1. ELS ECOSITEMES
El conjunt de tots els éssers vius que habiten a la terra es coneix com a biosfera.
Aquesta definició ens explica moltes coses, es a dir, la Terra es una biosfera rodona
envolta d'aigua y éssers vius que hi habiten. En aquest cas per fer aquest treball he
agafat el tema dels ecosistemes d'aigua dolça, i sabeu com es diu el conjunt de
ecosistemes, ara us ho diré: l'ecosfera és el conjunt de tots els ecosistemes del
nostre planeta. La biosfera constitueix la part viva de l'ecosfera. He vist ja us ho he
dit; per això he agafat aquest tema, es un tema interesant i pots apendre molt
sobre la Terra i la vida que hi ha dins d'ella. Hem de ser més cuidadosos amb la
natura i cuidar-la de la millor manera possible, per així en un futur tinguem el millor
planeta de tots. Ara us parlaré de els ecosistemes.
Què és un ecosistema?
Un sistema ecològic o ecosistema és una unitat bàsica de l'ecologia. Es defineix com
un conjunt de relancions entre un conjunt d'éssers vius dins d'un medi físic en el
qual habiten. Per tant un cosistema està format per elements inanimats o abiòtics
(aigua, minerals, llum solar, clima, etc.) i un conjunt d'elements animats o biòtics
(plantes, animals, bacteris, algues, etc.) i de quina manera aquests es relacionen, com
flueix l'energia i els materials dins d'ells. El medi físic es coneix com biòtop i el
conjunt d'éssers vius que viuen es diu biocenosi. Qualsevol ecosistema és la unitat
amb sentit propi però oberta a altres ecosistemes més amplis amb els quals es
relaciona.
Una biocenosi és el conjunt d'rganismes de totes les espècies vegetals, animals, etc.
coexistens en un espai definit anomenat biòtop que ofereix les condicions exterios
necessàries per a la seva supervivència. Pot dividir-se en fitocenosi, zoocenosi i
microbiocenosi.
S'entén com a biòtop a un àrea de condicions ambientals uniformes que proveeix
espai vital a un conjunt de flora i auna. El biòtop es fa en comunitats biològiques.
Classes de ecosistemes:

2. Hi ha 3 classes de ecosistemes:
·Ecosistemes terrestres: Són aquells en els quals els animals i plantes viuen a terra
i en l'aire. Depenent dels factors abiòtics de cada ecosistema, ha diferents tipus
d'hàbiat terrestres. Els diferents vegetals i animals que habiten cada un d'ells.
Quan es produeixen canvis i alguna espècie no pot adaptar-se, mor podent arribar a
extingir-se.
·Ecosistemes aquàtics: Sñon aquells en els quals els animals i plantes viuen o es
relacionen amb els éssers vius a l'aigua. Podem diferenciar diferents tipus d'hàbitat
aquàtics: d'aigua dolça i d'aigua salada.
·Ecosistemes aeris: Són considerats com a ecosistemes de transició ja que els
individus que l'integren no poden estar-hi d'una manera permanent. Alguns
especialistes els integren dins dels ecosistemes terrestres.
Què és un ecosistema aquàtic?
Un ecosistema aquàtic és aquell que es dona a l'aigua. Podríem dir que en l'aigua els
éssers vius han evolucionat d'una forma més semblant a com ho han fet a la terra.
Exemple molt clar d'això el tenim en els peixos la forma en forma de fus, repon a la
necessitat de desplaçar-se millor per l'aigua. Tant és que sigui una sardina, que és

3. un peix amb una estructura òssia, que un tauró amb una estructura cartilaginosa. Els
cetacis són mamífers aquàtics i no peixos, y un dofí té una silueta semblant a una
sardina, encara que no sigui un peix.
Es diu que els mitjans aquàtics presenten una convergència adaptativa més gran que
els terrestres. Per descomptat, aquesta convergència noés exclusiva dels mitjans
aquàtics. En el medi aeri, les ales dela ratpenats i les ales de les aus representen
una convergència adaptativa.
Classes de ecosistemes aquàtics:
Hi ha diferents ecosistemes aquàtics:
·Ecosistemes d'aigua dolça: Els cossos d'aigua com rius, llacs, pantans i altres
fonts aquàtiques són ecosistemes aquàtics. Els rius formen part dels ecosistemes
aquàtics d'aigua dolça. L'import, variacions i regularitat de les aigües d'un riu són de
gran importància per a lñes plantes, animals i persones que hi viuen al llarg del seu
curs. La fauna dels rius és d'amfibis com: canonets, cargolets, oueres, fredolics,
musclos i truites.
·Ecosistemes marins: Els cosistemes marins estan dins dels ecosistemes aquàtics.
Inclouen els oceans, mars, maresmes, etc. El medi marí és molt estable, si ho
comparem am el hàbitats terrestres o d'aigua dolça.
Què és un ecosistema marí?
Els ecosistemes marins estan dins dels ecosistemes aquàtics. Inclouen els oceans,
mars, maresmes, etc. On hi ha llum per a la producció primària hi ha pocs nutrients
inorgànics, i viceversa. No és estrany, que les zones amb major productivitat siguin
aquelles en que les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients afloren a la
superfície: aquestes zones es coneixen com afloraments, en elles el fitoplàcton, i

4. pot mantenir una cadena tròfica, per aquest motiu són les zones més riques en
pesca.
Classes de ecosistemes marins:
Hi ha diferents tipus de classes de ecosistemes marins, però aquests són els mñes
destacats:
·Zona costanera: Es considera zona costanera, també anomenada zona nerítica, a
aquella que es troba sobre la influència dels mars on la llum pot penetrar
profundament la producció de la fotosíntesi en algues i altre organismes. La seva
profunditat és des dels 1 als 200 metres. Aquesta zona també s'anomena zona
fòtica perquè rep llum en abundància.
·Zona de penombra: Aquesta zona és característica per rebre llum solar (poca) i
per la transaparència dels éssers que habiten. La seva fauna més característica són
pops, calamars, meduses, peixos i plàcton. La seva profunditat és dels 200 fins els
1.000 metres.
·Zona abissal: Aquesta zona és la mñes àmplia del planeta, però no obstant això ha
estat pèssimament explorada, ja que només han baixat un nombre determinat de
ROV'sy batiscafs. La seva profunditat és des de 1.000 fins a 6.000 metres.
·Zona hadal: Anomenada així en honor de Hades, eldéu grec dels morts, ja que és
la zopna oceànica més profunda del planeta. La seva profunditat és des de 6.000
fins a 10.911 metres.
Biològia marina:
Normalment la biològia marina s'agrupa segons la seva funció, mida, i hàbit de vida:

5. ·Bentos: Són els organismes que depenen del fons marí per viure. En són exemples
bentònics els pops, els coralls, els crancs, etc.
·Pelagos: Animals que no depenen del fons marí, trobant sempre nedant a la
columna d'aigua. En són exemples pelàgics els verats, les balenes, les tonyines, etc.
·Nècton: Organismes que poden oferir resistència als corrents marins (poden
nedar). Són exemples d'organismes nècton els calamars, els taurons, els dofins, etc.
·Plàncton: Organismes que no poden oposar resistència als corrents marins (no
poden nedar molt bé), pel que queden a mercè d'aquestes. Exomples d'éssers
planctònics són la majoria de meduses.
Zona Abissal:
Es denomina abissal a zona abisopelàgica a un dels nivells en què està dividit l'oceà
segons la seva profunditat, i correspon a l'espai oceànic entre 1.000 i 6.000 metres
de profunditat. És una zona fosca on la llum solar no arriba. En biològia marina al
terme de la fauna, fa referència a la descripció d'un tipus determinat d'ambient o
hàbitat natural, amb certes espàcies d'animals marins que neden lliurement i que
viuen o s'alimenten en aigües obertes a aquestes profunditats i mai s'aproximen a la
superfície. La paraula abissal procedeix de abisme, lloc profund i fosc. Aquesta
regió es caracteritza per un ambient fred, pressió hidrotàtica extremadament
elevada, escassetat de nutrients i absència total de llum.
Els animals descrits pels científics són encara uns autèntics desconeguts pel que fa
al seu comportament i se sospita que només s'ha descobert una petita part pel que
cada any es descobreixen noives espàcies.
Alguns animals corresponents a la fauna abissal són:
·Pop Dumbo (Grimpoteuthis): Es toba al voltant dels 3.000-5.000m. El seu nom fa
referència a les seves aletes ubicades sobre els seus ulls. Mesura 2 dm.

6. ·Peix cargol (Careproctus longifilis): La seva estranya cua li dòna el seu nom i
mesura al voltant de 15 cm. Viu entre els 1.900-2.997m de profunditat.
·Cuc tubícoles (Riftia pachyptila): Aquests cucs viuen en colònies de fins a 2.000
individus i s'ubiquen a una profunditat d'entre 2.000-2.850m. Arriben als 2 m de
llarg.
·Peix futbol ( Himantolophus paucifilosus): Té un cos en forma de pilota, d'aixòli
ve el nom. Es troba entre els 1.500-4.000m de profunditat. És que la famella arriba
a mesurar 45 cm, tres vegades més gran que el mascle.
·Pop telecospi (Amphitretus pelagicus): Viu entre els 100-200 metres de
profunditat i mesura 3 dm. Amb el seu cos transparent la qual cosa dificulta la seva
ubicació.
·Esponja globus verd (Latrunculi apicalis): Mesura 12 cm d'alçada i se situa entre
els 10-1.200m de profunditat.
·Peix drac (Stomio boa): Pot arribar a tenir les dents tan llargues al punt de no
poder tancar la boca. Es troba entre els 200-1.500m i arriba a mesurar 32 cm.
·Pop lluminós ( Stauroteuthis syrtensis): La seva extranya expressió fa que se li
digui ''pop tonto''. Viu a una profunditat més gran dels 2.500m i fa més de 5 cm de
diàmetre.
Doncs aqui ha acabat el meu treball sobre els ecosistemes. Tenim aquest tema en
compte, penso que hem de tindre més cura amb la natura, la fauna del tots els
cosistemes i les demés coses que s'estàn a punt d'extingir-se i de desaparèixer de
la Terra. Aquest tema m'ha ensenyat moltes coses que no sabia com la fauna de la
zona abissal (que és molt curiosa) i també la biològia marina que no tenia ni idea,

7. sabia que hi havia diferentes classes de biològia marina, però d'aquestes no tenia
gens ni mica de enteniment. Aquest tema m'ha agradat molt i s'hi ens donessin a
escollir una altra vegada, el tornaria a agafar.
Bibliogràfia:
es.viquipedia.org/wiki/Ecosistema es.viquipedia.org/wiki/Ecosistema_mari
es.viquipedia.org/wiki/Ecositema_aquatic
www.botanical-online.com/ecosistemasacuaticos.htm
www.escolar.com/cnat/a6ecosistemasac.htm
html.rincondelvago.com/ecosistemas-acuaticos.htm