adequats?
El contingut textual i el multimèdia estan relacionats?
Es citen les referències o fonts de consulta emprada?
Els continguts són rigorosos o només són simples comentaris?

56. Hi ha vincles en els continguts? Són apropiats?
És bona la informació i la forma en què es presenta?
5. Consideracions extres:
Hi ha activitats didàctiques o només s'exposen continguts?
Quin tipus d'aprenentatge es busca, autònom, individual, col·lectiu, col·laboratiu...?
L'enfocament és atractiu o molt similar a altres llocs?
S'ofereixen continguts útils o molt similars a altres?
Hi ha un balanç adequat entre els aspectes tècnics i educatius?
El lloc web possibilita la interacció entre usuaris?
Només navegant amb intel·ligència la salvatge onada d'informació podrem
aprendre en xarxa. La bona pràctica constitueix una responsabilitat tant del docent
com de l'estudiant.
Com avaluar un recurs TIC?
Algunes idees o propostes possibles que cal tenir en compte per a l'elecció de
material per a l'ús a l'aula i on convé obtenir les respostes per al seu coneixement i
aplicació.

57. 1. Taula o reixeta
1. Dades generals del recurs
Títol o nom:
Identificació del recurs
Àrea o àmbit d'aplicació:
Inclusió en el procés d'aprenentatge
Coneixements previs que es requereixen:
Tant referits al docent com a l'alumnat
Estructura:
Característiques generals d'aquest
Tipologia: informació general, unitat didàctica, exercicis concrets, webquest i altres,
desenvolupament de competències,...
Tenir en compte:
• Senzillesa, fàcil accés i ús, presentació, varietat, navegabilitat
• Continguts de qualitat i fiables, pertinents i actualitzats
• Motivadora: desperti interès i curiositat
• Interactivitat i / o integració d'eines TIC
• Utilitat: per a l'aprenentatge, estudi, desenvolupament d'habilitats, ...
2. Dades Pedagògiques del recurs
Objectius didàctics: justificació:
Context educatiu: objectius que s'assenyalen, característiques de l'alumnat,
procediments, etc.
Identificació clara: pla de desenvolupament, nivells competencials, eines que
s'incorporen, etc.
Tenir en compte:
• Les possibilitats reals del seu desenvolupament a l'aula.
• La resposta que es dóna als interessos i necessitats concretes, tant pel que fa al
procés d'aprenentatge com a la de l'alumnat.
Continguts:
Adequació: tant als objectius com a la seva integració curricular i desenvolupament
d'aprenentatges, adaptats a l'edat i necessitats personals de l'alumnat
Estructura: sistemàtica, ordenada, organitzada i adaptada, que incorpori estratègies
diverses per a la resolució de problemes i generar nous coneixements
Desenvolupament:
De continguts curriculars i competències digitals
De recursos didàctics variats
De procediments, actituds i valors

58. Tenir en compte:
• L'estructuració serà clara i ordenada
• L'adaptació personalitzada i adequació a la diversitat
• El que afavoreixin tant l’autoaprenentatge com el treball en equip
• Que s'ofereixin altres possibilitats de desenvolupament d'aprenentatges
• Que estableixi l'enfocament pedagògic que requereix
• Que facilitin i fomentin el desenvolupament personal
Metodologia:
Agrupament: gran grup, grup, parella, individual
Disseny: interactiu, interdisciplinari, col·laboratiu, elaborat, ...
Adaptabilitat: a les habilitats i competències digitals, a les necessitats personals i
d'aprenentatge.
Desenvolupament metodològic: processos d'aprenentatge elaborats i estratègies,
autonomia, àmbits d'aplicació, resolució de problemes, treballs d'investigació o
creació, intercanvis o treballs col·laboratius.
Aplicació de temps i espais
Tenir en compte:
• L'ús i coneixement d'eines web 2.0
• Desenvolupament del raonament, planificació, aprenentatge reflexiu, creació de
coneixement i comunicació.
• Importància del plantejament de resolució de problemes
• Establir itineraris metodològics
• El plantejament indagació recerca
3. Avaluació del recurs: resum
• És fàcil d'utilitzar i instal lar.
• És versàtil (nivells de dificultat, avaluació dels progressos, modificable, etc.)
• La navegació és senzilla i clara.
• La interfície és amigable.
• Adequació de l'aula i equips
• Qualitat i diversitat
• Identificació clara d'objectius, metodologia, recursos, ...
Aspectes pedagògics
• És adequat per al nivell indicat.
• És motivador.
• Fomenta l'autoaprenentatge.
• Permet interacció entre l'usuari i el recurs.
• Afavoreix l'aprenentatge significatiu, actiu i constructiu.
• Desenvolupa procediments i estratègies adequats als objectius (contribució a

59. competències, ...), potenciant capacitats d'indagació i elaboració i d'anàlisi,
crítica i proposta.
• Afavoreix el treball en equip (aprenentatge col·laboratiu, dialògic ...).
• Afavoreix el desenvolupament d'habilitats i competències
2. Guia per a l'avaluació de recursos
La finalitat d'aquesta guia és la de servir com a instrument per a l'anàlisi de
materials curriculars informatitzats en CD o en línia i perquè puguin ser integrats, com
un mitjà més en les nostres aules, facilitant el procés d'ensenyament-aprenentatge de
l'alumnat. Centrant-se principalment en els aspectes pedagògics.
GUIA D'AVALUACIÓ DE RECURSOS I PROGRAMES MULTIMÈDIA
Objectiu del programa (General)
Objectius específics
Quins coneixements previs sobre el
tema requereix l'alumne?
Continguts del programa
Conceptuals Procedimentals Actitudinals
S'adeqüen als dels programes de S'adeqüen als S'adeqüen als dels programes
l'aula? dels programes de l'aula?
de l'aula?
Quins continguts predominen?
És un programa SI________ NO_______ Quines àrees treballa?
interdisciplinari?
Tracta temes SI _______ NO ______ ¿Quins?
transversals?
Descripció del programa (estructura, parts ...)
Proposa Si_______ No_______ ¿De quin tipus?

60. activitats?
Presentació de Lògica: Profunda: Concisa: _____ Pràctica:
continguts ______ _____ _____
Clara: Original: Lúdica:
______ _______ ______
El llenguatge és assequible per als alumnes? Si_______ No_______
Presenta una concepció constructivista de Si_______ No_______
l'aprenentatge?
Presenta varietat de recursos? Si_______ No_______
Presenta activitats obertes? Si_______ No_______
Proposa exercicis amb diverses solucions vàlides? Si_______ No_______
Promou l'aprenentatge per descobriment? Si_______ No_______
Possibilitats d'interacció? Si_______ No_______
Permet introduir modificacions? Si_______ No_______
Proposa solucions a problemes habituals? Si_______ No_______
Planteja activitats problemàtiques? Si_______ No_______
Permet associacions lliures d'idees? Si_______ No_______
Permet correcció d'errors? Si_______ No_______
Indueix a la percepció d'estructures totals? Si_______ No_______
Excita la imaginació? Si_______ No_______
Possibilita el pensament divergent? Si_______ No_______
Trenca amb estereotips? Si_______ No_______

61. Quins elements Text: Gràfics: Àudio: Animació:
apareixen? _____ _____ _____ ___
Altres: És adequada la seva
utilització:
Valoració de la funció de
Imatge So Color
Motivadora
Informativa
Instructiva
Investigadora
Formativa
Aporta dades
rellevants
Representa la
realitat
Reforç positiu
Reforç Negatiu
Animació
Estètica
És adequada i suficient en relació als objectius i Si_______ No_______
continguts?
Què destacaries?
Avalua el Si_______ No_______
programa als
alumnes? És adequada i suficient en Si_______ No_______
relació als objectius i

62. continguts?
Com avalua?
Es poden Si_______ No_______
guardar o
imprimir les
avaluacions?
Respon a la Si_______ No_______
diversitat de
l'alumnat? Hi ha diferents nivells de Si_______ No_______
dificultat?
Es graduen aquests nivells? Si_______ No_______
És adequada la graduació? Si_______ No_______
Respecta el programa els Si_______ No_______
diferents ritmes d'aprenentatge
de l'alumnat?
Tipus d'interacció:
Programa - Motivadora: Informativa: Demostrativa: Explicativa:
alumne __ ___ ___ _
Oberta a la interacció de l'alumnat:
Altres:
Programa - Paper del Guía Consultor: Observador:
professor - professor: mediador:___ ___ ___
alumne
Altres:
Programa - Individual: Parelles: Grup petit: Grup
alumne - alumne __ ___ __ gran:__
segons
agrupament Altres:

63. Estratègies d'aprenentatge (marqueu amb una X)
Motivació personal amb tasques d'interès per a l'alumne
Descobriment personal
Explotació guiada per part del programa
Ensenyament directiu per part del programa
Adquisició d'habilitats de procediment
Memorització de conceptes
Quan utilitzar el programa? (Marqui amb una X)
Motivació
Coneixements previs
Introducció a un tema
Complement - reforç - suport a la programació d'aula
Ampliació de continguts
Repàs de continguts
Avaluació
Altres
Nombre de sessions:
Aspectes més destacats
del programa
Aspectes més deficitaris
Valoració final

64. Tema 4
Presentació del contingut: Material curricular amb format multimèdia
Les principals característiques dels materials didàctics per a la web:
Material web elaborat amb finalitat formativa.
Aquesta ha de ser la primera característica d'aquests materials, que de
vegades, no se li presta la deguda atenció.
El que realment distingeix un material multimèdia de naturalesa didàctica
respecte a altres llocs web és que ha estat elaborat amb la intencionalitat de produir
certs aprenentatges en subjectes amb certes demandes i necessitats educatives.

65. Materials la informació dels quals està connectada hipertextualment.
Entre cada segment o part del mòdul d'estudi ha d'haver connexions o enllaços
que permetin a l'alumne anar d'unes a altres.
D'aquesta manera l'accés a cada part o segment del mòdul és una decisió que
realitza l'alumne segons els seus propis criteris.
En altres paraules, el material haurà d'organitzar hipertextualment tota la
informació perquè l’estudiant pugui "navegar" a través del mateix sense un ordre
prefixat i d'aquesta manera permetre una major flexibilitat pedagògica en l'estudi
d'aquest mòdul.
• Materials amb un format multimèdia.
Els materials didàctics han d'integrar textos, gràfics, imatges fixes, imatges en
moviment, sons, ... sempre que sigui possible.
Això redundarà en què aquests materials siguin més atractius i motivants als
estudiants i en conseqüència, facilitadors de certs processos d'aprenentatge.
• Materials que permeten l'accés a una enorme i variada quantitat
d'informació.
Davant d'un text imprès, un casset o una cinta de vídeo que a causa de les
seves característiques físiques contenen una quantitat limitada d'informació dels
materials electrònics (bé a Internet o en un CD-ROM) pot emmagatzemar o permetre
l'accés a una quantitat ingent i enorme d'informació.
Per això, en tot material didàctic ha d'haver una opció de "enllaços a altres
recursos a la xarxa"
• Materials flexibles i interactius per a l'usuari.
Els materials han de permetre a l'estudiant una seqüència flexible d'estudi del
mòdul, així com diferents i variades alternatives de treball (realització d'activitats,
navegació per webs, lectura de documents, etc.).
És a dir, els materials que s'elaborin no han de prefixar una seqüència única i
determinada d'aprenentatge, sinó que han de permetre un cert grau d'autonomia i
flexibilitat perquè el mòdul s'adapti a les característiques i interessos individuals dels
alumnes.

66. • Materials amb una interfície atractiva i fàcil d'usar.
Els materials han de tenir un disseny gràfic acurat tant en els aspectes formals
(color, distribució espacial, icones,...) com en la seva dimensió informativa per a l'accés
a cada part o element de la web.
En altres paraules, la interfície o disseny gràfic ha de ser motivant i atractiu per
a l'alumne, i facilitar l'accés i navegació dins del lloc web sense que l'usuari li sigui
complex.
• Materials que combinin la informació amb la demanda de realització
d'activitats.
Enfront d'un model d'aprenentatge per recepció, es pretén desenvolupar
materials que estimulin l'aprenentatge a través de la realització d'activitats.
És a dir, aquests materials han de combinar la presentació del contingut
informacional amb la proposta d'una sèrie de tasques i activitats per a que l'alumne al
realitzar-les desenvolupi un procés d'aprenentatge actiu, basat en la seva pròpia
experiència amb la informació.
• Materials que permeten la comunicació entre els seus usuaris.
Una de les potencialitats més interessants i que diferencien notòriament als
materials distribuïts a través del WWW respecte a qualsevol material sigui imprès,
audiovisual o de disc digital, és la possibilitat d'utilitzar els recursos de comunicació bé
asincrònics (el correu electrònic o el fòrum telemàtic ), bé sincrònics (el xat, la
videoconferència) disponibles a Internet.
En resum
Els materials didàctics en la web han de ...
Des d'un punt de vista pedagògic
• Han de ser interactius. És a dir, demanen a l'alumne que realitzi algun tipus
d'activitat o tasca i reaccionen, en la mesura del possible, davant la resposta
d'aquest.
• Han de respondre a un model o procés constructivista del coneixement. És a
dir, l'alumne aprèn a través de la seva experiència i deu, en funció d'aquesta,
elaborar aquest coneixement. Aquest enfocament es contraposa a
l'aprenentatge per recepció

67. • Han de tenir una interfície atractiva i fàcil d'utilitzar. És a dir, els materials han
de tenir cura del seu disseny gràfic, han de resultar atractius per a l'alumne, i la
seva utilització ha de ser intuïtiva.
• Han de ser multimèdia i hipertextuals. És a dir, s'han de dissenyar incorporant
diferents formes de representació simbòlica (textual, gràfica, audiovisual,
icònica, ...) i d'organització de la informació en format hipertext.
• Cal adequar-se a les característiques dels seus potencials usuaris. És a dir, la
selecció del contingut i de les formes de presentar han de partir i tenir en
compte els coneixements, capacitats i habilitats prèvies que tenen els alumnes
als quals es destina
• Han de integrar-se i respondre a les necessitats de desenvolupament del
currículum escolar. Tot material educatiu és un recurs o instrument que respon
a les exigències curriculars d'una matèria i nivell educatiu. Aquestes s'han de
tenir en compte en l'elaboració.
SGA (LMS)
Sistema de Gestió d'Aprenentatge Learning
• Una plataforma de teleformació, o un sistema de gestió d'aprenentatge en
xarxa, és una eina informàtica i telemàtica organitzada en funció d'uns
objectius formatius de manera integral (és a dir que es puguin aconseguir
exclusivament dins d’ella) i d'uns principis d'intervenció psicopedagògica i
organitzatiu.
Pres de: http://www.um.es/ead/red/9/SGA.pdf

68. Característiques bàsiques d'un SGA

69. Eines bàsiques d'un SGA
Eines de distribució de continguts
• Editor de continguts en línia
• Dipòsit d'arxius
• Inserció d'hipervincles, imatges i vídeos
• Administració de calendari de continguts.
• Bitàcola per o weblogs
• Glossaris
Comunicació i Col·laboració
• Fòrums de discussió electrònic
• Sala de xat
• Conformació de grups de treball
• Comunicació amb el tutor i participants del curs
• Novetats i calendari del curs.
• Ambients de treball col·laboratiu (Wiki)

70. Seguiment i Avaluació
• Estadístiques i fitxa personal per alumne
• Seguiment de cada activitat
• Sistemes d'exàmens editables pel docent o tutor
• Informes d'activitat.
Eines d'administració i assignació de permisos
• Atorgament de permisos i autoritzacions
• Assignació de permisos per perfil d'usuari
• Administració personal de perfils d'usuari
• Procés d'inscripció
• Desincorporació d'estudiants
• Creació de nous cursos
Tema 5
Presentació del contingut: Web educativa, portals educatius, bloc, wiki,
webquest
Què és una web educativa?
És una web d'interès educatiu, dissenyada amb un objectiu pedagògic. Cerca
facilitar aprenentatges o accés a recursos didàctics. Proporciona informació,
comunicació i formació, convertint-se en un espai virtual de treball individual i
col·laboratiu.
Poden ser web personals (web docent), institucionals (portals educatius),
formatives (campus virtuals).
Disseny de Web educatives
• Disseny pedagògic: objectiu, públic, continguts.
• Disseny estructural: estructura general del web, sistema de navegació
• Disseny de la interfície: estructura de les pàgines (marc), composició dels
elements (textos, fons, imatges, icones, taules, marcs)

71. A. Portals educatius
Algunes investigacions 1 realitzades sobre els portals educatius, coincideixen
que aquests sorgeixen a causa de la necessitat de sistematitzar, categoritzar i
identificar el contingut web present al ciberespai, ja que ha provocat el
desenvolupament i posterior consolidació dels portals com a contenidors de contingut
vitals en la web i per tant, l'establiment de noves modalitats de portals estretament
vinculats a una activitat o comunitat concreta, com són els portals periodístics,
museístics, educatius, institucionals, etc.
La definició de portal ve donada per la concentració d'informació i serveis en un
mateix lloc web, sent per tant, un concepte molt més ampli que el d'una pàgina o un
conjunt de pàgines web allotjades en un servidor (López Carreño, 2003, p. 126). En el
cas del portal educatiu, l'entenem com aquell lloc web on es concentra informació
canalitzada a través de productes i serveis relacionats amb l'àmbit educatiu.
Igualment, l'autor assenyala que els avantatges que proporcionen aquests
portals als seus destinataris deriven dels serveis que ofereixen:
Proporcionen informació de tot tipus a professors, estudiants i pares, així com
instruments per realitzar recerques a Internet.
Proporcionen recursos didàctics de tota mena, gratuïts i utilitzables
directament des d'Internet (materials didàctics en línia) o des dels ordinadors
(després de la descàrrega d'una còpia des del portal a l'entorn local de l'usuari).
Contribueixen a la formació del professorat, mitjançant informacions diverses i
cursos d'actualització de coneixements.
Assessoren als professors. En alguns casos els portals tenen espais
d'assessorament sobre diversos temes: didàctica, informàtica, lleis, etc.
Obren canals de comunicació (fòrums, xats, llistes ...) entre professors,
estudiants, institucions i empreses de tot el món. A través d'ells es
comparteixen idees i materials, es debaten temes, es consulten dubtes.
Proporcionen instruments per a la comunicació: correu electrònic, xats, espais
per allotjar pàgines web.
________________
1
López Carreño, Rosana (2007). Los portales educativos: clasificación y componentes. Anales de
documentación, 10, 233-244

72. PORTALS EDUCATIUS
INFORMATIUS
Institucionals o de grups educatius.
De recursos educatius.
FORMATIUS
Entorns de teleformació i intranets educatives.
Material didàctic.
Com s'evidencia en la taula anterior els portals educatius es classifiquen en
informatius i formatius. Els de naturalesa informativa són aquells als quals s'accedeix
per obtenir una informació o una dada concreta i els portals educatius de naturalesa
formativa són aquells que han estat creats "per generar un procés determinat
d'ensenyament aprenentatge" (Àrea Moreira, 2005, p. 32). Encara que en nombrosos
casos podem trobar també, portals informatius amb elements formatius i, viceversa.
Els portals educatius informatius són els més estesos i dins d'aquest grup
s'enquadren els portals institucionals que són aquells llocs web d'una institució, grup,
associació o empresa relacionada amb l'educació. Aquests portals ofereixen informació
sobre activitats, notícies, organigrama, normativa, serveis o recursos, publicacions, etc.
al voltant de la institució a la qual representen, per exemple, el portal educatiu de la
Xunta de Galícia 2:
_______________________
2
http://www.edu.xunta.es/portal/index.jsp