Crisi antic-regim-classe

LA CRISI DE L’ ANTIC RÈGIM
(1789-1833)
(profesorfrancisco.es.tl)
AYNAPSE
NÀROPMETNOC
A partir del treball del profesor

Índice del tema:
(cercle blau significa que l'partat té un esquema propi)
Cadascú fa:
Caiguda dels Borbons
Afavoreix El contex històric
comenza:
Durant la qual
s’estableix un: La guerra de la Independència
Doble poder: José I
i les Juntes
Estatut de Baiona
Constitució de 1812
Quan acaba
la guerra:
Tornada de Fernando VII
Que anul.la la :
I reinstaura
l’ absolutisme
3 etapes en el seu regnat:
-Sexenni absolutista (1814-20)
-Trienni liberal (1820-23)
- Dècada Ominosa (1823-33)
A la fi Problema de la successió
i mort de Ferran VII Grups polítics
Es formen els
Buit de poder
Emancipació
Americana
Revolució
liberal
No s’ apliquen per:
Fi de l’ AR

Context internacional
(1789-1808)

1788 1808 1814 1833
Revolució francesa (1789-99) desmantellament de l’AR a França
Període napoleònic
(1799-15) Agresiva
política exterior
francesa
Projecte d’ unitat europea
baix hegemonía francesa
Desmantellament de
monarquies absolutistes
Restauració (1815-30) de l’ absolutisme i equilibri de potències
EEllss rreeiiss
EEll mmaarrcc hhiissttòòrriicc
FFEERRRRAANN VVIIII

Evolución aEspanya (1792-1808)

Godoy (1792) enfortiment del poder real i mesures que
perjudiquen les classes privilegiades
Guerra contra França (1793-95) per execució de Lluís
XVI. La derrota espanyola portà a aliar-se amb França
Aliança amb França (1795-08) Guerra contra Anglaterra (Trafalgar
1805) i contra Portugal (Taronges 1801). Tractat de Fontainebleau
(1807) tropes franceses entren en Espanya
CRISI Crisi fiscal: no arriben ingresos de les colònies (Anglaterra)
Crisi social i demogràfica: fam en 1789-90 i 1803-4
Crisi política: per derrotes militars i oposició de la noblesa
Motí d’Aranjuez(1808):Godoy empresonat, Carles
IV obligat a abdicar en el seu fill Ferran VII
Confusió política: Napoleó se
s’ofereixx com a moderador,
els convoca a Baiona
Abdicacions de
Baiona: Napoleó
nomena, rei d’
Espanya al seu germà
Josep (Josep I)
Dos de Maig: Revolta
de Madrid quan els
francesos es porten a la
família real
Guerra i
creació
de juntes
Caiguda dels
Borbons:

En 1808 conflueixin els següents esdeveniments que provoquen l'afonament de la monarquia
Borbònica:

La Guerra de Independència
(1808-14)
Francisco de Goya: La càrrega dels mamelucs a la Porta del Sol.

• Francisco de Goya: El(sp arfoufsesseollrafrmaennctiss cdoe .leas M.tl)oncloa. (El 3 de maig)

LLaa GGuueerrrraa ddee llaa IInnddeeppeennddèènncciiaa
Etapes
1808: dos de Maig (Luís Daoíz y Pedro Valverde i ban dels alcaldes de
Móstoles) creació de juntes locals leals a Ferran VII. Setge de Saragossa
(Agustina de Aragón) i victòria de Bailén. Això fa que vinga Napoleó.
1808-12: Domini francés, entra Napoleó amb 250 mil homes, controla la
península (cauen Saragoss i Girona), però no pren Lisboa ni Cadis (on es refugia
la junta central).Guerra de guerrilles, s’han de quedar 300 mil homes.
1812-14: Declivi francés per derrotes de Napoleó a Europa (campanya de Rússia) i
per la intervenció anglesa (Wellington). Batalla de Los Arapiles (Madrid) i Vitoria.
En 1813 es firma la pau (tractat de Valençay) però fins 1814 els francesos no
abandonen Catalunya.

Doble poder en Espanya (1808-14)

Afrancesats: amb Josep I, partidaris de reformes.
Absolutistes o servils: amb Ferran VII, contraris a les reformes.
Jovellanistes: amb Ferran VII, il·lustrats partidaris de reformes, però en
el sentic polític sobirania real (contraris a la monarquia constitucional).
Liberals: amb Ferran VII, partidaris de reformes i de la sobirania nacional
( dels representants) partidaris de la monarquia constitucional.
“traïdors”
La junta
central
convoca
les Corts
de Cadis
(patriotes)
Juntes a les colònies
EEllss ggrruuppss ppoollííttiiccss

Gravats de Goya sobre els
desastres de la guerra

Què et diuen estos documents ?
• «El meu venerat pare: Per a donar a V.M. una prova del meu amor, de la meua
obediència i de la meua submissió (...) renuncie la meua corona en favor de la vostra
majestat, desitjant que V.M. puga gaudir-la per molts anys (...)»
---------------------:
• «Sa majestat el rei Carles (...) ha resolt cedir tots els seus drets al tron d'Espanya i de
les Índies a sa majestat l'emperador Napoleó com l'únic que pot restablir l'ordre
entenent les condicions següents: 1r La integritat del regne serà mantinguda (...). 2n
La religió catòlica, apostòlica i romana serà l'única a Espanya.
---------------------:
• He tingut a bé donar als meus vassalls l'última prova del meu paternal amor (...) Així
doncs per un tractat firmat i ratificat he cedit al meu aliat i car amic l'Emperador dels
francesos tots els meus drets sobre Espanya i Índies.; havent pactat que la corona de
les Españas i Índies ha de ser sempre independent i íntegra i que la nostra sagrada
religió ha de ser l'única que ha d'observar-se.

Carta de Ferran VII a Carles IV a Baiona:
•«El meu venerat pare: Per a donar a V.M. una prova del meu amor, de la meua
obediència i de la meua submissió (...) renuncie la meua corona en favor de la vostra
majestat, desitjant que V.M. puga gaudir-la per molts anys (...)»
Carta de Carles IV a Napoleó a Baiona:
•«Sa majestat el rei Carles (...) ha resolt cedir tots els seus drets al tron d'Espanya i de les
Índies a Sa majestat l'emperador Napoleó com l'únic que pot restablir l'orde entenent les
condicions següents: 1r La integritat del regne serà mantinguda (...). 2n La religió
catòlica, apostòlica i romana serà l'única a Espanya.
Carta de Carles IV al governador interí del Consell de Castella. Baiona. 8 de maig de
1808
•He tingut a bé donar als meus vassalls l'última prova del meu paternal amor (...) Així
doncs per un tractat firmat i ratificat he cedit al meu aliat i car amic l'Emperador dels
francesos tots els meus drets sobre Espanya i Índies.; havent pactat que la corona de les
Españas i Índies ha de ser sempre independent i íntegra i que la nostra sagrada religió ha
de ser l'única que ha d'observar-se.

Les Corts de Cadis (1812-14)

EEssttaattuutt rreeaall ddee BBaaiioonnaa ((11880088)) CCoommppaarraacciióó
Sobirania nacional: l'origen del poder resideix en el
la nació (suma de tots els ciutadans de tots dos
hemisferis) no en el rei. De súbdits a ciutadans.
Monarquia constitucional, el poder del rei està
limitat.
Divisió de poders: el rei l'executiu (els consells es
substitueixen per ministres), les corts (una càmera) el
legislatiu, per sufragi universal masculí (propietari per
ser diputat) però indirecte; judicial en mans dels
tribunals de justícia, unitat jurídica (fi dels senyorius
jurisdiccionals) menys exèrcit i església.
Declaració de drets: igualtat davant la llei -fi AR amb
la llei de senyorius, 1811-, llei de llibertat d'impremta
(menys en el religiós) dret a la propietat.
Barreja d’antic i nou règim
Sobirania nacional: Irreal,
és una carta atorgada
Religió catòlica oficial i única, però fi del delme i de
la Inquisició.
Exercit nacional servei militar. Educació primària pública i
obligatòria. Llei de Desamortització de les terres del clergat
i expropiació parcial (no aplega a executar-se). Fi de gremis
i duanes interiors: fomenta el comerç.
Monarquía
Divisió de poders: irreal,
corts estamentals (només el
pressupost). Legislatiu
controlat pel rei.
Igualtat davant la llei: fi del
A.R. (unitat de furs), abolició
de la tortura.
Religió: llibertad de culte,
però catòlica oficial
Tot just va tenir vigència. Corts
aïllades i en 1814 Ferran VII anul.la
la Constitució. Referent per al
liberalisme dins i fora d'Espanya.
CCoonnssttiittuucciióó ddee 11881122 ((llaa PPeeppaa))

Text pàgina
101

• Llei de Senyorius. Cadis, 6 d’agost de 1811.

L' Antic Règim

La tornada de “el deseado”

Fi de la guerra d’independncia ì ttoorrnnaaddaa ddee FFeerrrraann VVIIII
Ferran VII és alliberat per Napoleó a canvi de la seua neutralitat
(Tractat de Valençay)
El desitjat, entusiasme popular per la seua tornada, tempteja els seus
suports.
Manifest dels Perses, els diputats absolutistes li demanen que
reposi l'absolutisme.
Decret de València, el rei dissol les corts i anul.la tota la seua
legislació. Torna l'absolutisme.
Els liberals tenen força a l'exèrcit:
pronunciaments (cops audaços que busquen
atreure el suport de l’exèrcit amb un manifest per
reposar la constitució). Gairebé tots fracassen.
1r exili masiu (els afrancesats)
Persecució del liberalisme; pena de mort per als que
defensen les corts de Cadis, execució de liberals.
Emancipació de les colònies, a
través de les seues juntes
liberals.
El liberalisme es refugia en societats secretes.
Maçoneria (liberals exaltats de classe alta)
comuners (liberals exaltats de classe baixa)
carbonaris (liberals moderats)

El regnat de Ferran VII
(1814-33)
Afussellament de Torrijos i altres liberals (1830)

Ferran VII
Sexenni absolutista (1814-20)
-Abolició de les Corts de Cadis i la seva legislació volta a l'Antic
Règim . Repressió i exili de les liberals ( 2n exili ).
-Pronunciaments fracassats de militars liberals.
-Avanç dels moviments independentistes americans.
Trienni liberal (1820-23)
-Triomf d'un pronunciament liberal , del coronel Riego.
-Reposició de la constitució de Cadis , Fernando l'acata . Tornada
dels liberals exiliats . Fi definitiu del Règim Senyorial.
-Resistència armada d' apostòlics / realistes (i religiosos).
Controlen zones rurals del nord, Regència d'Urgell.
-Context internacional desfavorable (Santa Aliança).
-Divisió del liberalisme entre moderats (moderar les reformes , sufragi
censatari) i exaltats (avançar en les reformes)
-Triomf de l'emancipació americana aprofitant la conjuntura.
Dècada Ominosa (1823-33)
-Intervenció internacional, els Cent Mil Fills de Sant Lluís: reposició
de l'absolutisme (menys la inquisició) i exili de liberals (execució de
Maria Pineda "llei, llibertat i igualtat".
-Independència definitiva de les colònies.
- Crisi financera de l'estat. Es busca el suport de la burgesia retallant
els privilegis de la noblesa i de l'Església. Oposició dels
tradicionalistes / realistes, que busquen el suport de Carles M. Isidre
(germà del rei).
- Amb la Pragmàtica Sanció el Rei deroga la llei Sàlica perquè la
seva filla Isabel puga regnar, com encara és menor d'edat, assumeix
la regència la seua mare Maria Cristina de Borbó. Els tradicionalistes
i part de l'exèrcit no ho accepten i s‘aixequen recolzant Carles
(Carlistes contra Isabelins). Comença la 1a Guerra Carlina.
Riego
Carles Mª Isidre
Mª Cristina

Trienni Liberal
Ferran VII

IDEOLOGIES 1808-33
FORA DEL SISTEMA

• Manifest dels Perses 12 d’abril de 1814.
• Senyor: Era costum en els antics perses passar cinc dies d'anarquia després de la
defunció del seu rei, a fi que l'experiència dels assassinats, robatoris, i altres
desgràcies els obligara a ser més fidels al seu successor; [...] del nombre dels
espanyols que es complauen al veure restituït a V.M. al tron dels seus majors, són els
que firmen esta reverent exposició amb el caràcter de representants d'Espanya [...]
• 8. Volien altres excloure el nom i representació dels tres braços, reduint-los a una
sola massa o representació popular.
• 9. Volien uns depositar només la potestat executiva en el rei, i la legislativa en les
Corts ...
• 10. Alguns atribuïen absolutament la sobirania a la nació, sense reparar en l'absurd
polític que tancava eixa pretensió.

Manifest de Ferran VII de 4 de maig de 1814
•Declare que el meu real ànim no és només no jurar ni accedir a la dita constitució ni
decret algun de les Corts generals, a saber els que siguen depressius dels drets de la
meua sobirania (...) sinó el de declarar aquella constitució tals decrets nuls i de cap
valor i efecte, ara ni en cap temps, com sinó hagueren passat mai tals actes (...) I com el
que volguera sostindre i contradiguera esta la meua real declaració (...) atemptaria
contra les prerrogatives de la meua sobirania i felicitat de la nació (...) declare reu de
lesa majestat a qui tal gosara o intentara, i que com a tal se li impose la pena de vida
(...).
Gaseta de Madrid, dijous 12 de maig de 1814.

Más recursos de historia (pulsa debajo):
Agradecimiento a Ramiro:
Al profesor y director del IES Bahía de Babel, Ramiro Muñoz, por sus consejos y
por facilitarme los materiales teóricos necesarios para realizar esta presentación.
Agradecimiento a Landa:
Landa profesora de Historia, Arte y Geografía de Murcia, de cuyo trabajo e
extraído muchas de las imágenes que he utilizado en esta presentación. Ella es
de esas personas que cree en la libre difusión del conocimiento y piensa que
compartir nos enriquece a todos (luego están los otros que tratan su trabajo
como su tesoro). Si quieres ver todas sus presentaciones pulsa aquí : http
://www.slideshare.net/landa. Si quieres visitar su web, pulsa aquí:
http://artelanda.com/
SE PERMITE EL LIBRE USO, DISTRIBUCIÓN Y MODIFICACIÓN DE ESTE
DOCUMENTO PARA FOMENTAR EL LA LIBRE DIFUSIÓN DE LA CULTURA,
(SI ADEMÁS SE ME MENCIONA COMO FUENTE, ME DAÍS UNA ALEGRÍA)

Crisi antic-regim-classe

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Crisi antic-regim-classe

Ähnlich wie Crisi antic-regim-classe (20)

Mehr von marivisaiz

Mehr von marivisaiz (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Crisi antic-regim-classe