2. EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ
(1875-1931)
CARACTERÍSTIQUES I FUNCIONAMENT
DEL SISTEMA CANOVISTA

3. La Primera Guerra Mundial

4. 1. INSTAURACIÓ DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ. PACIFICACIÓ I FONAMENTS
POLÍTICS.
Cánovas del Castillo prepara la tornada dels
Borbons: manifest de Sandhurst, 1 des 1874. Pàg
145 del llibre
Règim de signe conservador i catòlic
Sistema polític liberal
S’ofereix estabilitat política i ordre social.

5. CÁNOVAS DEL CASTILLO desitjava un nou sistema polític que
resolgués els problemes anteriors del sistema liberal espanyol:
• Caràcter partidista excloent dels moderats.
• Intervencionisme militar.
• Enfrentamientos civils.
Objectius:
• Sistema polític bipartidista, seguint
el model britànic.
• Pacificació del pais
Convocatò de Corts constituents, formades per sufragi universal.

6. Sufragi censitari i
sobirania compartida
entre el rei i les Corts.
(Text p. 198)

7. La fi dels conflictes bèl · lics: pacificació
Tercera Guerra carlina (1872-1876)
Guerra dels Deu Anys (18681978): Cuba.
La causa carlina, es veu afeblida
amb l’ascens d’Alfons XII (alguns
carlins varen reconèixer el nou rei.
Intervenció militar, primer a
Catalunya i Aragó, després al Pais
Basc i Navarra. Acabà al febrer de
1876
CONSECUÈNCIES
Pau de Zanjón 1878
• Àmplia amnistia.
• Abolició de l'esclavitud (1888)
• Reformes polítiques i administratives:
representació en Corts
Significà per a
Espanya la fi de la
sagnia d’homes i
diners.
El seu retràs o incompliment:
“Guerra Chiquita” (1879) i
Guerra colonial (1895)
Abolició definitiva dels furs – Text p.200
Imposició del servei
d’armes i del pagament
d’impostos
però
Cert grau d'autonomia fiscal: el 1878 es va
establir un concert econòmic especial amb les
Diputacions basques

9. 2. Bases del sistema: A. La Constitució de 1876
Cánovas va voles establir una
Constitució que satisfera la major
quantitat d’espectres polítics
possibles, des de carlins fins
republicans desencantats de la
revolució, per evitar que cada partit
fera la seua Constitució, com s’havia
fet fins aleshores.
Evitar l’intervencionisme militar en
política. Volia reforçar el poder civil.
No es va mantindre la Constitució de
1869, ni es va tornar a la de 1845, es
va desenvolupar una barreja de
ambdues encara que amb
preeminència de les idees del 45.
P
198

10. *** Ha estat la constitució espanyola vigent més anys (imatge següent)

15. B. Bipartidisme i torn pacífic
La finalitat és també
Alternança en el poder de les
dues grans branques del
liberalisme espanyol
Conservadors
Liberales
Partits dinàstics
El seu objectiu és garantir
l’ estabilitat institucional.
És possible per la desvirtuació del
sistema electoral
Renúncia als pronunciaments com a
mecanisme d’ accés al poder
Posar fi a la intervenció dels militars
en la vida política
Missió de l’exercit: Defensar la
independència nacional. Se li atorga
independència als assumptes interns i
un elevat pressupost.
** La política que realitzen els doss partits
governamentals no difereix en excés, ni es veu entorpida
per la sortida del partit al poder (figura del "cessant").
L'obra legislativa i aplicada tendeix a defensar els
interessos de la burgesia conservadora.

16. Els partits dinàstics
Partit Liberal-Conservador
Partits de
notables
Partit Liberal-Fusionista
Grups polítics més conservadors, excepte
integristes i carlins (fora)
Acord entre progressistes, unionistes i alguns
republicans.
Dirigit per Cánovas del Castillo
Format i dirigit per Sagasta.
En comú:
• Defensa de la monarquía, la Constitució, la propietat privada, l’Estat liberal unitari i
centralista. Extracció social semblant: elits econòmiques i classes mitjanes acomodades.
Diferències
• Immobilisme polític.
• Sugragio censatari.
• Defensa de l'Església i l'ordre social.
•Llibertats individuals restringides. Censura.
•Proteccionisme econòmic
• Sufragi universal.
• Reformisme social de caràcter progressista i
laic.
• Àmplies llibertats: d’expressió, de càtedra,
d’associació.
•Lliurecanvisme econòmic.

18. TASCA DELS
PARTITS
DINÀSTICS
Formació de la ILE a 1876
(1889)
Desastre de Cuba

20. C. Desvirtuació del sistema electoral
Desgast polític del
partit en el govern
Corrupció electoral: adulteració
del vot (tupinada): compra de
vots, vots de morts, manipulació
del cens, falsejament actes
electorals, etc.
La tasca dels "cacics": persones
notables, de gran influència
institucional o econòmica i control de
la població d'una localitat que
mitjançant diverses pràctiques
"orientaven la direcció del vot"
CACIQUISME
El monarca encarrega al
partit de l'oposició formar un
nou govern
Pèrdua de
confiança de les
Corts o del Rei
El nou cap de govern dissol les
Corts i convoca eleccions per
obtenir majoria parlamentària i
poder governar
¿Com
s'obtenia el
resultat
electoral
desitjat?
Ministeri de la Gobernació (interior)
Elabora l’ Encasellat
Gobernadors
civils de les
províncies
Col · locació dels
candidats oficials de
cada circumscripció
RESULTAt: GRAN ABSTENCIÓ Mapa p.207

21. EL CACIQUISME:
text de Clarín «La
Regenta» P.202
Documents p.
206/207 més
material
complementaro
Era democràtic el
sistema de la
Restauració?

22. Sistema que s’ autorreforça

23. 3. EVOLUCIÓ POLÍTICA: EL DESENVOLUPAMENT DEL TORN DE PARTITS
1875-1881
1881-1884
1885
CONSERVADORS: govern llarg de Cánovas.
LIBERALS
1882, sufragi universal masculí en eleccions
municipals
Mor Alfonso XII  Pacte del Pardo  recolçar a Mª Cristina i donar
continuïtat al sistema ( s’estableix el turnisme)
1885-1890
LIBERALS
Llei d'associacions (1887)
Abolició de l'esclavitut (1888)
Judicis amb jurat
Nou codi civil 1889
Sufragi universal masculí en eleccions generals 1890.
1890-1892
CONSERVADORS
1892-1895
LIBERALS
1895-1897
CONSERVADORS
1897, assassinat de Cánovas

25. **Els dos fets que marquen més aquest regnat són: l'aparició dels nacionalismes i la guerra amb els EUA
que posa fi a l'imperi colonial.

28. 4.- LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA
• A la dreta
• A l’esquerra
a. CARLINS
b. REPUBLICANS
Catalans
c. REGIONALISTESNACIONALISTES
Bascos
Gallecs
d. MOVIMENT
OBRER
Socialistes
Anarquistes
Valencians,
aragonesos i
andalusos

29. a. EL CARLISME
Després de la seua derrota es van dividir en dos grups
Partit Catòlic Nacional,
1888 (integristes)
•Al marge del sistema.
•No reconeixien a Carles VII
com a rei.
Partit carlista (renovat)
•Adaptació als nous temps.
•El programa és l'Acta de Loredan, nou
programa carlista:
–Unitat catòlica,
–Furs,
(Text p.205)
–Autoritat del pretendent, Carles VII,
–Oposició a la democràcia.
•Van fundar els Requeté, milícia que va adquirir
importància en els anys 30 del segle XX.

30. b. L’ EVOLUCIÓ DEL REPUBLICANISME Seriosa amenaça a la Restauració
Desencant davant el fracàs
Problemes després del fracàs de
l'experiència republicana (Primera
República) i l'arribada de la Restauració
Repressió dels governs monàrquics
Divisions internes
Tendències
Postura moderada,
possibilista, de Castelar.
Els més radicals, dirigits per
Ruiz Zorrilla.
Accepta el règim de la
Restauració: col · laborar
amb Sagasta.
Defensen l'acció violenta, la
insurrecció: alçament
frustrat el 1883.
Funda el Partit Republicà
Possibilista
Funden el Partit Republicà
Progressista
1886  minoria republicana a les Corts
1893-1901  aliances electorals  Unió Republicana
Desacord entre Ruiz
Zorrilla i Salmerón per la
pràctica violenta.
Salmerón funda el Partit
Republicà Centralista,
de tendència unitària
La tendència
federalista va seguir
representada per Pi i
Margall, al capdavant
de el Partit Republicà
Federal
Evoluciona cap a
postures nacionalistes
No participen els possibilistes
1895, Lerroux funda el Partit Radical
Recolçaments socials: classes mitjanes urbanes i treballadors competència en vots amb els partits obrers.

32. c.ALTRES FORÇES POLÍTIQUES
Unió Catòlica d’ Alejandro Pidal
Se situaven entre els carlins i els
conservadors.
De les files del partit Liberal de Sagasta també van sortir altres opcions
polítiques minoritàries
Partit DemocràticMonàrquic, de
Segismundo Moret.
Reivindiquen els principis
democràtics de la
Constitució de 1869
Esquerra Dinàstica, de Serrano

33. 5. EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES i ELS REGIONALISMES
A Espanya el nacionalisme " d'Estat" , espanyol , ( la nacionalització de la població ) no
va arrelar per diverses raons :
•Escolarització deficient i analfabetisme generalitzat : l'espanyol no és la llengua de
tots , la "Història d'Espanya " està en el sistema escolar però aquest arriba a menys de la
tercera part dels escolars.
•Escassa integració i articulació dels diferents espais i regions : només la Monarquia
havia estat la seva " cola" i les relacions econòmiques entre totes les àrees estaven
encara en fase incipient . Les relacions " afectives " són també escasses encara perquè la
mobilitat interregional està començant .
•Els " enemics " tradicionals són ja massa poderosos i , a més , són aliats " polítics" :
França , Regne Unit ... o massa febles , Portugal .
•El colonialisme , font de patriotisme , és també molt feble : anys seixanta al Marroc .
L'exèrcit és l'única font de " socialització espanyolista " però és rebutjat àmpliament
per les masses populars .
La Monarquia , desprestigiada , allunya del sentiment nacional espanyolista a la
immensa majoria per identificar la Monarquia amb l'Estat i aquest pretendre crear la
nació .
El nacionalisme es desenvolupa davant l'Estat unitari que s'ha anat imposant amb el
liberalisme i també per interessos econòmics ( proteccionisme ) o la reivindicació de la
tradició legal .

34. EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES I ELS REGIONALISMES
NACIONALISM CATALÁ
Les idees regionalistes van començar a cobrar força entre la burgesia catalana, davant la
realitat del creixement econòmic de Catalunya i la idea que havien de tenir la seua pròpia
representació per defensar ells mateixos els seus interessos a Madrid
Reinaixença
Moviment de
caràcter intel · lectual
que sorgeix a mitjan
XIX
Objectius: recuperar
la llengua i les
senyes d'identitat
catalana
Catalanisme polític
De caràcter
conservador
i catòlic
El bisbe Torras
i Bages
També hi havia un catalanisme
d’esquerres , el Centre
Nacionalista Republicà (1907)
De caràcter
progressista,
suport popular i
principis de
republicanisme
federal
També de
caràcter
conservador i
catòlic és la
Unió
Catalanista
Valentí Almirall,
Centre Català, 1882
i Memorial de
greuges, 1885,
relacionat amb la
política aranzelària,
Bases de
Manresa,
1892
De caràcter
conservador,
catòlic i burgès és
la Lliga
Regionalista,
1901
Enric Prat de la Riba
i Francesc Cambó
Tenir representants catalanistes a les
institucions centrals per defensar els
interessos de la regió; tingué èxits
electorals.

35. El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a
Barcelona el 1882 a partir de les bases fixades en el Primer
Congrés Catalanista, per defensar els interessos morals i materials
de Catalunya.
El seu lema va ser Catalunya i Avant! . Proposava ser una
plataforma unitària per unir tots els catalanistes tant carlins com
federalistes.
Condemna la intervenció dels catalans en partits d'àmbit estatal.
L'abril de 1883 va presentar un programa amb diversos punts entre
els quals destacaven:
•Reconeixement del català com a llengua oficial espanyola.
•Manteniment i reforma del dret civil català.
•Establiment d'un Tribunal Suprem Català.
•Establiment d'una administració catalana
•Foment del proteccionisme econòmic.
•Potenciació del caràcter mercantil de Catalunya

36. BASES DE MANRESA 1892
" Base 1 ª . Les seves atribucions . Estaran a càrrec del poder central : les relacions
internacionals , l'exèrcit , les relacions econòmiques d'Espanya amb els altres
països , la fixació dels aranzels , la construcció de carreteres , ferrocarrils , canals i
ports que siguin d'interès general , la resolució dels conflictes interregionals , la
formació del pressupost anual de despeses que es distribuirà entre les regions en
proporció a la seva riquesa ... ?
Base 3a . La llengua catalana serà l'única que amb caràcter oficial podrà usar-se a
Catalunya i en les relacions d'aquesta regió amb el Poder central ?
Base 4t . Únicament els catalans , ja ho siguin per naixement o bé per naturalització
podran exercir càrrecs públics a Catalunya ... ?
Base 6a . Catalunya serà sobirana del seu govern interior i per tant dictarà lliurement
les seves lleis orgàniques , tindrà al seu càrrec la legislació civil , penal , mercantil ,
administrativa i processal , l'establiment i la recaptació d'impostos; l'encunyació de
moneda , i tindrà totes les atribucions inherents a la sobirania que no corresponguin
al govern central segons la base 1 ª ?
Base 7a . El poder legislatiu regional residirà a les Corts catalanes ... Les Corts es
formaran per sufragi entre els caps de família ... ( sufragi corporatiu , no
universal ) ?
Base 8a El poder judicial s'organitzarà restablint l'antiga Audiència de Catalunya ... "

37. NACIONALISME BASC
S'inicia a partir de 1890, en el seu origen va influir el descontentament per l'abolició dels furs en 1876 i
de les exempcions fiscal i de quintes i també l'auge d'un corrent cultural que defensava la pervivència
de la llengua basca  els euskaros. Defensen també la religió i el manteniment de les tradicions
basques.
PARTIT NACIONALISTA BASC
SABINO ARANA, 1895
Considera que l'arribada
de nombrosos immigrants
d'altres regions, a causa
del creixement industrial
de Biscaia, constitueix un
perill per a la llengua, les
tradicions i l'ètnia basca.
Maketos= immigrants no
bascos
IDEOLOGIA
Catolicisme
Defensa de les tradicions, del sistema foral ("llei antiga")
Llengua i costums basques,
Puresa racial del poble basc (caràcter racista i xenòfob).
Va evolucionar d'un independentisme inicial a l'autonomisme
(va donar-li progrés electoral)
Euskadi = La pàtria basca
Una bandera pròpia
Un lema: "Déu i llei antiga"

38. El nacionalisme basc
El Partit Nacionalista Basc , PNB , ( Euzko Alderdi Jeltzalea , EAJ ) va ser fundat per Sabino Arana Goiri el 1895 . Aquest
home , nascut al si d'una família carlina i ultracatòlica , va formular els fonaments ideològics del nacionalisme basc :
•Independència d'Euskadi i creació d'un estat basc independent en el qual s'inclourien set territoris , quatre espanyols
( Biscaia , Guipúscoa , Àlaba , Navarra ) i tres francesos ( Lapurdi , Benafarroa i Zuberoa )
•Radicalisme antiespanyol.
•Exaltació de l'ètnia basca i recerca del manteniment de la puresa racial . Aquesta actitud racista implicava l'oposició
de matrimoni bascos i maketos , rebuig i menyspreu davant d'aquests immigrants , majoritàriament obrers industrials .
•Integrisme religiós catòlic : "Déu i Lleis Antigues" Aquest aspecte és un clar element de continuïtat amb el carlisme .
•Promoció de l'idioma i de les tradicions culturals basques . Euskaldunització de la societat basca i rebuig de la
influència cultural espanyola , qualificada d'estrangera i perniciosa .
•Idealització i apologia d'un mític món rural basc , contraposat a la societat industrial “espanyolitzada " .
•Conservadorisme ideològic , tant en el terreny social com en el polític , que porta a l'enfrontament amb el PSOE ,
principal organització obrera a Biscaia .
•Denúncia del caràcter espanyolista del carlisme .

39. " Vaig ser jo carlista fins als disset anys , perquè carlista havia estat el meu pare ,
encara que un carlista que només treball pel lema Religió i Furs ... Però l'any
vuitanta-dos el meu germà ja era bizcaíno nacionalista , jo defensava la meva
carlisme per accidens ... tantes proves històriques i polítiques em va presentar ell per
convèncer-me que Bizkaya no era Espanya ... que ... concloure prometent estudiar
amb ànim serè la història de Bizkaya i adherir fermament a la veritat ...
Tres treballs es van presentar des del primer dia davant els meus ulls : estudiar la
llengua de la meva pàtria ... , la seva història i les seves lleis , i en segon lloc ,
proporcionar als compatriotes que no posseïssin el Euskera el mitjà de aprendre ... i
com a síntesi de tot aquests treballs , l'extirpació del estrangerisme i implantació del
patriotisme ...
La vostra raça , singular per les seves belles qualitats , però més singular encara per
no tenir cap punt de contacte o fraternitat ni amb la raça espanyola ni amb la
francesa , que són les seves veïnes , ni amb raça alguna del món , era la que
constituïa a la vostra pàtria Bizkaya , i vosaltres , sense mica de dignitat i sense
respecte als vostres pares , heu barrejat la vostra sang amb l'espanyola o maketa ,
us heu agermanat o confós amb la raça més vil i menyspreable d'Europa . Poseíais
una llengua més antiga que qualsevol de les conegudes ... i avui vosaltres la
menyspreeu sense vergonya i accepteu al seu lloc l'idioma d'una gent grolleres i
degradades , l'idioma del mateix opressor de la vostra pàtria . "
Sabino Arana . "El discurs de Larrazábal " . 1892 . Obres completes , Ed Sabindiar Batza

40. " El poble Basc tenia vigor sobrat i sobrada energia per ascendir amb pas ferm
l'escala estesa des de la seva personalitat històrica [ .. ] , però absorbit i
arrossegat per Castella i les seves germanes , va baixar en lloc de pujar , va
caure en lloc d'aixecar i va acceleradament esfondrant cap a la seva total ruïna
[ .. ]
El que de bo té el Basc no ho deu a Castella i germanes . Del dolent , gairebé
tot ho té d'elles rebut .
Els etnògrafs estrangers admíranse de la societat i dels costums basques , els
bisbes de diòcesis estranyes es fan llengües ponderant la religiositat del basc ,
fervent i seriosa, i declaren no conèixer semblant en país algun de l'univers
món . Però procedents del costat enllà de l'Ebre penetren altres costums que
van substituint les basques , i per reemplaçar la religiositat indígena envaeixen
d'una banda la indiferència , de l'altra el fanatisme.
[ .. ] Grans fàbriques i tallers hi ha al país basc : als seus ports arriben grans
vaixells . Però la bellesa no rep culte . Al contrari , la bella naturalesa és
repudiada per l'home [ .. ]
El èuscar es mor . És veritat . No ho mata l'estrany . Els mateixos bascos li
estan donant mort . A molt temps que van començar a donar-li el suport i fins
l'aire [ .. ] "
Sabino Arana i Goiri . Euzkadi , 1901

41. GALLEGUISME
• Caràcter cultural fins ben entrat el segle XX
Rexurdimento
Moviment intel·lectual i literari de
mitjans del segle XIX, destinat a
fomentar la llengua gallega i
treure-la dels mitjans rurals on
havia quedat reduïda.
Principal representant, Rosalía de
Castro
• A finals de la
Restauració, més
contingut polític
Crítica de la situació econòmica de
la regió (minifundisme i pobresa al
camp, falta d'industrialització), que
obligava els gallecs a emigrar.

42. ALTRES
REGIONALISMES
Caràcter cultural: Renaixença
VALENCIANISME
ARAGONESISME
Caràcter polític: València Nova (1904) 
Primera Assemblea Regionalista
Defensa del Dret civil aragonés
Blas Infante  Ideal andaluz (1915)
ANDALUCISME
1916  primer Centre Andalús, a Sevilla
1918  Primera Assemblea Regionalista a Ronda

43. 6. La crisi de final de segle
Deslegitimació del sistema:
La participació electoral és una burla i es critica àmpliament el sistema a la
premsa.
El sufragi universal masculí, a la ciutat i a poc a poc, dóna entrada a més
opositors al parlament i, decididament, en els ajuntaments.
Nova generació de líders nascuts amb posterioritat a 1850, i que
introdueixen fissures en els partits dinàstics: Maura, Romanones,
Canalejas ... i en els d'oposició: Lerroux, Besteiro (republicanisme);
Vázquez de Mella (carlisme), etc.
El nacionalisme i l'obrerisme desborden el sistema
El nacionalisme s'enfronta a la centralització administrativa.
L'obrerisme anarquista inicia una campanya terrorista que és contestada
amb terrorisme d'estat: processos falsejats, execucions extrajudicials ...
entrant en una espiral de violència que va sembrar de cadàvers la
Barcelona d'aquesta última dècada.
A aquesta situació s’ afegeixen les guerres de Cuba i de Filipinos.

44. La crisi de final de sigle: fin de l’imperi colonial.
Crisi del 98
Cuba y Puerto Rico.
• S'havia abolit l'esclavitud el 1888
i el sistema econòmic era molt
més dinàmic que el que permetia
la metròpoli.
• No s'havia desenvolupat l'acord
d’ "autonomía" per l'illa.
• La legislació proteccionista
(1891) obligava a comprar
productes espanyols.
• Cuba, primer productor mundial
de sucre, mantenia ja una
relació econòmica més estreta
amb els EUA que amb Espanya.
•El 1895 comença la guerra definitiva, liderada per José Martí.

45. I sistema de Camps de
concentració

46. La guerra de Cuba: L’opinió de
Martínez Campos
Martínez Campos:
"Los pocos españoles que hay en la isla sólo se atreven a proclamarse tales en
las ciudades: el resto de los habitantes odia a España. Cuando se pasa por los
bohíos del campo no se ven hombres, y las mujeres al preguntarlas por sus
maridos o hijos, contestan con naturalidad aterradora: en el monte con fulano."
A continuació comenta, amb dolor, que era necessari prendre mesures
dràstiques, però que ell no te les condiciones morals per a fer-ho.
"Sólo Weyler las tiene en España, porque además reúne las de inteligencia,
valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, mi querido amigo, y si
hablando con él el sistema lo prefiere usted, no vacile en que me reemplace;
estamos jugando la suerte de España."

47. •
EUA té posades les seues mires a l'illa (Imperialisme dels Estats Units:
doctrina Monroe) per exercir un protectorat sobre ella. S'immisceix
- Intentant comprar l'illa;
- Intentant una mediació internacional;
- En una campanya de premsa i pressió contra Espanya;
- Amb l'ajuda als rebels independentistes ...
- La ingerència directa amb voluntaris i amb l'assumpte del Maine.
•
Guerra hispano-nord-americana i derrota a Santiago de Cuba; rendició
davant els nord-americans, no davant els cubans ... que passaran a
dependre dels EUA tot i que es reconeix la seva independència (1898).
Amb Puerto Rico hi ha una rendició i una ocupació nord-americana de l'illa.

48. Filipines.
•
Només l'illa gran era directament administrada des de Manila.
Era l'Església la veritable "administradora" del territori.
•
S'explotava com a colònia, però sobretot era un lloc de
desterrament per a penats.
•
El 1896 comença la guerra definitiva afavorida per la burgesia
local criolla a la qual se li negava el poder polític. José Rizal és
el seu líder.
•
EUA també aprofita per ficar- se com a nova potència en el
Pacífic:
•
Com a base avançada (dos anys després de constituir com
a Estat a les illes de Hawai) cap a Àsia.
•
Per acostar-se al continent asiàtic on britànics i francesos
estan fermament assentats però on els alemanys esperen
arribar a un lloc preferent.

49. La derrota i les conseqüències
• A 1899 es va vendre a Alemanya els arxipèlags del Pacífic: Marianes,
Palaos i Guam: l'imperi s'havia acabat.
• La derrota va ser un "cop" per als espanyols (crisi moral)
- L'oposició al sistema va aprofitar l'ocasió per augmentar el to de les
crítiques:
. el nacionalisme es va desenganxar més d'aquesta "morta" que era
Espanya. Sabino Arana va felicitar els nord-americans en un
telegrama.
. el republicanisme va cobrar empenta.
. es van plantejar noves solucions des de la petita burgesia.
- S'inicia una "revisió" del sistema per dues vies:
. dins dels partits dinàstics (revisionisme)
. al marge: regeneracionisme.

53. MOVIMIENTO OBRERO
ANARQUISMO
 Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE), 1881
 1893-1897: violencia social (atentados, la Mano Negra, procesos de
Montjuïc…)  dinámica acción/represión/acción
 A principios de siglo XX  división del anarquismo
Partidarios de la
violencia (la
acción directa)
Partidarios de la acción social 
anarcosindicalismo 
Solidaridad Obrera (1907), CNT
(1910)

54. SOCIALISMO OBRERO
 La Nueva Federación Madrileña de la AIT se transforma en
Partido Socialista Obrero Español, 1879, Pablo Iglesias.
Marxista
Obreista
Revolución Social
Programa de reformas: derechos de asiciación,
reunión, manifestación, sufragio universal,
reducción de jornada laboral, supresión del
trabajo infantil…
Escaso arraigo en Cataluña y el campo andaluz.
 Unión General de Trabajadores, 1888  organizada por oficios,
prudencia en sus reivindicaciones, rechazo de la violencia anarquista.

55. PROGRAMA POLÍTICO DEL PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (1888)
“Considerando, que esta sociedad es injusta porque divide a sus miembros en dos clases
iguales y antagónicas; una la burguesía, que, poseyendo los instrumentos de trabajo, es la
clase dominante; otra, el proletariado, que, no poseyendo más que su fuerza vital, es la
clase dominada.
Que la sujeción económica del proletariado es la causa primera de la esclavitud en todas
sus formas: la miseria social, en envilecimiento intelectual y la dependencia política.
Que los privilegios de la burguesía están garantizados por el poder político, del cual se vale
para dominar al proletariado... el partido socialista obrero español declara que tiene por
aspiración:
1º La posesión del poder político por la clase trabajadora.
2º.- La transformación de la propiedad individual o corporativa de los instrumentos de
trabajo en propiedad colectiva, social o común. Entendemos por instrumentos de trabajo: la
tierra, las minas, los transportes, las fábricas, las máquina, capital-moneda, etc.
En suma: el ideal del Partido Socialista Obrero es la completa emancipación de la clase
trabajadora; es decir, la abolición de todas las clases sociales y su conversión en una sola
de trabajadores, dueños del fruto de su trabajo, libres, iguales, honrados e inteligentes.
Y como medios inmediatos para la realización de este ideal, los siguientes: Libertades
políticas. Derecho de asociación y legalidad de las huelgas. Reducción de las horas.
Prohibición del trabajo de los niños menores de nueve años y de todo trabajo poco
higiénico o contrario a las buenas costumbres para las mujeres... Creación de escuelas
gratuitas...Servicio de armas obligatorio y universal y milicia popular...”