2. - la tríada: els tres pols econòmics de la
globalització.
1. Amèrica del Nord: EUA i Canadà.
2. Europa Occidental: UE, Suïsssa, Noruega.
3. Àsia: Japó I Corea del Sud, Xina com a fàbrica del
món; i Índia està entrant.
CARACTERÍSTIQUES DE LA TRÍADA:
- acumula:

7. Un món globalitzat

8. EL MÓN D'AVUI: UN MÓN GLOBALITZAT
 Mapa inicial, p. 276 i 277.
 Idees claus:
 Tríada
 Centre i perifèria:
 Països del centre:
 Països de la semiperifèria:
 Països de la perifèria:
 El món d'avui com a resultat del
final de la Guerra Freda i del triomf
del capitalisme.
 Sempre hi ha hagut intercanvis
comercials i culturals en el món.
Què fa diferent el món d'avui?
 Mundialització
 Globalització

10. CARACTERÍSTIQUES DE LA GLOBALITZACIÓ
 Deslocalització i desestructuració industrial
 Importància dels serveis d'informació i cultura:
localitzacions, consum, desplaçaments.
 Mobilitat geogràfica per l’abaratiment del transport.
 L'economia de mercat: Llei de l'oferta i la demanda.(lectura
p. 290)
 Lliure circulació de capitals:
 El capital es pot invertir sense autoritzacions governamentals.
 Capital productiu (inversions en empreses industrials o de
serveis) // capital financer (especulació amb els diners).

11.  liberalització dels mercats financers:
 Compra i venda de valors, accions i opcions de futur.
 Liberalització amb Reagan i Tatcher.
 Cada dia mouen 1,5 bilions de dòlars.
Simulació del funcionament de la borsa: p.291 en role-
playing.
 Positiu de la borsa: possibilitats de desenvolupament industrial,
creació de feina i riquesa.
 negatiu: especulació elevada --> crisi (dilluns negre a la borsa
espanyola, p.291)o Crac del 29.

12.  Concentració de capital:
 Monopoli: control del mercat d’una sola empresa.
 Oligopoli: control del mercat per unes empreses,
fixen els preus.
 Formació de multinacionals:
 Creixement intern
 Fusió o unió
 Per compra (OPA): oferta de compra als
accionistes d'una empresa d'un preu superior de la
cotització de les accions.
 p.292: empreses multinacionals espanyoles.

15.  Conseqüències socials:
 Dona al mercat laboral --> vida familiar tradicional
alterada.
 Consumisme
 Uniformització (centres urbans: hotels i restaurants)
 Mercat laboral global
 Conseqüències culturals
 Desenvolupament científic: centres de recerca, I+D i
negoci de les patents. (Catalunya i el sincrotró Alba)
 Gustos artístics i esportius uniformes.

17. EL COMERÇ
- Mercat
- Tipus de mercats:
- Mercats concrets: mercaderies
- Mercats abstractes: borsa de valors, mercaderies
absents.
- Fires de mostres  ARCO, Cibeles, Construmat. Mobile
Congress de Barcelona.

18. - Característiques del comerç
- Concentració de la demanda
- Especialització del comerç
- Importància de la logística.
- Intermediaris –> encariment dels productes.
- Multinacionals.
- Augment del volum: productes de baix preu, de gran embalum 
transport abaratit + Canal de Panamà, Canal de Suez.  activitat global.
- Creixement del sector comercial:
- Liberalització del mercat: GATT i OMC  mundialització del comerç
però desigual.
- Les noves tecnologies: més coneixement, cobraments i pagaments a
temps real.

19. Mapa del comerç a gran
escala,
p. 169.
Comenteu el següent mapa seguint aquesta
estructura:
- xarxes densament estructurades:
- els tres fluxos de transport marítim:
- situació d'Espanya dins de les xarxes i transports
marítims:

20. COMERÇ INTERIOR ESPANYOL
- dualitat: empreses petites i grans empreses
comercials.
- la distribució comercial a Espanya: 16% de
l'ocupació.
- canals de distribució: p.170 (dos grups)
1. dels béns d'equipament: llísing I rènting.
2. dels béns de consum: alimentació frescos i consum
durable – supermercats, hipermercats, marques
blanques.
- distribució territorial en funció del desenvolupament
econòmic, de transports, de població i de nivell
adquisitiu.
A on trobem les botigues més cares? I les més
econòmiques?
p. 171 els grans centres comercials i l'índex comercial.

21. COMERÇ EXTERIOR D’ESPANYA
A Espanya :
- Importació:
- Exportació:
Sectors comercials:
Balança comercial espanyola?

25. TRANSPORTS
- Les funcions:
- Desplaçament de les persones  mobilitat
obligada, llocs de residència i llocs de treball.
- Satisfer necessitats econòmiques: contacte
amb el mercat + distribució de béns i serveis.
 desenvolupament urbà i econòmic es
relaciona amb la dotació d’infraestructures.
- Integració dels grups socials.

28. TRANSPORT A ESPANYA
TERRESTRE VIARI
FERROVIARI
MARÍTIM
FLUVIAL
AERI

29. TRANSPORT TERRESTRE
- Xarxa de carreteres
- Protagonisme
- Conseqüències:
- Congestions
- Demanda constant de noves vies
- Gran impacte ambiental: visual, acústic, contaminació
atmosfèrica.
- Xarxa d’alta capacitat: dues vies, densitat i peatges.
- Xarxa ferroviària (ex 1, p. 188)
- RENFE: 1941.
- Problemes:
- Amplària, via única, mal estat.
- Futur: transport de passatgers entre grans ciutats,
distàncies mitjanes: Altaria (Madrid- Cadis), Euromed,
AVE.

30. TRANSPORT MARÍTIM
- Gran volum i gran distància.
- La rendibilitat per grans vaixells però ports amb
infraestructures costoses.
- ZAL: zones d’activitat logística.
- Exercicis del trànsit, p. 178 i ex 3 p. 189.

31. TRANSPORT FLUVIAL
Sevilla: vall del Guadalquivir.

32. TRANSPORT AERI
- passatgers, a poc a poc mercaderies.
- Barajas:
- x3 el nombre de passatgers
- Hub o nus de coordinació entre aeroports nacionals, internacionals i transoceànics.
- El Prat: aspira a convertir-se en hub.
- Aeroports de zones turístiques: Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant i Eivissa.
- Entrada CEE: liberalització del trànsit aeri  final de les estatals com Iberia.

33. POLÍTICA EUROPEA DEL TRANSPORT
- Projectes prioritaris:
- Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa (Vitòria,
Madrid, Saragossa, BCN)
- Eix multimodal Portugal/Espanya amb Europa.
- Eix ferroviari de mercaderies Sines- Madrid-París (Portugal i
Espanya)
- Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta velocitat (Madrid-
Andalusia, corredor nord-est, Madrid-Llevant- Mediterrani,
corredor Nord i Extremadura.

35. POLÍTICA ESPANYOLA DE TRANSPORT
- 2005 Pla estratègic d’infraestructures i transport.
- En 15 anys: qualitat, sostenibilitat, accessibilitat i la
intermodalitat.
- Ferrocarril: amplària i corregir xarxa radial
- Completar la xarxa d’alta capacitat
- Els ports com a nodes intermodals.
- Integració dels aeroports.

36. CATALUNYA
• COMERÇ:
Importància: interior, amb Espanya i cada cop més exportadora = internacionalització de
l’economia catalana.
Més de 300 multinacionals però fàbriques a l’estranger.
 TRANSPORTS:
 Viari:
 CARRETERES: radials amb centre a Barcelona.
 Transport ferroviari única possible resposta a un territori tan dens:metro, rodalies,
ferrocarrils.
 AVE
 Marítim:
 Port de Barcelona: pesca, creuers, esportiu, càrrega, estacions marítimes, contenidors,
dolls
 De Tarragona: química i hidrocarburs
 Palamós: mercaderies i passatgers, pesca.
 Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita: esportius, pesquers.
 Aeri:
 El Prat: hub
 Girona
 Reus
 Sabadell
 Lleida-Alguaire

38.  Tríada
 Centre
 Perifèria
 semiperifèria
 Mundialització
 Globalització
 Deslocalització
 Desestructuració
industrial
 Economia de mercat
 Llei de l'oferta i la
demanda
 Especulació
 Jerarquies comercials
 Rènting
 Lísing
 Balança comercial
 Xarxa d’alta capacitat
 Hub
 Autopista del mar
Tema 8 i p.286, 290-293
EXAMEN DE CONCEPTES I PREGUNTES
CONCRETES:

39. DESIGUALTAT AL MÓN
 Mapa p. 287. On es
localitzen?
 Països rics: centre
 Països emergents: G-5,
semiperifèria
 Països en desenvolupament:
pobres i població en
augment.
 Països pobres: explotació
dels recursos, governs
corruptes, perifèria.
 països oblidats: al marge del
sistema capitalista.
Continent més castigat pel
sistema? IDH

40. G-5. SUD-ÀFRICA, COPA DE FUTBOL 2010

41. MÈXIC

42. BRASIL, JJOO
RÍO DE
JANEIRO, 2012.

43. XINA, JJOO 2008.

45.  Taula p. 286: anàlisi i comentari: centre i perifèria.
 Anàlisi de la taula p. 286. Què és i què significa el
deute extern?
 Propostes de condonació del deute. Hi esteu d’acord?

46.  La geografia amb
finalitats polítiques.
L’ORDRE MUNDIAL: GEOPOLÍTICA

47.  Qui és el líder mundial?
 Pèrdua del liderat per
diferents àrees:
 Països musulmans:
 Revolucions islàmiques: Iran,
Algèria i Afganistan (talibans).
Persèpolis, Marjane Satrapi.
 Revoltes actuals del nord
d'Àfrica: Tuníssia, Egipte,
Líbia.
ORDRE I DESORDRE MUNDIAL

48.  Conflicte entre Israel i Palestina:
 EUA dóna suport a Israel.
 Decisions de l’ONU desateses.
 Xina: sistema polític comunista però economia
capitalista:
 Competivitat
 País més poblat del món: 1308 milions de
persones.
 Rússia està ressorgint com a potència mundial:
 Geòrgia i l’àrea del Caucas.
 Despeses militars: p. 294.

49. QUINS VALORS CREIEU IMPRESCINDIBLES
PER A LA HUMANITAT?

50. DESPRÉS DE L’HOLOCAUST, …

51. L'ONU I ELS DRETS HUMANS
A San Francisco el 1945:
L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans
com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions
amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se
constantment en aquesta Declaració, promoguin,
mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a
aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures
progressives nacionals i internacionals, el seu
reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre
els pobles dels Estats membres com entre els dels
territoris sota llur jurisdicció.

52. ONU
 Funcionament, p.285.
Activitat sobre els Drets Humans:
 30 drets humans.
 Cada alumne/a n’escull un:
 Situacions diàries en les quals no s’aplica.
 Pel·lícules i publicitat.
 Notes de premsa, imatges.

53. Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són
dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els
uns amb els altres.
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense
cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de
qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra
condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o
internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és
independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o
està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

54. Article 4
Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus
són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o
degradants.
Article 6
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7
Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció
per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que
violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals
competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals
reconeguts per la constitució o per la llei.

55. Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia
per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o
per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11
Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no
es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat
totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos
no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena
superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu
domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la
protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Article 13
Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

56. Article 14
En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes
comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 15
Tota persona té dret a una nacionalitat.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de
nacionalitat.
Article 16
Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de
raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa
al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i
de l'Estat.
Article 17
Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou
la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en
públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la
pràctica, el culte i l'observança.

57. Article 19
Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser
molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les
idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Article 20
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21
Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de
representants lliurement elegits.
Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-
se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal
i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant
l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada
país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva
dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

58. Article 23
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions
equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que
asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana,
completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a
afiliar-s'hi.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de
treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la
salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència
mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur,
malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència
independent de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots
els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual
protecció social.

59. Article 26
Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció
elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i
professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual
per a tots en funció dels mèrits respectius.
L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del
respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la
tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les
activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als
seus fills.
Article 27
Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de
les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les
produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats
proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

60. Article 29
Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el
lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions
establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el
respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la
moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis
de les Nacions Unides.
Article 30
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un
Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a
la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.