1. Imitació del foc és un poemari pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, fou
publicat el 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants.
El llibre ha estat traduït al francès per Renée Sallaberry. El poemari és
dedicat a Salvador Espriu, company d'estudi de Rosselló-Pòrcel, a qui
després Espriu dedicarà la primera part del llibre Les hores (1952),
encapçalat amb l'epígraf següent: "Recordant B. Rosselló-Pòrcel (5-I-1938).
Altres dedicatòries del llibre són: "Història del soldat" a Ramon Nadal,
artiller
El foc és "el sol” el foc pot esdevenir d'artifici., El foc s'associa amb el
fum, El foc és llum un foc que pot sortir del ciri un foc que és
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i
literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a
França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però
també morals, vigents en aquell moment i per tant, en general, amb un
esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert. De fet les
Avantguardes són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja
consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol
societat aparentment ben assentada. A Catalunya resulta difícil fer una
història clara i coherent de la literatura avantguardista degut a les
contradiccions i alts i baixos que presenta el moviment.
Poesia postsimbolista
-Mariá Manent
-Clamentina Arderiu
-Màrius Torres
-Carles Riba

2. Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 1913 - El Brull, Osona, 1938).
Poeta. Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona i va preparar el doctorat a
Madrid, on es va preocupar de la incorporació de la literatura de les illes
Balears als corrents peninsulars. El recull Imitació del foc, (1938)
representa la culminació de la seva trajectòria poètica. Convençut del rigor
formal, hi va assimilar tècniques foranes (des de Góngora a Valéry) i va
aconseguir una llengua concisa i vibrant alhora. Va morir de tuberculosi als
vint-i-cinc anys i l'impacte de la seva obra breu, però densa, va ser
considerable en els autors joves de la generació de la guerra (Salvador
Espriu, Josep Palau i Fabre). Posteriorment, rapsodes i cantants, com Maria
del Mar Bonet i Celdoni Fonoll, entre d'altres, han recitat o musicat els seus
poemes.