2. DEFINICIONS
COMUNICACIÓ: és l’acte de comunicar-se, el tracte, la relació entre dues o més
persones que, utilitzen un codi comú per a entendre’s. Procés pel qual es pot
transmetre informació d’una entitat a una altra.
IMMEDIAT: és allò que no té intermediaris, que no està separat pel temps o l’espai.
COMUNICACIÓ IMMEDIATA: és
aquell procés pel qual dues o més
persones, allunyades físicament en
l’espai i sense necessitat de coincidir
en el temps, intercanvien informació de
manera efectiva. Ens permet mantenir
un contacte permanent amb les
persones que volem; amb la informació
que ens interessa.
Fotograma de la campanya “Life’s for sharing “
de T Mobile http://youtu.be/VQ3d3KigPQM
3. ASPECTES POSITIUS DE LA COMUNICACIÓ IMMEDIATA
I LES XARXES SOCIALS (I)
Socialització a escala mundial: Les
xarxes socials permeten connectar amb
familiars i amics, des de diversos punts del
món.
Millores en la recerca de feina i
publicitat de negocis: Neix el
Networking: construir i mantenir relacions
personals a llarg termini, que impliquin un
benefici per ambdues parts en l’àmbit
professional.
Font: enquesta pròpia, realitzada a través de Google Drive amb una mostra de
100 persones d’entre 15 i 70 anys de diverses poblacions catalanes.
Millores a la recerca d’informació i facilitat per a accedir-hi: Poder accedir a informació
necessària per la seguretat de la població des de qualsevol lloc i hora (per exemple, amb fotografies de
violadors i pederastes, avisant d’emergències, etc.)
“Democratització” de la publicitat: el petit comerç i la petita empresa hi
accedeixen igual que els mitjans de comunicació tradicionals: És fàcil i econòmic
anunciar-se sense disposar de grans pressupostos.
4. ASPECTES POSITIUS DE LA COMUNICACIÓ IMMEDIATA
I LES XARXES SOCIALS (II)
Aprenentatge autodidacta, noves possibilitats de participació a l’aula: classes on line,
streaming, e-learnig, MOOCs:
Els MOOC (Massive Online Open Courses ) ( cursos on line i oberts) són cursos penjats a la
xarxa, d'accés lliure i accessibles des de tecnologies mòbils.
L'E-learnig (Aprenentatge virtual) és l'aprenentatge on-line, la formació (autodidacta o no), a
la que la interacció de l'usuari amb el material d'estudi es fa mitjançant diverses eines informàtiques.
Streaming (Flux de dades multimèdia). Recepció d’arxius multimèdia enviats per proveïdors
que permet fer el seguiment de qualsevol esdeveniment al mateix moment en el qual s'està
produint.
Font: pàgina web “Territorio creativo”
Font: pàgina web Zyncro
5. ELS CONTRES DE L’ÚS DE LA COMUNICACIÓ IMMEDIATA
I LES XARXES SOCIALS (I)
Font: enquesta pròpia, realitzada a través de
Google Drive amb una mostra de
100 persones d’entre 15 i 70 anys de diverses
poblacions catalanes.
Invasió de la privacitat: Cal posar cura a allò que es comparteix a la xarxa, és molt fàcil pujar-hi coses i
gairebé impossible esborrar-les. Neix el Phising ( suplantació de la identitat amb el que s’adquireix informació
confidencial, com poden ser dades bancàries o contrasenyes).
Pèrdua de sociabilitat: Utilitzar les TIC com a únic mitjà de comunicació social, pot degenerar en una
dependència malaltissa, algun tipus de patologia.
6. ELS CONTRES DE L’ÚS DE LA COMUNICACIÓ IMMEDIATA
I LES XARXES SOCIALS (II)
Addiccions i excessos: conductes de les persones que reflecteixen falta de control i dependència. Hi
ha investigadors partidaris de definir aquestes conductes com patològiques i altres que ho
qualifiquen simplement d’abús. Internet és la tecnologia més propensa a generar conductes addictives.
Classificació dels diferents tipus d'addiccions relacionades amb internet:
1-Addicció cibersexual
2-Addicció ciberrelacional
3-Addicció al joc en xarxa
4-Addicció a la navegació, xats, etc.
Etapes en el procés de l'addicció:
Primera etapa: ús descontrolat però de forma puntual, relacionat amb la
desvinculació progressiva d'activitats habituals.
Segons etapa: pèrdua de control, aïllament, conseqüències físiques i psíquiques junt amb
el deteriorament de les relacions socials i familiars.
Tercera etapa: incapacitat de raonar i fracàs en l'intent de frenar l'activitat, problemes
econòmics i de relació molt greus, descens intens de l'autoestima.
7. ELS CONTRES DE L’ÚS DE
LA COMUNICACIÓ
IMMEDIATA
I LES XARXES SOCIALS (III)
Font: El confidencial
Pèrdua de la comunicació no verbal: aproximadament entre un 60-70% del que comuniquem
ho fem mitjançant el llenguatge no verbal. Gestos, moviments, to de veu, volum, velocitat, ritme, distància
entre les dues persones, una postura concreta, la inclinació del cap, la mirada directa, fins i tot la freqüència de la
respiració... una informació que amb les noves tecnologies perdem. Podríem dir que amb les noves tecnologies tenim
una comunicació incompleta.
Accés al mercat laboral: Una nova forma d’accedir als llocs de feina. Hi ha empreses que fan
recerques de candidats a través d’Internet, fins i tot empreses que només admeten l’accés als llocs de treball per
aquesta via, el que pot resultar excloent per a persones que no dominen aquestes eines, o no tenen accés (fractura
digital).
Fiabilitat de la informació: la informació publicada a Internet no està sotmesa a revisió
prèvia per part d’editors o professionals, ni tampoc a normes de qualitat. Cal contrastar la
informació, fer una recerca acurada, seleccionar la que prové de fonts fiables, ser crítics, així com dominar i conèixer
les diferents eines de recerca d’informació a les xarxes.
8. ANÀLISI D’ EINES DE COMUNICACIÓ INSTANTÀNIA
I XARXES SOCIALS MÉS UTILITZADES
Facebook: xarxa social amb més prestigi
actualment. Comunitat basada en la Web, on la gent pot
compartir els seus estats, opinions, sentiments, idees, gustos al moment.
Whatsapp: aplicació que ens permet enviar i rebre missatgeria
instantània mitjançant Internet. Ha reemplaçat als missatges originals.
Conclusions sobre l’opinió pública
El més valorat: la possibilitat de contactar amb qui es vulgui i quan es vulgui, és a dir,mantenir-se
en contacte amb persones que apreciem.
El més criticat: comunicació més freda i pèrdua d’informació.
Podem visualitzar un vídeo elaborat pel grup clicant la següent imatge:
9. REFLEXIONS I CONCLUSIONS PERSONALS
DEL PROJECTE
La comunicació immediata és un dels més grans avenços de la humanitat d'aquest
segle. Obre un camp gairebé infinit de possibilitats per a relacionar-se, descobrir, estudiar, compartir,
opinar o treballar.
Democratitza la informació. Fa més fàcil accedir-hi a totes les persones, independentment de les
seves possibilitats econòmiques o de desplaçament.
La xarxa és infinita, no té límits, i, precisament per això, és potencialment perillosa.
No sempre sabem qui hi ha al darrere d'un ordinador o un mòbil, si qui està escrivint-nos és qui diu ser, si
disposa de dades reals que contrastin la informació que ens està donant, o si el seu missatge té
intencions no confessades, que no podem endevinar-li pels gestos o la mirada.
Cal fer una selecció amb molta cura del material i la informació que posem a l’abast de
tothom.
Les TIC haurien de ser sempre una opció, però mai l’única via. Haurien de ser una eina
complementària, de suport, però en cap cas una via excloent.
Imprescindible: aprendre a fer un bon ús d’aquestes noves eines,
que ens permeten estar immediata i permanentment comunicats amb
el que tenim lluny... per tal que no ens impedeixin mantenir-nos
comunicats amb el que està ben a prop.