1. Casa Tassel Arquitecte: Víctor Horta (1861-1947) Cronologia: 1892-1893 Localització: Brussel·les Estil: Art Nouveau Materials: pedra, ferro, vidre, ceràmica i fusta. Sistema constructiu: amb materials industrials.

3. La seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les el terreny no sobrava i la casa s'adequa a les poques possibilitats del sòl. No desentona del voltant Espai exterior

4. Façana amb grans superfícies de vidre per millorar la il·luminació interior. Ondulada. Edifici de 3 pisos i unes golfes : 1r pis: finestres separades per columnes de pedra. 2n pis: tribuna alta amb columnes de ferro i vidre. 3r pis: terrassa amb barana de ferro. Elements decoratius de la façana molt originals per l’època. Murs recoberts amb carreus de pedra.

5. Façana estreta i simple Cos central curvilini i de vidre (sinuositat) Columnes de pedra separen les finestres Columnes de metall amb reixa molt original Terrassa del 3r pis

6. Planta baixa i golfes Primer i segon pis Espai interior : Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre Carrer Jardí

8. Jardí Carrer Escala de servei Escala principal

9. Vestíbul

10. Lluerna que il·lumina la part interior de la casa Finestrals dels costats curts Il·luminació

11. Planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de carrega) L’escala ordena la disposició de les habitacions en els tres pisos Claraboia de vidre La disposició interior ve determinada per l’escala que neix al vestíbul

12. Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar... Planta del vestíbul

13. Escala plena d’imaginació, sobre tot quan arriba a l’últim pis on es lliga amb els altres elements Claraboies de les golfes

14. columnes de ferro forjat Bigues de ferro ala vista capitells molt originals amb motius vegetals La “sobrietat” de la façana no deixa imaginar la fastuositat interior. Claraboia de vidre Els sostres de vidre, a part de permetre passar la llum a tots els pisos, amplien l’espai vertical.

15. Traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant Tulipes amb motius vegetals La sensualitat de la línia corba és present en tot l’interior La natura en forma de motius vegetals sembla apoderar-se de tota la casa

16. Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra. A la part posterior s’hi construí un jardí d’hivern sostingut per una estructura metàl·lica vista

17. Interpretació La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil. Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques. L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu. Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brusseles. La funció de l’edifici era residencial. Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta.

18. Casa Tassel Casa Solvay Casa Horta Hôtel Edtvelte

19. Víctor Horta (1861-1947) Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la seva època. La primera obra important que se li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja apareixen els elements característics que desenvoluparà més endavant, com les estructures vista de ferro colat, la planta lliure i una gran atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la decoració interior de tots els seus edificis, fins i tot els mobles.

20. Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls decoratius i el seu “cop de fuet”.

21. Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Socialista. Va fer-hi una façana de vidre i ferro que s’anticipava molts anys al desenvolupament arquitectònic. Fou derruïda el 1967. És considerat com un dels antecedents de l’arquitectura moderna, sobre tot per l’ús d’estructures vista de ferro i façanes de vidre pla.

22. Casa d’Horta a Brussel.les. Actualment Museu Horta

24. Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96

25. Integra totes les arts, sent l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de portes, baranes, reixes, mosaics, pintures de parets, llums, mobles, etc.

26. 1900, Víctor Horta treballant al seu despatx

27. París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica