1. El sarcòfag dels esposos

2. Documentació general
Títol: Sarcòfag dels esposos Materials: terracota policromada
Autor: desconegut Mides: 2,20 x 1,41 m
Cronologia: 520 a C. Estil: etrusc
Tipologia: grup exempt Localització: Museo Naxionale di
Tècnica: modelat Villa Giulia (Roma).
Formes: exempta Original: Necròpolis de Cerveteri

3. La civilització etrusca es trobava al
territori de l’actual Toscana, i es
desenvolupà entre el segles X a.C i
el II a.C. I. Va dominar gran part
de la península itàlica, i Roma, fins el
509 a C. La tradició diu que
procedien d'Àsia Menor.
Durant el S. VIII a C ja comerciaven
amb els grecs del Sud de la
península i la resta de pobles del
centre. La seva cultura barrejà
l’art grec i l’oriental.
El seu art va estar marcat per les
seves creences religioses, sempre
pendents d’agradar als seus déus.
Donaren molta importància a la vida
d'ultratomba. Volien perpetuar la
memòria del difunt amb màscares de
cera o amb urnes on guardaven les
cendres.
Context històric

4. Etrúria fou el punt de partida de la cultura romana i juntament amb Grècia,
civilització que més la va influir. En aquesta època Roma encara tenia un rei
etrusc. Per un altre costat, la relació entre Etrúria i Grècia era també força
estreta i els costums i activitats força compartits, en aquest sentit cal
recordar l'assistència d'atletes etruscs a les olimpíades. Els trets escultòrics
de les escultures també denoten aquesta relació. El sarcòfag correspon aquest
moment inicial. Més endavant, ja en època republicana, a partir del 500 a. C.
tot i ésser substituït el rei etrusc de Roma, la relació Roma-Etrúria continuà
en paral·lel fins al S. I a C en què fou absorbida, definitivament, per Roma.
(Extret Web Museu de Vil.la Giuliahttp://www.roma2000.it/zvilagiu.html)

5. Només els aristòcrates
poden permetre’s sepulcres
esculpits. Un exemple n’és el
Sarcòfag dels esposos.
Sarcòfag de Larthia Seianti, terracota
amb restes de policromia, Chiusi.
La terracota, argila modelada i cuita, permet
treballar amb més rapidesa i espontaneïtat, i
plasmar més fàcilment la naturalitat dels models.
Coberta de sepulcre de
terracota policromada.

6. Mostra una parella reclinada en un kliné (llit) en un banquet en l'altra vida.
Va ser trobada en unes excavacions del segle XX en la necròpoli de
Cerveteri (l'antiga Caere), prop de Roma.
És molt similar al Sarcòfag de Cerveteri, i tal vegada ambdues obres van
ser realitzades pel mateix artista. Les dues retraten l'afecte entre un
home i una dona, imatge mai vista en la cultura grega amb anterioritat.
Tema: el sarcòfag és presidit per la representació del matrimoni enterrat a
la tomba en una actitud distesa i serena. És tema funerari.
Museu Nacional Etrusc de Vila Giulia (Roma)

7. Anàlisi formal: Descripció

8. Tapa en forma
de Kliné (llit)
2 figures reclinades
en actitud plàcida
L’home, darrere,
fort i protector
Tors nu i
cabell enrera
L’home va
descalç, la
dona amb
sabates
en punxa
La dona, al davant,
amb gorra frígia
i llargues trenes
Gestos de les mans denoten relació afectuosa
Braç dret de l’home sobre espatlla de la dona
Ma esquerra estesa, en actitud afable, esperant...
Composició
L’esposa du
una túnica
llarga (quitó)
Restes de la
viva policromia
original
Perspectiva frontal

9. Rostres amb clares mostres de geometria i hieratisme. Influència grega en:
Ulls ametllats,
somriure
arcaic,
estereotipat, i
barbeta
punxeguda.
També el
cabell llarg i
trenat. No es
creuen les
mirades.
Treball molt acurat en la part superior del cos,
i també els peus i les sabates, molt detallades.
Les cames però estan molt simplificades.
L’arrel etrusca es troba en: l’expressió dels trets facials, la boca, el nas i
els pòmuls són plenament etruscos. L’art grec era molt més impersonal.

10. Observem el
llit, amb
el matalàs i
coixins.
Les cames que gairebé desapareixen La flexió de la cintura
és molt poc natural,
geomètrica (angle
recte)Semblen vius, parlant de coses domèstiques,
alegres.
L’expressivitat s’observa en els gestos de les
mans.
Modelatge
amb materials
tous donant
formes més
arrodonides i
suaus

11. L’estil etrusc
Els rostres somrients, els ulls ametllats i el cabell llarg trenat, igual que
la forma dels peus del llit, revelen influències gregues. El marcat
contrast entre els busts d'alt relleu i les cames aixafades és típicament
etrusc. L'interès de l'artista etrusc es va centrar en la meitat superior
de les figures, i especialment en els rostres vibrants i braços
gesticulants.
També era típic representar els trets individuals de les persones
retratades, cosa que marcarà el posterior retrat romà.
Apol·lo de Veis
Relleu d’una escena de banquet

12. Tapa d’urna funerària i cap femení.
Ambdues pertanyen a l’última etapa de
l’art etrusc.

13. Interpretació (Temàtica: iconografia i significació)
El fet d'esculpir els morts ens denota la significació que tenia pels etruscs
la idea de mort. L'etrusc considerava la mort com un pas a una millor
vida, per tant la mort se celebrava amb una gran festa amb participació
dels mateixos difunts que se situaven al centre de la sala en el sarcòfag.
La festa els acompanyaria per sempre en les pintures al fresc que se
situaven a les parets de la cambra. Allà hi havia comensals, músics,...
Pintures al fresc de tombes etrusques

14. La parella presenta un aspecte harmoniós, una actitud alegre i serena,
semblen departir amb els convidats al seu banquet funerari.
L’escultura dels dos difunts es col·locava al mig de la cambra, on presidien
el banquet celebrat en honor seu. Es mostren somrients, plàcids, conversant
entre ells amb gest de complicitat. Era una manera d’assolir la mort amb
naturalitat, amb confiança, i com una continuació de la vida.
En el sarcòfag que ens ocupa, i en molts altres, l’esposa ocupa el primer
terme perquè les dones no estaven marginades de la vida socials etrusca, al
contrari que a Grècia i Roma. La dona participava en la vida pública i assistia
a festes, banquets, balls i jocs gimnàstics.

15. Aspecte de l'interior de la
Tomba dels Relleus, Cerveteri
Els etruscos creien en la vida del
més enllà, en que el difunt hi
continuava viu. Les tombes
reproduïen les cases dels mots,
les cambres tenien pintures al
fresc que representaven danses,
banquets, acròbates... També hi
havia objectes de la vida
quotidiana per a ús dels difunts
en l’altra vida.
Interior d’una tomba
De la necròpolis de
Banditaccia (Cerveteri)

16. Necròpolis de Cerveteri
Els sepulcres solien ser molt grans.
En un mateix túmul s’hi excavaven
diversos corredors i cambres.
La importància de la vida i la mort
compartida amb la família era molt
important pels etruscos.

17. Funció
Funerària i religiosa. Era un sarcòfag que tenia la funció de guardar les
cendres de la persona morta, que es dipositaven a la part posterior acabat el
ritual de la incineració. Era doncs una urna funerària.
El Sarcòfag dels esposos és una escultura funerària que volia retre homenatge
a la vida de les dues persones que hi ha representades.

18. Models i influències
Són precedents els enterraments col·lectius de la Mar Egea, per un costat, i
les pintures egípcies, per l'altre.
La influència més directa la trobem en l’escultura grega arcaica (koúroi i
korai) amb el tors nu de l’home, els ulls ametllats, els pentinats geomètrics...
És de destacar l'interès dels etruscs per presentar els rostres amb els seus
trets individuals, tot i l’ús dels estereotips arcaics. Aquesta voluntat realista
originarà el gènere del retrat, tan estès a la Roma clàssica.

19. http://www.usc.edu/dept/LAS/religion/arcproj/head/Description.html
http://www.usc.edu/dept/LAS/religion/arcproj/head/lifesizeview.jpg
http://www.roma2000.it/vilgiu.jpg
http://www.fci.unibo.it/~baccolin/montovolo-retreat-1.html
http://www.mysteriousetruscans.com/
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/percepcions/perc19a.html