4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS El terme “gòtic” va ser introduït a mitjan segle XVI pels artistes renaixentistes, per referir-se a un tipus d’arquitectura medieval, un art inventat per les tribus godes, que havien estat la causa de la destrucció i l’oblit de la cultura clàssica i del llegat artístic de l’Imperi Romà. Al segle XIX es defineix l’”estil gòtic”. Es combinen temes religiosos i temes profans (civils y domèstics) Reflexa els valors de les classes social burgesa. Art essencialment urbà. Té finalitat decorativa més que didàctica. Naturalisme: representa una realitat proporcionada i tan realista como fos possible. Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
8. EDIFICIS RELIGIOSOS Segona meitat del segle XII, al nord de frança sorgeixen les primeres catedrals gòtiques: model anomenat gòtic septentrional o francès . Te gran importància a la verticalitat de l’edifici i la lluminositat de l’interior. Aquest model va ser seguit a Castella, Anglaterra i Alemanya. Mitjan segle XIII, sorgeix el gòtic radiant Catedral de Notre-Dame
9. Posteriorment al segle XV i XVI, la treceria, les voltes i l’hórnamentació es van complicar fins a generar l'anomena't gòtic flamíguer . A Italia mai no es va acceptar el model francès, però recollien influencia de la transició de l’arquitectura italiana del Romànic al Renaixement i recollien tradició clàssica i bizantina.
10. A la segona meitat del segle XIII, sorgeix al sud de França el model gòtic meridional . Tendeix a potenciar ela línia horitzontal, prefereix una nau única i ampla sense transsepte . Els contraforts aguanten la pressió de les grans voltes de creueria. Els murs interiors estan desproveïts de decoració, mentre que a l’exterior els elements superflus es redueixen a la mínima expressió.
15. Les escultures exemptes s’anomenen estàtues columna. Tenen un sentit narratiu molt accentuat en la composició i en les figures. L'escultura es fa totalment autònoma al segle XV, amb l’aparició de retaules escultòrics de caràcter monumental i la proliferació de les imatge de devoció exemptes i sepulcres. Els materials son de fusta, pedra o alabastre, normalment policromats i daurats, s'hi observa forta preocupació pel realisme i un major interès per la individualització dels rostres i pels detalls. Representants: Nicolas, Giovanni i Andrea Pisano i Claus Sluter.
28. ESCOLA FLAMENCA Aquesta escola, fa referida fonamentalment als països Baixos i Flandès. Segle XV. El perfeccionament de la pintura a l’oli va permetre representar la realitat amb un grau excepcional del detallisme i obtenir lluminositats inèdites fins aleshores. Característiques: absència de moviment i l’ús d’un fort simbolisme. Temes religiosos i profans i un gran interès pel retrat. Artistes: Jan VAN EYCK, HUBERT, VAN DER WEYDEN i BERMEJO: