1. Centre de Recursos per a
Deficients Auditius

2. EL LLENGUATGE A
L’ESCOLA
Montserrat Navarro
Remei Caparrós
Fernando Galceran
CREDA Jordi Perelló Vallès Occidental
Curs 2010-2011

3. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Guió de la 1ª i 2ª sessió:
1. Presentació del grup.
2. Què és el CREDA.
3. Marc teòric.
– Com analitzem el llenguatge: forma, ús i contingut
– L’evolutiva del llenguatge
– Signes d’alerta
– Retards i trastorns
4. La valoració del llenguatge.

4. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Guió de la 3ra. i 4ta sessió: Remei Caparrós
1. L’entorn escolar i el llenguatge
2. Els blocs d’intervenció.
3. Estratègies d’intervenció.
Guió de la 5a i 6a sessió: Fernando Galceran
Part pràctica: presentació i valoració de casos.
Metodologia del curs:
La tasca d’assessorament es farà sempre a partir de
vídeos i de casos que preocupen als professionals. La
part pràctica tindrà un pes important.

5. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Presentació de casos: (4a. sessió)
Presentar un cas per centre
Alumne d’E. Infantil amb dificultats de llenguatge i/o
comunicació i que no estigui atès pel CREDA.
Presentar:
• Graella d’observació
• Vídeo de 5/6 minuts(DVD), on hi hagi:
– Joc simbòlic amb un company
– Conversa amb un adult : fet viscut, fets que encara
no han passat
– El conte dels “Tres Porquets” amb suport visual.

6. CREDA - Jordi Perelló
Un Servei Educatiu
del Departament
d’Educació

7. ELS SERVEIS EDUCATIUS
• Els Serveis educatius generalistes:
– EAP
– CRP
– LINC
• Els Serveis educatius Específics:
– CREDA
– CREDV
– Serveis educatius per als alumnes amb TGD

8. ELS CREDA
Els CREDA són un model propi de
Catalunya
CREDA Pere Barnils
CREDA Baix LL.
CREDA Catalunya Central
CREDA St. Adrià
CREDA Vallès O.- Maresme
CREDA Tarragona
CREDA Lleida
CREDA Jordi Perelló
CREDA Garraf
CREDA Narcís Masó

9. EL CREDA Jordi Perelló
El CREDA Jordi
Perelló atén la
població del Vallés
Occidental
El CREDA Jordi
Perelló atén la
població del Vallés
Occidental

10. ELS CREDA
• 1985 primers sords sectoritzats.
• 1989 creació primers CREDA
• 1990-1994 creació de 8 CREDA
• 1994 Decret de regulació dels CREDA
• 1998 “Marc d’actuació dels CREDA:
criteris i objectius d’intervenció”
• 2002 creació de 2 CREDA més

11. PROFESSIONALS
DIRECCIO
U. S. E.
Adjunts a direcció
U. V. O. P. A.
•Psicopedog/a
•Audioprotessista
FONS
De documentació
L O G O P E D E S

12. OBJECTIUS
– Atendre l’alumne individualment
– Col·laborar amb els centres docents
– Atendre a les famílies en aspectes relacionats
amb el llenguatge.

13. A QUINS ALUMNES ATÉN?
• Alumnes amb sordesa
• Alumnes amb greu retard o trastorn
de la parla i/o del llenguatge.

14. Alumnes amb trastorn o retard
• Quan el llenguatge del nen/a significa un
impediment pel seguiment curricular.
• Es consideren i avaluen altres dificultats
afegides.
• Possibilitat de treball individual.

15. Funcions
• Valoració i seguiment audioprotètic.
• Valoració psicolingüística
• Identificació i avaluació de les necessitats
educatives.
• Atenció logopèdica.
• Catalogació de recursos educatius
específics.

16. Àmbit d’actuació
SORDS:
• Atenció primerenca: 0 a 3 anys
• Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys
• Atenció en el marc escolar en la post
obligatòria.
RETARDS O TRASTORNS:
• Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys

17. Itinerari
• Sordeses:
– Hospital de referència
– CREDA:
• Valoració audiològica i audioprotètica
• Valoració psicolingüística
• Atenció logopèdica
• Procés d’acollida

18. Itinerari
• Trastorns o retards:
– Centre docent
– EAP:
• Valoració global i del llenguatge
– CREDA:
• Valoració conjunta EAP
• Valoració psicolingüística
• Atenció logopèdica

19. El treball logopèdic
• En relació a l’alumne
• En relació als centres docents
• En relació a les famílies

20. En relació a l’alumne
• Valoració del llenguatge a inici de la
intervenció.
• Planificació de les actuacions: nombre de
sessions, horari, recirsos tècnics…
• Pla de treball amb l’alumne:
– Objectius de treball:
• Parla
• Llenguatge

21. En relació al centre docent
• Coordinacions:
• Docents
• EAP
• Generalització
• Assessorament lingüístic

22. En relació a la família
• Coordinacions per la col·laboració de
la família.
• Generalització
• Assessorament lingüístic

23. En relació a altres serveis
• Unificar criteris d’actuació:
– Hospitals
– Centre implatador
– Serveis socials, CDIAP
– EAP

24. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA

25. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Marc teòric.
– Com analitzem el llenguatge: forma, ús i
contingut
– L’evolutiva del llenguatge
– Signes d’alerta
– Retards i trastorns

26. Com analitzem el llenguatge?
• Forma:
– Parla:
• Fonologia: categorització dels sons
• Fonètica: producció concreta del so
– Llenguatge:
• Sintaxi: estructura del llenguatge
• Morfologia: tracta de les paraules i inflexions del
llenguatge

27. Com analitzem el llenguatge?
• Ús
– Diferents funcions
– Interacció
– Adequació del missatge
• Contingut (semàntica)
– Representació del coneixement del món

28. L’evolució del llenguatge

29. Aspectes claus en l’evolució del
llenguatge
• 0 - 6 mesos:
– Comunicació sense llenguatge
– Jocs fonatòris
• 6 - 12 mesos:
– Cadena sil·làbica
– Interacció amb comprensió, regulació de l’entorn
– Comprensió semàntica.

30. Aspectes claus en l’evolució del
llenguatge
• 12 - 24 mesos:
– Aparició gradual dels sons de la llengua
– Combinacions dos elements
– La comunicació esdevé plena, crida l’atenció
– Augmenta la comprensió
– Apareix l’holofrase: 1 paraula = molts
significats

31. Aspectes claus en l’evolució del
llenguatge
• 2 - 3 anys:
– Combinació 3 elements: frase simple
– Inici morfologia
– Evolució gradual dels fonemes
– Inici del joc simbòlic
– Formula preguntes
– Segueix dos ordres senzilles

32. Aspectes claus en l’evolució del
llenguatge
• 2 - 3 anys:
– Combinació 3 elements: frase simple
– Inici morfologia
– Evolució gradual dels fonemes
– Inici del joc simbòlic
– Formula preguntes
– Segueix dos ordres senzilles

33. Aspectes claus en l’evolució del
llenguatge
• 3 - 4 anys:
– Evolució cap a les frases complexes
– Màxima evolució sil·làbica
– Té recursos per manifestar preferències,
donar informació subjectiva.
– Paraules abstractes

34. Aspectes claus en l’evolució del
llenguatge
4 - 5 anys:
– Assoliment grups consonàntics, amb
dificultat en l’ús de preposicions espai-
temps i adverbis
– Funció metalingüística: endevinalles,
acudits...
– Enriquiment del vovabulari

35. Aspectes claus en l’evolució del
llenguatge
• 6 anys:
– Perfeccionament d’estructures i de tots els
aspectes del llenguatge
– Darrers fonemes
– Apareixen les oracions passives
– Ampliació habilitats comunicatives

36. LAURA BOSCH

37. Transcripcions
Adrià, 4 anys. Situació de joc simbòlic amb “La caseta”
S: ¿Qué es esto? (water)
Adrià: pipi
S: para hacer el pipi!. ¿Cómo se llama?
Adrià: (gest de sí amb el cap i se l'emporta a baix i fa el soroll del pipí) shshs.
S: ponlo aquí ( trec un tros i llavors es desmunta la porta) ¿qué ha pasado?
Adrià: sa oto
S: Se ha roto, lo ponemos un poquito
Adrià:(desmunta la porta de l'entrada i me l'ensenya rient)
S: Ay, Adrià, Adrià que se me desmonta, ponla aquí, muy bien.
Adrià: (la col·loca)
S: muy bien.....más cosas (li ensenyo la banyera)
Adrià: Aquet
S: ¿qué es?
Adrià: susá, susá, u aco, un aco ( i el llisca per la taula)
S: Shshshs (faig el gest de dutxa i el soroll) Vamos a ponerla aquí .......( en el bany)
Adrià: ae un pipi
(Important retard de llenguatge)

38. Transcripcions
Joaquim, 9 anys. Explica un fet viscut.
Joaquim: no cubre alla
S: no cubre, pero tu ya vas mojado
Joaquim: no, cubre
S: cubre.
Joaquim: sí
S: entonces, ¿tú que haces?
Joaquim: alla habia una roca, subo y ya está
S: a veure, cuando tu te has caido, entonces
Joaquim: hay una roca alla lla abajo, alla, seca, alla hay otra roca subo y ya está
S: ...tu eres muy grande, eres muy alto, eh!
Joaquim: (gest de si i no)
S : y la mama no se enfada si te has mojado no se enfada, ya vas preparado para jugar
Joaquim: deseata ropa gade (?)
S: y que haces con la ropa que has traido
Joaquim: visto
S: muy bien, y tu sabes el juego aquel de tirar piedras que van rebotando. Juegas a esto o solo
vas saltando rocas
Joaquim: va abajo, subes, a tirar una piedra grande
S: y tu ¿te has subido alguna vez a un árbol, en el campo en la montaña?
Joaquim: no, este (senyalant al pati)
S: ya sabes subir
Joaquim: yo ya salto la valla de este cole
(Retard de llenguatge: frase simple)

39. Transcripcions
Casey: 6 anys. Conversa amb un adult.
S: vols venir un altre dia, quan siguis una mica més gran i m'expliques coses?
Casey: (sí amb el cap) quan me caigui aquest dent i aquesta
S: vale!
Casey: perquè aquesta ja està a punt
S: està a punt de
Casey: de caure, perquè aquí tiene una rayeta
S: mmm i caurà ja, és que ets molt gran..
Casey: casi està enganchada
S: clar, és que es va desprenen a poc a poc,...................
Casey: sí, perquè aquí hi ha un tros que quan se me caigui aquesta dent hi ha un
tros aquí, aquesta també, aquesta aquesta no
S: ...fins un altre dia.
*el disabta em sembla ke já em pdrgé banyá. Ban dí ke faria sol ..”
*“ke ia um abi ke té mil kótxas i ke a la flora li agrada els kótxas i las kagegas i el pep
no ez bolía enfadá ni am la seba abia ni am la
seba filla”
*“kuan ban tugná la Mara i lábia ban trgeure fok pels kexals”
(Retard lleu de llenguatge: inici frase coordinada i subordinada)

40. Transcripcions
Kakekika roja(Havia) una ve, una nina, la mare, kakekika roja, teké la made kice: ten a
agua y todo, eá casa de labuea, kice. Kiado! Kice a madre. Kiado! Aquí hay un lobo.
No hace caso, vale kice kakekika roja e vaya a bosque el que eká e lobo kice.
Ruben 5 anys: Narració amb suport d’imatge:
- Què hi ha aquí?
- La mare, la yet, la nena
- On estan?
- La taula
- Quin lloc és?
- El menjadó
- Què fan?
- Mejan
- Què mengen?
- Sopa
- Què veus aquí?
- Pantas
- Què és?
- El cuart. La nena a tocat aket i la nena a pintat a paret

41. Transcripcions
Plou i fa sol lam buixes es pentinen, plou i fa sol lem buixes
ponten dol.
Hi havia una vegara un dei i una deina, no estaven sols, hi
havia la seva filla, elpobe i el rac que era mol lulen i també
menjava gent i bestiar
(Retard fonològic)

42. Signes d’alerta

43. Alertes
• De 0 a 1 any:
– Si entre els 0-6 mesos no produeix cap tipus
de so, no somriu o no hi ha contacte ocular.
– Si als 10-12 mesos no hi ha balboteig, és
reduït, o s’ha aturat.

44. Alertes
• De 1 a 2 anys:
– Si als 18 mesos el nen no diu cap paraula
– Si no produeix paraula - frase
– Si als 18-24 mesos no incrementa de forma
regular el nombre de paraules. Inicialment de
forma lenta fins a les 12 primeres

45. Alertes
• A partir de 3 anys
– No utilitza llenguatge per expressar fets
passats
– Si la seva parla és inintel·ligible
– Si encara no té estructura de frase simple
– Si no té un mínim de gramaticalitat
– Si no diferencia jo / tu
– Si no fa atenció a la informació auditiva
– Si el llenguatge no regula la seva conducta

46. Alertes
• A partir dels 4 anys
– Si no hi ha una clara evolució dels
paràmetres d’alerta de 3 anys

47. Dificultats en l’adquisició del
llenguatge
• Dins la normalitat: diferents habilitats en relació al llenguatge
• Fora de la normalitat:
 Retard:
Evolució lenta però no desviada
Llenguatge endarrerit
 Trastorn:
Adquisició desviada, no segueix el procés habitual
En l’evolució global del nen, el llenguatge és el
principal obstacle.

48. Dificultats en l’adquisició del
llenguatge
• Associades a altres patologies:
Les dificultats del nen conviuen amb les de llenguatge
d’una manera equilibrada.
Per exemple:
Retards cognitius
Trastorns de la comunicació: autisme
Dificultats neurològiques i orgàniques: dificultats
bucofonatòries.

49. Abordatge diferent
– Forma:
• Parla
• llenguatge
• Feina específica del
logopeda
– Ús
– Contingut
– Pobresa lingüística
• Abordatge global i
participació de més
professionals

50. Abordatge global
Abordatge global i la participació de més professionals:
• Problema d’ús
• Dificultat de llenguatge lligat a cognició, relacions
socials, pobresa lingüística...
Cal prioritzar els objectius d’intervenció i el moment, ja que
són tractaments que en molts casos milloraran el
llenguatge del nen només millorant tots els altres aspectes.
No cal oblidar que la millora és relativa a la seva dificultat
primera

51. Comportaments lingüístics

52. Comportaments lingüístics
A. No manifesta les seves intencions
comunicatives
Afecta a la comunicació.
Descripció: No manifesta les seves intencions comunicatives.
Característiques:
- No té iniciativa comunicativa, ni verbal ni gestual
- No fa cap demanda d’atenció, ni expressa les seves
necessitats.
- No s’interessa per interaccionar ni amb companys ni amb
adults.
- No reacciona quan se l’increpa

53. Comportaments lingüístics
B. Manifesta les seves intencions comunicatives
només amb gest o amb forma lingüística d’una o
dues paraules.
Afecta al llenguatge (organització del discurs, sintaxi, morfologia)
David 3 anys
David: a fat i piu (onomatopeia) a afat i pup, ea pupa
L: no l'ha fet pupa, l’ha agafat i l’ha ficat a dins de la gàbia
David: mi afat, fit (onomatopeia) a tin
L: amb la mà, a què sí? amb la mà. és que és molt petit
David: sí mi e fat i a eta
L: i l'hem posat a la seva caseta eh?
David: e pila , tat, a ti (amb gestos)

54. Comportaments lingüístics
C. Manifesta intencions comunicatives amb frases de
tres paraules amb pocs elements morfosintàctics..
Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)
Jessica 3 anys
Jessica: e colo vamel
L: y què pasa?
Jessica: té la boca vamel
L: y que pasa más?
Jessica: sama, sabata, sabata, e ama la mama (senyalant)
L: ha llamado a la mamá?
Jessica: sí
Monica: ....i que sent el tabalet (gest de la cua de la serp) com feia...
Jessica: sutara
L: ah! i què passa.
Jessica: tene boca vemell

55. Comportaments lingüístics
D. Manifesta les seves intencions comunicatives amb frases de
tres o més paraules, mantenint l’estructura correcta, amb
presència dels elements morfosintàctics bàsics, si bé amb
errors.
Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)
“io tin una pisina, el téte i io bam puzá aigua i bam pasá mol bé”
“Se cau i se va rompí el ou”
“Io m’he compat un inosaure rec pe xuga”
“Io esperava els reis perquè demà passaven els reis”
Paquè s’ha fe mal, dapre la senyu vindarà
Ca li dona un pató a papa
Monstre agafa oso i la mara també agafa oso

56. Comportaments lingüístics
E. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatreE. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatre
elements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracionselements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracions
simples i amb alguns errors en les oracions complexessimples i amb alguns errors en les oracions complexes
coordinades, subordinadescoordinades, subordinades
Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi,Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi,
morfologia)morfologia)
Da nens ca sen van al bosc, i van a jugà alguns jocs. Al primé diu pica
la paret, al sagon diu mestres.... i nens i al tercé diu fet amagà.
Dos nenes sa van amagà a un arba.... arbra vell ca no havia ningú......
Diuen que son els lladres que van rubà l’altra dimarts.... aun
sanyó ca era xuié

57. Comportaments lingüístics
F. La seva parla és inintel·ligible amb presència d’alguna de les
següents característiques:
a) Presència sistemàtica d’un sol fonema
b) Ús variable de processos dins una mateixa estructura.
c) Presència de processos inusuals o idiosincràtics, rarament
existents en el desenvolupament normal.
Eva: e e eto
L: qué estabais haciendo?
Eva: eseo eeta
L: jugando a pelota?
Eva: sí
L: y qué llevas aquí en el pie?
Eva: upa
L: qué lleva en el pie?
Eva: upa
L: qué te han puesto en el pie?
Eva: una iita neio upa
L: y tu te has hecho daño?
Eva: (no contesta)
L: dónde te has hecho daño?
Eva: a ma

58. Comportaments lingüístics
G. La seva parla presenta força errors amb les
característiques:
a) Desajustaments cronològics.
b) Dificultat en l’estructura sil·làbica de paraules llargues.
Afecta la fonologia.
Descripció: desajustament cronològic
Parlant del que fa a la platja:
ala no tic fotaló, ala nelo tola; a la paxa
un lia ma picà una melusa, un alta lia la melulta fa mal.
El ó tà tontent.
Io toc la tanyuleta

59. Comportaments lingüístics
H. El seu llenguatge es caracteritza per l’ús de paraules concretes,
referents a entitats observables, accions i atributs, amb pocs temes que
indiquin espai i/o temps
Descripció:
El seu llenguatge es caracteritza per l'ús de paraules concretes, referents a
entitats observables accions i atributs, amb pocs termes que indiquen espai o
temps.
- Què hi veus aquí?
- ......una moxila
- Què fa aquesta nena?
- ......
- Què està menjant?
- Un pollo
- I això, què és? Què hi ha al foc?
- Sopa
- I això, què és?
- Una fló
- Què estan fent?
- Menjan
- ......

60. Comportaments lingüístics
I. Mostra poques habilitats conversacionals. Les dificultats es
manifesten: en la presa de torns, a l’hora de tenir present
l’interlocutor i en el manteniment del tòpic.
Descripció:
 No manté el tema de la conversa ignorant el que s’ha dit abans
 No saben quan han d’intervenir
 No pren mai la iniciativa de torn
Diàleg entre una mestra i un alumne:
- Què vas fer ahir que era festa?
- Vull agafar això
- D’acord, agafa-ho, però digue’m, què vas fer ahir?
- Tinc tos
- Caram! Però digues: vas anar a casa de l’àvia ahir que era festa?

61. Valoració del llenguatge

62. L
L
E
N
G
U
A
T
G
E
NO INTENCIO
NO INICIATIVA
EAP
Intel·ligible, frases ben
estructurades. Però:
• Desajustat
• Pobresa
• Concret
ESTIMULA -
CIÓ GLOBAL
• Inintel·ligible
• Poques paraules
• Frases mal estruc.
• Evolució lenta
Valorar la
gravetat
EAP

63. Valoració del llenguatge
• Objectiu:
– Conèixer el llenguatge del nen/a
– Poder detectar on està la dificultat
– Concretar la resposta

64. Valoració del llenguatge
• Observació:
– Diferents situacions:
• Joc simbòlic
• Conversa amb un adult
• Un conte amb suport visual
• Transcripció.

65. Observació del llenguatge
PRÈVIES:
• Alerta visual
• Alerta auditiva
• Imita i repeteix
• Segueix ordres senzilles
• Gust per la comunicació
• Vocalitzacions voluntàries
• Jergó

66. Observació del llenguatge
ÚS:
• Intenció comunicativa amb:
‾ Mestres
‾ Companys
• Iniciativa
• Fa demandes
• Fa preguntes
• Utilitza diferents funcions comunicatives
• S’expressa amb gest
• S’expressa amb gest i llenguatge
• S’expressa només amb llenguatge
• Eficàcia comunicativa:
‾ Fets simples
‾ Fets semi complexes
‾ Fets complexes

67. Observació del llenguatge
CONTINGUT:
• Lèxic d’acord a la seva edat
• Comprensió d’acord a la seva edat
• Utilitza paraules abstractes i/o diferents categories
• Gramaticals
• Compren missatges complexes i llargs.
• Segueix les consignes de l’aula
• Segueix consignes donades individualment
• Segueix consignes donades col·lectivament
• Compren explicacions o narracions habituals a l’aula

68. Observació del llenguatge
FORMA:
• PARLA:
– S’observa alguna malformació en l’aparell bucofonatori
– Parla inintel·ligible
– En parla espontània:
• omet sons (exemples)
• substitueix sons (exemples)
– Millora en la repetició
– Els seus errors són estables
– Confon paraules de sons similars
– Problemes de discriminació auditiva en paraules de sons
similars

69. Observació del llenguatge
FORMA:
• LLENGUATGE:
– Concordances de gènere
– Concordances de nombre
– Fa flexió verbal
– Utilitza pronoms
– Utilitza preposicions i/o conjuncions
– Frases simples (exemples)
– Frases compostes (exemples)
– Utilitza la narració

70. Transcripcions
Maria, 6 anys. Narració sense suport d’imatge.
E meu pare, i e meu mare, e meu germà gran i a
meu gemana petita.
E meu gemà té... nou...i a gemana petita té un
any...Aixa.
Juga a eia...
Do, pada uda mica....corre. Le due came...corre
uda miketa.
A meu gemà ta jugà...si...juga ...a futbol amb nens gans.
No magrada. A baske
Jugà a juguine, juga a pley
Da un cotxe da carrada. A meu gemà gran. Zempe no. A veda ga jo
ganu.

71. Transcripcions
Ana, 4 anys. Denominació d’objectes:
Què veus?
- Osa (cosas), e bebe
Què fa?
- Xupa
Què xupa?
- Eso
Què més veus?
- Mala (mare), e nene, e niña, echila(motxilla), u asa, alila(cadira),
e...adedo, a pipa, ya está
Què més veus?
- A bebe pinta aixi
- Un nen a pama
- Un ton (tren), una asa, un estell(castell), a ion, oches, eta (finestra)

72. Transcripcions
Lucia, 4 anys. Explicació amb suport d’imatge.
Tu vas a la classe dels ?
– Nenés.
Grangers, oi?, com és que us dieu grangers?
– Jorgina
..què vol dir grangers?
– An yamo gangés. Gangés de nens
I què fa un granger?
– Fa a kiasse
Oi que cuida animals?
– Yo ka visto una ce-do! Hasen gr,gr,gr
Qué otro animal había en la granja?
– Una cabra. La cabra así (fa gest)
¿Qué tenía?
– Unos palos (banyes)
– La vaca tene un bebe a vaca, aran leche (daran )

73. Transcripcions
Narració sense suport d’imatge
- Quants germans tens?
- quata i cinc
- Germans?
- Eh, i a dos, quata, sin, vull a dou onté, dota
- Però tu, quants germans tens?
- Dos
- Com es diuen els teus germans?
- El meu germà es diu... Pinotxo, Aganto
- Però tu m’estàs dient els germanets que tens?
- Aganto i Pinotxo
- Els teus germans, com es diuen?
- Edgar
- Edgar ets tu!!
- ......

74. Adreça on trobar materials i documents sobre el
llenguatge a l’escola:
http://fonscredavjordiperello.blogspot.com