PRIMER PERIÓDICO ECONÓMICO DE LAS COMARCAS DE TARRAGONAINDICADOR DE ECONOMÍA es el primer y único periódico de información económica y empresarial con sede en la provincia de Tarragona. Operativo desde Octubre del año 2000, se envía directamente, a través de suscripción personalizada a empresarios, directivos, profesionales, organismos e instituciones.

1. Núm. 157 Any 12 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA MARÇ 2013
www.indicadordeeconomia.com
SUPLEMENT MONOGRÀFIC ESPECIAL
Salou espera BCN World per
El sector de la nutrició de Reus aguanta ser una referència mundial
el tipus davant de la crisi La capital de la Costa Daurada
Representants de les principals empreses del ajustos de les empreses pel que fa a la seva espera que BCN World els per-
sector de la nutrició de Reus van participar en competitivitat i la inquietud constant per fer meti fer un salt qualitatiu en el
una taula rodona organitzada per l’Indicador evolucionar els seus productes són els factors seu posicionament com a des-
d’Economia. La trobada va servir per prendre el d’aquesta capacitat per resistir, i també per tinació. L’alcalde assegura que
pols a un sector que, en general, ha resistit les afrontar un futur en què s’obren grans oportu- el projecte es desenvolupa a
envestides de la crisi. Les exportacions, els nitats després de la tempesta. Pàg. 11-17 bon ritme. Pàg. 19-21
INFORME
Europastry
La panificadora Inverteix 20 milions
El comercio electrónico acelera d’euros en una nova línia a Sarral
Emular industrialment la
A pesar de la caída libre Cuestión de supervivencia. Proyectar el no llegará para todos, porque el volumen producció artesanal. Aquest
negocio en la red ha dejado de ser una de ventas disminuye. Pero los que hagan és el repte d’Europastry, que
del consumo, las ventas aventura moderna para convertirse casi en bien los deberes en la red, tienen muchas ja practica amb èxit amb el pa.
‘on-line’ continúan creciendo una obligación para sobrevivir. Ante la más posibilidades de subsistir en un canal Ara, aquesta empresa catalana
caída general del consumo, los hábitos de de venta donde la competencia es feroz y el aplicarà la mateixa filosofia en
los consumidores provocan que las cifras de consumidor muy exigente con la calidad productes com els croissants i
Los nuevos hábitos de las ventas on-line no paren de crecer. Ello del servicio, ya sean webs o aplicaciones els brioixos gourmet. Un nou
consumo, una oportunidad si constituye una oportunidad en medio del para smartphones. El Indicador salt qualitatiu que serà possi-
desierto para cualquier empresa que venda d’Economia les ofrece los consejos funda- ble gràcies a una inversió de
se hacen bien los deberes productos al consumidor final, sea del sec- mentales para salir bien parado en esta 20 milions d’euros a la seva
en la red tor que sea. Es fácil suponer que el pastel selección natural. Pág. 2-3 planta de Sarral. Pàg. 5
Ikea fabricarà a Valls els
productes tèxtils que es
vendran a les botigues
del sud d’Europa
Pàg. 23
Clariant
Inverteix 16 milions d’euros en una
nova planta de polímers a Tarragona
La multinacional suïssa
Clariant acaba d’inaugurar una
nova planta de producció de
polímers a les seves instal·la-
cions de Tarragona. Amb
aquesta inversió de 16 milions
d’euros i la creació de 32 nous
llocs de treball, Clariant dupli-
ca la seva capacitat de produc-
ció de productes destinats als
sectors de la cosmètica i els
additius per a la cimentació de
pous petroliers. Pàg. 23
El Port de Tarragona, líder a l’Estat en El creixement de Mercadona arrossega
en transport de cereals els seus proveïdors tarragonins
La producció de cereals a nines. Aquesta especialització l’a- La imparable expansió de cultiva síndries i coliflors a
l’Estat espanyol va caure un 28% favoreix que el Port és la porta Mercadona provoca un efecte en Ginestar, Camarles i Miravet) són
l’any passat. Això va disparar les d’entrada dels productors agroa- cadena que arriba als seus proveï- els agraciats tarragonins de l’efec-
necessitats importadores per limentaris de Lleida i Aragó, on dors. A la demarcació de te Mercadona. Però és un efecte
poder engreixar animals. Al Port es produeix la meitat dels porcs i Tarragona, cinc empreses se’n bidireccional, ja que l’èxit de
de Tarragona, líder a Espanya en els pollastres de l’Estat. L’èxit beneficien i registren creixe- Mercadona beu també de la qua-
aquest camp, el transport de internacional de grans corpora- ments molt importants en els litat dels productes i la competiti-
cereals hi va créixer en un 17%. cions com ara Guissona, Vall últims anys, la qual cosa els obre vitat dels seus proveïdors exclu-
Actualment, una tercera part de Companys o Nanta fa pensar que possibilitats de fer inversions per sius. Un exemple de simbiosi
la importació dels cereals que es les xifres en el transport de cere- consolidar-se encara més. rotunda que no és gaire habitual
necessiten a Espanya passa per les als continuaran creixent al Port Cunicarn, Laboratoris Maverick, en l’àmbit de la distribució ali-
Els cereals, actiu del Port. instal·lacions portuàries tarrago- de Tarragona. Pàg. 10 SCA, Grupo Siro i Ramafrut (que mentària. Pàg. 22

2. 02 Març 2013
INFORME
Comerç electrònic
Claus per no quedar atrapat a la xarxa
La facturació del comerç electrònic creixerà un 25% aquest 2013, però per fer clients i triomfar
a Internet fa falta molta planificació i capacitat de seducció específica cap als compradors ‘on-line’
ORIOL MARGALEF / REUS experiències acaben sent ren-
dibles. «No serveix de res tenir
Amb cinc milions d'aturats, l'ín- un web de 10 si després no el
dex de consum privat segueix fem visible i no som capaços de
caient a Espanya i només el ter- fidelitzar els clients. Hem de
cer trimestre de l'any passat va definir uns objectius, quantifi-
ser un 5,3% inferior al mateix car el nombre de clients que
període de 2011 (per un 1,6% la esperem entre totes les visites
mitjana europea). En canvi, el que rebrem, i un cop ho tin-
comerç electrònic ha trencat la guem tot en marxa hem ser
closca de l'ou i viu en plena molt actius per millorar-ne els
expansió. El 2012 va créixer un
0 resultats», explica Dani
20% fins a assolir els 12.000 Olivares, consultor, CEO i cap
milions de facturació, i les pers- de projectes a Studiogenesis.es,
pectives per aquest 2013 són
s de Cambrils. Encarregar un
que les vendes en aquest canal web que sigui funcional costa
augmentin encara més, al voltant entre 400 i 8.000 euros, segons
d'un 25%. Tanmateix, Internet no
e les seves prestacions i la seva
és arribar i moldre. Els consumi- complexitat. Tanmateix, si es
dors poden tenir motivacions vol que sigui actiu, la més gran
molt diferents a les d'un negoci
g inversió és el manteniment.
tradicional. Per això, els experts
recomanen planificar bé tant el
disseny del web com l'estratègia
è
funcional abans de llançar-se a la
Crear un web
xarxa. entre 400 i 8.000
Aloyshop.com, la botiga vir-
Prevenir Vendre a Posicionar-se euros, però el
tual de Joguines Aloy (El
Vendrell), és una referència a abans que través del a Google és més costós és
Internet en articles d'slot i amb
més de quinze anys de funcio- curar mòbil bàsic mantenir-lo actiu
nament ha fet més de 2.000
clients repartits en 39 països. L'auge del comerç electrò- L'ús cada cop més genera- Tan important és tenir un Per a Olivares és fonamental
Tanmateix, el seu propietari, nic i en general la informatit- litzat dels telèfons bon web, atractiu i segur, que els webs transmetin la
Josep Aloy, reconeix que treba- zació de les empreses, que intel·ligents, sobretot entre el com que tingui visibilitat als màxima professionalitat amb el
lla cada dia de dos quarts de sis comparteixen bases de públic jove, és una oportunitat diferents buscadors que to adequat a cada sector. «El
del matí fins a les deu del ves- dades en servidors, té un de posicionament i vendes existeixen a la xarxa, princi- disseny i la comunicació han
pre. Ser especialista o tenir un efecte crida sobre aquells molt important per a les palment Google, que acapa- de transmetre confiança als
bon producte, fins i tot tenir-lo que aprofiten la falta de segu- empreses. Les aplicacions ra el 95% de les cerques. clients. La primera impressió
al millor preu, no és cap garan- retat del sistema per robar corporatives que Kirubs ha Per aconseguir que una pàgi- és la que compta. S'ha de pro-
tia per vendre a la xarxa per- diners o dades. «En general creat per a BMW o Solan de na estigui ben posicionada piciar el diàleg entre l'usuari i
què la feina que dóna una les empreses tenen molt més Cabras permeten fer marca, entre els primers llocs ha el web», afirma. Segons els
botiga a Internet no es limita a en compte la productivitat interactuar amb el client, millo- d'incloure continguts de qua- estudis, la meitat de les perso-
recollir i enviar comandes. que la seguretat, i això és un rar la seva experiència de litat, actualitzats sovint, nes que volen comprar a
Darrere de cada cas d'èxit a gran error», explica Pedro compra i fidelitzar-lo. Nascuda s'ha d'allotjar en un servidor Internet no ho acaba fent. Per
Sánchez, expert en seguretat a Redessa el 2010 i amb una fiable i, sobretot, destacar tant, la seducció és necessària.
informàtica i col·laborador de facturació de 450.000 euros les paraules clau que servi- «El site ha d'estar orientat a evi-
Conèixer el client Google, entre altres empre- l'any passat, Kirubs ha desen- ran per referenciar la pàgina tar possibles bloquejos i a pro-
ses. A l'hora de dissenyar un volupat ja un centenar d'apli- tant al títol com als contin- vocar les decisions dels usuaris.
objectiu i estudiar la nou web, Sánchez recomana cacions mòbils per a empre- guts. Des del punt de vista Hem d'evitar, per exemple,
tenir en compte des del prin- ses. El preu depèn de la com- extern és interessant que el que les recerques de productes
competència és cipi com fer-lo més segur plexitat o les funcions que tin- web estigui enllaçat des no donin cap resultat incloent
davant del crim organitzat. guin, i va dels 3.000 als d'altres webs (de temàtica productes relacionats o crear
fonamental en la «Prevenir és molt més barat 10.000 euros, explica un dels complementària) mitjançant experiències virtuals amb fotos
que curar. Al mercat la com- socis, Roger Estil·les. A links. També suma en posi- i sensacions d'altres clients que
venda ‘on-line’ petència hi trobarà troians Espanya hi havia al setembre tiu que tingui difusió a les han comprat aquell producte»,
per 3.000 euros que us 18 milions d'smartphones xarxes socials i s'aprofiti del explica Olivares.
Internet hi sol haver moltíssi- poden robar clients i projec- (per 14 milions el primer tri- seu efecte viral, així com als D'un 20 a un 40% dels visi-
ma planificació i dedicació per tes», explica Sánchez, res- mestre de 2012) i 12 milions fòrums temàtics. La feina es tants que rep un web no conei-
part dels seus propietaris. «Cal ponsable de Conexión són usuaris d'aplicacions, que pot completar amb campa- xen el producte que s'hi ven.
saber qui és el nostre client Inversa, empresa amb seu a descarreguen i instal·len 2,7 nyes de màrqueting a cerca- Cal treballar el sistema de reco-
objectiu i saber què fa la nostra Cambrils. milions de programes al dia. dors (SEM). manacions i no únicament els
competència, saber on ven- cercadors. Associades a un
drem i quant ens ha de costar. facturar a Espanya 2.640,8 radors turístics (13,8%) i bit- cia és creixent, també al sector negoci, les xarxes socials han
Cal un pla de negoci», explica milions en vendes, cosa que llets d'avió (13,8%) hi van la agrolimentari, la qual cosa des- demostrat el seu poder de màr-
David Urpí, de Comercios-onli- suposa un 13,7% més que el majoria de transaccions, segui- perta l’interès de moltes pimes. queting. Siguin quines siguin
ne.com. mateix període de 2011. des de màrqueting directe Bill Gates va predir que en les accions que es facin, els
Les vendes a la xarxa creixen L'informe oficial, que compta- (6,5%) i el transport de viat- un futur pròxim «tenir un experts recomanen prendre
de manera espectacular. bilitza les compres fetes a gers (4,8%). Altres com la roba negoci a Internet no serà una nota i auditar contínuament
Segons la Comissió del Mercat Internet mitjançant targeta de de vestir (2,5%) o els especta- opció, sinó una qüestió de els resultats per prendre les
de Telecomunicacions, només crèdit, destaca el turisme com cles culturals i esportius supervivència». El creixement decisions més encertades, com
en el segon trimestre de l'any el sector amb més moviments. (3,4%) ocupen posicions més del negoci a la xarxa ho corro- si d'un quadre de comanda-
passat el comerç electrònic va Entre agències de viatges i ope- endarrerides, però la tendèn- bora. Tanmateix, no totes les ment es tractés.

3. 2013 Març 03
INFORME
Comerç electrònic
La constància, denominador comú de l'èxit
O.M. / REUS de vendes d’una activitat comercial. La massa crítica de antendre’ls bé, amb eficiència i agilitat. Però també tenir
r
Si es fa bé, l’obertura d’una botiga ‘on-line’ pot represen- clients virtuals és molt àmplia, però també altament volà- una plataforma dinàmica que capti la seva atenció perquè
c
tar, en poc temps, un percentatge important en el volum
r til. Per mantenir el seu interès, cal molta feina. És bàsic la visiti amb assiduïtat.
Fruitacasa.com: ‘Arribem a clients més joves’
Patates, llegums, enciams... A diferència d'altres botigues la porta a casa dels clients sense nostres clients a Internet viuen a
Antoni Miquel carrega cada dia virtuals de verdura, la d'Antoni cap cost afegit, siguin a Reus, menys de 500 metres de la para-
la furgoneta i apropa als clients Miquel és el més semblant a Tarragona, Salou o Cambrils. da», afirma.
les comandes que li han enca- guaitar els preus a la parada. Fruitacasa.com, explica Amb Fruitacasa.com, igual
rregat a través d'Internet. Amb Fruitacasa.com permet detallar Miquel, li ha permès incremen- que el punt de venda propi al
Fruitacasa.com, aquest pagès de el pes o el nombre de peces que tar el nombre de clients i ja mercat, Miquel intenta evitar el
Reus amb parada pròpia al mer- volen encarregar, segons l'arti- suposa un 40% del negoci fami- comerç majorista i rendibilitzar
cat del Carrilet ha aconseguit cle, i també incorpora informa- liar. La distribució es limita al al màxim la seva explotació.
arribar a un segment de consu- ció addicional sobre cadascun Camp de Tarragona, on segons Algunes fruites i verdures
midors més joves, «molts dels dels productes. Una bona part, l'impulsor d'aquesta iniciativa segueixen cotitzant al mercat
quals ni coneixien la parada». sobretot les verdures, es cultiven «encara queda molt de marge professional al mateix preu que
Fruitacasa.com garanteix la fres- a l'hort del Miquel, a Bellissens. per fer créixer el negoci». «Els fa tres dècades, malgrat el gran
cor dels productes i lliura les Si la comanda no arriba als 25 joves fan servir molt els telèfons increment de costos que s'ha
comandes en menys de 24 euros es pot passar a recollir per intel·ligents i estan més acostu- produït en el sector agrari els Antoni Miquel és un pagès de Reus que
hores. la parada. Si els supera, l'Antoni mats a comprar-hi. Alguns dels últims anys. ha consolidat la seva botiga ‘on-line’.
Sugarmur.com: ‘Vaig passar del blog a la botiga ‘on-line’ comprés moltes coses que no tenia
a l'abast. Jo ho feia de bona gana,
però al final n’hi havia tants que
Chris Mur, del Vendrell, és tota del blog a la botiga ‘on-line’», expli- m'ho demanaven que es va conver-
una celebrity en el món de la rebos- ca. La Chris ensenya les seves crea- tir en una bogeria. Aquí vaig decidir
teria creativa. Anys enrere, una cions a Facebook (16.000 seguidors que ho seguiria fent, però amb el
desafortunada lesió a l'espatlla la va en un any), i a la pàgina Sugarmur meu propi marge, i vaig crear la
allunyar temporalment de la pastis- ven tot d'ingredients necessaris per meva botiga a Internet. M'hi va aju-
seria on treballava. Tanmateix, Mur a les seves receptes (colorants, dar un conegut i em va costar 300
no va perdre el temps i va aprofitar bases, motlles, emulsionants...), euros», afirma.
aquell moment per formar-se i però difícils de trobar per als aficio- Actualment, la Chris té dues boti-
posar la base del que s'ha convertit nats als cupcakes, als biscuits i les gues físiques al Vendrell, on també
en un dolç negoci propi a Internet. galetes. organitza cursos i tallers. I li ha aga-
En poc temps, el blog que la La Chris s'ha format des de casa, fat el gust a la tecnologia. Prepara
Chris va engegar l'any 2005 per però també ha viatjat a la Meca del Chris Mur ven dolços creatius a la xarxa i ha impartit cursos a més de 15.000 persones. un sistema perquè els seus tallers es
explicar les seves imaginatives cupcake, Gran Bretanya. Segueix puguin descarregar (i pagar) a tra-
receptes comptava els fans per cen- fent pastissos per encàrrec, com al propis cursos i tallers (més de dients de tot Espanya a través de vés d'Internet, i també noves aplica-
tenars. «Vaig comprovar que m’hi principi, però el seu negoci s'ha 15.000 persones ja hi han assistit) i Sugarmur.com. «Al principi la gent cions per a mòbil que s'actualitza-
podia guanyar la vida. Vaig passar diversificat. Avui imparteix els seus atén encàrrecs de material i ingre- que em seguia em demanava que li ran amb les seves receptes.
Casapia.cat: ‘Internet està bé si hi dediques moltes hores’
«No és el negoci que diuen». Tan diferents, segons Pià, que si del client és el preu és molt difícil Has d'editar butlletins», explica. pis clients els encàrrecs que supe-
Amb botiga a Internet des de fa fos per costos li sortiria molt més a que repeteixi per sistema», afirma Per diferenciar-se de la com- ren els 30 euros. El negoci a
onze anys, l'herbolari Josep Pià sap compte obrir una botiga física. Josep Pià. A més, per possibilitats, petència, Casa Pià manté en Internet ha anat creixent i ja
de què parla. Quan va començar a «T'hi has de dedicar moltes Internet obliga a ser molt més paral·lel i de manera molt activa representa un 50% de la factura-
vendre els seus productes a través hores, perquè has de contestar de comunicatiu i dinàmic de cara al un fòrum de temes relacionats ció de l'empresa. I això, sense
del seu portal a la xarxa, Pià intuïa manera immediata i el client no té client. «La teva pàgina ha de ser amb la salut natural. Com a haver pagat mai per millorar el
la complexitat del negoci però no gaire paciència amb els envia- dinàmica. El client vol que vagi estratègia de màrqueting, obse- posicionament del web al cerca-
s'imaginava que li costaria ni tants ments. S'hi poden fer diners, sí. canviant i vol rebre informació. quia amb regals escollits pels pro- dor de Google, segons Pià.
diners ni tanta atenció. Avui té Però el que facturem dedicant-hi
prou experiència i prou argu- tres persones a la botiga física, ho
ments per puntualitzar als que facturem amb quatre persones i
només veuen avantatges a l'e-com- mitja», explica el responsable de
merce. Una botiga a Internet «no Casa Pià i casapia.cat. Hi ha més
va sola, i les seves regles de funcio- diferències. La fidelització, per
nament són molt diferents a les exemple, que és molt més compli-
d'una botiga presencial», afirma. cada. «Quan la primera motivació
Casa Pià fa 11 anys que ven els seus productes a la xarxa.

4. 04 Març 2013
OPINIÓ
Editorial En veu alta
Menys obstacles per a les empreses Si ens afecta a tots, ens interessa a tots
Aquest Indicador d’Economia podria induir a l’er- de defensar la mediocritat, a un ecosistema empresa- En la 5a Trobada d’aquesta opció. I en això tre-
ror. S’expliquen 4 inversions molt importants a les rial hi ha d’haver espai per a més gent. Empresarial del Cercle ballem juntament amb les ins-
nostres comarques (Clariant, Europastry, Ikea i I per això sí que és necessari que hi intervingui d’Economia i l’Associació titucions i empreses de la
Laboratoris Maverick, més de 50 milions d’euros en algú. De moment, les intervencions s’han limitat a Valenciana d’Empresaris, vaig Comunitat Valenciana, per
total). Es parla d’un sector, el de la nutrició, que ha incrementar la pressió fiscal per compensar els forats poder presentar el Manifest defensar la importància del
aguantat el tipus davant la crisi. Algú podria pensar a les estructures no productives que paguem entre Tarragona 2013, que procla- Corredor del Mediterrani. A
que el motiu és que el menjar és l’últim que es reta- tots (que, malgrat les retallades, costen cada cop més ma que el Corredor del tots ens interessa, perquè
lla, però la raó de fons és la capacitat de les empreses diners a cada cop menys contribuents). Ara, el Mediterrani és més que una aquest és el projecte amb un
d’adaptar-se al vent en contra, innovant i obrint nous govern central estudia la gran reforma que necessita infraestructura. En aquest sen- major retorn econòmic i
l’economia espanyola: l’avantprojecte tit, vàrem destacar les oportu- social; perquè afecta una zona
Un sistema sanejat ha de permetre la convivència d’empreses de llei de suport a l’emprenedor. Pel nitats que aquest eix ferroviari que genera el 45% del PIB de
punteres en competitivitat amb d’altres que, amb plantejaments que ha anat transcendint, el nou marc ofereix per ajudar a la recupe- l’Estat; i perquè el 40% del
més modestos, creen ocupació i fan girar la roda del consum aniria en tres direccions: reduir les ració econòmica. Aquesta trànsit de mercaderies de
complicacions burocràtiques que difi- mena d’acords són els més l’Estat transcorre entre els
culten la creació d’empreses, rebaixar productius per a tothom. Així, ports de Barcelona i
mercats. Parlem també del creixement imparable del les exigències de capital inicial i potenciar fonts de els Jocs Mediterranis 2017 han Cartagena.
comerç electrònic. Davant d’aquests casos, es podria finançament alternatives davant l’eternització de la de servir per situar-nos com un Per tot plegat, i perquè la
pensar que algú ha fet que alguna cosa canviï per sequera bancària. referent a la Mediterrània. I no ubicació de Tarragona ens
provocar tota aquesta embranzida empresarial, que, En el primer àmbit, es parla de substituir el com- em refereixo només a situa com a punt estratègic i
d’altra banda, i lamentablement, no és representativa plex sistema de llicències per un de declaracions de Tarragona, sinó també a la nus imprescindible en les
de la tònica general. Tanmateix, crec que no és ago- responsabilitat, que permetria arrencar l’empresa i resta de Catalunya i d’Espanya. comunicacions de l’eix Nord-
sarat afirmar que estem davant de bolets aïllats. I que supeditar la seva continuïtat al compliment de les En aquesta mateixa línia de Sud i cap a l’interior de la
si algú ha fet alguna cosa per permetre aquesta gene- normatives que es demostraria en inspeccions futu- projectes i interessos comuns, península, el Corredor del
ració espontània són les mateixes empreses, ningú res. En el segon capítol, els globus sonda apunten a cal situar el Corredor del Mediterrani és imprescindible.
més. rebaixar a 1 euro el capital social necessari per formar Mediterrani. Ja fa anys que hi I en això treballem.
Però no tothom és capaç d’aquestes heroïcitats. Un una empresa (fins ara són treballem, entre d’altres fronts
sistema econòmic sanejat ha de permetre la convivèn- 3.000 euros). En el tercer, a través de FERRMED. Però
cia d’empreses punteres en competitivitat, capaces el del finançament, es parla cal consolidar les aliances per
d’invertir i fer apostes valentes davant dels panorames de crear instruments com donar l’empenta definitiva a
més adversos, amb d’altres que, amb plantejaments les societats de garantia aquest Corredor que benefi-
més modestos, ocupen treballadors i, amb els seus recíproca o els fons de capi- ciarà tot el litoral mediterrani
sous, fan que la roda del consum giri. I això no és poca tal risc publicoprivats. Les de l’Estat i la resta d’Espanya.
cosa. És clar que ara, en els temps del còlera, el que idees són bones. Però cal Si aconseguim el Corredor,
toca és defensar l’excel·lència i l’audàcia empresarial que algú les faci realitat. I tots hi sortirem guanyant. Per
com els models a seguir. Però no tothom pot renovar aquests canvis són els únics això des de Tarragona dema-
la seva tecnologia i obrir delegació al Brasil, especial- que no poden assumir les Dani Revenga nem que l’aposta de l’Estat Josep F. Ballesteros
ment ara que el vent bufa en contra. Sense cap ànim empreses. Director sigui clara i concloent a favor Alcalde de Tarragona
La dada
+25%. És el creixement de les vendes
‘on-line’ que s’espera per a aquest 2013, un
ascens que es registrarà enmig d’una dava-
llada de les xifres generals de consum.
Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com
redaccio@indicadordeeconomia.com
maquetacio@indicadordeeconomia.com
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 NOTA
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Comercial i Administració: D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
comercial@indicadordeeconomia.com desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Director General: FELIP GUSPI BORI
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
Director: DANI REVENGA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-
Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI
nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
SOLÉ, ACN IMPRIMEIX: C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Fotografia: XAVIER JURÍO INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-
Disseny i Maquetació: BONAIMATGE
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
Correcció: MÒNICA LÓPEZ
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

5. 2013 Març 05
TEMPS D’OPORTUNITATS
Cas d’éxit
Tecnologia PERFIL PROPI
Jordi Caballero (1969) anava per
del croissant psicòleg quan va entrar a treballar
a Europastry, fa 21 anys, i tot i
que va acabar la carrera, mai no
n'ha exercit. La seva responsabili-
Europastry inverteix 20 milions d'euros tat com a cap tècnic i d'I+D és
clau en un grup que basa el seu
en una innovadora línia a Sarral per creixement en l'exploració de
nous mercats i en la recerca de
produir croissants i brioixos ‘gourmet’ valor afegit. «El meu pare i el meu
avi eren forners. La família Gallés,
ORIOL MARGALEF / SARRAL propietària de l'empresa, també
ho són. La innovació és una forma
Sembla un tòpic, però és irrefutable al negoci del pa. El consumidor exigeix d'evolució, i el principal valor
sempre qualitat al millor preu. I aquest és de fet el vector sobre el qual creix
o d'Europastry», afirma Caballero.
el negoci del gegant Europastry. Malgrat la incertesa del moment, la firma
a
catalana segueix explorant nous mercats i productes, i de forma periòdicai
destina partides milionàries a ampliar i millorar el procés de producció.
Bona part d'aquests esforços dels últims anys els ha dedicat Europastry a
emular de forma industrial el procés d'elaboració del pa en obradors arte-
a
sanals. El resultat, el pa 'Gran Reserva', ha obtingut una gran resposta t
comercial, i l'empresa vol traslladar ara aquest model a la línia de rebos- Foto: Xavi Jurío
teria. L'empresa vallesana ha invertit 20 milions d'euros en una nova plan-
e
ta a Sarral amb què elaborarà brioixeria prefermentada d'alta gamma.
e
dors artesanals», afirma Caballero. segons l'empresa. Un 70% del que
En temps de crisi, el negoci baguets, barres a l'estil artesà o Aquest nou sistema de producció, El salt surt de Sarral són diferents tipus
d'Europastry creix com la massa pans rodons. juntament amb la utilització d'in- de brioixos (cosa que representa
de pa. Aquesta empresa vallesana, El pa és un aliment saludable i gredients de primera qualitat, La compra del un 38% del total de producció de
creada per la família Gallés als vui- assequible a totes les butxaques. com la mantega, obté com a resul- principal competidor l'empresa) i la resta és pa.
tanta, és líder estatal al seu seg- Per això la demanda de baguets tat una massa fullada de primer La millora dels processos no es
ment i la tercera a nivell europeu. no ha deixat d'augmentar entre nivell, que és la base de croissants el 2002, Frida, dóna queda en l'elaboració de produc-
Els seus productes es congelen a les famílies malgrat la recessió. El i moltes altres especialitats de una nova dimensió a tes més bons, sinó també més salu-
meitat de la cocció i són transpor- principal vector de creixement de dolços. La nova instal·lació ha dables. Europastry va ser pionera a
tats a qualsevol part del món. l'empresa, tanmateix, ha estat els comptat amb el suport d'Invest in
Europastry Espanya a elaborar brioixeria
Després, s'acaben d'enfornar al últims anys el segment prèmium, Catalonia, l'agència del Govern. sense greixos parcialment hidro-
punt de venda. que ja suposa un 30% de les ven- Artur Mas. La demanda de pro- genats (greixos trans), fabrica
des. «La gent vol menjar bon pa. El repte ducte gourmet ja s'ha activitat de totes les seves gammes sense con-
El secret de l’èxit Nosaltres hem aconseguit repro- manera prometedora tant al canal servants ni colorants, i treballa en
Haver millorat la duir de forma industrial la mane- Apropar-se més i millor de restauració com a la gran dis- la completa eliminació dels addi-
ra de fer pa a l'obrador artesanal. a la clientela i oferir-li tribució i a les fleques tradicionals, tius artificials. «La innovació és el
tecnologia industrial Aquest pa gairebé no porta llevat i els tres canals de venda de la com- nostre core business. Seguirem
fins a poder emular la la massa fermenta fins a nou hores productes més ajustats panyia. aquest camí perquè és l'únic possi-
en tres torns, molt més que la als seus gustos La instal·lació de la Conca fun- ble», afirma Caballero. Un dels
forma d'elaborar pa resta. El producte dura més d'un ciona des dels noranta, i des que reptes de l'empresa és crear noves
artesanal dia, i això els clients ho valoren», Al voltant d'un 50% dels crois- és seva, Europastry hi ha invertit variants d'un mateix producte
explica Jordi Caballero, director sants i altres productes d'alta més de 60 milions d'euros. pensant en la variabilitat geogràfi-
Els números d'Europastry tècnic i cap d'I+D. gamma que surten de Sarral ani- Actualment consta de tres naus ca dels gustos. «No és el mateix el
impressionen. La firma, que va Un cop consolidat el negoci del ran destinats a comerços a l'es- que sumen 17.700 m2, i que gust dels clients de Madrid als d'a-
obtenir una facturació de 389 pa gourmet, l'empresa vol esten- tranger, a països com ara donen feina a 330 treballadors, quí», explica Caballero.
milions el 2012 (un 2,3% més que dre la mateixa pauta al catàleg de Alemanya, Holanda, els Estats
l'any anterior), compta amb 2.800
treballadors, 10 centres de pro-
dolços. La idea és crear, com en el
cas del pa, una línia d'alt nivell que
Units, Singapur i Corea del Sud.
Fins i tot a França, el país del crois-
FITXA TÈCNICA
ducció a Espanya i Portugal, i s'equipari en qualitat als produc- sant. «Aquesta és una prova de la Nom: Europastry
exporta un 45% del volum de pro- tes artesanals. I aquest és l'objectiu qualitat que hem assolit i un
Activitat: producció de massa de pa i brioixeria congelada
ducció a una vintena de països del que persegueix la milionària suport al compromís de la com-
Any de la fundació: 1984
món. Només a Vallmoll, la fàbrica inversió que s'ha fet a Sarral. Com panyia per la innovació», destaca-
més important del grup i la més en el cas de les línies de pa prè- va fa no gaires dies el president Treballadors: 2.800 (tot el grup)
gran d'Espanya (ocupa sis camps mium, aquesta nova línia «replica executiu d'Europastry, Jordi Facturació 2012: 389 milions d’euros
de futbol); la companyia produeix de forma industrial el treball que Gallés, durant una visita a la plan-
cada dia 1,2 milions de pans, entre es fa de manera artesanal als obra- ta del president de la Generalitat,

6. 06 Març 2013
ACTUALITAT
Conjuntura
La ‘rusodependencia’ La pitjor conjuntura
económica de Tarragona dels últims 10 anys
Indicadors molt negatius en l’informe
Rusia toma protagonismo en la economía de Tarragona
trimestral de les cambres de comerç
gracias al turismo y a las importaciones de petróleo
REDACCIÓ / VALLS conclusió de l'informe que
ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA «el 53,24% d'aquests aturats
La URV i les cambres de són de llarga durada». En
La rusodependencia de la econo- comerç de la demarcació àmbit territorial, els efectes
mía de Tarragona se acentuó van presentar el que consi- d'aquesta destrucció d'ocu-
durante todo el 2012. Además deren l'informe de conjuntu-
u pació arriben a les deu
del enorme impacto del turismo ra econòmica més pessimis- comarques, tot i que «en
ruso en la Costa Daurada, su des- ta de la darrera dècada. menys mesura al Baix Camp i
tino predilecto en España con cre- L'estudi, que elaboren tri- el Tarragonès».
cimientos anuales cercanos al mestralment des del 2005,
s Un altra conclusió és que
30%, Rusia se ha convertido en el correspon al 4t trimestre del «la variació dels preus no es
principal vendedor de crudo para 2012 i tots els indicadors correspon amb la davallada
su transformación en el polo
c són negatius, a excepció del de la demanda, sinó amb
petroquímico de Tarragona –el turisme i el comerç exterior.
r l'augment de taxes i impos-
más potente del sur de Europa-, La caiguda del nombre d'em- tos, que es paralitza el
por encima de los países del
s La inestabilidad en el norte de África hace virar hacia Rusia las importacio- preses i, sobretot, de les novembre i el desembre per
norte de África, sacudidos por nes de petróleo. societats anònimes són s contenir els preus dels pro-
convulsiones sociales internas, aspectes molt negatius. De ductes energètics com a
aunque Libia se mantiene en «El 80% de las exportaciones el fuerte déficit comercial deri- cara a les perspectives d'en- mesura de política econòmi-
segunda posición y Argelia en la
e se hacen a Europa; es lo más vado de las transacciones del guany, els responsables de ca per frenar la repercussió
quinta. Entre los dos primeros fácil por proximidad, pero tam- petróleo (compramos 75 millo- l'estudi confessen que man-
o de l'increment de l'IPC en el
países suman una cuarta parte bién la competencia es feroz. nes de toneladas de combustible tenir les xifres ja esdevindrà conjunt de l'exercici».
de las compras de Tarragona Rusia, al igual que Asia, supone y vendemos 51,5), el saldo tot un repte. Pel que fa al comerç exte-
(26,6 millones). una fuente de oportunidades exportador es positivo con datos rior, l'informe alerta que «tot
por el sello de calidad de los pro- esperanzadores para la maqui- L'informe considera que i que manté els seus nivells
Según el último informe ductos europeos, pero requiere naría y bienes de equipo, «fruto l'economia de la demarcació
recién elaborado por las inversión y tenacidad a medio del esfuerzo por diversificar e va entrar durant el quart tri-
Cámaras de Comercio de plazo; los mercados menos satu- internacionalizarse de las gran- mestre de l'any passat en una El turisme i el comerç
Tarragona, Reus, Tortosa y rados, por ejemplo el continen- des empresas y pymes de ‘deriva crítica’, tot i el bon
Valls, el gigante ruso se lleva ya te africano, necesitan importar y Tarragona». exercici turístic. Com a indi- exterior, únics signes
más del 14% de todas las impor- dejan mayores márgenes en los Las materias plásticas (28,8 cadors d'aquesta diagnosi, positius. La destrucció
taciones de Tarragona, lo que se precios», explican fuentes came- millones de euros), combusti- l'informe destaca que el
traduce en 1.662 millones de rales. Los países que más com- bles (26,5) y los productos quí- nombre d'ocupats ha dismi- d’empreses i ocupació,
euros de un total de 11.876 (las pran a Tarragona son Francia micos orgánicos (14) son los nuït, en dades interanuals,
compras subieron un 4,6% res- (16,5 millones, frente a importa- productos que más exporta en 18.000 persones, cosa que els pitjors indicadors
pecto a 2011). El saldo comer- ciones de 7,5), Italia (14,8 y 3,7 Tarragona y suman casi 70 significa un 5,79% dels exis-
cial de la economía tarraconen- millones, respectivamente) y millones de euros. La importa- tents fa un any. Aquest des- d'activitat, decau en el seu
se, cuyos grandes números están Alemania (14,2 frente a 10,1). ción de esas materias, antes de cens de l'ocupació s'ha pro- ritme d'augment».
estrechamente ligados a las Los Países Bajos son el cuarto su transformación, supone un duït en tots els sectors, però A tall de conclusió, l'infor-
necesidades de materias primas mejor cliente con una factura de desembolso de 63,4 millones en molt significativament en la me conclou que «entrem en
(los combustibles y productos 7,3 millones (venden a el caso de los combustibles; 12,8 indústria i els serveis. La con- un període complicat.
químicos orgánicos suponen el Tarragona por 3,9 millones). por los productos químicos seqüència ha estat un fort Mentre no es puguin donar
70% de los productos más Rusia no aparece en el listado de orgánicos; y 4,3 por las materias increment de l'atur que, per els impulsos necessaris per
importados) del clúster petro- nuestros 12 clientes VIP. plásticas. En total, 80,5 millones, primer cop des que hi ha dinamitzar l'activitat produc-
químico, sigue siendo negativo, En toneladas, más de un ter- lo que explica en buena parte estadístiques, ha superat les tiva, l'economia mostrarà
pese al buen comportamiento cio de toda la mercancía que un déficit comercial endémico, 100.000 persones a la demar- una atonia preocupant,
de las exportaciones, que se entra en Catalunya lo hace a tra- aunque se puede observar la cació, amb una taxa que enquistada més en desajusts
mantienen en línea ascendente vés de Tarragona, lo que tiende plusvalía que generan los plásti- supera el 25% dels actius. estructurals que no pas con-
(4%) hasta los 7.427 millones. a distorsionar las cifras. Salvando cos. Especialment sagnant és la junturals».

7. 2013 Març 07
PUBLICITAT

8. 08 Març 2013
ACTUALITAT
Internacionalització
El somni americà Pendents
d'un nou
L'agència catalana ACC1Ó col·labora amb una setantena de projectes
empresarials que volen obrir mercat als Estats Units conveni fiscal
ORIOL MARGALEF / TARRAGONA Després de dos anys de
negociacions, els governs
Representa el 25% de la pro- creuar l'Atlàntic i viure el somni
A dels Estats Units i Espanya
ducció mundial, el 16% de les americà. De fet, amb les grans van firmar el passat mes de
importacions globals i hi con- multinacionals BBVA, ACS i gener un conveni per evitar
viuen 310 milions de consumi- OHL al capdavant, el país dels
, la doble imposició en les
dors amb un PIB per càpita de gratacels ja és el primer destí inversions que fan empre-
fins a 49.000 dòlars (37.165 d'inversió fora de la Unió ses dels dos països, una fis-
euros). Els Estats Units són un
n Europea. Des d'una oficina a calitat que resta competitivi-
mercat competit però amb molt Nova York, l'agència del Govern tat als interessos de les
de potencial, un fet que, en un ACC1Ó col·labora amb una dues bandes de l'Atlàntic.
context de forta davallada del setantena de projectes d'im- L'actual conveni, firmat l'any
consum intern a Espanya, esti- plantació, entre les quals hi ha 1990, penalitza tributària-
mula cada cop més empreses empreses com ara Quercus, de ment la repatriació dels divi-
catalanes a preparar-se per Reus. dends que generen les inver-
L’empresa de Reus Quercus, dedicada a tecnologia de gestió vial i del tràn- sions. Així, només una quar-
sit, es planteja l’assalt als Estats Units. ta part de la inversió ameri-
cana a Espanya arriba direc-
Integrant a milions de nous vin- estàndards és gairebé impossible, tament. La majoria d'empre-
guts, donant-los una oportunitat però a Catalunya hi ha empreses ses fan servir tercers paï-
per créixer, els Estats Units van que tenen un alt nivell tecnològic sos, com ara Holanda o
convertir-se ja fa un segle en la i poden oferir-los coses interes- Luxemburg, on tenen millors
primera potència del món. A sants», explica. condicions fiscals. De la
Quercus, empresa especialitzada Barreneche recomana a les mateixa manera, les filials
en tecnologia per a la gestió del empreses en dificultats que no americanes d'empreses
trànsit, seguretat vial i aparca- busquin la solució dels seus mals espanyoles han de pagar
ments, ja fa tres anys que es pre- en l'exportació, com una sortida a una retenció del 10% quan
paren per provar sort al país de la desesperada, i menys encara als volen enviar beneficis. Tot i
les oportunitats. L'empresa, fun- Estats Units, perquè el retorn de això, el conveni tardarà
dada el 1999 i amb un volum de la inversió no és segur i gairebé encara mesos a ser aplicat,
facturació d'uns quatre milions sempre va per llarg. «Les empre- perquè abans ha de ser rati-
d'euros, va començar a exportar ses que vulguin apostar per ficat pels parlaments dels
la seva tecnologia l'any 2005 i el aquest mercat han de tenir clar el Estats Units i Espanya.
2010 va obrir una filial a Brasil. finançament a llarg termini. Això
L'augment de les exportacions ha no és arribar i moldre, porta
aconseguit compensar la caiguda temps de contactes, de networ- versitats més prestigioses del
de clients a Espanya i, de fet, les king, d'anàlisi legal, d'adaptar els món, i que capitalitza una tercera
vendes han seguit creixent tot i la teus productes i certificar-los. Cal part de les inversions en I+D al
crisi. Ara fa uns mesos va crear fomentar la relació win to win, món. «Els ensenyen a ser creatius
Quercus USA, la seva filial a l'estat buscar un soci de confiança que i competitius des de l'escola: ho
de New Jersey. monitoritzi la inversió i maximitzi porten a l'ADN», afirma
«Portem tres o quatre anys visi- el coneixement. I tot plegat s'ha Barreneche. L'exigència d'adap-
tant fires del sector als Estats de treballar molt», afirma tació és màxima, i implica des de
Units i hem certificat els nostres Barreneche. crear nous formats de producte
productes de manera específica. pensats en clients americans —
Ara estem pendents dels visats. A més grans per norma general que
diferència d'Europa, l'ús de lec- Un dels aspectes el sector de la moda i l'alimenta-
tors de matrícules és relativament ri— fins a tenir uns webs orientats
baix en aquell país, i pensem que claus per tenir èxit en exclusivament al mercat americà,
hi ha molt camp per córrer en o a donar una resposta ràpida
àmbit comercial», explica Albert el mercat americà és davant dels clients.
Górriz, director general de Durant els últims anys grans
Quercus USA. Arribats a aquest sintonitzar amb empreses espanyoles han aconse-
punt, i a través d'una extensa guit penetrar amb força al mercat
agenda de contactes, ACC1Ó aju- la mentalitat americà i, de fet, firmes energèti-
darà l'empresa a cercar clients innovadora del país ques com ara Iberdrola i Acciona
potencials a diferents estats. El s'han situat entre els cinc princi-
pla de l'empresa (amb 25 treba- pals operadors per megawatts
lladors a Reus) és agafar personal Menys de la meitat de les (MW) instal·lats als Estats Units.
local en una segona fase i créixer empreses que truquen a la porta Actualment hi ha unes 300
cap a l'oest en un parell d'anys. d'ACC1Ó ja tenen decidit empreses espanyoles implantades
L'agència del Govern té quatre implantar-se als Estats Units, com als Estats Units i la inversió s'ha
oficines als Estats Units és el cas de Quercus. La majoria duplicat en relació a l'any 2007.
(Washington, Nova York, Miami i només volen tantejar el mercat. Per sectors, segons ICEX, els pro-
Silicon Valley). Clara Barreneche «Els fem estudis a mida. Des de ductes espanyols que més interès
dirigeix la de Nova York i fa pocs l'anàlisi del producte a la com- han despertat entre els consumi-
dies va ser a Tarragona entrevis- petència i el marc legal que es tro- dors de la primera potència mun-
tant-se amb Quercus, entre altres. baran. Els busquem inversors, dial destaquen els agroalimenta-
«Els Estats Units són un mercat partners, socis financers...», expli- ris, els béns de consum, els béns
gran, sofisticat, dinàmic i molt ca Barreneche. d'alt contingut tecnològic, les
competit, on hi ha molta capaci- Un dels aspectes claus per tenir infraestructures, la biotecnologia,
tat de compra i es valora molt la èxit al mercat americà és sintonit- el sector financer, les energies
innovació, el valor afegit dels pro- zar amb la mentalitat innovadora renovables i el sector mediam-
ductes. Entrar amb productes d'un país que té 15 de les 20 uni- biental.

9. 2013 Març 09
ACTUALITAT
Formació
Els titulats d’FP estan
menys exposats a l’atur
REDACCIÓ / REUS ven treballant —han passat del la xifra passa del 52,9% el 2011 a
30,47% en l'estudi de 2011 al un 54,4% el 2012.
Els titulats d'ensenyaments 31,27% en l'estudi de 2012—. L'informe també analitza el grau
professionals de 2011 estan L'estudi també destaca la crei- de correspondència entre els estu-
menys exposats a l'atur que la xent presència de persones gra- dis realitzats i la feina segons el
mitjana de joves d’entre 16 i
o duades més grans de 25 anys — nivell formatiu i segons el gènere.
24 anys. És la principal conclu- que és ja un 26,16% del total a la Es pot concloure que les persones
sió de l'estudi d'Inserció demarcació— i que tenen una graduades s'adapten millor a les
Laboral dels Ensenyamen ts n taxa d'atur del 16,94%, inferior a la feines tot i que no concordin ple- Presentació del programa a l’Ajuntament de Tarragona.
Professionals del 2012. mitjana catalana, que és del nament amb l'especialitat concre-
22,16%. Aquest fet posa de mani- ta que han estudiat. La percepció
L'informe, que es va presentar a fest l'interès creixent de la pobla- de la correspondència entre la Tarragona busca sinergies entre
la Cambra de Comerç de Reus, va ció adulta a retornar al sistema feina i els estudis realitzats és del
analitzar la situació laboral de educatiu aprofitant les oportuni- 73,39% en els titulats de grau els joves autòctons i els xinesos
2.845 persones graduades l'any tats que ofereixen les estratègies mitjà, i del 71,99% en els titulats de L'Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona
2011 a Tarragona. Un 15,01% de del sistema per continuar la seva grau superior. Impulsa, i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han unit
les persones graduades el 2011 a la qualificació professional. Cal destacar també que s'ha esforços per impulsar un pla pilot, pioner a l'Estat, que pre-
demarcació de Tarragona buscava També es posa de relleu l'es- incrementat l'emprenedoria entre tén potenciar el talent emprenedor creant vincles entre
feina (15,60% a Catalunya), una tratègia adaptativa dels graduats els graduats. La mitjana global del estudiants xinesos i joves del territori. El programa
xifra que contrasta amb la mitjana en ensenyaments professionals res- treball per compte propi en els 'Sinergies', que compta també amb el suport de la
del 50,12% de joves entre 16 i 24 pecte de les èpoques de bonança, ensenyaments professionals se Diputació de Tarragona i la Casa Àsia, és una iniciativa que
anys en situació d'atur. Per nivells atès que cada cop més recorren a situa en un 4,44%, mentre que combina activitats culturals i formatives amb l'objectiu de
de titulació, el percentatge de les la prolongació dels estudis. l'any anterior va ser del 2,8%, al crear vincles entre joves autòctons i xinesos, perquè explo-
persones graduades en grau mitjà L'estudi mostra que, aquest any, territori. També es posa de mani- rin conjuntament les possibilitats d'idees de negoci basades
que cerquen feina és del 14,43% i globalment es manté al voltant del fest que les dues causes majorità- en sectors econòmics clau d'ambdós mercats. Ja s'ha obert
el dels graduats en grau superior 43,5% el nombre de graduats en ries per no trobar feina són la la convocatòria per seleccionar els 15 joves catalans —d'en-
del 18,28%. S'han incrementat FP que ha decidit ampliar la seva manca d'ofertes laborals adequa- tre 18 i 30 anys— i els 15 estudiants xinesos a Tarragona
lleugerament els titulats de forma- qualificació professional i ha conti- des a la formació, en el cas dels gra- que participaran de manera gratuïta en aquest programa
ció professional que, nou mesos nuat estudiant. Es nota un incre- duats superiors, i la manca d'expe- entre els mesos d'abril i juny.
després d'acabar els estudis, esta- ment en els titulats de GM, en què riència, en especial a grau mitjà.

10. 10 Març 2013
PORT
Tràfics
Lideratge gra a gra
El transport de cereals creix un 17% en un any al Port de Tarragona, que busca nous clients per ampliar el negoci
ORIOL MARGALEF / TARRAGONA
Quan no plou i fa falta, els page-
sos pateixen per la collita. Però per Un any
a un port importador com el de
Tarragona, la sequera al camp complicat
espanyol presagia gairebé sempre
bones notícies, almenys des del El Port de Tarragona va
punt de vista de l'activitat als registrar el 2012 un augment
molls. A través de la terminal tarra- de tràfics del 4,2% (34 milions
gonina entra gran part del cereal e de tones, en total) i va generar
que es fa servir per a l'engreix d'a- uns beneficis d'11 milions
nimals a Espanya, i la demanda d'euros, dels quals un 60% es
d'aquest producte a l'estrangera destinaran a noves inversions.
creix quan la collita al camp espa- Les previsions per a aquest
nyol no és suficient. L'any passat, 2013 no són pas millors i, de
la producció espanyola va baixar fet, l'activitat portuària segur
un 28% a causa de la falta de plu- que notarà a la tardor l'atura-
ges i això va fer créixer un 17% da per manteniment a la refi-
l'entrada de cereal a través del neria. Repsol és el principal
port de Tarragona, fins als 5,2 La concessionària SITASA pot emmagatzemar 400.000 tones al port i 200.000 més en dipòsits de l’entorn. client en volum (hidrocarburs
milions de tones. Tarragona és per a la seva transformació)
líder en aquest tipus de transport quilos són pinsos per alimentar que tenen les instal·lacions
marítim a l'Estat espanyol, i les granges de Tarragona, Lleida i portuàries. Les principals
perspectives són de creixement. El Port és líder a Aragó, i la resta es destina a con- Una tercera part de accions comercials es dirigi-
sum humà. «Gairebé la meitat ran enguany a Orient Mitjà,
Més enllà de com sigui la colli- Espanya en cereals del porc i el pollastre que es fa a la importació de Turquia, el nord d'Àfrica i
ta de cada any, el president de Espanya es cria a Lleida i a Amèrica del Sud.
l'Autoritat Portuària, Josep i espera créixer Aragó, que són al nostre hinter- cereals que necessita
Andreu, està convençut que hi land», explica Joan Marc Papió, començarà a construir enguany.
ha marge perquè el port seguei- en exportacions director general de SITASA. l’Estat passa pel Port El port i les empreses que hi
xi incrementant i consolidant el L'empresa té capacitat per operen estudien també fer servir
seu lideratge en transport de càrniques guardar 400.000 tones de cereal de Tarragona el ferrocarril com a alternativa al
cereals. Les grans corporacions al port, i encara, 200.000 més en transport amb camió per fer arri-
agroalimentàries catalanes i dipòsits a fora. En els últims vuit bar els cereals al sector agroali-
espanyoles —Guissona, Vall nyol produeix entre 18 i 22 anys ha invertit més de 30 excepcional autoritza els mentari d'Osona i la Segarra. De
Companys, Nanta— són molt milions de tones de cereals, però milions d'euros amb l'objectiu camions que treballen amb nou, però, la infraestructura és
competitives en àmbit interna- la demanda interior sempre d'ampliar i modernitzar les ins- referència a una gran central un problema.
cional, i estan augmentant la s'enfila entre els 28 i els 32 tal·lacions. Actualment té meca- logística (com el port) a des- «El consum de carn de porc
producció de carn per a expor- milions de tones. Una tercera nitzats els sistemes d'estiba i plaçar-se amb un sobrepès limi- no ha notat una davallada tan
tació. «És un tràfic subjecte a part d'aquesta diferència entra a desestiba, i no necessita vehicles tat en un radi màxim de 150 important com altres. L'interès
grans fluctuacions, però el Port Espanya pel Port de Tarragona. de transport rodat. Precisament, quilòmetres. per enviar trens carregats de
està ben posicionat i té una gran La majoria del cereal que els vai- el port espera captar part del trà- En aquest context, la construc- pinso des del port és alt per
experiència. La nostra perspecti- xells descarreguen als molls fic de cereals que ara per ara ció de l'A-27 (Tarragona- ambdues parts. La línia, però,
va és créixer en paral·lel a l'aug- tarragonins ve d'Ucraïna, de entra a Espanya amb camió, a Montblanc-Lleida), una obra del suporta combois de més de
ment de la demanda», explica Rússia i de Romania. La conces- través dels Pirineus. «Els costos govern central que pateix un cinc vagons, i a més, Vic no té
Andreu. De fet, puntualment i sionària Silos de Tarragona SA, del transport per carretera retard espectacular, s'ha tornat un moll de descàrrega habili-
en anys d'alta activitat, com el SITASA, en mou gairebé la mei- segueixen augmentan», afirma encara més prioritària des de tat. S'hauria de crear l'estructu-
2012, les instal·lacions portuà- tat (2,2 milions de tones i 20 Andreu. L'Autoritat Portuària l'òptica portuària —juntament ra necessària i està per veure si
ries es queden petites. milions d'euros de facturació confia a treure suc amb una amb el tercer fil ferroviari, que ja es pot amortitzar», afirma
En anys normals, l'Estat espa- l'any passat). Nou de cada deu nova normativa que de forma té l'ok del govern central i es Andreu.
REDACCIÓ / TARRAGONA
El Port de Tarragona
El Port de Tarragona manté la tònica dels durant el gener ha augmentat
comença l'any mantenint el
lideratge a l'Estat i en el diversos tràfics durant el mes de gener un 280,4% en exportació.
El Port de Tarragona es
Mediterrani en moviment d'a- marca ara com un dels seus
groalimentaris: concretament, 2012 amb més de 5 milions de El moviment de pasta de gia de diversificació de tràfics. principals objectius mantenir
els cereals i les seves farines tones d'agroalimentaris mogu- paper segueix a l'alça, la qual L'anomenat tràfic Ro-Ro és un la diversificació de tràfics per
continuen el seu ritme de crei- des, el Port de Tarragona es cosa demostra l'esforç del Port mitjà de transport de merca- tal de contribuir al lideratge
xement. En aquest primer mes consolida com el segon port de Tarragona per adaptar-se a deries: una plataforma per econòmic de les comarques
de l'any, el Port ha mogut més important de l'Estat en les situacions canviants del transportar camions carregats de Tarragona i Catalunya dins
319.416 tones de blat de moro sòlids a lloure, i el primer port mercat i la seva aposta ferma de mercaderies. Amb aquest del panorama europeu. La
(+316%), 70.145 tones de en tràfic d'agroalimentaris del per la diversificació de la tipo- tipus de tràfic s'estalvien vocació internacional del Port
melca (2.198%) i 37.195 Mediterrani. logia de mercaderies. En recursos energètics, temps i es busca consolidar els índexs
(+100%). Aquestes xifres El Port de Tarragona aposta aquest sentit, el tràfic de pasta potencia l'economia d'escala, d'exportació del teixit empre-
posen de manifest la capacitat per atendre diferents perfils de paper ha augmentat un a la vegada que s'estalvia den- sarial del territori, sobretot
de contractació dels clients de clients relacionats amb el 6,9% respecte del gener de sitat de tràfic rodat per les envers els mercats asiàtics, per
del Port de Tarragona i l'ade- sector siderometal·lúrgic, el l'any anterior. carreteres i s'estimula la proxi- tal de convertir-se en la nova
quació de les instal·lacions del tràfic de productes siderúrgics El tràfic rodat és també una mitat entre els ports de l'àrea porta d'entrada i de sortida de
Port i l'operativa que en con- ha augmentat un 28,7% res- nova aposta del Port de d'influència. El tràfic rodat mercaderies a la Mediterrà-
solida el lideratge. Al llarg del pecte del mateix mes del 2012. Tarragona en aquesta estratè- manté el seu creixement: nia.