1. HISTORIA DEL DRET
ELS USATGES DE
BARCELONA
Pràctica 2 d’Historiografía
Marta Hinojosa Veras
17 d’Octubre del 2013
IMATGE 1: Edició impresa de la
compilació dels Usatges de
Barcelona de las Corts de
Barcelona de 1413.

2. ELS USATGES

Els Usatges constitueixen el primer
resultat de la legislació del territori
català. I van sorgir com una
necessitat de salvaguardar les
deficiències
sorgides
al
Liber,
incapaç d’atendre amb regularitat,
les noves circumstancies de la
societat feudal catalana a la
segona meitat del segle XI.

Segons J. Bastardas i Parera els
usatges
son:
“La
Compilació
codificada de lleis, costums i
constitucions feta amb data incerta,
però anterior al 1150, i configurada
en un determinat còdex que els
jutges de la cúria consultaven quan
en les seves sentències havien
d'aplicar les lleis".
IMATGE 2: Miniatura de Bernat
Martorell per al llibre dels
Usatges de Barcelona (1448)

3. ESPAI


Els Usatges van ser
promulgats inicialment per a
regir en els territoris
pertanyents al comte de
Barcelona.
Al segle XII, els Usatges, van
anar patint un procés
d’extensió per tot el principat
de Catalunya, degut a:


La pertinença que el comte
de Barcelona tenia sobre la
resta de comtes
independents.
Pel fet que la resta de
comtats mancaven d’un
ordenament propi, capaç de
sostindre la pròpia autonomia
jurídica.
IMATGE 3: Mapa dels territoris
peninsulars durant el regnat de
Ramon Berenguer IV (1114-1162).

4. ESPAI


Per això al llarg dels
segle XII I XIII els Usatges
es van estendre per
Empúries, Urgell, Lleida,
Tortosa, Mallorca, el
Rosselló, Sardenya y
Besalú.
Al 1251 les Corts de
Barcelona
van
proclamar el caràcter
general dels Usatges, al
mateix
temps
que
derogaven oficialment
el Liber Iudiciorum a tot
el
principat
de
Catalunya.
IMATGE 4: Mapa dels comtats
catalans al segle VIII-XII.

5. RELACIÓ AMB ALTRES CULTURES
Al llarg de la baixa edat mitjana els comtats catalans
van mantindre les següents relacions:
Relació
amb Al-Andalus.  A través de ambaixades,
viatges privats, rescat de captius y flux d’or andalusí a
Barcelona. A més s’ha de destacar la presencia de
mercenaris catalans en exercits dels taifes.
Relació amb Occitània.  A través d’una política de
compres y estratègies matrimonials, que van donar
lloc a complexes sobiranies feudals, enllaçades per
aliances mútues, on el vassallatges i les vinculacions
familiars eren resultat dels matrimonis pactats entre
governants.

6. COSMOLOGÍA

Durant l’edat medieval el pensament
europeu es basava en la idea de que
tant l’estructura com la interpretació
de l’univers estava completament
lligada a la interpretació general de la
Bíblia.

L'església era el centre de poder i per
tant tots els teus pecats estaran
directament castigats per Deu.

A la terra governava l’emperador i el
papa d’acord amb les lleis i la voluntat
de Deu, representant el seu poder i
autoritat a la comunitat cristiana.

En el cas dels Usatges queda molt
clara l’autoritat de Deu, en ser aquest
qui imposarà el càstig davant de
qualsevol
desobediència
o
incompliment de la jurisdicció.
IMATGE 5: Representació de
l’univers durant l’edat mitjana.

7. Llistats d’Imatges
- IMATGE 1: Edición impresa de la compilación de
losUsatges de Barcelona de las Cortes de
Barcelona de 1413.
- IMATGE 2: Miniatura de Bernat Martorell per al
llibre dels Usatges de Barcelona (1448). Extret de
Fototeca.cat.
- IMATGE 3: Mapa dels territoris peninsulars durant
el regnat de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Extret de racocatala.cat.
- IMATGE 4: Mapa dels comtats catalans al segle
VIII-XII. Extreta de wikipedia.org.
- IMATGE 5: Representació de l’univers durant
l’edat mitjana.

8. BIBLIOGRAFIA
-
-
-
J. BASTARDAS i PARERA, Sobre la
problemàtica dels Usatges de Barcelona,
Barcelona, 1977
P. BONNASSIE, Catalunya mil anys enrera,
Barcelona, 1981, vol. II, pàg. 162-177.
J. BASTARDAS i PARERA, Usatges de
Barcelona. El Codi a mit- jan segle xii,
Barcelona, Fundació Noguera, 1984, pàg.
7-38.
Frederic UDINA MARTORELL i Antoni M.
UDINA ABELLÓ, -Consideracions a l'entorn
del nucli originari dels 'Usatici Barchinonae'-,
Estudi General, 5-6 (1986), pàg. 87-107.

9. WEBGRAFIA




http://
educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio
//500/618/html/Unidad_04/pagina_12.html
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gra
UmAlQdLxqjg
http://www.racocatala.cat/forums/fil/170219/
pp-vol-retirar-nom-rovira-virgili-universitattarragonina?pag=1
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Comtats_c
atalans_s._VIII-XII.svg

10. WEBGRAFIA




http://
educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio
//500/618/html/Unidad_04/pagina_12.html
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gra
UmAlQdLxqjg
http://www.racocatala.cat/forums/fil/170219/
pp-vol-retirar-nom-rovira-virgili-universitattarragonina?pag=1
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Comtats_c
atalans_s._VIII-XII.svg