El naixement de l'intel·lectual. El cas de Zola

1. Una de les aportacions més
singulars del Camp Literari és
l’intel·lectual
El primer intel·lectual modern
és Émile Zola
(París 1840 - 1902)

2. Retrat de Zola, per Edouard Manet

3. L’intel.lectual, a la manera de
Sòcrates, és aquell que intervé
directament en la societat
Requereix una consolidació de
l’autonomia
del “CAMP LITERARI”
respecte del poder

4. En què consisteix aquesta intervenció?
 L’escriptor/filòsof/artista intenta imposar en la
política els mateixos valors d’independència
(i ètica) que regeixen a l’interior del camp
literari o artístic
 No deu favors al “poder” i pot denunciar-ne
les injustícies
 Émile Zola: J’accuse (“cas Dreyfus”)
 (article a l’Aurore el 13 de gener de 1898)

5. Condicions per convertir-se en
intel.lectual:
L’escriptor (filòsof o artista) que vol
intervenir en la vida pública ha de
ser reconegut com a autoritat
A l’interior del camp (entre els seus
iguals)
 En el conjunt de la societat

6. Qui és Émile Zola?
 Fill d’un enginyer. Neix a París el 1840
 La família s’instal.la a Ais de Provença. Mor el
pare. Dificultats econòmiques
 Coneix Cézanne (va al mateix institut)
 Torna a París 1858. Suspèn el batxillerat 1859
 Treball a Hachette (1862). Comença a
escriure. Col.labora a la premsa.
 Amics: Manet, Pissarro i els germans
Goncourt
 Escriu novel.les: realisme

7. Zola es consolida en el camp literari
 Se salva del descrèdit que podria caure sobre
un escriptor pobre lloat per les multituds
 Perquè converteix el vulgar, comercial, negatiu,
en popular
 El terme popular és portador de valors
positius, atorgats pel progressisme polític
 Adquireix un paper de profeta social
 Li hi investeix el mateix CAMP
 Li hi és reconegut més enllà del Camp per la
seva actitud batalladora, militant

8. La teoria de la “novel.la
experimental” li proporciona la
coartada que li permet allunyar-se de la
vulgaritat que s’atribueix als ambients
que descriu a les seves novel.les

9. Reivindicant les teories de metges
eminents, identifica la mirada del
novel.lista experimental
amb la mirada clínica
recordem que allò que és científic és considerat “modern” i positiu a
finals del s. XIX: no és un artista populista, és un escriptor científic

10. La distància entre
l’escriptor i el seu objecte
és similar a la que hi ha entre
la celebritat clínica
i el seu pacient

11. L’afany de mantenir distàncies es veu en:
 La diferència de registre entre el parlar del
narrador i el parlar dels personatges
 Els trets d’estil del narrador (que identifica amb el registre
de l’autor), que són cultes: estil indirecte, pretèrit indefinit
 A “La novel.la experimental” reivindica
la independència i dignitat de
l’Home de Lletres
i es reclama autor per excel.lencia
de l’educació popular

12. “El Jo acuso és el resultat i
la realització del procés
col.lectiu d’emancipació que
progressivament s’ha anat
produint en el camp de la
producció cultural” (Bourdieu p. 197)

13. L’intel·lectual
 Intervé en la política en nom de l’autonomia
i dels valors específics d’un camp de
producció cultural que ha aconseguit un
elevat nivell d’independència respecte dels
poders
 No ho fa com l’home polític que disposa d’un
elevat capital cultural, que basa la seva
autoritat pròpiament política en la renúncia a
la carrera i als valors intel.lectuals (Bourdieu, p. 197)

14. l’intel·lectual reitera, en contra de totes
les raons d’Estat
 La irreductibilitat dels valors de veritat i de
justícia
 la independència dels qui han de tenir la
custòdia d’aquests valors respecte de
 les normes de la política (les del
patriotisme, p.e.)
 i les imposicions de la vida
econòmica” (Bourdieu, p. 197)

15. L’Affaire Dreyfus
Dreyfus

16. L’any 1894 l’estat major francès
va descobrir una carta anònima
que prometia el traspàs
d’informació militar secreta als
alemanys.
Alfred Dreyfus era un oficial jueu
de l’exèrcit francès que va ser
acusat de traïció amb proves falses
i finalment va ser condemnat.

17. Els fets:
 Dreyfus va ser acusat a causa del fort antisemitisme
d’alguns sectors de la societat francesa.
 Amb motiu de l’escàndol, les dretes nacionalistes de
l’Estat van llançar-se a una gran campanya antisemita.
 El germà de Dreyfus va poder saber que el tinent
coronel Picquart havia descobert una nova carta,
amb la mateixa cal·ligrafia que la primera, escrita per
Esterházy, un oficial d’origen hongarès (maig del
1896), que va ser jutjat i absolt (gener del 1898).
 L’affaire Dreyfus es va convertir en l’assumpte públic
més important de França i, fins i tot, el debat derivat
va adquirir un caràcter mundial.

20. Repercussions:
 Zola és processat i condemnat
 S’exilia a Anglaterra
 Campanya contra Zola
a la premsa de l’època

21. El sabre dels militars, trencat sobre la pàgina on escriu un novel·lista

22. Dreyfus, però, és condemnat i degradat sense proves
La premsa se’n fa ressò

24. Fragments del “J’accuse”, de Zola
“Senyor President, permeteu-me que,
agraït per la bondadosa acollida que
em vau dispensar, em preocupi de la
vostra glòria i us digui que la vostra
estrella, tan feliç fins avui, és
amenaçada per la taca més vergonyosa
i inesborrable. Heu sortit sa i estalvi de
vils calumnies, heu conquerit els cors
[...].

25. Però quina taca de llot sobre el vostre
nom –anava a dir el vostre regne– pot
conferir aquest abominable procés
Dreyfus! [...]. I no hi ha remei; França
conserva aquesta taca i la història
consignarà que un crim social com
aquest es va cometre a l’empara de la
vostra presidència [...].”

26. “Jo acuso el general Billot d’haver
tingut a les mans les proves de la
innocència de Dreyfus i de no haver-
les utilitzat, fent-se, per tant, culpable
del crim de lesa humanitat i de lesa
justícia, amb una finalitat política i per
salvar l’Estat Major compromès.”

27. “Jo acuso el general Boisdeffre i el
general Gonse per haver-se fet
còmplices del mateix crim, l’un per
fanatisme clerical, l’altre per esperit de
cos, que fa des les oficines de la Guerra
una arca santa, inatacable [...]. Jo acuso
les oficines de Guerra per haver fet a la
premsa, particularment a L’Éclair i a
L’Echo de París, una campanya
abominable per cobrir la seva falta,
confonent l’opinió pública.”

28. “I en darrer lloc: jo acuso el primer
Consell de Guerra per haver
condemnat un acusat basant-se en un
document secret, i el segon Consell de
Guerra, per haver cobert aquesta
il·legalitat, cometent el crim jurídic
d’absoldre conscientment el
culpable.”

29. “[...] I l’acte que faig aquí, no és sinó un
mitjà revolucionari d’activar l’explosió
de la veritat i de la justícia [...].
La meva ardent protesta no és altra cosa
que un crit de la meva ànima. Que
s’atreveixin a portar-me als Tribunals i
que em jutgin públicament. Ho espero
així.”

30. Conseqüències:
 Es va produir l’enfrontament entre dretes i
esquerres; aquestes, encapçalades per Jaurès,
van constituir la Lliga dels Drets de l’Home
(1898), i els nacionalistes i antisemites, una
Lliga dels Patriotes, de defensa a ultrança de
l’exèrcit.
 La revisió del procés va resultar inevitable
quan el tinent coronel Henry, confés d’haver
falsificat unes proves contra Dreyfus, va
suïcidar-se, i el govern va ser obligat a dimitir
per la cambra de diputats.

31. A Rennes s’obre el nou procés, que
rebaixa la condemna, però es nega
encara a reconèixer la innocència de
Dreyfus (setembre del 1899).

32. Final del cas Dreyfus
 El procés es va allargar fins el juliol del 1906, quan
finalment, després del triomf electoral dels radical-
socialistes, Dreyfus va ser totalment rehabilitat i
Esterházy condemnat.
 Dreyfus va ser reintegrat a l’Exèrcit amb tots els
honors i es va retirar amb el grau de comandant
després de participar en la Primera Guerra Mundial
al capdavant d’una unitat d’abastiments.
 El 1930, el coronel Schwartzkoppen, l’agregat militar
a l’ambaixada alemanya de París en el període 1894-
97, confirmaria públicament que el confident havia
estat Esterházy.

33. Zola mor el 28-29 de setembre de 1902
 Causes de la mort que es fan constar: asfíxia
per la mala combustió d’una llar de foc