1. El dimoni escuat (Nadala) Tradicional
catalana. Curiosa per la implicació de
Sant Josep, el dimoni i per tots els
instruments catalans que anomena.
Allà sota una penya
és nat el Jesuset, nuet, nuet
que és fill de Mare Verge
i esta mig mort de fred
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia
Jesús que estau fredet,
pobret, pobret.
La Verge responia:
per falta d’abriguet, pobret, pobret,
per falta d’abriguet.
Pastors hi arribaven
allà a la mitja nit,
cric-cric, cric-cric,
veient que tots hi anaven
dels grans fins al més xic,

2. cric-cric, cric-cric,
dels grans fins al més xic.
Ja toquen la musica
de flautes i violins,
clarins, clarins,
dolçaines, xeremies
baixons i tamborins,
clarins, clarins,
baixons i tamborins.
Els pastorets s’engresquen
i ballen tot sonant,
galant, galant,
ballets i contradanses
per fer alegrar l’Infant,
galant, galant,
per fer alegrar l’Infant.
Sant Josep que hi estava
allà tot amagat,
cric-crac, cric-crac
en veure que ballaven
també s’hi ha posat,

3. cric-crac, cric-crac
també s’hi ha posat.
A prop d’allà hi passava
un dimoni escuat
patrip, patrap,
sentint tanta gatzara
a dins s’hi ha ficat
patrip, patrap,
a dins s’hi ha ficat.
Els pastorets al veure’l
s’hi tiren al damunt
patim , patum,
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt
patim , patum,
que el deixen mig difunt!