1. El sector terciari
 Béns intangibles, immaterials, que no es poden
emmagatzemar.
 Necessitats i demandes de la societat.
 Es caracteritza per la seva diversitat:
 Turisme
 Comunicacions
 Serveis a empreses
 Serveis públics
 Serveis banals o estancats (serveis socials)
 Terciari superior o quaternari

2. Per sobre del 60 % = desenvolupament

3. Procés de creixement del sector
serveis

4. Per què ha augmentat tant?
 Procés d'augment després de la crisi de 1973.
 Possibles causes:
 Pluja d’idees de l’alumnat.

5. 1. Augment dels serveis públics: administrats
per les administracions públiques i dirigits al
conjunt de la població:
 La societat del Benestar  definició?
 Marshall: democràcia, capitalisme, benestar (protecció social)
 Dret a existir: tothom ha de rebre 700 euros.
 Necessitats bàsiques: quines són?
 Més impostos = més prestacions. Hi esteu d’acord amb aquesta
equació?
 Organització territorial de l'estat:
 descentralització = administracions autonòmiques
 entrada a la UE = funcionaris europeus.

6. La societat del benestar
El danès Esping-Andersen, a “The Three Worlds of Welfare Capitalism” (1990), ha
analitzat els estats de benestar occidentals i els ha classificat en tres categories, tot
comparant les polítiques de pensions, desocupació i ajuda a la renda de les persones:
-Socialdemòcrata: Els serveis assistencials són subvencionats per l’Estat i són
disponibles per a tothom (prestacions universals). La majoria dels països escandinaus
són exemples d’aquest model d’estat del benestar.
-Conservadors-corporatius: Com a exemples posa a França i Alemanya: La cobertura
dels serveis no és necessàriament universal. La quantitat de prestacions a les que té
dret un ciutadà depèn de la seva posició social. Aquest tipus de règim pot no estar
dirigit tant a eliminar les desigualtats com a mantenir l’estabilitat social, la fortalesa de
les famílies i la lleialtat a l’Estat.
-Liberal. Exemple: Els Estats Units: Els serveis assistencials estan molt mercantilitzats i
es venen en el mercat. Les prestacions en funció dels mitjans són disponibles per als
molt necessitats, però queden marcats (estigmatitzats). Això es deu al fet a que
s’espera que la majoria de la població compri el seu propi benestar a través del mercat.

7. 2. Serveis externs a les empreses:
• Assessorament (promoció, consultories), auditories,
serveis informàtics, recursos humans = activitats
estratègiques.
• Context global: innovació, competivitat, creixement de la
producció (terciarització de l'economia).
3. Serveis en l'àmbit familiar:
Augment de renda disponible
Esperança de vida més llarga envelliment de la
població.
Temps lliure i vacances pagades
Incorporació de la dona al treball
Taula p.151

8. La dona en el món laboral
 Revolució industrial  èxode rural  vida
urbana = de la família extensa a la nuclear =>
gent gran i infants.
 Planificació familiar
 Societat del Benestar: serveis.
30 minuts: http://www.tv3.cat/videos/1496839
Quan manen les dones
http://www.tv3.cat/videos/1481279

10. Situació d'Espanya respecte al
sector serveis tenint en compte:
1. Indicador de la participació del sector serveis al PIB
(2006). exercicis p. 152

11. 2. Indicador de la participació dels serveis en l'ocupació
(2006)

12. Distribució territorial dels serveis,
exercicis p. 153.

13. Distribució per subsectors
- Serveis socials: repartiment equitatiu:
administració, sanitat i educació.
- Comunicacions, finances i serveis a empreses:
on es concentra la població, la indústria i les
institucions: Madrid i Barcelona, València i
Sevilla.
- Empreses comercials: Catalunya, Andalusia,
Madrid i València.

14. Societat del benestar
1. Administració pública
2. Educació
3. Sanitat

15. Inversió en educació (2001)

16. Turisme
• Fenomen de masses.
• Vacances pagades  dret laboral des dels 50.
• Viatjar a l’estiu a llocs càlids: sud d’Europa: sol,
platja i econòmic.
• Espanya a partir dels 60’: ofertes de baix preu.

17. • A partir dels documents de la pàgina 157:
– Quins són els països d’origen dels turistes que
visiten Espanya?
– Quins són els turistes que més gasten a Espanya?
– Quines són les destinacions turístiques més
importants? Quins atractius tenen?
– Creus que aporta molt al PIB d’Espanya?

18. Turisme nacional i mobilitat
temporal
• Desplaçaments de caps de setmana:
–Segones residències  conseqüències.
–Esports d’aventura (Sort), esquí, golf,
turisme cultural, turisme rural o
espectacles esportius (Fórmula 1,
Montmeló. Seguidors de futbol.)

20. Camps de Golf

21. Desplaçaments de vacances:

22. Exercicis de comentari, p. 158.

23. • Impactes del turisme?
• Noves polítiques:
• Canvis: menys despesa, menys durada de les
estades, low cost, viatges per Internet, competència
d’altres regions (Tuníssia, Malta, …)

24. • Turisme de sol i platja: qualitat (Bandera
blava)
• Turisme cultural i de ciutat: conjunts
historicoartístics:
• Patrimoni de la Humanitat UNESCO:
• Alhambra de Granada
• Catedral de Burgos
• Mezquita de Córdova
• Madrid: El Escorial
• Barcelona: Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà.
• Turisme esportiu:
• Camps de golf (340 camps, 1r d’Europa)
• Instal·lacions nàutiques (323 ports)
• Estacions d’esquí (49 estacions)

25. Serveis a Catalunya
Lectura i exercicis de les p. 160 i 161.
Exercici p. 165.

26. L’activitat comercial i les
comunicacions

32. - la tríada: els tres pols econòmics de la
globalització.
1. Amèrica del Nord: EUA i Canadà.
2. Europa Occidental: UE, Suïssa, Noruega.
3. Àsia: Japó i Corea del Sud, Xina i Índia estan
entrant.

33. El comerç
- Mercat
- Tipus de mercats:
- Mercats concrets: mercaderies
- Mercats abstractes: borsa de valors, mercaderies
absents.
- Fires de mostres  ARCO, Cibeles, Construmat.

34. - Característiques del comerç
- Concentració de la demanda
- Especialització del comerç
- Importància de la logística.
- Intermediaris –> encariment dels productes.
- Multinacionals.
- Augment del volum: productes de baix preu, de gran
embalum  transport abaratit  activitat global.
Canal de Panamà, Canal de Suez.
- Creixement del sector comercial:
- Liberalització del mercat: GATT i OMC  mundialització
del comerç però desigual.
- Les noves tecnologies: més coneixement, cobraments i
pagaments a temps real

35. Mapa del comerç a gran escala, p. 169.
- xarxes densament estructurades:
- els tres fluxos de transport marítim:
- situació d'Espanya dins de les xarxes i
transports marítims:
-

38. Comerç interior espanyol
- dualitat: empreses petites i grans empreses
comercials.
- la distribució comercial a Espanya: 16% de
l'ocupació.
- canals de distribució: p.170 (dos grups)
1. dels béns d'equipament:
2. dels béns de consum:

39. - distribució territorial en funció del
desenvolupament econòmic, de transports, de
població i de nivell adquisitiu.
A on trobem les botigues més cares? I les més
econòmiques?
p. 171 els grans centres comercials i l'índex
comercial.

40. Comerç exterior espanyol

42. - Espanya comercialitza al 70 % de les
exportacions i el 59 % de les importacions amb
la UE.
- és especialment intensa amb Alemanya, França
i Itàlia.
- de la resta és molt inferior, destaca:
- Amèrica
- Golf Pèrsic pel petroli.

44. La Balança de pagaments:
deficitària?

45. Transports
- Les funcions:
- Desplaçament de les persones  mobilitat obligada,
llocs de residència i llocs de treball.
- Satisfer necessitats econòmiques: contacte amb el
mercat + distribució de béns i serveis. 
desenvolupament urbà i econòmic es relaciona amb
la dotació d’infraestructures.
- Integració dels grups socials.

48. Transport terrestre
- Xarxa de carreteres
- Protagonisme
- Conseqüències:
- Congestions
- Demanda constant de noves vies
- Gran impacte ambiental: visual, acústic, contaminació
atmosfèrica.
- Xarxa d’alta capacitat: dues vies, densitat i peatges.
- Xarxa ferroviària (ex 1, p. 188)
- RENFE: 1941.
- Problemes:
- Amplària, via única, mal estat.
- Futur: transport de passatgers entre grans ciutats,
distàncies mitjanes: Altaria (Madrid- Cadis),
Euromed, AVE.

49. Transport marítim
- Gran volum i gran distància.
- La rendibilitat per grans vaixells però ports amb
infraestructures costoses.
- ZAL: zones d’activitat logística.
- Exercicis del trànsit, p. 178 i ex 3 p. 189.

50. Transport fluvial
Sevilla: vall del Guadalquivir.

51. Transport aeri
- passatgers, a poc a poc mercaderies.
- Barajas:
- x3 el nombre de passatgers
- Hub o nus de coordinació entre aeroports nacionals,
internacionals i transoceànics.
- El Prat: aspira a convertir-se en hub.
- Aeroports de zones turístiques: Palma, Tenerife,
Màlaga, Alacant i Eivissa.
- Entrada CEE: liberalització del trànsit aeri 
final de les estatals com Iberia.

52. - Sistema intermodal: transport més efectiu en
cada tram.
- Autopistes del mar

53. Política europea del transport
- Projectes prioritaris:
- Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa
(Vitòria, Madrid, Saragossa, BCN)
- Eix multimodal Portugal/Espanya amb Europa.
- Eix ferroviari de mercaderies Sines- Madrid-París
(Portugal i Espanya)
- Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta
velocitat (Madrid-Andalusia, corredor nord-est,
Madrid-Llevant- Mediterrani, corredor Nord i
Extremadura.

55. Política espanyola de transport
- 2005 Pla estratègic d’infraestructures i
transport.
- En 15 anys: qualitat, sostenibilitat, accessibilitat
i la intermodalitat.
- Ferrocarril: amplària i corregir xarxa radial
- Completar la xarxa d’alta capacitat
- Els ports com a nodes intermodals.
- Integració dels aeroports.