1. Al·legoria
de la
pintura
Johannes Vermeer de Delft

2. Context històric
1666-1668. Separació oficial de les províncies del Nord (l’actual Holanda) de
Flandes, per tant de la Corona Espanyola, l’any 1648. El poder de la burgesia
comercial holandesa havia augmentat. Amsterdam, s’havia convertit en un port
important de l’Atlàntic en detriment d’Anvers. Monarquia parlamentaria s’havi
establert a Holanda sota el regnat de la casa d’Orange. La religió era la
protestant.
Vermeer va viure sempre a
la petita ciutat holandesa
de Delf.
Vista de Delft, 1660-61.
Mauritshuis, La Haia

3. Johannes Vermeer de Delft
Va néixer a Delft, on fou batejat el 1632. El seu
pare era hostaler i marxant d’art, negocis que seguí
Johannes quan aquell va morir. El 1653 Vermeer es
casà amb Catharina Bolnes, la mare de la qual, Maria
Thins, d'una rica família, s'oposà inicialment al
matrimoni. El matrimoni va viure sempre a la casa
Thins. Quan el 1672 Vermeer va morir va deixar
onze fills i una família bastant empobrida. La seva
dona va haver de vendre els seus quadres per poder
pagar els deutes. Vermeer va ser un pintor bastant
considerat en vida, ja que rebé molts encàrrecs,
però després de la seva mort va ser oblidat, i només
El carreró, de Delft,
es recuperà a partir del segle XIX. Actualment 1654-58
només se li atribueixen 35 quadres segurs.
La temàtica de les seves obres és exclusivament
sobre escenes contemporànies. Feia servir un
format petit i una paleta de colors més freda,
dominada per blaus, grocs i grisos. La major part de
les obres que s'han conservat són d'una mateixa
època i presenten aquestes característiques.

4. - Generalment, pintava interiors
domèstics, d'un estil molt similar: amb
les parets sovint decorades amb
minucioses reproduccions de quadres i
mapes; amb una o dues figures
il·luminades per una finestra emplaçada
a l'esquerra, tot des d'un punt de vista
que seria sempre el mateix.
Noia llegint una carta davant la finestra
1657
Cavaller i noia que riu, 1658

5. Vermeer pintava amb la voluntat de deixar un estret marge cap a la varietat,
prioritzant la recerca d'una espècie de perfecció espiritual. També es pot
endevinar un missatge, no exempt d'ironia, cap a l'espectador. Aconsegueix que
totes les obres tinguin un marcat aire de serial.
Noia amb un gerro a
prop de la finestra,
1665
Cavaller i dama que
beu, 1658-60

6. Al llarg de la seva obra n'apareixen totes les classes socials:
- de vegades és una simple cosidora;
- d'altres, dames que llueixen l'esplendor i el luxe de l'alta societat;
- en alguns casos els escollits són mercaders.
Noia dormint, 1657 La Lletera, 1660

7. La puntaire, 1669-70
La noia de la perla, 1665

8. composicions

9. Mostra un sorprenent interès pels científics, en un evident desig de testimoniar
el moment que li tocà viure, en plena apoteosi humanista però sense oblidar
tampoc les referències religioses, que hi apareixen escampades una mica per
tot arreu.
L’astrònom, 1668. M. Louvre El geògraf, 1668-69. Frankfurt

10. Documentació general
Títol: Al·legoria de la
pintura.
Autor; Jan Vermeer (Delf
1632-1675).
Cronologia: 1666-68
Tècnica: oli.
Suport: tela.
Mides: 120 x 100 cm.
Estil: barroc.
Localització: Kunsthistorisches
Museum (Viena).
Tema: al·legòric.

11. Anàlisi formal:
Elements plàstics
Els colors són el groc llimona,
el blau, els gris perla, el negre
i el blanc. La seva barreja
crea una atmosfera intimista.
Les pinzellades són diferents,
gruixudes en els cortinatges,
mobles i el llum, i més diluïdes
en la resta del quadre.
La cortina té gran varietat
cromàtica, i també la noia o el
canelobre de tocs ocres i
grocs.
La llum és real, entra per la finestra i il·lumina tota l’habitació

12. Composició
Individualització
És com una de personatges i
representació objectes
teatral, amb
l’espectador
integrat en Composició
l’escena, com segmentada,
sortint de però...
darrere la
cortina.
Unificada per
la llum que
El quadre es prové de
divideix en l’esquerra
tres parts,
d'esquerra
a dreta
trobem:
El primer tram està presidit Al centre la A la dreta
per l'ampli cortinatge i la taula model el pintor

13. Perspectiva
El pintor situa el “punt de
fuga” sota de la mà dreta de
la model, aconseguint, així,
que la mirada de l'espectador
s'adreci a la figura femenina.
També les formes
geomètriques del terra,
l’escorç de la taula i la cadira,
la forma d'il·luminar l’escena,
la cortina del “primer pla”,
etc. augmenten la
profunditat de l’escena.
El volum de les formes es
crea pel clarobscur aplicat
als colors, accentuat al vestit
de la noia i a la cortina. El
tractament d’aquestes és
completament naturalista.

14. El detallisme i realisme de tots els objectes reproduïts és molt gran. Podem
diferenciar fins i tot els materials: teixits, fusta, metall. És una visió
absolutament realista de l’espai i les formes. El moviment és reposat, tota
l’escena transmet tranquil·litat i pau. Intimisme típic dels seus interiors.

15. Vermeer pertany al corrent barroc classificat dins del realisme típic
d’Holanda, que dona importància a la llum, el color, la perspectiva i el
detallisme que vol reproduir fidelment la realitat

16. Interpretació
La figura femenina, la model,
s’ha identificat amb la musa de
la història, Clio. La font
literària que segueix Vermeer
és el tractat Iconologia,
traduït a l’holandès i publicat el
1644, de Cesare Ripa, el qual
descriu Clio amb un llibre en
una mà de l’historiador grec
Tucídides, el qual simbolitza la
Història, i una trompeta a
l’altra mà i amb una corona de
llorer al cap, que simbolitza la
Fama.
És un quadre al que se li han
donat significats molt diversos.

17. Aquesta interpretació ha fet
pensar que el quadre representa
el desig del pintor d’obtenir la
fama i passar a la història pel
seu art. El fet que al mapa s’hi
representin els Països Baixos
també s’ha vist com la zona en la
qual el pintor volia estendre la
seva fama.
Tampoc no és clar que el pintor
retratat d’esquena sigui Vermeer,
tot i que el títol que va tenir el
quadre durant mots temps és
“L’artista al el seu estudi”. Quan
la seva vídua el va vendre,
després de la mort de l’artista,
ho va fer amb el nom de “L’art de
la pintura”.
La grandària de la tela és poc
freqüent en la pintura holandesa
de l’època de Vermeer.

18. El mapa penjat a la
paret del fons és el
d’Holanda, i està
pintat amb gran
precisió, fet que ha
portat a fer una altra
interpretació de la
pintura.
El mapa s’ha identificat amb el de Claes Jansz Vischer, que reproduí les 17
províncies dels Països Baixos sota el domini espanyol abans del tractat de
Munster (1648), on se’ls donà la independència. Al llum dels sostre hi pintà
l’àguila bicèfala dels Habsburg i l’artista va vestit a la moda del segle XVI. A
mapa hi ha escrit oceanus germànicus.

19. Tot ha fet pensar que pot ser
un homenatge a la monarquia i
que el desig de Vermeer era
convertir-se en pintor d’algun
rei i no de burgesos rics.
Tan el vestit, com el mapa i el
llum els trobem en altres
obres del mateix Vermeer i
d’altres pintors, cosa que posa
en dubte l’autenticitat de
l’anterior interpretació.
Al voltant del mapa hi ha
vistes de les principals ciutats
holandeses de l’època.

20. Sobre la taula hi ha una
màscara i un llibre obert, i
s’han interpretat de formes
diverses.
La màscara com a símbol de
la imitació, és a dir, de la
pintura; en referència a
l'escultura o a la màscara
teatral de Talia; el llibre,
com un llibre de traces
arquitectòniques o com a
partitura musical
Aquest elements simbòlics fan que el quadre sigui un exemple de competició
(paragone) entre la pintura i les altres arts, o un homenatge a les belles arts,
o una lloança a les arts en general, incloent-hi el teatre i la música.
Per últim, la historiadora de l’art Svetlana Alpers diu que la pintura holandesa
és l’art de descriure, i que el quadre podria representar una realitat nova, a
mig camí entre l’espai físic real (el taller del pintor) i el metafísic (el mateix
quadre).

21. Models i influències
Els pintors han pintat moltes vegades el seu estudi, com els pintors barrocs
Rembrandt o Velázquez. També posteriorment pintors com Goya, o Courbet.
Al segle XX Picasso va fer moltes versions del tema: El pintor i la model. Tots
tenen en comú la defensa i exaltació de l’art de la pintura.
Rembrandt: El pintor en
el seu estudi

22. Courbet, El Taller del pintor, 1855

23. Picasso, El pintor i la model