Conte:

1. JA ESTIC!
LA MESTRA DÓNA UN FULL DE PAPER PERQUÈ CADA NEN I CADA NENA ES DIBUIXI ELL
MATEIX.
TOTHOM ES POSA A TREBALLAR. I UNS MINUTS MÉS TARD, SENT UNA VEUETA:
- JA ESTIC! - DIU. ÉS LA BEL, QUE JA HA ACABAT EL
DIBUIX.
– TAN DE PRESSA? VOLS DIR QUE HO HAS DIBUIXAT
TOT?
LA BEL FA QUE SÍ.
– MMM – FA LA MESTRA. I MOU EL CAP- MIRA, NO
TENS ORELLES. NI DITS A LES MANS. I TAMPOC NO
HAS PINTAT GAIRE BÉ LA SAMARRETA.
LA BEL S'HO MIRA I PENSA QUE POTSER ÉS VERITAT,
PERÒ...
– ÉS QUE ESTIC CANSADA...
A LA TARDA, A CASA, LA MARE LI FA FER UNES QUANTES SUMES.
1

2. – JA ESTIC! -DIU LA BEL AL CAP D'UN MOMENT.
– JA HAS ACABAT? -DIU LA MARE- VOLS DIR QUE HO
HAS FET BÉ?
LA MARE CORREGEIX LES SUMES, QUE ESTAN TOTES
MALAMENT, MENYS UNA.
– BEL, SI CORRES TANT, HO FAS SENSE FIXAR-T'HI I
T'EQUIVOQUES.
– AI, MARE, ÉS QUE M'AVORREIXO...! -ES QUEIXA LA
BEL.
EL PARE LI DIU QUE ESCRIGUI UNA POSTAL A L'AVI, QUE ÉS A L'HOSPITAL.
LA BEL AGAFA UNA CARTOLINA I HI ESCRIU DUES RATLLES.
– JA ESTIC! -DIU.
EL PARE ES MIRA LES PARAULES QUE HA ESCRIT LA BEL I INTENTA LLEGIR-LES.
– MGESR HMOGGFR IMGANHEFDERR DIELA LO AVULA...
– QUE NO SAPS LLEGIR, PARE? -L'INTERROMP LA BEL.
– JO SÍ QUE SÉ LLEGIR. EM SEMBLA QUE ETS TU QUI NO SAP ESCRIURE. FAS TAN MALA
LLETRA QUE NO S'ENTÉN RES. PERQUÈ NO FAS MÉS BONA LLETRA, BEL?
– UI! ÉS QUE TINC MANDRA.
2

3. LA BEL SE'N VA A LA SEVA HABITACIÓ, TANCA LA
PORTA I EXCLAMA:
– NO SÉ FER RES!
PER LA CORTINA BAIXA LA FADA MENTA FENT RÀPEL I,
D'UN SALT, ES PLANTA DAVANT LA BEL.
– JO CREC QUE SAPS FER MOLTES COSES:
DIBUIXAR, ESCRIURE, COMPTAR...
– AH, SÍ? I PER QUÈ TOT EM SURT MALAMENT? EH,
EH?
– PERQUÈ TU VOLS
– APA!
– I TANT QUE SÍ. LES COSES NOMÉS SURTEN SI T'HI ESFORCES.
– ESFORÇAR-ME?
– SÍ. POSAR-HI TOT EL TEU CAP, TOT EL TEU COS, TOTES LES TEVES GANES, SENSE
PRESSES, UNA VEGADA I UNA ALTRA FINS ACONSEGUIR EL QUE T'HAS PROPOSAT.
– UF! QUINA MANDRA!
– DONCS, LA MANDRA ÉS UN ALTRE PROBLEMA.
3

4. DISSABTE LA BEL VA A UNA FESTA INFANTIL. HI HA UN MAG DE CAPA PLATEJADA I PLENA
D'ESTRELLES QUE FA TRUCS DE
MÀGIA. LA BEL SE'L MIRA AMB LA
BOCA OBERTA.
EL MAG RETALLA AMB UNES TISORES
UN QUADRAT DE PAPER I EL
DOBLEGA PER MARCAR-NE NOUS
QUADRATS PETITS.
EN PINTA ALGUNS DE COLORS I ELS
RETALLA AMB LES MANS.
DESPRÉS AGAFA UNA CAPSA DAURADA I HI
POSA ELS QUADRADETS, MENTRE DIU:
– UN DE BLAU, QUATRE DE VERMELLS I
QUATRE DE BLANCS.
ÉS AIXÍ, OI?
LA CANALLA DIU QUE SÍ.
4

5. – I ARA, AMB ELS ULLS TAPATS EN TRAURÉ UN I N'ENDEVINARÉ EL COLOR.
EL MAG ES MIRA LA QUITXALLA I ASSENYALA LA BEL PERQUÈ L'AJUDI.
LA BEL REMENA ELS PAPERS I ACOSTA LA CAPSA AL MAG.
EL MAG, AMB ELS ULLS TAPATS, EN TREU UN I DIU:
– VERMELL!
I, EFECTIVAMENT, EL PAPER ÉS VERMELL.
EL MAG HA FET MÀGIA! TOTHOM L'APLAUDEIX.
MENTRE ELS NENS I LES NENES ES MENGEN EL PASTÍS, LA BEL LI DEMANA AL MAG QUE LI
ENSENYI EL TRUC.
QUAN ARRIBA A CASA EL VOL FER AL SEU GERMÀ.
– BLANC! -DIU.
I EL SEU GERMÀ SE'N RIU, PERQUÈ S'HA EQUIVOCAT.
LA BEL SE'N VA MOLT ENFADADA AL BANY.
ES MIRA AL MIRALL I DIU:
– MAI MÉS NO FARÉ MÀGIA!
ALESHORES, DE DARRERE EL LLUM, SURT VOLANT
LA FADA MENTA.
– NO T'INTERESSA LA MÀGIA?
5

6. – GENS NI MICA.
– SEGUR QUE NO? -DEMANA LA FADA FENT UNA
TOMBARELLA.
– ÉS QUE NO EM SURT.
– AH! PERQUÈ ET SURTI T'HI HAS D'ESFORÇAR, I
NO RENDIR-TE.
– I ALESHORES EM SORTIRÀ BÉ?
– CREC QUE SÍ.
LA BEL ASSAJA MOLTES I MOLTES VEGADES EL
TRUC DE MÀGIA SENSE DEIXAR-SE VÈNCER PER LA
MANDRA FINS QUE, UNA NIT, DECIDEIX QUE JA ÉS A
PUNT I FA EL TRUC A LA MARE I EL PARE.
– VERMELL! -DIU TRAIENT UN QUADRADET AMB ELS ULLS TAPATS.
– GENIAL! -DIUEN EL PARE I LA MARE, APLAUDINT BEN FORT.
L'ENDEMÀ A L'ESCOLA, LA BEL ÉS A PUNT D'ESCRIURE UNES FRASES, QUAN LA FADA
MENTA TREU EL CAP PER L'ESTOIG DE COLORS.
-EH! -LI DIU LA FADA MENTA-. SI T'HI ESFORCES, ET SORTIRÀ UNA LLETRA DE PRIMERA.
6

7. LA BEL DECIDEIX PROVAR-HO. S'HI POSA AMB GANES,
SENSE VOLER CÓRRER, AGAFANT BÉ EL LLAPIS,
SENSE FER GAIRE FORÇADAMUNT DEL PAPER,
LLIGANT BÉ LES LLETRES, FENT ANAR ELS PALS DE
LES L I LES T AMUNT I ELS DE LES P I LES G AVALL I
PENSANT QUE TÉ GANES DE FER-HO MOLT BÉ.
QUAN ACABA I ENSENYA EL TREBALL A LA MESTRA,
AQUEST DIU:
– BEL, QUINA LLETRA TAN BEN FETA! QUE
CONTENTA QUE ESTIC I QUE BÉ QUE ES LLEGEIX.
I LA BEL SE'N VA FELIÇ A LA SEVA CADIRA. ARA VEU
QUE ESFORÇAR-SE VAL LA PENA.
LA FADA MENTA LI PICA L'ULLET DES DE L'ESTOIG.
– HO VEUS COM ET SURTEN BÉ LES COSES QUAN T'HI ESFORCES?
7