2. Tour Eiffel
Documentació general
a)Catalogació:
-Autor: Alexandre Gustave
Eiffel (1832-1923)
-Nom de l’edifici: Torre Eiffel
-Cronologia: 1887-1889
-Localització: París
-Estil: arquitectura de ferro
c)Anàlisi material
-Materials bàsics de
construcció: ferro forjat.
-Sistema constructiu: amb
materials industrials
-Dimensions: 305 m alçada x
125 m amplada a nivell de
terra. Amb l’antena actual
mesura 320 m.
4. Alexandre Gustave Bonnickhausen Eiffel (1832, Dijon – 1923, París).
Enginyer i industrial francès, expert en estructures metàl·liques. Es graduà com a
enginyer químic, i treballà per una empresa d’equipament per a ferrocarrils, fins
que creà la seva pròpia constructora: Eiffel et Cie. Va aconseguir prestigi
internacional construint importants estructures (ponts, estacions, galeries...).
Treballà tant a Europa com a Amèrica i a Àsia (colònies franceses).
Viaducte de Garabit, 1884
5. Alexandre Gustave Eiffel
(Dijon,1832-París,1923)
Enginyer francès. El 1855 es graduà a l'escola d'arts i oficis de París. El
nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàl·lics, entre
els quals cal remarcar els de la Garona (1858) i el Duero (1876) a Bordeus i
Porto, respectivament, i els de la xarxa de ferrocarrils francesa a
Capdenac i Florac. Dirigí les obres de construcció d'una sèrie de viaductes
amb pilars metàl·lics a Tardes, Cubzac i Garabit. Dissenyà i dirigí la
construcció de l'estació ferroviària del Staatsbahn (Budapest), dels
pavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l'estructura interna
de l'estàtua de la llibertat al port de Nova York i de la torre que du el seu
nom, la qual, construïda a París amb motiu de l'exposició universal del 1889,
sintetitzà la seva llarga experiència en construcció de ponts per a erigir el
monument més representatiu de l'enginyeria civil dins el s XIX. Prengué
part en els treballs de construcció del canal de Panamà, i es veié implicat
en l'escàndol polític i financer que originà la cancel·lació de les obres
(1893). Dedicà els darrers anys de la seva vida a estudiar els efectes de
l'aire sobre els avions, i fundà el laboratori aerodinàmic d'Auteuil (1912),
en el túnel de proves del qual foren assajats diversos prototips d'aeronaus.
6. Pont Long Bien a Hanoi, 1898-1903
Pont del riu Perfum, Hue,
Vietnam
9. Pont Maria Pia (sobre el Duero)
Porto. Portugal
1877
Viaducte de Garabit
Aquest pont fou substituït el França
1991 per un de nou (St.
1884
Joan), després de 114 anys de
ser utilitzat.
Aquest viaducte va tenir
l’arc més gran de la seva
època.
10. Context històric: Exposició universal de París de 1889.
S’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre
d’Eiffel fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira.
L’Exposició cobrí una extensió de 96 ha, incloent-hi el Camp de Mart (panoràmica
de la foto) i altres zones de París. 35 països hi varen participar.
11. Cartell oficial de
l’Exposició de París de
1889 (6 maig al 6
novembre)
Inici de les
obres al Camp
de Mart
12. Palais des Machines
Ferdinand Dutert (arquitecte) i Victor
Contamin (enginyer). Avui desaparegut.
Durant la seva construcció
13. Anàlisi formal
Elements de suport i
suportats
Està formada per prop de 18.000
peces de ferro, i 2,5 milions de
reblons (cargols de ferro per unir 2
peces) per mantenir-la ferma.
4 grans pilars
4 grans arcs que s’hi recolzen
L’entramat de les bigues era per
donar-li estabilitat davant els forts
cops de vent.
Considerada un prototipus de
simetria.
Fou possible gràcies als progressos
en la siderúrgia del segle XIX.
Construcció de la Torre Eiffel el 4 d’octubre del
1888
14. Com si fos un mecano
gegant la construcció
es reduí a un simple
muntatge
Peces prefabricades de
ferro encasellades per
nombrosos cargols
16. Espai exterior Els quatre
i interior pilars
situats als
Per les seves vèrtex d’un
característiques és gran
impossible distingir quadrat van
els espais. corbant-se
cap a
Té 3 plataformes o
l’interior a
pisos:
mesura que
Tercer pis a 274 m s’eleven, i
de terra acaben
convertint-
Segon pis a 115 m
se en un
Primer pis a 57 m únic
element.
Forma piramidal
potencia la sensació
de verticalitat.
17. Forma Els pilars estan
parabòlica orientats als
quatre punts
cardinals i estan
inscrits en un
quadrat de 125 m.
de costat
Quatre enormes arcs
S’aixeca sobre quatre grans
pilars
Treball d’un dels
pilars
18. Mesures
1889 (amb la bandera) : 312,27 m
Curiositats 1991 (amb l’antena) : 317,96 m
1994 (amb l’antena) : 318,70 m
2000 (amb l’antena de telecomunicacions) : 324,00 m
Es pinta cada 7 anys
i es fan servis 60
tones de pintura
50 enginyers dissenyaren 5300 dibuixos Fins la construcció l’any 1930
100 obrers van fondre 18038 peces de de l’edifici Chrysler a Nova
ferro York, la Torre fou el
121 operaris treballaren damunt monument més alt del món.
l’estructura
23. Estil
Al s. XIX hi hagué una revolució
arquitectònica lligada amb la
revolució industrial, que portà l’ús
de nous materials (ferro, acer...)
propugnats pel enginyers, i als
quals s’oposaven la majoria dels
arquitectes.
Gran Bretanya decidí construir
l’edifici més gran del món per a la
primera exposició universal, la de
Londres de 1851. Fou una
necessitat imposada pel poc
temps amb que comptaven.
L’edifici fou el Crystal Palace, de
J. Paxton.
Eiffel, abans de guanyar la
concessió per construir la torre,
ja era famós per les seves obres
anteriors.
24. Crystal Palace (Joseph Paxton)
Primera Exposició Universal
Londres, 1851
Fou construït només amb ferro,
vidre i fusta prefabricats.
Mesurà: 536 m d’ample x 124 d’alt.
Es desmantellà del tot el 1936
25. Interpretació
La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i havia de ser el símbol
de l’Exposició de París de 1889, que celebrava el centenari de la Revolució Francesa. Es
convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyà
Eiffel amb el seu projecte.
La França del moment encara es ressentia de la desfeta de Sedan i la pèrdua d'Alsacià i
Lorena. La República sorgida aleshores era feble, i necessitava fer quelcom important per
l’Exposició de 1889, programada el 1878 pel govern de Jules Ferry.
Des de 1883, dos enginyers de l’empresa d’Eiffel, E. Nouguier i M. Koechlin, idearen una
torre metàl·lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Sembla que primer la proposà a
l’ajuntament de Barcelona, que havia de fer una Exposició el 1888, però fou rebutjat.
Llavors buscà la publicitat i contactes a França per aconseguir que li aprovessin el
projecte. Es decidí construir-la a la vora del Sena, i la construcció començà el 1887. Els
habitants de París varen assistir meravellats a la ràpida elevació de la Torre. Al mateix lloc
es feia l’ensamblatge dels seus elements, que eren fabricats als tallers d’Eiffel, el qual
vigilava dia i nit la construcció. S’hagué d’enfrontar als obrers que volien guanyar més pels
riscos que corrien en l’obra, i Eiffel els pagà el que demanaven.
El 14 de juliol de 1888 el segon pis s’havia aixecat, i el març de 1889 el tercer s’acabà. En
26 mesos s’havia aixecat la torre més alta del món.
.
26. Construcció de la Torre Eiffel des del 10 d’octubre del 1887 fins el 12 març del 1889
Va ser molt conflictiva i criticada per la major part dels seus contemporanis
una de les protestes diu així:
«Nosaltres, els escriptors, pintors, escultors i arquitectes venim en nom del bon gust i de l’amenaça
27. Funció
La Torre deixa a la vista els elements de la
seva estructura. Vol ser el símbol del progrés
i la modernitat que porta la tècnica, valors
molt arrelats en la burgesia francesa de
l’època.
Com hem vist, al principi no fou ben acollida,
sobre tot pels artistes i intel·lectuals
francesos, els mateixos que uns quants anys
després s’oposaren a que fos desmuntada
Reproducció del despatx d’Eiffel al
tercer pis de la Torre
29. La torre en la pintura
ra
ive l
o R fe
eg r Eif
Di ou
T 1914
Marc Chagall
París des de la finestre
Robert Delaunay
1913
La Tour rouge
1911-12