1. Tableau II
Documentació general
Catalogació
Autor: Piet Mondrian
(1872-1944)
Títol: Tableau II
Cronologia: 1921-1925
Localització: col·lecció
Max Bill (Zuric)
Estil: neoplasticisme
Anàlisi material:
Dimensions:
Suport: tela
Tècnica: oli
http://www.xtec.es/~fmolina6/42mondrian.htm
2. Estil:
Neoplasticisme
Moviment artístic holandès que, partint de la
raó i de models teòrico-pràctics concrets,
proposa una nova ordenació geomètrica del
món en contraposició a la irracionalitat
destructora de la primera guerra mundial
Característiques:
- Elimina tot el que és superflu, quedant-se
amb el que és elemental. Aquest és el poder
espiritual i universal del plasticisme pur,
principal objectiu del neoplasticisme.
- Treballa amb formes geomètriques regulars
i d’angles rectes. Predomini de formes
verticals i horitzontals, i de la línia recta.
- Ús de colors primaris (groc, vermell i blau)
i els neutres o no colors (blanc i negre)
- Composicions sense simetria. Però amb
marcat sentit de l’equilibri aconseguit per la
compensació de formes i colors.
Portà l'art abstracte fins a les últimes conseqüències. Per mitjà
d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color.
3. Anàlisi formal
Elements Plàstics purs
Busca en tot moment
Colors primaris (vermell, groc, blau) l’equilibri. El color, la
També blanc i negre. forma i la seva
disposició estan
estudiats segons un
perfecte ordre mental.
El color blanc
simbolitza la llum.
Seqüència d’un univers
infinit.
Els colors i les formes dels
límits del quadre no queden
emmarcades.
4. Retícula de línies
horitzontals i verticals. Les
línies negres serveixen per
aïllar els colors i fa que
destaquin més cada un
d’aquests. Si es toquessin
s’influirien mútuament i es
matisarien sensorialment
Trama de quadrats,
rectangles i angles
rectes
Omet qualsevol
referència al moviment
No a la línia corba i
diagonal..
Bidimensionalitat
Evita crear il·lusió de profunditat.
5. Composició
- Parts: cada un dels quadrats i
rectangles, delimitats per línies rectes,
negres, que formen una retícula adaptada
a la dimensió i forma de cada color.
Fusiona l’estructura de línies amb el
color. La combinació de forma i espai,
fons i color, coincideix amb la superfície
de la tela. No hi ha una forma central a
la qual es pot dirigir la vista.
- És com una part, una seqüència, d’un
univers infinit, ja que el quadre no té cap
límit ni emmarcament.
- Els rectangles blancs, col·locats
estratègicament, suggereixen una
estructura helicoide i un moviment
circular.
El rectangle prim i groc inferior estira la
composició i li dona un punt de fuga, que
accentua el moviment centrífug.
6. L’angle recte significa equilibri. Observant
un sol requadre de l’obra es produeix
sensació d’immobilitat.
Ritme: El conjunt de la composició té
moviment que surt del seu interior
Mondrian recerca l’interior dels objectes,
limita els seus elements plàstics als més
purs:
-Rectangles i quadrats
-Colors primaris (el groc puja, el blau
expandeix i el vermel atura) i neutres
-Línies verticals i horitzontals
7. Interpretació
Tableau II és un dels quadres bàsics del neoplaticisme. Fet a l’època més
prolífica de l’autor (1921-25). Les seves composicions no parteixen de la
realitat sinó de les lleis plàstiques de la pintura, i vol expressar una idea.
Mondrian tanca el camí obert per Cézanne i continuat pels cubistes. Per a
ells les formes geomètriques tenen valor per sí mateixes, sense
relacionar-les amb formes o figures que es puguin reconéixer.
Mondrian tornà als colors primaris en la seva evolució.
8. Organitza racionalment l’espai, amb la línia i el color, des de la seva
pròpia força, i contribueix a crear moviment des de l'interior.
Buscà els colors simbòlics de colors i línies.
Vertical = vitalitat = home = espai = estàtica = harmonia
Horitzontal = repòs = dona = temps = dinàmica melodia
La confluència en un punt d’ambdues línies constitueix el resum de la vida i
la mort.
9. Lluità contra el materialisme: deia que la pintura era un punt de partida cap a una
nova forma de vida.
La línia és un fet racional, el color un fet sensorial. Per això és més important la
línia que el color, que remet a referències externes.
Les línies en negre que formen una retícula de verticals i horitzontals, tallades en
angle recte responen a les dues dimensions bàsiques que expliquen el món segons les
teories del neoplasticime: la vertical de la llum del sol sobre la terra i l’ horitzontal
del moviment de la Terra entorn del Sol; Mondrian suprimí les diagonals i les línies
corbes perquè considerava que eren massa naturalistes, massa properes a les
percepcions visuals, en canvi la línia recta pura no existeix com a tal en la natura.
Vol un art pur, sense tema o argument ni contaminacions de cap mena, amb
evocacions del que és universal.
Fou molt receptiu a les teories teosòfiques, per a ell l’oposició entre verticals i
horitzontals representa la quinta essència del ritme de la vida.
Considerava la seva pintura com una expressió metafòrica de l’harmonia universal
encaminada a aconseguir ideals de bellesa perfecta. La realitat és contrària a
l’espiritualitat.
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/abstrac/l_autor_abs.htm
10. Mondrian va néixer a Amersfoort (Holanda) el 1872.
Va estudiar Belles Arts d’Amsterdam, malgrat l'oposició familiar. Les seves
primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves,
verds foscos i més endavant va començar a treballar amb colors més brillants. El
1911 es va traslladar a París, i allà el seu estil s'aproximà al cubisme. D'aquesta
època són els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913).
1908. Molí al
sol
11.
12. De mica en mica les seves obres van anar cap a
l'abstracció Allunyant-se del seminaturalisme,
arribant a pintar en moltes d'elles simplement
línies verticals i horitzontals, o afegint blocs de
colors primaris molt ben equilibrats i impactants.
A aquesta forma artística la denominà
“neoplasticisme”. Opinava que sobre una
superfície plana, com és la tela, només hi podien
haver elements planers. Una obra representativa
d'aquesta època és la Composició en vermell,
groc i blau (1921).
Es va traslladar a Nova York en 1940, quan ja
tenia molta fama. Va publicar nombrosos assaigs
teòrics (L’Art i la vida, 1930. Art plàstic i Art
plàstic pur, de 1937). El seu estil va anar
evolucionant cap a un ritme més viu, les línies
van canviar el color negre per colors brillants
com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944).
Les seves teories sobre l'abstracció han influït
en l‘arquitectura i el disseny del segle XX.
Mondrian va morir a Nova York el 1944. L’any
següent el Museu d’Art Modern d’aquesta ciutat
va fer una gran exposició retrospectiva de la
seva obra, mostrant la gran influència que
arribà a exercir Mondrian sobre l’art
contemporani.
14. 1915.Ocean 5
1916. Composició
Durant la I Guerra Mundial es va veure
obligat a viure a Holanda, i és llavors
quan començà a elaborar les bases de
la seva obra de maduresa. Ara
abandona definitivament el cubisme.
15. 1918.Gray lines
1920.Composition
Mondian donà prioritat a l’ortogonalitat i als
tres colors primaris. A partir de 1917
començà el procés de simplificació formal que
el dugué a fer les típiques trames de línies
ortogonals que emmarquen rectangles de
colors primaris. És el neoplasticisme.
1921.Blue plane
16. De Stijl = l’estil
El 1917 es funda la
revista De Stijl, en la
que Mondrian
desenvolupà la seva
teoria sobre les noves
formes artístiques que
denominà neoplasticisme.
Enfront de la irracionalitat del Dada, proposen
exaltar la racionalitat.
Sostenia que l'art no ha d'implicar-se en la
reproducció d'imatges d'objectes reals, sinó
expressar únicament l'absolut i universal que
s'amaga darrera la veritat. Ha influït notablement en el
Refusava les qualitats sensorials de textura, disseny i l’arquitectura del
superfície i color, i reduí la seva paleta als colors segle XX. La influència del
primaris. moviment neoplàstic es va fer
La seva creença era que una tela, és a dir, una sentir en la Bauhaus.
De fet,
superfície plana, només ha de contenir elements
l’etapa berlinesa de Mies van
plans. Implicava l'eliminació de tota línia corba i der Rohe està fortament
admet únicament les línies rectes i els angles impregnada per el
rectes. neoplasticisme.
18. El Boogie-Woogie (bugui-bugui) es una música de ritme molt ràpid que es
caracteritza per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada
per la melodia de la part aguda. Aquesta música, originària de la música
negra nord-americana, estava de moda en la boja Amèrica d'aquells anys, i
de la qual Mondrian s'enamorà.
Petits blocs de color - la tríade dels primaris groc, blau i vermell - reboten
uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que, com el bugui-bugui,
és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció
cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan
ens fixem atentament, ens adonem amb quina harmonia i extraordinari
equilibri estan disposats els colors.
Broadway
Boogie-Woogie
(1942-43)
19. Models i influències
El cubisme fou model inicial del neoplasticisme, però l’evolució cap a
l’abstracció es degué sobretot al teosofisme i les teories de Kandisnky, que
defensaven l’abstracció i les qualitats plàstiques de la línia, les formes
geomètriques i els colors. Influí el seu rigor i purisme geomètric en la
Bauhaus durant els anys 20, així com en l’abstracció postpictòrica i les
escultures minimalistes de Carl André, Dan Flavin o Frank Stella, als anys
seixanta.
Dan Flavin: Instal·lació
Frank Stella
Sunset Beach, Sketch, 1967
