Principals característiques de l'estil grec hel.lenístic i comentari de l'obra Laocoont i els seus fills

1. Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (S. I aC) Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)

2. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC) L’imperialisme d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística . En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls . Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa . Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.

3. La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida : de la infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats , sobre tot dels personatges públics, amb una marcada psicologia individual. Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d’ànim més variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit s’aprofiten les possibilitats dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època.

4. Escultura que busca la teatralitat a l’hora d’expressar les accions, i la preferència pel moviment i per la grandiositat. També buscava provocar sensacions immediates , fos amb tragèdies o amb la gràcia d’una deessa amb posició suggerent. Les figures femenines segueixen expressant serenitat, però és corrent trobar nus femenins. L’idealisme clàssic deixava pas al realisme i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.

5. · El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, hi trobem recopilacions, retrats, biblioteques... . Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època. · En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons. · Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica.

7. Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes...

8. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual. Escola de Pèrgam Gàlata suïcidant-se i Gàlata ferit

9. Escola de Rodes Escola de Tralles

12. Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (segle I aC) Fills: Polidor i Atenodor Localització: Museu Vaticà Original: ruïnes palau Titus (Roma) Estil: grec hel·lenístic (Escola de Rodes) Dimensions: 2,42 m d’alt Material: marbre Tècnica: talla i trepanat Formes: exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

13. Anàlisi formal: Descripció

14. Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment Les serps uneixen les tres figures Anatomia musculosa. Gran tensió Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda Cossos contorçats. Moviment violent Sols pot ser contemplat frontalment Composició Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estructura piramidal

15. Dolor del sacerdot troià Boca oberta Arrugues en el rostre Ulls enfonsats Volums molt marcats Efecte de clarobscur en el volum músculs, els cabells, la boca oberta... Expressió turmentada

16. Músculs en tensió, cossos contorçats... La serp està a punt de mossegar-li el maluc.

17. Boca oberta, arrugues de dolor… Mostra el pàthos de la derrota a través de l’expressió del rostre i de cada múscul del seu cos. Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha aturat.

19. El Laocoont i els seus fills és una adaptació en marbre del original de bronze grec del segle II aC (amb només un fill) És de l’escola de Rodes ( Victòria de Samotràcia) Teatralitat, moviment, grandiositat. Interpretació Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar trameses per Apol.lo com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí. Havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall. Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida del seu relat a l’ Eneida, ja que aquest i el grup del Laocoont tenen una gran coincidència: “ Laocoont, a qui la sort havia designat com a sacerdot de Neptú, estava sacrificant a l’altar un gran toro. Des de l’illa de Tènedeos, per les aigües tranquiles i profundes, dues serps de gegantins anells s’estengueren pesadament pel mar i es dirigiren cap a la vora... Ressonà l’escumós mar; ja tocaven terra... Amb avanç segur es dirigiren cap a Laocoont, primer s’enrocaren en els petits cossos dels seus fills i a mossegades devoren els seus membres; després, a l’anar el pare en el seu ajut amb les armes a la mà, l’apressaren...”

20. Funció Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les seves anècdotes. http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos

21. El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, i on prèviament hi havia estat la Domus Àurea de Neró. El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Probablement va ser una font d’inspiració pel seu famós Moisès. Influències La influència dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara. Gran influència en obres romanes. Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del segle XVI.

23. Laocoont de El Greco

24. Laocoonte Historia de la escultura 1506 . Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de Nerón) de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con estas palabras tan elocuentes“... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida” El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas,el Moisés. El papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de dinero. Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia, (que atraería a su corte a Leonardo da Vinci) la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó secretamente la realización de una copia. El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto a Roma. 1905 . El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo escultórico original. No pasemos por alto la fotografía que muestra la reconstrucción anterior http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm