3. El pensament mitològic Pensament dominant a la Grècia Arcaica (fins el s.VI aC) Societat aristocràtica , guerrera i agrícola Aristocràcia (govern dels millors) Codi ètic Origen . És bo qui neix en el si d’una família aristocràtica. Èxit . Tenir fama. Figura de l’heroi: Aquil·les, Hèctor, Ulisses, etc. Honor .

14. Anaximandre-funcionament physis La physis és el resultat de la lluita d'oposats que es produeix segons llei i mesura (Necessitat ). La llei còsmica que regeix el funcionament de l'univers és: Els oposats estan en contínua lluita i cap d'ells pot prevaler . Un exemple d'aquest funcionament seria la successió de les estacions. Es busca un equilibri mitjançant una fórmula que reflecteix les idees que regeixen el pensament polític de la nova polis. "El naixement als éssers existents els ve d'allò en el que converteixen al morir,« segons la necessitat, ja que es paguen mútua pena i retribució per la seva injustícia segons la disposició del temps », com Anaximandre diu en termes una mica poètics". Simplici, Fís. 24, 17 cosmogonia

15. Anaximandre-cosmogonia Proporciona la primera i més completa cosmogonia . Partim de l´ Apeiron com una massa original i indiferenciada en què es produeix una progressiva separació d'oposats sorgint els quatre elements . De la combinació d'aquests sorgiran totes les coses. En un primer moment es forma un nucli esfèric a l'interior es concentra el fred (La terra) i en la part exterior el calent (El foc) Enmig se situa l'aire. Quan el foc seca la terra es produeix la segona separació d'oposats entre el sec i el humit (L'aigua) sent els mars els residus d'humitat que queden a la terra. Finalment per la pressió de l'evaporació l'esfera de les flames explota en tubs circulars i concèntrics d'aire (boira) tan densos que amaguen el foc que mora en el seu interior que és visible només per certes obertures. Així sorgeixen la lluna, el sol i les estrelles. Els eclipsis s'expliquen com un tancament transitori d'aquestes obertures. cosmologia Calent Fred Humit Aire Aigua Sec Foc Terra

17. Anaxímenes Deixeble i company de Anaximandre seva acme se situa en el 525 a. C. Torna a un dels quatre elements. El arkhé és l´ aire que invisible i sempre en moviment és el principi des d´on sorgeixen tots els cossos per condensació i rarefacció . L'escull també per la importància que té per a la vida (respirar, la combustió, etc.) "Anaxímenes, Milesi, fill de Eurístrato, company de Anaximandre, diu, com aquest, que la naturalesa substantiu és una i infinita, no indeterminada, com ell, sinó determinada, a la qual diu aire, i que es diferencia en substàncies per rarefacció i condensació . Quan es fa subtil es converteix en foc, i quan es condensa, en vent, després en núvols, condensant més, en aigua, després a terra, després en pedres, i els altres éssers s'originen d'aquestes substàncies. Fa també etern al moviment, mitjançant el qual es verifica el canvi. " Teofrast, en Simplici (Phys 24,26 [DK 13 A 5]) "Anaxímenes va dir que el primer principi era aire infinit, del qual neixen les coses que estan arribant en ser, les ja existents i les futures, els déus i les coses divines, les altres neixen dels seus productes (d'ell). La forma del aire és la següent: quan és molt igual és invisible a la vista, però es manifesta pel calent, el humit i el moviment. Està en constant moviment, ja que no podrien canviar totes les coses canvien, si no es mogués. Té manifestació diferent segons es densifique o es faci més subtil; doncs quan es dissol en el que és més subtil, es converteix en foc, els vents, en canvi, són aire en període de condensació; d'aire comprimit es forma el núvol, condensat encara més, sorgeix l'aigua, amb un grau més gran de condensació neix la terra i, amb la màxima condensació possible, les pedres. D'on resulta que els components més importants de la generació són oposats, és a dir, el calent i el fred ". Hipòlit, Ref I 7, 1 En ell el paper dels oposats és menys important. El que es comprimeix i condensa és fred . El que es laxa i es rara és calenta . El destacable és que explica les transformacions partint d'un mecanisme uniforme i observable quotidianament : Els canvis de densitat. De tal manera que les diferències qualitatives entre les coses es deuen a diferències quantitatives : Tenir més o menys aire i estar aquest més o menys comprimit. Escola pitagòrica

19. Heràclit: "PANTA REI" (TOT FLUEIX): EL PERPETU FLUIR DE LES COSES. Tot canvia però no és un esdevenir irracional (a-lògic, caòtic, sense llei) sinó que: a) Està regit per una llei : El logos . b) Té com a principi ( arkhé ) el foc que posseeix un caràcter metafòric . fr. 12 "Als que entren en els mateixos rius, els recobreixen aigües diferents cada vegada.“ fr. 49 "Entrem i no entrem en els mateixos rius, som i no som." EL LOGOS: LA LLEI I EL PRINCIPI EXPLICATIU DE TOT L'UNIVERS.

22. Heràclit: EL LOGOS: LA LLEI I EL PRINCIPI EXPLICATIU DE TOT L'UNIVERS. 2.La raó que ho capta. L´ objectiu del filòsof és captar aquesta unitat que subjau a l'esdevenir : captar el logos . I això es fa des del logos (raó / llenguatge) que és també el comú. fr. 89 "Hi ha un sol món per als homes que estan desperts, però cada un dels que dormen es torna cap a un món propi.“ fr. 2"Per tant cal seguir el comú, però, encara que el Logos sigui comú, la majoria viu com si tingués una intel.ligència particular.“ Per això els sentits són imprescindibles però no podem deixar-nos enganyar per ells. En la seva teoria del coneixement, sentits i raó ens mostren les dues cares de la realitat: a)Els sentits ens mostren el continu fluir de les coses , l´ esdevenir . b) La raó (Logos) ens mostra la unitat profunda de les coses . Ambdues tenen valor ontològic, no hi ha una preeminència o major realitat d'una que de l'altra . El foc com arkhé + antropologia

23. Heràclit: El Foc com arkhé fr. 90 "Tot canvia en el foc i el foc, en tot, així com les mercaderies es canvien per or i l'or per mercaderies." fr. 30 "Aquest cosmos [el mateix de tots] no ho va fer cap déu ni cap home, sinó que sempre va ser, és i serà foc etern, que s'encén segons mesura i s'extingeix segons mesura." fr. 76 "El foc viu la mort de la terra, també l'aire viu la mort del foc. L'aigua viu la mort de l'aire, la terra la de l'aigua. “ En Heràclit el arkhé, que posseeix un caràcter metafòric , és el foc perquè simbolitza aquesta realitat en continu canvi . Heràclit: L´ànima:L´antropologia heraclítea fr. 36 "Per a les ànimes és mort convertir-se en aigua, i per a l'aigua és mort fer-se terra, de la terra neix l'aigua i de l'aigua l'ànima.“ fr. 118 "Una ànima seca és molt sàvia i molt bona. “ fr. 117 "Un home quan està ebri és conduït per un nen imberbe i va donant tombs, sense saber per on va amb la seva ànima humida." fr. 45 "No arribaries a trobar, en el teu camí, els límits de l'ànima, ni tan sols recorrent tots els camins: tan profunda dimensió té." Parmènides

31. Pitagòrics: cosmologia "L'última afirmació de l'astronomia pitagòrica relaciona a aquesta amb la seva doctrina musical: tots aquests planetes, en girar al voltant del gran foc central , produeixen una música celestial (l'harmonia de les esferes) Que els homes no sentim perquè ens ha acompanyat des del moment del nostre naixement: és el que nosaltres anomenem "silenci"-el fons sobre el qual tenen lloc els sons " MOREY, Miguel: Els presocràtics: del mite al logos. Barcelona, Ed Montesinos, 1984. pàg. 56 És important perquè no és geocentrisme i influirà en astrònoms posteriors com Filolau que al seu torn influiran de manera important en la revolució copernicana . No oblidem que la contemplació de l'ordre de l'univers porta a la purificació de l'ànima i és l'expressió i compendi de les idees pitagòriques. Al centre està situat el gran foc central , Que no és el Sol, sinó una divinitat , principi metafísic i gnoseològic, la llum que il.lumina i possibilita el coneixement i la vida. Sent el deu el nombre perfecte i tenint només nou cossos celestes els pitagòrics es van haver d'inventar la anti-Terra a la que van anomenar Antikton situada sempre d'esquena a la Terra , És per això que mai l'hem pogut veure. activitat

32. Parmènides Neix a la ciutat de Elea (Magna Grècia) cap al 515 a C. aproximadament en el si d'una família aristocràtica . És legislador de la seva ciutat on no hi ha encara un sistema democràtic . La seva formació és pitagòrica havent estat instruït per Amini. Defensa la forma de racionalisme més extrem . Partint del ús exclusiu de la raó dedueix totes les característiques de la realitat , Tot el que es pot saber i tot el que es pot dir o pensar . És a dir, realitza un anàlisi de les condicions de racionalitat. El resultat és el major atac que contra el sentit comú mai s'hagi fet doncs nega les característiques del món tal com ens ho mostren els sentits. 1.LES VIES DEL CONEIXEMENT. PROEMI LES DOS VIES DEL CONEIXEMENT 2.LA VIA DE LA VERITAT:DEDUCCIÓ DE LES CARACTERÍSRIQUES DEL SER-EL SER ÉS ÚNIC,INMUTABLE, INMÒBIL,ETERN,FINIT I ESFÈRIC 3.LA VIA DE L´OPINIÓ 4.EQUÍVOCS DEL LLENGUATGE

35. Parmènides.2. LA VIA DE LA VERITAT(ALETHEIA): DEDUCCIÓ DE LES CARACT. DEL SER Passa a continuació a intentar descriure les característiques del Ser (allò que existeix, es pot dir o pensar: es pot conèixer) i obté les següents conclusions: a)El Ser és únic (Nega la pluralitat de les coses), homogeni, compacte i indivisible. Suposem que existeix la pluralitat: Hi ha dues possibilitats: 1-Si és diferent hauria de ser No-Ésser però el No-Ésser no existeix. 2-Si també fora Ser entre els dos cercles hauria d'haver alguna cosa que els separés. Si el que els separa és Ser no hauria separació per tant hauria de ser No-Ésser, però aquest no existeix. b) El Ser és immutable (Nega el canvi). En aquest cas el canvi Què passa a ser? Si el primer és Ser a la força la segona hauria de ser No-Ésser però el No-Ésser no existeix. Si el canvi fos a l'inrevés: Si fos abans una altra cosa només podria ser No-Ésser, però aquest no existeix: negació que el que existeix pugui procedir del no-res. c) És immòbil (Nega el moviment ).Perquè es pugui moure ha d'haver buit, però el buit "no és" i per tant no existeix. d)És etern, indestructible i inengendrat (Nega el temps). El passat "no és" i el futur "no és" per tant aquest és un continu i etern. e)És finit i esfèric. … . El Ser ? El Ser ? canvi ? El Ser canvi

37. Zenó (490-430 aprox.), deixeble de Parmènides, va passar a la història per les seves apories ( “camí sense sortida” , és a dir, una dificultat lògica insuperable, sinònim de paradoxa). L’aporia més cèlebre és la d’Aquil·les i la tortuga

45. Els pluralistes. Anaxàgores Cosmogonia Per poder explicar el moviment Anaxàgores introdueix un principi exterior que anomena Nous ( intel ligència ordenadora ) Que més endavant reprendrà Plató. El procés cosmogònic es descriu de la següent manera: Aquell Caos entra en moviment per acció d'un principi exterior a ell, el NOUS, que li imposa un moviment circular, en el curs del qual aquesta massa homogènia es disgrega en una successió d'ens particulars. Les lleis que conformen l'univers fan que el lleuger es dirigeixi cap a l'exterior i el pesat cap al centre , I el que és igual es atregui . Les coses no neixen ni moren (no hi ha generació ni corrupció) es componen i es dissolen a partir del que existeix. Són agregats de llavors. Les coses no són una combinació dosificada de només quatre elements (com afirmava Empèdocles), sinó que hi ha moltes més qualitats irreductibles i diferents entre si. Les coses estan compostes per multitud de parts que contenen en si les "llavors" de totes les coses. Així doncs, en cada cosa hi ha una porció de tot. Segons la qualitat que domina en les llavors, les coses se'ns apareixen sota un aspecte qualitatiu o un altre però contenen, en germen, una infinitat d'altres qualitats. Això explica les transformacions: com l'aliment que ingerim, per exemple, pot transformar-se en carn, os, cabells, etc. Els éssers vius porten en si un fragment del Nous mitjançant el qual participen del moviment. Està a ells però no barrejat amb ells. El Nous és infinit, autònom i no està barrejat amb cap cosa sinó que ella sola és per si mateixa. És la més subtil i més pura de totes les coses, Té coneixement tot sobre cada cosa i el màxim poder. Va iniciar el moviment i posa ordre quant té vida i va existir, existeix i existirà. És corpori i malgrat la seva presència en la barreja, queda sense barrejar. S'ha d'aclarir que és un principi ordinador no creador. Aquesta cosmogonia segueix un model mecanicista atenuat: El Nous després d'haver iniciat la rotació és només responsable últim, una vegada impartit el moviment original comencen a actuar factors purament mecànics i la seva acció esdevé menys directa. Atomistes