1. LIBERALISME I
NACIONALISME

2. ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA
1. Crisi econòmica i social
- Males collites ( 1760)  preus  malestar social
2. Burgesia marginada
- poder econòmic. NO PODER POLÍTIC
CAUSES
- influència Il·lustració
3. Crisi financera
- despeses elevades (Estat i Cort)
- deute guerra americana
SOLUCIÓ: reforma fiscal  problemes amb privilegiats (suport monarquia ab)
 negativa aristocràcia. Volen Estats Generals
ESCLAT
Estats Generals tenen sobirania nacional? (Rousseau, representen la nació?)

3. 14 juliol 1789: Presa de la Bastilla
- antiga presó + arsenal
- poble defensa Revolució al carrer. Suport al 3r estat

- revolta antisenyorial al camp (la Gran Por)
4 agost 1789: Assemblea Nacional Constituent
- abolició privilegis feudals
- promulga la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà

4. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Creació Assemblea Nacional Constituent

inici procés transformació del país
oposició de Rei + privilegiats
-Etapes:
1.Monarquia constitucional (1789 – 1792)
2.República democràtica (1792 – 1974)
3.República burgesa ( 1794 – 1799)
1. Assamblea Nacional Constituent (1789 – 1792)
- burgesia conservadora  acord Rei + nobles
- objectiu: abolir AR + impulsar liberalisme
- 1791: CONSTITUCIÓ - Divisió de poders
- sobirania nacional
Ideals liberalisme polític - igualtat legal
- Rei dret de veto
- sufragi indirecte i censatari (actius i passius)
ASSEMBLEA LEGISLATIVA: + lleis per igualtat ciutadans
- prohibir tortura - abolir gremis
- nobles paguen impostos - nou exèrcit Guàrdia Nacional

6. Crisi financera  SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església
- vendre les propietats: diners per l’Estat
Estat manté el culte. Separació Església - Estat
2. Radicalització de la revolució – caiguda de la monarquia
Opcions polítiques:
- grups burgesos (monarq constitucionalistes)
 drets polítics i llibertat econòmica
- oposició: - noblesa. Recuperar privilegis
- clero. Contra desamortitzacions
- monarquia. Fora Assemblea
- sectors populars. No restricció sufragi + encariment cost de vida
-Girondins
- Jacobins SANS - CULOTTES
- Cordeliers
Milícies populars. Volen + reformes i la Rep.

7. Monarquia Lluís XVI  oposició
- demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)
 invasió
- juny 1791: fugida nocturna a Varennes

ENXAMPAT
Abril 1792. Assemblea declara guerra a Àustria (Maria Antonieta)
-Guerra + revoltes al camp
 assalt al palau reial  reis a la PRESÓ  REPÚBLICA
(agost 1792) (setembre 1792)

8. 3. República democràtica (1792-1794)
Set. 1792. República Girondins.
-Girondins tenen el poder Grup polític que forma part de l’Assemblea
- convocatòria eleccions Nacional. La majoria de diputats són de la Gironda
 (zona sud-oest de França, zona Aquitània, amb
Sufragi universal masc. grans ports costaners).
- Creació Convenció Nacional Són burgesos rics del món dels negocis.
Dominen els primers mesos de la Convenció
Nacional.
Defensa llibertat i dre a la propietat.
- Judici als reis. Mort gener 1793 Jacobins
Grup polític radical.
Aliat de les classes populars (sans culottes)
Defensa el dret a la igualtat.
Personatge: Maximilien de Robespierre
Primavera 1793
Paraula jacobí  radicalisme
-Reacció:
- països europeus: GUERRA
- interior: CONTRAREVOLUCIÓ

9. Juny 1793. Jacobins al poder
- Detenció girondins  guillotina
-Nova constitucío  base: democràcia social:
- sobirania popular
- sufragi universal directe
- dret a la igualtat
-Poder executiu: Comitè de Salvació Pública (Robespierre)
 fets: lleves (guerra exterior) + política de Terror

- suspensió llibertats
- tribunals revolucionaris (penes de mort)
- llei de sospitosos (contrarevolucionaris)
Aprovació de lleis socials:
- Llei de Maximum (control preus i salaris)
- distribució béns de contrarevolucionaris
- venda terres Església
- instrucció obligatòria (guerra)
- tancament esglésies  nou culte: deesa Raó + nou calendari

10. Nou calendari republicà
-Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792 
data proclamació REP + equinocci de tardor.
- Calendari vigent del 24 octubre 1792 al 1 gener 1806.
- els anys del calendari s’escrivien en números romans.
- 1 any = 12 mesos. 1 mes = 30 dies. 1 setmana = 10 dies.
- els mesos es regeixen per l’inici astronòmic de les estacions.
- Noms dels mesos adapten fenòmens naturals i de l’agricultura.
Tardor: Veremari (verema), brumari (boira), Frimari (vent fred després de la nevada)
Hivern: Nivós (nevat), Pluviós, (plujós), Ventós (vent)
Primavera: Germinal (llavor), Floreal (flor), Pradal (prat)
Estiu: Messidor (collita), Termidor (calor), Fructidor (fruita)
-Noms dels dies de la setmana, segons el seu cardinal:
Primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi

11. Estiu 1794. Millora la situació:
- revoltes interiors sufocades
- exèrcits francesos guanyen la coalició estrangera
-Continua el terror i la dictadura de Robespierre
Oposició part població

Juliol 1794: cop d’estat de Termidor
- fi dels jacobins. Guillotina
3. República burgesa (1794 1799)  DIRECTORI
-Burgesia conservadora al poder  NOVA CONSTITUCIÓ (1795)

- poder executiu: govern col·legiat (Directori)
Retorn CONS 1791 - format per 5 directors
- poder legislatiu: 2 cambres (500 i ancians)
- sufragi censatari
- Persecució jacobins.
- Derogada CONS 1793 + totes lleis jacobines
OPOSICIÓ: aristocràcia + classes populars

12. Context de crisi social i econòmica
- oposició aristocràcia per pèrdua de poder
- oposició classes populars per  preus
- guerra exterior
Institució important: EXÈRCIT (imposa ordre i defensa nacional)
1799: cop d’estat de 18 de Brumari de Napoleó Bonaparte
- fi Directori
- inici Consolat (1799 – 1804)
- format per 3 cònsols

13. Imperi napoleònic
1799. Nomenat cònsol.
-objectiu: - consolidar revolució burgesa
- evitar retorn absolutisme
- allunyar els radicals
-Fets: - retorn exiliats que accepten la nova situació
- concordat Església
- reforma administrativa de caràcter centralista  prefectes (govern províncies)
- promulga Codi Civil  unifica lleis anteriors
- reforma hisenda i sistema ensenyament
1802: es fa proclamar cónsol únic i vitalici
1804: EMPERADOR
-conquestes: derrota aliança monarques absoluts europeus.
- 1811: grans conquestes (mapa)
- familiars o generals dels seus exèrcits en els països conquerits
- imposició idees revolucionàries:
- supressó drets senyorials, delmes i privilegis nobiliaris
- consagració de la llibertat i igualtat legal (Codi civil!!!!)
- llibertat econòmica
- dret a la propietat
- llibertat religiosa

15. Conquestes de Napoleó  GUERRES NAPOLEÒNIQUES
Conseqüències
 ocupació de diferents territoris (nacions)
 afavorir interessos de França: impostos, fer negocis i apropiar-se de riquesa
Sentiments nacionals en els territoris ocupats  reclamen LLIBERTAT
1814: derrota a Rússia
- Napoleó abandona el poder. És desterrat a l’illa d’Elba, és cedida a
Napoleó. Situada al mar Tirrè, a l’arxipèlag Toscà. Illa sota control de la marina
anglesa. 1860 s’incorpora al Regne d’Itàlia.
-Restabliment monarquia a França: Lluís XVIII
1815: retorn de Napoleó  desterrat illa Santa Helena (illa Atlàntic Sud, costa oest
d’Àfrica). Propietat anglesa
1821: mort Napoleó
Retorn Antic Règim?

16. RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME
1814 – 1815: Congrés de Viena
- reunió de països vencedors de Napoleó
- objectiu: restorn a l’absolutisme monàrquic
- grans vencedors: RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA I ÀUSTRIA
- es reparteixen imperi napoleònic

França torna a les fronteres de 1792
1815: tractat de la SANTA ALIANÇA
- ajuda mútua amb dret a intervenció militar
- objectiu: mantenir orde absolutista
Idees Revolució Francesa influeixen en països europeus
LIBERALISME I NACIONALISME

17. Conseqüències del Congrès de Viena. 1815
- Es crea un estat nou: Polònia.
- Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia i Bessarabia.
- Àustria s’annexiona la regió dels Balcans.
- Anglaterra es queda amb Malta, Sri Lanka i la colònia del Cap.
- control rutes marítimes.
- Imperi Otomà segueix controlan els pobles cristians d’Europa Sud-
oriental.
- Suècia es queda amb Noruega.
- Prússia es queda amb part de Saxònia, Westfalia, Polònia i les províncies
del Rin.
- Els principats alemanys formen la Confederació Alemanya amb 38 estats.
- Bèlgica és obligada a unir-se amb els Països Baixos, formant el Regne
dels Països Baixos.
- Espanya i Portugal. Es restauren les monarquies absolutistes.

19. LIBERALISME
-Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu.
- Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de totes les persones.
- Individu lliure = ciutadà. Conjunt de ciutadans constitueixen la Nació  SOBIRANIA
-Sistema representatiu:
- poder legislatiu: Parlament
- sufragi universal
- Constitució  DIVISIÓ DE PODERS (tirania)
- Dret de la propietat  llibertat fonamental + economia basada en el mercat
- Estat NO intervé aspectes econòmics
NACIONALISME
- Ideologia política que defensa el dret dels pobles a decidir i defensar la seva sobirania.
- NACIÓ= conjunt individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, tradicions,
passat…) i que volen viure en comunitat.
- expansió s. XIX → pobles lliures contra la Santa Aliança i els imperis absolutistes
- nacionalistes: fer coincidir Estat i nació. Reagrupar en les mateixes fronteres una
comunitat nacional.
- naixement moviments independentistes a Imperi Otomà i Imperi Austrohongarès.
- unificació ITÀLIA i ALEMANYA

20. Les revolucions liberals i nacionals
REVOLUCIONS DE 1820
-ESPANYA 1820 – 1823. General Riego.
Trienni Liberal. Cent mil fills de Sant Lluís.
Restauració absolutisme Ferran VII (pàg. 68)
- GRÈCIA Insurrecció contra Imperi Otomà
1822. Proclamació independència
1829. Fi guerra. Independència
- AMÈRICA LLATINA independència
colònies espanyoles (pàg. 70 – 71)
1808 – 1825. colònies s’enfronten a la
metròpoli. Règims liberals i noves
repúbliques

21. REVOLUCIONS DE 1830
- Tenen més ressó que les de 1820.
- Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i
Alemanya)amb interessos de grups minoritaris com els burgesos i els obrers
→ important suport popular
-Europa central i occidental. 1829 – 1835
- important suport popular.
- Triomf  sistemes polítics constitucionals. Burgesia al poder
- liberalisme conservador
- sufragi censatari
- llibertats públiques limitades

22. REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES
- NOVETAT: ideals democràtics.
- sufragi universal
- sobirania popular + treballadors com a força política (industrialització)
- igualtat social
-FRANÇA
-Aixecament popular. Causes:
- crisi econòmica. Males collites (patates) → problemes sector industrial i financer.
Augment de l’atur.
- negació de drets i llibertats a part de la població. Només es tenia en compte l’alta
burgesia.
-Fi monarquia Lluís Felip d’Orleans
-República social  drets treballadors + sufragi universal
- Napoleó III (Segon Imperi)
- EUROPA ORIENTAL
-Lluita contra règims absolutistes i contra dominació austríaca
- VIENA. Revolta liberal. Destitució canceller Metternich
- revolta nacionalista a HONGRIA, BOHÈMIA, nord ITÀLIA, CONFEDERACIÓ
GERMÀNICA
- moltes revoltes sufocades
2/2 s. XIX. Consolidació reformes liberals i processos independència.

23. ITÀLIA
- Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació.
- Nàpols: monarquia constitucional que substitueix a l’absolutisme
- Estats Pontificis: el Papa s’exilia i es constitueix una república.
- Regne Llombardia – Vèneto. Es revolta contra Àustria.
- Regne Piamonte: es crea una monarquia constitucional que va ser el motor de la unitat
italiana.
ALEMANYA
-Signe nacionalista.
- Frederic Guillem IV de Prússia va acceptar una constitució de base censatària.

25. Cap a una Europa de Nacions
UNIFICACIONS
- 2/2 s. XIX
- dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren nacions multi estats
- unificació després d’anys de conflictes
- classe dirigent: burgesia conservadora + pacte antics grups privilegiats
UNIFICACIÓ D’ITÀLIA Risorgimiento (reunificació italiana)
- Península itàlica: 7 estats després del Congrés de Viena
- Estats Pontificis. Pius IX, monarca absolut, clarament antiliberal i contra unió
- Toscana, Parma i Mòdena (sota governs de prínceps austríacs)
- Piemont (monarquia liberal. Savoia. Favorable unificació
- Regne de les Dues Sicílies (dinastia Borbons)
- Llombardia i el Vèneto sota la monarquia Hasburg (Àustria)
-1859. Guerra entre Piemont i Àustria.  annexió Llombardia
- aixecament popular GARIBALDI  enderroca monarq centre i sud
1861. 1r parlament italià  proclama rei Victor Manuel II.
1866. Àustria abandona el Vèneto.
1870. Annexió Estats Pontificis.  Roma nova capital del regne

26. - zona nord. Indústria
- zona sud: camperolat depenents d’1
aristocràcia enclada en el passat.
- moviment romanticisme. Risorgimiento
(músics Verdi i Rossini)

28. UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
- Alemanya = 36 estats.
- Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA
- PRÚSSIA:
- lidera unificació
- potencia unió duanera (ZOLLVEREIN), NO Àustria
-Esdeveniment dels fets:
- revolucions 1848 → parlament Frankfurt ofereix corona al rei de Prússia

GUERRA NO ACCEPTA (origen parl. Liberal)
-personatge: OTTO VON BISMARCK (canceller de Prússia)
- dirigeix victòries contra Àustria (1866), França (1870)
- 1871: victòria de Sedan contra França (Alsàcia i Lorena)

- proclama II imperi (Reich) alemany
- Guillem I proclamat kàiser (emperador)