1. Arjona, T. (2013) 10 Recomendaciones para el uso de redes sociales por instituciones de gobierno . AIG.
Retrieved from: http://blog.innovacion.gob.pa/10-recomendaciones-para-el-uso-de-redes-sociales-porinstituciones-de-gobierno-931.htm#sthash.ODOLA4OQ.dpuf
TEMA 2: LES XARXES SOCIALS
Grup 1:
Lucía Almirón Alcobre
Magdalena Avivar Cerezo
Fina Jiménez Martínez
Aina Mascaró Sancho
Laura Serrano Camacho
2. ÍNDEX:
Introducció i justificació
1. Concepte
1.1 Que són les xarxes socials?
1.2 Característiques de les xarxes socials
2. Tipologia de les Xarxes socials
3. Funcions de les xarxes socials
3.1 Serveis de les xarxes socials
3.2 Classificació
3.2.1
Per temàtica
3.2.2
Per activitat
3.2.3
Per continguts
3.3 Àmbits de les xarxes socials
4. Destinataris de les xarxes socials
5. Accessibilitat de les xarxes socials
6. Avantatges i inconvenients de les xarxes socials
7. Esquestes i estadístiques
8. Conclusions
9. Bibliografia
3. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ
El nostre treball de recerca està enfocat en les Xarxes Socials. Com a futurs
docents, pares i propis usuaris, hem triat aquest tema per conscienciar a la gent,
ja que actualment forma part de la nostra vida diària, tant socialment com
professionalment.
A més, als darrers anys hi ha hagut una evolució tecnològica que s'ha inserit dins
l'àmbit educatiu i això fa que l'ensenyament juntament amb les TIC sigui un procés
primordial dins les aules, per enriquir i donar qualitat a l'educació.
Amb aquesta investigació, el que volem aconseguir és donar a conèixer una visió
diferent i correcta del concepte de Xarxa Social, ja que aquest és molt extens. No
només es centra en les més conegudes per la societat (Facebook, Twitter,
Tuenti,...), sinó que s’estableixen diferents classificacions.
Nosaltres hem volgut anar més enllà i fins i tot hem sortit al carrer per poder
reflectir en aquest treball la opinió de la gent; visitat una escola, per saber quina
concepció tenen els professors i els alumnes sobre aquest recurs; i també els
comerços, per comprovar si els empren per publicitar-se.
Considerem que es una tasca molt laboriosa però també necessària, si volem donar
un enfocament diferent i sobretot de realitat a la nostra recerca.
Marzo, A. (2013) Borrar un perfil de las redes sociales. Equipo Marzo. Retrieved from:
http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes-sociales
4. 1. CONCEPTE XARXES SOCIALS
1.1.Que són les xarxes socials?
L'aparició de la web 2.0 ha ajudat a amplificar la interacció entre les persones amb
una plataforma, que permet la relació entre usuaris.
Castañeda, l'any 2010, va definir “les xarxes socials com una eina telemàtica de
comunicació que tenen com a base la web. S'organitza al voltant de perfils
personals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectar
seqüencialment als propietaris de dits perfils”.
Les xarxes socials són xarxes online que proporcionen formes d’interacció social,
definides com a intercanvi dinàmic entre persones i institucions polítiques en
cotextos de complexitat. Es tracta d'un sistema obert i en construcció permanent
que involucra a conjunts que s'identifiquen a les mateixes necessitats i
problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos.
Per tant, les xarxes socials són una forma de interacció social on les persones es
comuniquen, integren una comunitat i cooperen, a través de nodes, on representen
cada individu, que estan connectats en línia per poder facilitar la comunicació.
Aquestes permeten construir un perfil públic en un sistema, gestionar una llista
d'altres usuaris amb els quals comparteixen un vincle, i, veure i crear els seus
vincles i els realitzats per altres en el sistema.
1.2. Característiques de les xarxes socials
Les característiques principals de les xarxes socials són:
•
Participatius i efectius: els usuaris poden usar-ho en qualsevol moment i en
qualsevol lloc.
•
Inestabilitat i dissolució constant: creació constants d'usuaris nous, és a dir,
que pots obrir i tancar el teu compte sempre quan vulguis, no són constants.
•
Conjunt de persones amb iguals necessitats, interessos, curiositats, etc: les
xarxes socials estan obertes a qualsevol persona d'arreu del món.
•
Organitzats per potenciar recursos: les xarxes socials són eines útils per als
àmbits educatius, àmbits laborals, etc.
•
Amb identitat --> perfil: permet que cada usuari, es creii un compte per ferse un perfil, el qual pot ser real o no.
•
Regulats per normes de conducta: totes aquelles xarxes socials les quals es
poden compartir o publicar videos i fotos, estan en continua revisió, tant per
part dels creadors com els usuaris, donant lloc a poder denunciar allò
compartit.
5. Martínez, A. (2012) Análisis Top redes sociales nacionales e internacionales. Escuela de organización
industrial. Retrieved from: http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-top-redessociales-nacionales-einternacionales/
2. TIPOLOGIA DE XARXES SOCIALS
En l'àmbit social, la majoria de persones coneixen o relacionen les xarxes socials
només amb aquelles xarxes en les quals serveixen per compartir, publicar fotos o
divertir-se, com facebook, twitter, etc. Amb aquesta investigació, hem trobat que
no només existeixen aquests tipus de xarxes, sinó que també hi ha d'altres que són
importants per a la vida quotidiana.
Segons Pablo Burgueño (2009), podem classificar les Xarxes Socials de dues
formes: analògiques i digitals.
-Les primeres, són aquelles relacions socials que es desenvolupen en el medi
físic i proper, és a dir, sense recórrer a cap aparell digital. Podria ser una
conversa entre els amics a un bar, entre la família a casa dels avis o a
l'escola amb els companys de classe.
Castaneda, O. (2013) Cómo conseguir conversaciones efectivas en las redes sociales.
Asktutorial. Retrieved from: http://asktutorial.com/como-conseguir-conversaciones-efectivas-enredes-sociales/
6. -Les segones, en canvi, corresponen a les relacions socials que són possibles
mitjançant la intervenció de qualsevol aparell tecnològic per interactuar amb
una o un grup de persones. La presència no és important, simplement la
adquisició d'un aparell informàtic (mòbil, Tablet, ordinador) que permeti
aquesta comunicació és suficient. Després sols és necessari descarregar-se
les aplicacions que ja tots coneixem: Facebook, Ovo, Skype, Twitter, entre
molts altres.
Burgueño i wikipedia fan una distinció entre verticals i horitzontals.
Segons Burgueño, les verticals no estan dirigides a cap usuari específic, sinó a un
públic en general i sense uns interessos definits o concrets. L'entrada i la
participació són lliures i sense cap fi definit. Exemples: Facebook, Twitter, Google +,
etc.
Segons wikipedia, les verticals per tipus d'usuaris van dirigits a uns usuaris
específics, amb un interès en concret, com Linkedin, MyCatSpace. A més, també
distingeix un altre tipus de vertical: Verticals per tipus d'activitats, que són les que
cerquen promoure una activitat per particular com per exemple informatives, de
presentacions o de comunicació, com per exemple YouTube, Micrbloggin, Twitter,
Slideshare, Wikipedia, Skype...
Couts, A. (2011) Study: Gmail users younger, better-educated than AOL, Yahoo! Users. Digital trends.
Retrieved
from:
http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-younger-bettereducated-than-aol-yahoo-users/
Al contrari que les anteriors, les horitzontals, segons Burgueño, es dirigeixen a uns
usuaris definits i comparteixen uns interessos comuns.
Es distingeixen diversos grups: Professionals (dedicades a les relacions
professionals: Viadeo i Linked In), d'Oci (dirigida a usuaris interessats en temes
d'esport, cine, música, etc: Minube, Dogster, etc) i mixtes (que abarquen àmbits
tant professionals com personals: Yuuglo, Unience, etc).
I segons wikipedia, les horitzontals cerquen la interrelació entre les persones en
general, com per exemple xarxes socials d’amistat com Facebook, tuenti, Google,
Bebbo.
7. Shared
“Dogster”
(2013)
by
http://www.crunchbase.com/company/dogster
Crunchbase
Company.
Retrieved
from:
López, J. (2013) Internacionalización. Principales Redes Sociales: Viadeo. La Gran Manzana, Creative
Brands. Retrieved from: http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redessociales-viadeo-infografia/
Shared “Ennovate” (2013) Cómo encontrar trabajo gracias a LinkedIn. Redes sociales, tutoriales.
Retrieved from: http://www.ennovate.es/como-encontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/
A més de la classificació anterior, que es relacionen pel fet de diferènciarles igual,
trobem altres classificacions segons:
• La seva relació
–
Xarxes humanes: fomenten les relacions entre les persones, en acord als
seus gustos, interessos i activitats en general,és a dir, permet als usuaris
compartir o publicar tot allò que estigui relacionats amb ells, ja sigui les
seves ideologies, fotos, videos en els quals apareguin, etc. Per exemple:
Tuenti
8. Montes, C. (2012) Tuenti lanza Tuenti ADS. Notas de una Gafapasta. Retrieved from:
http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es/
–
Xarxes Socials de Continguts: els perfils es creen a partir de la informació
trobada en el mateix ordinador. Per tant, les relacions que s'estableixen es
donen segons els arxius als quals tinguin accés la resta d'usuaris. Un
exemple seria Flikr, en el qual es puja fotografies i vídeos per compartir-los.
Medina, G. (2013) Si piensas usar tu Flickr para guardar tus fotos, piénsalo. Gabuntu. Retrieved from:
http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usar-flickr-para-guardar-tus-fotos-piensalo/
–
Xarxes Socials d' Objectes: uneixen marques, automòvils i llocs, per a que
els usuaris coneguin i comparteixin les seves opinions d'aquelles coses que
ells mateixos hagin adquirit . Per exemple: Respectance.
Beuker, I. (2007) Interview With EmoSocial Network Respectance. Viralblog. Retrieved from:
http://www.viralblog.com/social-media/interview-with-emosocial-network-respectance/
• La seva localització:
–
Xarxes Socials Sedentàries: es refereix a aquelles xarxes que es modifiquen
d'acord als continguts publicats, les relacions, els events, etc. L'exemple que
tenim més a mà i que està adquirint molta popularitat és el Blogger.
Soler, S. (2013) Plataforma blogger para crear un website gratis. Websitegratis. Retrieved from:
http://www.websitegratis.org/plataforma-blogger-para-crear-un-website-gratis/
9. –
Xarxes Socials Nòmades: les seves característiques són molt similars a les
xarxes sedentàries, amb la diferència que se li afegeix l'element de la zona
geogràfica. Un exemple seria skout.
Mlot, S (2012) Rape Allegations Prompt Skout App to Suspend Teen Community. Pcmag. Retrieved
from: http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp
• La seva plataforma:
–
Xarxa Social MMORPG i Metaversos: la base és Client-Servidor i permet que
molts jugadors puguin introduir-se en un joc virtual on podran compartir
amb els altres moltes experiències dins d’aquell món imaginari. Un exemple
és Gladiatus.
Shared
“Macetes
de
gladiatus”
http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/
–
(2013).
Retrieved
from:
Xarxa Social Web: la base és la mateixa estructura típica d'una web i es
centra en trobar gent per a poder relacionar-se, compartir idees, explorar
els interessos dels altres, etc. Un exemple seria el My Space.
Carpintero, I. (2011) Sólo MySpace y Bebo protegen a los menores. Ojo Internet. Retrieved from:
http://www.ojointernet.com/sobre/myspace/
10. També trobam una classificació de les xarxes socials segons Ciudadano digital
(2011), que es poden distingir les següents:
•
“Generals/personals”: són aquelles en les que es comparteix i s'intercanvia
informació de tipus personal o general i no tenen classificació de la
informació, com per exemple Facebbok, Twitter, Tuenti, etc.
•
“Professionals”: són les xarxes socials dirigides a un públic concret i, la
informació que s'intercanvia es de tipus laboral. El seu objectiu es tenir
contactes laboralment, recomanacions, etc, com per exemple Linked In,
Viadeo, etc.
•
“D'oci”: són aquelles que promouen un intercanvi d'informació relacionat
amb el oci, música, jocs, viatges, etc, com per exemple Last.FM, Wipley,
Minube, Dogster i Moterus.
•
“Continguts”: en aquesta tipologia s'agrupen membres segons el contingut
que comparteixen, com per exemple fotografies, jocs, vídeos, etc. Qualque
exemple són: Scribd, Flickr, Bebo, Friendster, Dipity, FileRide,etc.
•
“Geogràfiques”: es produeix la connexió segons la localització de cadascú,
com per exemple: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle,etc.
3. FUNCIONS DE LES XARXES SOCIALS
Les funcions de les xarxes socials a internet les podem resumir en les 3Cs:
•
Funció de Comunicació, perquè ens ajuden a posar en comú coneixements,
ja que permeten un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions.
Existeix la possibilitat d'interactuar amb gent diversa, encara que no la
coneguem. Per altra banda, el grau de difusió és molt alt per la seva
rapidesa i pel gran nombre de persones a les que afecta.
•
Funció a la Comunitat, perquè ens ajuden a trobar i integrar comunitats, ja
que la gent que comparteix coneixements perquè s'identifiquen amb les
mateixes necessitats o problemes s'organitzen per potenciar els seus
recursos. A més, amb la força del grup, generen canvis que d'altra manera
podrien ser difícils d'aconseguir.
•
Funció de Cooperació, perquè ens ajuden a realitzar coses junts, Ja que
permet compartir els nostres interessos, preocupacions o necessitats.
D'aquesta manera, trenca l'aïllament entre les persones i institucions. Així,
donen a l'anonimat popularitat, al discriminat integració, al diferent igualtat.
Lozaro, J. (2011) La Web 2.0 y tipos de redes sociales. Nanfor Ibérica. Retrieved from:
http://www.microsoft.com/business/es-es/Content/Paginas/article.aspx?cbcid=503
11. 3.1.Serveis de les xarxes socials
Per a poder desenvolupar aquestes funcions s'empren els servicis que posseeixen
les xarxes, aquests són:
• Compartir contingut com fotografies, vídeos, pàgines web, textos, música o
notícies.
• Enviar missatges privats a d'altres usuaris
• Participar en jocs socials que ofereix el servici
• Comentar el contingut compartit per altres usuaris
• Publicar events per anunciar esdeveniments a la seva xarxa de contactes
• Parlar en temps real amb un o més usuaris mitjançant xat o sistemes de
conversió grupal
• Crear grups exclusius per a determinats contactes
• Publicar comentaris en el perfil o espai personal d'altres usuaris
3.2.Classificació de les xarxes socials
Segons la utilització d'aquests servicis podem classificar les xarxes per temàtica,
per activitat i per contingut.
3.2.1.Per temàtica
•
Professionals: Relacionades amb els negocis i activitats comercials. La seua
activitat permet compartir experiències i relacionar grups, empreses i
usuaris interessats en la col·laboració laboral.
•
Identitat cultural: Molts grups creen les seues pròpies xarxes que fan
referència als seus orígens, ja que amb la globalització hi ha una
preocupació per mantenir la identitat.
•
Aficions: Estan dirigides als amants d'alguna activitat d'oci i temps lliure.
Aquestes són molt diverses.
•
Moviments Socials: Es desenvolupen al voltant d'una preocupació social.
•
Viatges: Connecten viatgers que comparteixen les seues experiències per tot
el món. Aquestes xarxes han guanyat terreny a les tradicionals guies de
viatges.
•
Altres temàtiques: Trobem, per exemple, xarxes socials especialitzades en
l'aprenentatge d'idiomes, plataformes per a talents artístics, de compres...
3.2.2.Per activitat
•
Microblogging: Ofereixen un servici d'enviament i publicació de missatges
breus de text. També permeten seguir a d'altres usuaris, encara que això no
estableix necessàriament una relació recíproca.
•
Jocs: En aquestes plataformes es reuneixen usuaris per jugar i relacionar-se
amb altres persones mitjançant els servicis que ofereixen.
•
Geolocalització: Aquestes xarxes mostren el posicionament amb el que es
defineix la localització d'un objecte, ja siga una persona, un monument o un
restaurant.
12. •
•
Marcadors Socials: L'activitat principal es emmagatzemar i classificar
enllaços per a ser compartits amb altres i, així mateix, conèixer les seues
llistes de recursos. Aquests serveis ofereixen la possibilitat de comentar i
votar els continguts dels membres, enviar missatges i crear grups.
Compartir objectes: Els membres d'aquestes xarxes comparteixen
diversos continguts com vídeos, fotografies, o notícies, i mitjançant esta
col·laboració s'estableixen les relacions que tampoc tenen que ser mútues de
forma obligatòria.
Pereira, A. (2012) Claves para aumentar la productividad en las redes sociales. El diario fénix. Retrieved
from: http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-la-productividad-en-las-redes-sociales
3.2.3.Per continguts
Les xarxes socials ens permeten publicar i/o compartir allò que volem expressar a
través de:
• Imatges: Ofereixen la possibilitat d'emmagatzemar, ordenar, buscar i
compartir fotografies.
• Àudios: Especialitzades en escoltar, classificar i compartir música, permeten
crear llistes de contactes i conèixer, en temps real, les preferències musicals
d'altres membres.
• Vídeos: Ofereixen llistes d'amics per a la participació col·lectiva de vídeos
mitjançant els recursos dels usuaris, i els gustos dels mateixos.
• Documents: Podem trobar, publicar i compartir els textos definits per les
nostres preferències d'una manera fàcil i accessible.
• Presentacions: Permeten la possibilitat de classificar i compartir les seves
presentacions professionals, personals o acadèmiques.
• Notícies: Es poden veure en un únic lloc la informació que més li interessa al
usuari, i mitjançant la xarxa relacionar-se establint fils de conversació amb
altres membres.
• Lectura: Comparteixen opinions de llibres o lectures i poden classificar les
seves preferències literàries i crear una biblioteca virtual de referències.
13. 3.3 .Àmbits de les xarxes socials
Per altra banda, aquestes funcions de les xarxes socials es poden aplicar a diferents
àmbits, segons el servei que es faci d'elles.
•
Negocis. Aquesta capacitat de connexió de les xarxes socials a baix cost és
molt positiva per als emprenedors i les petites empreses que busquen
ampliar la seva base de contacte. Així mateix, solen actuar com una eina de
gestió de les relacions amb els clients per a empreses que venen productes i
servicis. Les empreses també poden utilitzar les xarxes socials de la
publicitat en forma d'anuncis publicitaris i de textos. Com per exemple:
Nubalia, Life!, Biznik, Blellow, Care2, E.Factor, Ecademy, ...
Donat que les empreses operen a nivell mundial, les xarxes socials poden fer que
sigui més fàcil mantenir el contacte amb persones de tot el món.
•
Laboral. Molts d'usuaris han trobat millors llocs de treball a partir de les
xarxes socials. Com per exemple: LinkedIn, Viadeo, Xing, Skype,
Reworklution,...
En elles els usuaris detallen en els perfils la seva ocupació, les empreses en les que
han treballat o el currículum acadèmic.
•
Medicinal. Les xarxes socials estan començant a ser adoptades pels
professionals de la salut com un mitjà per a la gestió de coneixements
institucionals, difondre els coneixements i per a posar de relleu els metges i
les institucions. Com per exemple: Medting, El médico interactivo, ...
Altre aspecte és l'aparició de grups, en les xarxes socials, de patologies poc
freqüents. El seu objectiu es posar en contacte a persones de distints àmbits
geogràfics per poder ajudar-se i donar-se recolzament.
•
Educatiu. Les xarxes socials educatives són grups de persones relacionades i
connectades per l’interès comú en l'educació. L'alta interrelació entre
persones, coneixement i eines que proporcionen desenvolupen espais
comuns per a pares, alumnes i professors on la implicació dels agents
educacionals donen lloc a una enriquidora col·laboració. Les xarxes socials
educatives es converteixen en entorns de participació i descobriment,
faciliten el consens, creen noves dinàmiques de treball fora i dins de l'aula, i
permeten el ràpid fluxe d'informació, desenvolupant així la socialització del
coneixement. Com per exemple: blogger, edmodo, google acadèmic,
redalumnos, educanetwork, dipo, edu2.0, skypeintheclassroom...
14. 4. DESTINATARIS
Per poder explicar cap a qui van dirigides les xarxes socials, hem de començar amb
una definició: “Les xarxes socials són estructures socials compostes per grups de
persones, les quals estan connectades per un o diversos tipus de relacions, tals
com a amistat, parentiu, interessos comuns o que comparteixen coneixements.”
Per tant les xarxes socials estan dirigides a tot tipus d'usuari, en aquest projecte
ens anem a centrar a les xarxes socials en internet, les quals tenen un tipus
d'usuari definit en funció de la temàtica de la xarxa social.
Per arribar a aquesta conclusió hem de tenir en compte un estudi realitzat per
Javier Celaya (2009) en el qual estan reflectits les dades actuals dels usuaris de la
xarxa:
“Fa una dècada, els usuaris de la Xarxa amb prou feines arribaven al 1% de la
població espanyola. A mitjan 2008 ja superem la mítica xifra dels 20 milions
d'internautes. Segons les dades de l'informe de AIMC (febrer, 2008), la meitat d'ells
té entre 25 i 44 anys. La Xarxa segueix sent un lloc on predomina el gènere
masculí, amb un 58% d'usuaris homes enfront d'un 42% de dones. El 45,7%
pertany a la classe mitjana, mentre que un 21,5% a la denominada classe mitjana
alta, i un 16,1% a la classe alta. En els últims mesos, la Web social s'ha convertit
en el principal canal d'informació i comunicació entre molts ciutadans.”
L'estudi Wave 3.0 d'Universal McCann (març, 2008) demostra que els espanyols
som uns dels internautes més actius en la web social:
• Un 78% dels usuaris d'Internet a Espanya llegeix blogs
• Un 64% forma part d'alguna xarxa social
• Un 44,6% puja o descarrega fotografies de la Xarxa
• Un 86% puja o veu vídeos
• Un 51% escolta podcasts
Aquest estudi reflexa el canvi de la societat davant les xarxes socials i la rapidesa
amb que la societat s’ha adaptat.
Aprofitem les dades d'un altre estudi realitzat per la 10ª edició de l'Enquesta Anual
a Usuaris d'Internet (2008), que realitza l'Associació per a la Recerca dels Mitjans
de comunicació (AIMC), la majoria dels enquestats declara utilitzar la Xarxa per
llegir notícies d'actualitat, pujar fotos i vídeos, així com per descarregar-se música i
pel·lícules.
Totes aquestes dades ens porten al fet que les xarxes socials permeten als usuaris
expressar-se lliurement sense intermediaris, convertint-se en el mitjà habitual per
compartir opinions i recerca de informació. A poc a poc, els nous canals digitals
s'estan convertint de forma imparable en un dels principals canals d'informació
enfront dels mitjans tradicionals.
González, R. (2012) 4 formas de usar las redes sociales para hacer crecer tu negocio. Pyme Marketing.
http://pyme-marketing.com/usar-las-redes-sociales-para-hacer-crecer-tu-negocio/
15. 5. ACCESSIBILITAT DE LES XARXES SOCIALS
Per a l'estudi d'aquest punt s'han de tenir en compte els problemes d'accés que
poden tenir les persones amb necessitats especials per gaudir de les xarxes socials.
A continuació deixam un document ón queda reflectida la baixa accessibilitat:
ONCE (2011) a l'estudi d'Accessibilitat de les xarxes socials:
Les xarxes socials tenen un nivell d'accessibilitat “baix” ha assegurat Blanca
Alcanda, directora general de Technosite. Les 8 plataformes més esteses a
Espanya: Facebook, Tuenti, MySpace, Xing, LinkedIn, Twitter, Flickr i Windows Live
Spaces, han estat avaluades segons el grau d'accessibilitat a partir d'una nova
metodologia elaborada per Technosite, que inclou l'anàlisi del compliment de dotze
aspectes o criteris d'accessibilitat.
Des del punt de vista de l'anàlisi de requeriments tècnics, el nivell d'accessibilitat és
“molt deficient”, mentre que segons l'experiència dels usuaris amb discapacitat el
nivell és “deficient”. LinkedIn és la plataforma que ha mostrat un nivell
d'accessibilitat tècnica més alt, amb tres estels sobre cinc, equivalent a un nivell
d'accessibilitat “moderat”.
Li segueixen Flickr i Xing, amb dos estels en l'apartat d'anàlisi tècnica, la qual cosa
suposa un nivell d'accessibilitat “deficient”. En la resta de plataformes l'anàlisi
tècnica ofereix una qualificació d'accessibilitat “molt deficient” o de “inaccessibilitat
total”. Així, les que presenten majors barreres d'accessibilitat des del punt de vista
tècnic són Tuenti i MySpace.
A més de l'anàlisi tècnica, l'informe ha recollit l'experiència dels usuaris amb
discapacitat. De la seva valoració es recull que la que presenta un nivell
d'accessibilitat major és Flickr (valorada amb tres estels sobre cinc), seguida per
Xing, Twitter, Facebook i LinkedIn, amb dos.
Per contra, les pitjors en accessibilitat en opinió dels usuaris són MySpace, Windows
Live Spaces i Tuenti, que obtenen un estel, la qual cosa suposa una accessibilitat
“molt deficient”.
L'Observatori d'Accessibilitat ha elaborat una sèrie de recomanacions. Entre elles
assenyala la necessitat de desenvolupar una codificació correcta capaç de ser
interpretada de forma adequada pels dispositius de navegació dels usuaris amb
discapacitat; realitzar un desenvolupament accessible dels formularis; aplicar
alternatives de text a les imatges; donar importància a la utilització correcta dels
encapçalats, o tenir en compte el contrast entre el contingut i el fons.
Es tracta, conclou el document, d'aplicar els requisits d'accessibilitat en tots els
continguts.
López, D. (2013) ¿Son accesibles las Redes Sociales? Yo también comunico. Retrieved from:
http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/son-accesibles-las-redes-sociales/
16. 6. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES XARXES
SOCIALS
Avantatges:
Les xarxes socials han canviat els hàbits a la societat tothom pot produir els seus
continguts i han passat a formar part de la nostra vida diària, amb elles ens
relacionam i interactuam amb la resta de persones ja sigui amb intercanvi
d’informació com musica, vídeos... Hem de tenir en compte que tenir una sèrie de
inconvenients però també hi ha algunes avantatges de utilitzar-les.
Entre les seves avantatges podem destacar:
Poder trobar-se amb coneguts i persones que es pot haver perdut el
contacte.
Compartir moments amb els nostres amics i família maldament no estiguin
al nostre mateix lloc.
Es poden fer noves amistats, parelles... i poder compartir els mateixos
interessos.
Es pot contactar amb persones sense importar la distancia, es fan amics de
qualsevol part del mon sense haver-hi fronteres.
Estar actualitzats de informació sobre els temes que ens interessen, acudir o
participar en actes o events amb altres persones.
També existeix, a part del perfil personal, el perfil professional. Algunes avantatges
poden ser:
Són molt útils per a la recerca de personal, ja que pots accedir molt
fàcilment a la seva informació.
Permeteixen realitzar foros i conferencies online, sense haver de reunir-se
personalment.
Amb les xarxes socials es mes fàcil fer màrqueting i ha generat una major
interactivitat amb els seus consumidors, a més de ser molt més econòmic.
En l’àmbit professional es poden facilitar i millorar les relacions comercials.
El consumidor por conèixer les característiques dels seus productes, a més
de promocions, noticies de la empresa, descomptes, nous productes...
L’empresa pot saber que es el que més l’interessa al client i així poder
utilitzar aquesta informació per a futures ventes d’una manera estratègica.
Inconvenients:
Les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats, es per això que hi podem
trobar moltes de positives, però hem d'anar alerta amb altres que poden comportar
varios riscos.
Un mal ús de la xarxa pot generar conseqüències bastant desagradables. Els riscos
són bidireccionals.
A més, la majoria, van dirigits als menors d'edat que són els més febles. Per tant,
s'han de ficar en pràctica tots els recursos necessaris per lluitar en contra dels mals
usos.
17. Trobem organitzacions que defensen aquesta causa com Chaval.es, Seguridad Web
2.0, Agencia Española de Protección de Datos, Fundació Alia2, Protegelos, Pantallas
Amigas, Padres 2.0 i Cobertura Protegemenores.
També és important fomentar un ús responsable als nins des de les aules.
•
•
•
•
•
•
•
•
Pèrdua de la privacitat
Tota la informació que pugem a una xarxa social, be siga dades personals,
fotos, vídeos o arxius passen a formar part de la xarxa i es perd el control
de la seva difusió. Per tant, qualsevol persona desconeguda o perillosa pot
tenir accés a informació personal i utilitzar-la per robar, espiar, manipular
informació,...
Prevenció:
Les contrasenyes han de ser d'ús personal i no s'han de facilitar a ningú.
Hem de tenir molt clar amb qui compartim informació privada com nombres
de telèfon, adreces, correu electrònic, comptes bancaris...
S'ha de prestar especial atenció quan agreguem com a amics a persones
que no coneixem però que tenen una fotografia de perfil molt atractiva per a
ser veritat.
S'ha de cuidar la informació que es comparteix en conversacions en línia
amb contactes que no es coneixen
S'ha de fer la configuració de privacitat necessària per a que la informació
que es publiqui sigui visible només per a les persones en les que realment
confiem.
Es interessant cercar el nostre nom periòdicament a internet per dur un
control de què la nostra informació no ha sigut manipulada.
Cyberbulling
El ciberbulliyng es produeix quan un menor acosa psicològicament amb
amenaces, humiliacions, insults... a un altre menor mitjançant internet,
telèfons mòbils, consoles de jocs o d'altres tecnologies telemàtiques. A més,
la gent acosadora ho fa des de l'anonimat. Quan una de les persones o les
dues són adultes parlem de ciberacós.
Shared “ciberbullying” (2013) Campaña para desalentar el acoso psicológico entre menores haciendo mal
uso
de
las
tecnologías
cibernéticas
o
medios
telemáticos.
Retrieved
from:
http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-y-habichuelas/que-es-el-ciberbullying/
18. •
•
•
•
•
Prevenció:
No obrir documents de persones que no coneixem
No respondre e-mails que demanen les nostres dades
Ignorar les provocacions que ens podem trobar en la xarxa.
Si l'acós arriba a realitzar-se, guardar les proves
Utilitzar la netiqueta, aquesta fa referència al conjunt de normes de
comportament general per tenir una bona conducta en les xarxes socials i en
el món virtual.
•
Grooming
El grooming, són aquelles accions i conductes d'un adult amb l'objectiu de
guanyar-se l'amistat d'un menor per a obtindre fotos o vídeos pornogràfics
i/o abusar sexualment d'ell. El grooming té quatre etapes: la primera etapa
consisteix amb l'enllaç d'amistat amb el menor, fingint que l'adult és un nin;
la segona etapa fa referència a l'obtenció d'informació clau de la víctima; la
tercera etapa intenta, mitjançant la seducció, aconseguir fotos o vídeos
pornogràfics davant d'una webcam; la quarta etapa és el ciberacós on l'adult
extorsiona a la víctima amb l'objectiu d'obtindre material pornografic o un
contacte per a realitzar un abús sexual.
Shared “ciberbullying” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from: http://www.pantallasamigas.net/otroswebs/ciberbullying-net.shtm
Prevenció:
•
•
•
Ubicació de l'ordinador en un lloc de trànsit on es puguin veure les activitats
que realitza el menor, evitar col·locar-lo a les habitacions dels nins
No instal·lar webcam, o si s'instal·la fer-ho amb una contrasenya
No utilitzar links que especifiquen l'edat
Enfortir l'ordenador amb un software que s'actualitzi constantment
•
Sexting
•
El sexting consisteix a enviar continguts de tipus sexual (principalment
fotografies o vídeos) produïts generalment pel propi emissor, a altres
persones, per mitjà de telefons mòbils.
Altre variant és el sexcasting que es dóna quan hi ha una gravació de continguts
sexuals a través de la webcam i posterior difusió. Aquest mal ús de la xarxa afecta
sobretot als adolescents, ja que en aquestes edats es produeixen unes necessitats
d'autoafirmació en aquest grup.
19. Prevenció:
•
No produir fotografies eròtiques, perquè si s'envien es perd el control d'on
podran acabar
•
No col·laborar amb l'expansió d'una foto o vídeo pornogràfic
•
No sol·licitar a ningú aquest tipus de fotos o vídeos
Shared “sexting” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from: http://www.sexting.es/
7. ENQUESTES I ESTADÍSTIQUES
Les següents enquestes realitzades (mitjançant el Survey Monkey), tenen com a
objectiu l’extracció de dades dels nostres usuaris respecte a les Xarxes Socials.
Hem volgut fer dos models diferents, per enfocar-la a dos grups ben diferenciats:
“Xarxes Socials II”, dirigida als adolescents amb edats compreses entre els 13 i
18 anys, i “Xarxes Socials”, dirigida als usuaris de +18.
Aquesta distinció ens ha semblat oportuna fer-la perquè considerem que no
resultaria tant enriquidor o fructífer, ja que són grups amb característiques i
interessos diferents.
Per a facilitar l’accés i que fos més àgil la seva divulgació, vàrem decidir enviar-les
per correu electrònic.
El criteri que hem tingut en compte és molt senzill. Barregem preguntes on s’ha
d’elegir una o més opcions i altres d’emplenar.
El tipus de gràfica que s'ha emprat per a la realització d'aquestes enquestes és de
barres, les quals cada resposta és una barra amb un color diferent. A més, es pot
observar el percentatge exacte.
En el primer questionari, el qual correspon a l'etapa d'adolescència (13-17), s'han
entrevistat a un total de 10 persones; i en el segon questionari, el qual correspon a
l'etapa jove/adulta (+18), s'han entrevistat a un total de 13 persones.
24. En aquesta pregunta hem obtingut un 100% en el resultat. Tots els nostres
enquestats han respost que disposen d’un ordinador a casa seva. A més, la majoria
el fa servir a la seva habitació i de forma més minoritària, en qualsevol altra banda.
En el que tots coincideixen és en que no es troben baix la supervisió de cap adult.
25.
26. A la següent pregunta demanem que assenyalin per a què fan servir l’ordinador.
Observem que totes les opcions han sigut elegides, encara que unes predominen
damunt les altres. Per a navegar per Webs, xatejar i descarregar/
veure/escoltar tot tipus d’arxius multimèdia, lideren aquesta escala amb un
100%; seguida de la recerca d’informació i elaboració de treballs educatius,
amb un 70% i, per una minoria del 30% respecte a la lectura de llibres
interactius. Com afegit, un usuari ha senyalat que el fa servir per compondre
música.
27. Les respostes que hem obtingut respecte a aquesta pregunta, estan molt
relacionades entre sí, és a dir, tots els usuaris pensen que es tracta d’una web, eina
o comunitat virtual, en conclusió, d’un espai, en el qual la gent comparteix tot tipus
de informació (fotografies, música, opinions personals, etc), ja siguin amics o
desconeguts.
Les més emprades són el Facebook, i el Twitter, seguides del Tuenti. Aquestes a
més, resulten ser les més conegudes.
A la següent gràfica observem com el pes recau sobre les opcions dels amics. Un
100% a seleccionat la opció Per estar en contacte amb els amics, seguida de un
90%, que l’empra per contactar o Mantenir el contacte amb aquelles amistats
que no veu habitualment. Un 40% el fa servir per Festejar a la xarxa i sols un
10% per a Conèixer gent nova.
28. No és cap sorpresa el que es veu representat a la gràfica. Un 90% es fica a les
Xarxes Socials Tots els dies durant més d’una hora. Això ens fa sospitar sobre
la importància que tenen en la nostra societat. Només el 10% fan un ús setmanal.
29. Podem observar que els enquestats pugen fotografies a les Xarxes i que
predominen amb un 70% les pujades Sense tenir en compte qui apareix en
aquestes. Les opcions restants representen un 10%. Però el que ens crida
l’atenció, és el fet que quasi mai es consulta amb el contacte si li sembla bé o
malament realitzar aquesta pujada. Una mesura que hi apareix i que un usuari
recurreix, és a la denúncia.
30. A través del plantejament d’aquesta pregunta, extreïm una dada important.
Aquesta es reflecteix en el 50% amb la opció Qualcuna vegada he acceptat a
persones que no coneixia. Una acció que pot originar diferents conflictes que
hem esmentat al nostre treball i que tornarem a fer hincapeu a la conclusió. Amb
un 40% li segueix Sols accepte amics als quals conec en persona. Cap ni un
ha agregat mai a cap amic d’un amic seu sense conèixer-lo.
31. Pareix mentida però el gràfic reflexa que quasi mai s’han trobat humiliats per les
Xarxes. Sols un 10% admet que quasi mai, mentre que un 90% assegura que mai
s’ha donat aquesta situació. Podem extreure una conclusió a partir d’aquesta
pregunta, que més endavant reflectirem.
32. Aquesta pregunta és molt interessant. Podem veure realment la consciència que
tenen els nostres adolescents respecte als perills que conlleven les Xarxes Socials.
Sols un 1% assegura que presenta Molts perills, un altre 1% afirma que no
presenten Cap i un 80% més de la majoria, pensa que Potser qualcun. És una dada
a tenir en compte.
33. CONCLUSIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS AL QUESTIONARI
Després d’haver analitzat els resultats de l’enquesta, passem a exposar les idees
més importants a manera de conclusió.
Hem de tenir en compte que hem presentat el qüestionari a déu individus,
compresos entre els 12 i 17 anys. Per tant, quan parlem ens referirem sempre a
aquest conjunt, mai a la resta d’usuaris.
Queda reflectit que a l’actualitat la majoria d’adolescents posseeix d’un ordinador
per a fer un ús personal. Com ja ens imaginàvem, la majoria té aquest aparell
informàtic a la seva habitació, sense un adult que pugui supervisar les activitats
que duu a terme.
Això pot donar lloc a la problemàtica de l’assetjament. El jove pot caure en mans
d’una persona que cerqui guanyar-se la seva amistat (mitjançant les Xarxes
Socials) i aprofitar-se d’ell. Per aquesta raó hem afegit aquesta pregunta a la llista,
per observar i comprovar quina és la vertadera realitat.
Per una altra banda, hem pogut corroborar que cada vegada hi ha nous usuaris de
les Xarxes Socials, predominant l’ús del Facebook, Twitter i Tuenti. No és cap
sorpresa per a nosaltres, ja que precisament són espais en els quals es poden pujar
fotografies, vídeos, comentar i establir comunicació amb els contactes o amics (la
qual cosa els hi agrada molt). Poden estar connectats cada dia i durant més d’una
hora! És una dada que ens espanta. Clar que no tot són inconvenients, però un dels
que trobem és la pèrdua de privadesa, que ja hem tractat al nostre projecte.
Hem de tenir en compte que aquesta pujada de fotos es realitza en gran mesura
sense tenir el consentiment dels que hi apareixen. Potser no és una cosa que
preocupi a la joventut, ja que confien en la denúncia d’allò que no els hi agrada per
a borrar-lo de la Xarxa. El que no saben és que aquesta informació no s’elimina
completament, bé sols coneixem el cas del Tuenti.
Respecte a si han estat objecte d’humiliació, hem observat que no massa. Però això
ens porta a pensar que en cas de haver-lo estat, tampoc no ho dirien. També depèn
del que ells considerin assetjament o humiliació. Nosaltres ho entenem des de rebre
insults fins a la pujada d’imatges que ridiculitzin la seva persona.
Per últim, una dada que volíem ressaltar, és que quasi ningú creu que presentin
molts perills. Això ens duu a pensar que no estan ben conscienciats dels perills i de
les conseqüències. Sincerament, cal fer una reflexió i plantejar-se una sèrie de
coses. En aquest punt, nosaltres com futures docents, tenim la responsabilitat de
conscienciar els nostres alumnes i de promoure el bon ús de les Xarxes Socials.
Però no ens hem d’oblidar que com pròpies usuàries, també es una feina que hem
de realitzar de manera individual, ja que és la primera passa per a que tots acabem
fent-ne un ús correcte.
38. En aquesta pregunta el que ens hem trobat és que tots els que han contestat tenen
ordinador a casa, i la majoria ho utilitza per, sobretot, fer treballs de classe i visitar
webs de propi interés. També s'ha observat, que per el que menys s'utilitza és per
llegir llibres interactius o per jugar degut a que hi ha una població escassa que s'hi
dediqui.
39.
40. En aquesta pregunta, el 100% de la població coneix que són les xarxes socials.
Hem vist que la majoria relaciona el concepte de les xarxes amb Facebook, Tuenti i
Twitter, que són les que més s'utilitzen avui en dia. També s'ha observat que les
que menys es coneixen són Yahoo i Orkut.
41. En aquesta pregunta es pot observar que quasi tots els enquestats tenen una conta
a alguna xarxa social, i que tan sols un 15% no en te a ninguna. També es veu que,
com a la pregunta anterior, les més conegudes i utilitzades són Facebook , Twiter i
Tuenti, i la que menys és Instagram i Edmodo.
42. Aquí, podem veure que el 92% de la gent utilitza les xarxes socials de forma
personal, al contrari que la resta del percentatge que ho utilitza de manera
professional. S'ha de observar que la persona que ha fet el comentari utilitza les
xarxes socials tant de manera professional com personal ja que te líders de grups
de la seva professió i a més comparteix aficions amb els seus amics.
43. Aquesta pregunta reflecteix que la majoria de les persones enquestades utilitza les
xarxes socials per parlar o mostrar informació a tots i per publicar fotos i
comentaris d'altres usuaris amb quasi un 31%, en canvi per el que menys
s'utilitzen són per a informació familiar i personal i també per comentar sobre altres
persones.
44. Aqui podem observar una resposta esperada, ja que les xarxes socials formen part,
de cada vegada més, de la nostra vida diària. Veim que la freqüència en la qual la
gent enquestada utilitza les xarxes socials és diariament, amb un 92% junt amb el
8% que ho sol fer de vegades.
45.
46. A la pregunta de si són importants o no les xarxes socials per els usuaris
enquestats, podem veure que a la majoria, amb un 42%, li es indiferent i amb un
8% podem observar que és res important a la seva vida diària. A les respostes es
veu com les persones ho utilitzen sobretot per estar en contacte amb els seus
amics i alguns per tema professional.
47. Aquesta pregunta ens aclara que la majoria de la gent pensa que les xarxes socials
afecten a es relacions de persona a persona, i hi ha molt poca gent que pensi el
contrari. Les respostes escrites més freqüents són que es poden malinterpretar les
conversacions i també que amb això es poden estar perdent el contacte cara a cara
ja que no és tan personal, perque es perden molt les expressions, es a dir, la
comunicació no verbal.
48.
49. A la pregunta de quina quantitat d'amics te, la que més abunda es la de entre 200 i
500 i la de més de 500 amb un 33% de les persones, i la que menys percentatge
és la de entre 50 i 150 amics amb un 0%, es a dir, tothom te més de 150 amics. El
que també podem veure es que a la majoria de respostes escrites, la gent coneix
als seus amics que estan agregats a la xarxa social, llevat de alguns que han
contestat que no les coneixen o que coneixen a qüasi tots.
En aquesta darrera pregunta podem observar que el 100% de les persones no
estarien disposats a pagar per poder utilitzar les xarxes socials.
50. CONCLUSIÓ FINAL ENQUESTES:
Amb aquesta enquesta per a majors de 18 anys, podem observar que la majoria de
joves i adults tenen un ordinador a casa i la majoria els utilitza per treballs o visitar
pagines webs, encara que hi hagi un percentatge menor, també per crear-se un
compte o perfil a les xarxes socials. El 100% de les persones que han realitzat
aquesta enquesta coneixen que són les xarxes socials, però les relaciona amb
aquell concepte de xarxa com és Facebook, Tuenti, Twitter, etc. Per tant, podem dir
que la majoria utilitza les xarxes socials de mode personal, és a dir, compartint
fotos, videos, etc, i, una minoria, les utilitza professionalment. El fet de que guanyi
el mode d'utilitzar-les de mode personal, vol dir que no són conscients de que
també existeixen aquelles xarxes que s'empleen per al tema laboral.
Existeix un 92%, és a dir casi un 100%, que utilitzen aquestes xarxes diariament, i
això pot implicar o donar lloc a una infoxicació o crear una addicció, ja que
constantment estan pendents d'aquestes. Així i tot davant aquestes dades i del
que es veu que están les xarxes socials a la nostra vida diària, el 100% dels
enquestats diu que no pagaría per fer-ne ús d’aquestes.
Amb aquesta enquesta per a majors de 18 anys, podem observar que la majoria de
joves i adults tenen un ordinador a casa i la majoria els utilitza per treballs o visitar
pagines webs d’interés, el que menys fan amb l’ordinador es jugar o treballar i
encara que hi hagi un percentatge menor, també ho fan per crear-se un compte o
perfil a les xarxes socials.
51. 8. CONCLUSIONS
D'aquest treball podem treure un parell de conclusions:
–
Hi ha molts tipus de xarxes socials i és un tema de molta actualitat, per tant
no ens ha costat molt treure informació per aquest projecte.
–
Les persones enquestades s'han mostrat molt receptives alhora de explicarnos les seves experiències.
–
Aquest terme ha anat evolucionant amb el temps, pasant de ser una eina de
interacció i comunicació entre les persones en un espai determinat, s'ha
convertit en una eina emprada per diferents tipus d'usuaris (personals,
professionals, educatius, ...) a diferents espais, gràcies als avanços de les
noves tecnologies.
–
En quant als avantatges i inconvenients, podem destacar que les xarxes
socials en ajuden molt en diferents aspectes però hem d'anar alerta amb els
perills dels que encara no som conscients. Els més destacables són els perills
cap als menors, que molts d'ells no estan supervisats per cap adult
responsable quan fan ús d'elles.
–
Remarcar la importància de les escoles amb les xarxes socials, per educar,
prevenir i conscienciar, de les avantatges i perills que tenen.
–
El punt feble que hem trobat realitzant aquest treball és la baixa
accessibilitat d'aquestes xarxes per a les persones amb qualcuna
discapacitat.
–
Hem volgut reforçar el treball amb uns videos i esquestes a diferents
usuaris, per tal de conèixer les seves opinions respecte a les xarxes socials.
–
La concepció que tenen les persones respecte a les xarxes socials es errònia,
ja que mitjançant les entrevistes i enquestes pasades a diferents usuaris, es
refereixen a aquest terme només com un espai de comunicació via internet.
–
Gràcies a aquest treball d'investigació, hem tocat de primera mà moltes
xarxes socials que desconeixiem. Ens han aportat molta informació tant per
poder fer el treball correctament com per a nostra vida quotidiana. Com per
expemple, alhora de realitzar les enquestes hem fet servir el programa
“SurveyMonkey”, del qual no estavem assabentades i ens ha facilitat molt la
feina.
52. 9. BIBLIOGRAFIA
➢
Apunts Lina Escandell (2013-2014)
➢ Arjona, T. (2013) 10 Recomendaciones para el uso de redes sociales por
instituciones de gobierno . AIG. Retrieved from:
http://blog.innovacion.gob.pa/10-recomendaciones-para-el-uso-de-redessociales-por-instituciones-de-gobierno-931.htm#sthash.ODOLA4OQ.dpuf
➢ Beuker, I. (2007) Interview With EmoSocial Network Respectance. Viralblog.
Retrieved from: http://www.viralblog.com/social-media/interview-withemosocial-network-respectance/
➢ Burgueño, P. (2009) Clasificación de redes sociales. Blog de derecho.
Retrieved from: http://www.pabloburgueno.com/2009/03/clasificacion-deredes-sociales/
➢ Carpintero, I. (2011) Sólo MySpace y Bebo protegen a los menores. Ojo
Internet. Retrieved from: http://www.ojointernet.com/sobre/myspace/
➢ Castaneda, O. (2013) Cómo conseguir conversaciones efectivas en las redes
sociales. Asktutorial. Retrieved from: http://asktutorial.com/comoconseguir-conversaciones-efectivas-en-redes-sociales/
➢
Celaya, J. (2009).La empresa en la Web 2.0: el impacto de las redes sociales
y las nuevas formas de comunicación online en la estrategia empresarial.
Algunos datos sobre la dimensión de la web social (pp.35-36) España.
Ediciones Gestión 2000.
➢ Couts, A. (2011) Study: Gmail users younger, better-educated than AOL,
Yahoo! Users. Digital trends. Retrieved from:
http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-younger-bettereducated-than-aol-yahoo-users/
➢ González, R. (2012) 4 formas de usar las redes sociales para hacer crecer tu
negocio. Pyme Marketing. http://pyme-marketing.com/usar-las-redessociales-para-hacer-crecer-tu-negocio/
➢ López, D. (2013) ¿Son accesibles las Redes Sociales? Yo también comunico.
Retrieved from: http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/sonaccesibles-las-redes-sociales/
➢ López, J. (2013) Internacionalización. Principales Redes Sociales: Viadeo. La
Gran Manzana, Creative Brands. Retrieved from:
http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redessociales-viadeo-infografia/
➢
López, J.A. (2013) Entre probetas: Enfermedades raras en facebook.
RTVE.es. España. Retrieved from:
http://www.rtve.es/noticias/redes-sociales/
➢ Lozaro, J. (2011) La Web 2.0 y tipos de redes sociales. Nanfor Ibérica.
Retrieved from: http://www.microsoft.com/business/eses/Content/Paginas/article.aspx?cbcid=503
53. ➢ Martínez, A. (2012) Análisis Top redes sociales nacionales e internacionales.
Escuela de organización industrial. Retrieved from:
http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-topredes-sociales-nacionales-einternacionales/
➢ Martínez, F. (2013) Las redes sociales: una aproximación conceptual y una
reflexión teórica sobre los posibles usos y gratificaciones de este fenómeno
digital de masas. Teccom Studies. España. Retrieved from:
http://www.teccomstudies.com/numeros/revista-1/136-las-redes-socialesuna-aproximacion-conceptual-y-una-reflexion-teorica-sobre-los-posiblesusos-y-gratificaciones-de-este-fenomeno-digital-de-masas?start=6
➢ Martínez, G. (2012) Todo nuestro conocimiento nos viene de las
sensaciones. Retrieved from:
http://psicologiavivirmejor.blogspot.com.es/2012/07/redes-sociales-susventajas
➢ Marzo, A. (2013) Borrar un perfil de las redes sociales. Equipo Marzo.
Retrieved from: http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-unperfil-de-las-redes-sociales
➢ Medina, G. (2013) Si piensas usar tu Flickr para guardar tus fotos, piénsalo.
Gabuntu. Retrieved from: http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usarflickr-para-guardar-tus-fotos-piensalo/
➢ Mlot, S (2012) Rape Allegations Prompt Skout App to Suspend Teen
Community. Pcmag. Retrieved from:
http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp
➢ Montes, C. (2012) Tuenti lanza Tuenti ADS. Notas de una Gafapasta.
Retrieved from: http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es
➢ Pereira, A. (2012) Claves para aumentar la productividad en las redes
sociales. El diario fénix. Retrieved from:
http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-la-productividaden-las-redes-sociales
➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. España. Retrieved from:
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=3
➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. España. Retrieved from:
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=4
➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. España. Retrieved from:
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=5
54. ➢
Ramos, C., Pedraza, D. (2009) Guía de manejo de redes sociales de internet.
Organización de los Estados Americanos. Estados Unidos. Retrieved from:
http://portal.oas.org/LinkClick.aspx?fileticket=RHIdC3cS3Qw
%3D&tabid=1483
➢ Shared “ciberbullying” (2013) Campaña para desalentar el acoso psicológico
entre menores haciendo mal uso de las tecnologías cibernéticas o medios
telemáticos. Retrieved from:
http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-yhabichuelas/que-es-el-ciberbullying/
➢ Shared “ciberbullying” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from:
http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/ciberbullying-net.shtm
➢ Shared “Ciudadano Digital” (2011) Tipos de redes sociales. Retrieved from:
http://www.cyldigital.es/articulo/tipos-de-redes-sociales
➢ Shared “Dogster” (2013) by Crunchbase Company. Retrieved from:
http://www.crunchbase.com/company/dogster
➢ Shared “Ennovate” (2013) Cómo encontrar trabajo gracias a LinkedIn. Redes
sociales, tutoriales. Retrieved from: http://www.ennovate.es/comoencontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/
➢ Shared “Macetes de gladiatus” (2013). Retrieved from:
http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/
➢ Shared “sexting” (2013) Pantallas amigas. Retrieved from:
http://www.sexting.es/
➢ Soler, S. (2013) Plataforma blogger para crear un website gratis.
Websitegratis. Retrieved from: http://www.websitegratis.org/plataformablogger-para-crear-un-website-gratis
