Blocs bones pràctiques

Riera Sant Miquel, 68
08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

III J O R N A D A D E B O N E S P R À C T I Q U E S

D

E

S

B L O C
A1

C

R

I

P

C

I

Ó

A
El laboratori a cicle superior
EP

El coneixement del medi natural a C. Superior de primària basat en els elements del
mètode científic: formulació d’un problema o pregunta, formulació d’una hipòtesi,
experimentació, observació, conclusions.
Tots els continguts del Coneixement del Medi Natural es treballen al laboratori:
estudi dels ésser vius(plantes, animals i fongs)a través d’observacions directes amb
microscopi i lupa binocular utilitzant la web càmera, disseccions de diferents òrgans
animals per treballar tots els aparells humans.
Maria Bonfill (Petit Plançó)

A2

Junts/es fins l’Everest
ESO

L’objectiu principal ha estat simular l’ascens a l'Everest mitjançant la realització de
reptes col—laboratius de força resistència dissenyats per l’alumnat i convertits en codis
QR. La suma de repeticions de força aconseguides de forma col—laborativa entre
l’alumnat de tots dos centres ha simulat en metres l’ascensió a l'Everest. Els resultats
obtinguts han demostrat el potencial de l’aprenentatge mòbil com a eina educativa
emergent facilitadora i motivadora del procés d’ensenyament aprenentatge.
Carles Zurita (Virolai)

III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues

1

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

A3

La teva identitat reflectida en un espai
Batxillerat

A través de la mesura, l’esbós, la percepció i la identificació de figures geomètriques
d’un espai quotidià com és l’estança més gran de casa seva, els alumnes han hagut
d’intervenir-hi tornant a habilitar el lloc reformant el seu ús. Havien de convertir
aquesta estança en la seva habitació ideal, i aconseguir reflectir la seva identitat.
Cristina Carré i Bàrbara Camarero (Virolai)

A4

Captura de dades amb mòbil i processament
per ordinador
ESO/Batxillerat

Consisteix en capturar les dades de la caiguda lliure d’objectes mitjançant l’ús del
mòbil i les seves aplicacions (càmera per vídeo i foto, cronòmetre i recull d’apunts).
Processar aquestes dades amb eines TIC: Geogebra, per calcular altures, Tracker, per
analitzar trajectòries en format vídeo, Algodoo per crear una simulació de la realitat
en ordinador, Excel, per representar i interpretar els resultats.
Guillem Blancafort (Súnion)

A5

Contes remenats pel Twitter
ESO

Aquesta activitat està pensada en forma de joc per fomentar la creativitat literària,
la lectura comprensiva i la capacitat de síntesi, a partir de la redacció d’un conte
estructurat en tres parts: plantejament, nus i desenllaç; per, posteriorment, reduir-les
en tres missatges de twuit que caldrà tornar a ordenar.
Un dels aspectes més importants que caldrà treballar és la coherència i la cohesió en
els missatges breus. L’activitat té una durada d’un mes, i cal seguir un ordre molt
concret perquè tingui èxit.
Pep Amargant (Súnion)

A6

Aprenem fent teatre
EE

Consisteix en crear, desenvolupar i representar una obra en un teatre municipal,
espai públic i conegut de la ciutat. Es dirigeix a l’alumnat dels centres educatius de
Terrassa. S’ofereix al públic mitjançant la Guia d’activitats que edita cada curs el
Patronat Municipal d’Educació. Els mestres tutors del cicle pensen en el tema de
l’obra i una vegada decidit es munta l’estructura bàsica i es comença a treballar
amb els alumnes. Prèviament tots ells treballen aspectes de l’expressió teatral (la
respiració, relaxació, etc). Es reparteixen els papers d’acord amb les potencialitats
dels alumnes, de forma que tots se sentin una part important de l’obra.
Pilar Fernández (L’Heura del Vallès)


2

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

A7

Pràctiques de llengua
ESO

Davant

de la creixent dificultat que presenten els alumnes en el moment de fer un
bon ús de la llengua a partir de diferents situacions comunicatives, hem implantat una
matèria anomenada Pràctiques de llengua. Tot i que aquesta, a nivell curricular,
vertebra de les àrees de llengua, hem volgut dotar-la d' entitat pròpia tant pel que fa a
la dotació horària com al seu contingut.
Les pràctiques de llengua tenen com a objectiu que els alumnes millorin la seva
competència lingüística. Setmanalment, al llarg de dues sessions d’hora i mitja
cadascuna, fem que els alumnes s’hagin d’enfrontar a situacions reals i complexes
que els permetin millorar les seves habilitats comunicatives.
Marisol Tripiana (Garbí Pere Vergés Badalona)

A8

Fem gegants!
EP

L’activitat consisteix en construir figures tradicionals de l’imatgeria catalana com són
dracs, gegants i gegantons, capgrossos,... i participar en les festes i trobades del barri.
Es treballa de forma transversal, des de l’àrea de visual i plàstica, així com llengua, ja
que se n’ha de preparar una presentació, escrita i oral, i també com a dinàmica de
cohesió de grup (tutoria). Es treballs de forma col—laborativa entre petits i grans. En
fan el dibuix o disseny els de P5 i 1r i el construeix 2n de Primària.
Helena Ruiz (C.E. Montseny)

A9

Aprenentatge i servei, APS. Anada a la
Residència. Donació de sang
EP

Aquesta Bona Pràctica presenta tres experiències diferents dins de la metodologia
APS que realitza l’escola GEM amb diferents entitats. Una de d’elles amb l’escola
d’EE Les Aigües de Mataró dins l’assignatura de Ciutadania dels alumnes de 5è d’EP.
Una altre amb la Residències i Centre de dia Mare Nostra que es realitzen activitats
de participació amb els avis com ara les “OLIMPIONADES” que desenvolupen els
alumnes de 3r d’ESO. La darrera amb el Banc de Sang i Teixits, un projecte comú dels
alumnes de 1r i 2n d’ESO on desenvolupa la formació de l’alumnat, l’elaboració de
materials i el dia de la campanya.
Anna Gené (GEM – Escola Les Aigües (Ed. Especial))
Montse Paradeda (GEM)


3

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

B L O C
B1

B
Taller d’experts (Banc del temps escolar)
EP

Adaptació del banc del temps a la dinàmica escolar. Taller d’experts setmanal on els
nens/es s’organitzen per intercanviar coneixements amb l’objectiu de mostrar
algunes de les seves habilitats personals.
Anna Corominas (LYS) (Sant Felip Neri)

B2

Disseny de ponts amb estructura de barres
ESO

Projecte col—laboratiu en que l’alumnat treballa en situació de rol dissenyant un pont i
entenent alguns principis bàsics d’enginyeria i d’organització del treball.
En una primera fase s’analitzen diverses geometries estructurals i es construeix
col—lectivament una gran estructura feta amb canyes de bambú (de barbacoa) a
partir de l’ensamblament dels mòduls individuals que ha realitzat cadascú.
En la segona fase l’alumnat forma equips que reben l’encàrrec de dissenyar un pont
en unes determinades condicions, reproduint la situació d’un concurs d’adjudicació
en el qual concorren diferents enginyeries. Cada alumn@ és responsable d’un rol en
l’equip (R+D, disseny, management).
Després cada grup construeix el seu model. Les maquetes es sotmeten a una prova
de càrrega per avaluar les seves prestacions i eficiència. En paral—lel, l’alumnat les
valora amb criteris estètics. Finalment, es fa una autoavaluació critica del procés
d’organització en cada grup.
Joan Serrat (Mestral)

B3

Historia del Arte de 2º de bachillerato
Batxillerat

A la nostra escola la matèria d’Història de l’Art s’imparteix en Llengua Castellana.
DVD realizado con powerpoint sobre el temario de Historia del Arte de 2º de
bachillerato. La intención es que el alumno comprenda con imágenes los conceptos
básicos de las obras que entran en el temario de Arte. Las imágenes tratadas con
Photoshop ayudan a entender aspectos sobre líneas compositivas, planos en
profundidad, etc.
Àngel Feral (Meritxell)


4

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

B4

Miniempresa
ESO/Batxillerat

El projecte de miniempresa NeteGEM dels alumnes de 4rt d’ESO de l'escola GEM de
Mataró va ser un dels 6 projectes guanyadors de la final del Competició Catalana de
Miniempreses organitzat pel Programa Junior Achievement i patrocinat per l’Obra
Social “la Caixa” que es va celebrar el dia 23 de maig del 2013, a l’auditori de l’IESE
de Barcelona. El projecte NeteGEM es va valorar especialment pels valors i principis
de respecte amb el medi ambient. Va esdevenir una demostració de talent i de
treball en equip; un reflex del que l’Escola GEM treballa cada dia amb l’esforç de
l'alumnat, el professorat i les famílies.
Amb la creació d’una miniempresa es posen en pràctica un seguit de competències
transversals molt útils per treballar, posteriorment, en molts altres camps:
treball en equip,
resolució de conflictes,
lideratge,
distribució de responsabilitats,
iniciativa, creativitat, innovació,
Alhora l’alumnat s’endinsa en el món empresarial adquirint nous llenguatges i nous
coneixements vinculats amb l’empresa.
Mònica Geronès (GEM)

B5

L’avaluació per competències
ESO/Batxillerat

Després de la decisió de l’equip directiu de començar a avaluar per competències
totes les matèries d’ESO i Batxillerat, vam començar a dissenyar el seu procés
d’implantació. Estàvem convençuts que forçant el tipus d’avaluació de les activitats,
provocaríem un canvi metodològic important focalitzat en la didàctica en totes les
matèries. A partir de reunions setmanals amb els caps de departament vam construir
una taula que identifiqués de cada competència bàsica les subcompetències i
indicadors per poder valorar-les. Després, cada professor va fer la seva tria
d’indicadors per fer l’avaluació de cada matèria. Havien d’intentar abastar el màxim
número de competències possibles. Aquests indicadors s’havien de ponderar segons
el criteri d’avaluació de cada professor per formar la nota de la matèria. D’aquesta
manera cada activitat que es fes a classe es valoraria sempre a partir d’alguns
d’aquells indicadors triats. Les notes d’aquests indicadors ponderats serviran tant per
formar la nota de la matèria, com a la qualificació de la competència a la qual
pertanyin. El professor valora únicament indicadors, i l’alumne rep una doble nota: la
de matèria i la de competències.
Sergi Fioravanti (Garbí Pere Vergés Esplugues)


5

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

B6

Menjador Social: oportunitat per a la dis-Capacitat
EE

Experiència d’Aprenentage –Servei:
Alumnes amb discapacitat intel—lectual de la TVA, recullen menjar “sobrant” de
l’escola ordinària i, amb la furgoneta del centre, el porten al menjador social del
barri: Resulta que l’impacte de la crisi ha estat molt fort al Menjador Social “El Pa de
Sant Oleguer” del barri. Han passat de 40 a 130 comensals diaris. Per altra banda, a
la zona hi ha moltes escoles. Sabut es que en els grans menjadors col—lectius, sempre
sobra menjar. A nosaltres se’ns va ocórrer fer de pont entre aquestes dues realitats!
No podia ser que a menys de 500 metres hi hagués gent que no té menjar i gent que
llença menjar!!! Dit i fet! Després de vàries (i no fàcils gestions) varem aconseguir les
complicitats necessàries per tirar endavant el nostre projecte: que el menjar sobrant
arribés, mitjançant l’ actuació dels nostres alumnes , a qui el necessita!
Per fi una activitat en la que els nostres alumnes són els que ajuden a l’altre i no son
“els ajudats”!!
Jordi Lobo (IPT Jeroni de Moragas)

B7

Un tast de ciència
EI/EP/ESO

"Un tast de ciència" forma part del projecte de centre Visions, que cada any s’ha
caracteritzat per ser un treball transversal on tots els alumnes, de p3 fins a 4t d'ESO,
comparteixen una sèrie de propostes que giren al voltant d’un mateix concepte.
Un tast de ciència pretén desenvolupar la ciència com a espai de creixement,
coneixement i desenvolupament.
Té com a objectiu principal millorar la competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic, posant especial èmfasi en l’observació directe, l’anàlisi de dades,
establir hipòtesis, comparació de resultats...
Núria Soler (Marinada)

B8

Gincamatemàtica: Jornada matemàtica entre cicles
EI/EP

Amb l’objectiu de fomentar l’educació entre iguals a partir d’establir vincles per
crear comunitats d’aprenentatge i el treball en equip, i de fer de les matemàtiques
un espai lúdic i que connecti amb la vida quotidiana, vam organitzar una jornada
matemàtica entre els alumnes de tota l’escola.
Els alumnes amb l’ajuda dels mestres van preparar activitats adequades a les
diferents edats. El dia de la jornada es van preparar diferents gincames, per parvulari,
per primària i per ESO, en diferents moments del dia i els alumnes grans ajudaven en
els controls del més petits.
Marta Montserrat i Jordi Guirado (Mestral)


6

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

B9

Tractament de la llengua anglesa a EI
EI

Hi ha un gran debat sobre la conveniència d’introduir l’anglès en les primeres etapes
de l’evolució dels nens i nenes. Hi ha experts que diuen que la seva iniciació no és
eficaç, que cal centrar-se en la llengua materna, altres diuen que la integració de
l’anglès es convenient des de ben petits per crear una bona base. Nosaltres hem
optat per introduir l’anglès, com una presència quotidiana, a manera d’immersió i en
diferents registres. La presència de l’anglès a l’aula ha de ser natural i hem d’observar
l’evolució del seu aprenentatge amb un seguiment fet amb rigor. Així, d’una manera
lúdica, els nens i les nenes integraran aquesta llengua durant la setmana amb
diferents propostes:
• Per un costat, una especialista nativa amb activitats lúdiques, visuals i de
moviment treballarà per la base fonètica, d’estructura i vocabulari de la
llengua.
• Un altre especialista s’encarregarà de portar a terme activitats d’expressió
corporal, representació, titelles i jocs dinàmics.
• L’altre àmbit el conduirà la tutora amb activitats molt variades que dependran
bàsicament dels recursos audiovisuals recomanats i coordinats pel
departament d’anglès.
• Dues vetlladores de P3 també intervindran en les diferents rutines de totes les
classes en anglès, fent especial incidència a P3 que és on s’ubiquen
normalment.
• Finalment, ens falta un aspecte molt important i és el que ens aporten els nois i
noies grans que interaccionen amb nosaltres a la classe en anglès. Són nens
amb habilitats en aquesta llengua que poden aquí evocar el seu talent. Tenen
el càrrec de MAINADERS, actuen a l’hora de dinar i berenar i ho fan en anglès.
El departament d’anglès s’encarrega d’assessorar i acompanyar la tasca
d’aquests nois i noies.
S’ha de vetllar també per l’avaluació inicial, continuada i final, portant a terme amb
rigor uns registres objectius. La presència de l’anglès té molta constància i no es pot
aïllar en el context del dia.
Rosa Ricol (Garbí Pere Vergés Esplugues)


7

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

B L O C
C1

C
Silenci... Estem escoltant!
EI/EP

Els infants aprenen a parlar imitant el que senten al seu voltant. És un procés que és
produeix de forma natural si el sentit de l’oïda està ben desenvolupat. Però passa el
mateix amb l’escolta?
Educar l’art d’escoltar és l’ inici d’un llarg camí per aprendre a llegir. A l’Escola
s’inicia aquest treball als dos anys i finalitza a segon d’Educació Primària. O potser no
s’acaba mai? El punt de partida són els sons i els sorolls per avançar, després, en les
rimes, les síl—labes i els fonemes. La fita és aconseguir una escolta activa que permeti
dominar els sons de la parla per a combinar-los formant paraules i frases. Les
activitats són principalment orals i es realitzen cada dia.
Els estudis demostren que un bon nivell de consciència fonològica és fonamental
per realitzar els processos d’anàlisi i síntesi de la llengua escrita. El treball realitzat
amb els nostres alumnes es converteix en una eina de prevenció i detecció de
possibles trastorns d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Laura Camp i Esther Martínez (Betània Patmos)

C2

Improvisem i rimem
ESO

L’objectiu és que l’alumne sigui capaç de cantar improvisant la lletra.
Mitjançant la cançó improvisada s’estan treballant moltes competències a més de
molts coneixements.
De llengua: rima, mètrica, transcripció fonètica, concreció d’idees, extreure el tema
principal, resumir,...
De música: afinació, entonació, actitud corporal, expressivitat, expressió oral,…
Transversal: aprendre a escoltar, a respectar torns, a contestar allò que es demana,
a no quedar-se en blanc, a concretar les idees, a respectar les diferències dins l’aula,
aprendre cultura popular…
És una assignatura totalment oral: no s’utilitza la ploma ni el llapis, excepte en dues
sessions on es comparteix uns vídeos de les diferents maneres de glosar dels Països
Catalans i un altre de la literatura popular oral.
A finals de curs, es fa un “combat de corrandes” entre algunes escoles.
Caterina Canyelles i Gemma Mestre (Els Arcs)

C3

Programació i robòtica 3-18 anys
EI/EP/ESO/Batxillerat

En aquesta ponència es presentaran diferents activitats d’ensenyamentaprenentatge relacionades amb el món de la programació i de la robòtica que
desenvolupa l’Escola des d’Educació Infanfil fins al 2n de Batxillerat. Aquest itinerari
curricular abarca un ampli ventall de tecnologies: robots Beebot, robots Lego,
plaques Picocat, tecnologia PICAXE, tecnologia Arduino, programació en Scratch,
control amb dispositius mòbils...
Marcos Gacía (Daina Isard)


8

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

C4

Pràctica conjunta amb el Dept. Col—laboratiu
de Ciències de Tr@ms
ESO

Pràctica de les llavors: En aquest treball pretenem demostrar, d’una forma
experimental i seguint el mètode científic, que les substàncies químiques
contaminants que llencem a l’aigua afecten per exemple a la germinació de les
llavors de les plantes. Preparem unes llavors de gespa i les reguem amb diferents
concentracions de contaminant dura nt dos setmanes. Fem un recompte i analitzem
estadísticament els resultats. Afegim els resultats dels diferents nivells i de les diferents
escoles de la Fundació Tr@ms. Posteriorment encetem un procés de reflexió amb els
alumnes sobre la pròpia experiència, per tal de valorar dificultats que es poden haver
generat, i proposar aspectes per enriquir l’experiència de recerca. Aquestes
propostes les compartim al bloc de Tr@ms. Per altra banda també és interessant
valorar aspectes ecològics so0bre els contaminants químics de les aigües, que poden
afectar al medi natural i valorar si per exemple les plantes poden ser útils per
descontaminar aigües i sols.
Pràctica de la gravetat: En aquest treball determinar, de manera experimental i
seguint el mètode científic, el valor de la gravetat de la Terra. L’experiment consistirà
a determinar fins a quin punt ens hi apropem, quin és el valor dels errors i quines són
les seves causes. Caldrà determinar si considerem acceptables l’error que hem
comès, en funció de l’anàlisi de dades. Cada curs escollirà el mètode que durà a
terme amb els alumnes. Cada mètode té el seu protocol de pràctica. Els mètodes
proposats són el dinamòmetre, la caiguda lliure, el pèndol i el pla inclinat. Cada curs
introduirà el resultat del seu mètode en un full de càlcul compartit a Google Drive.
Després farem la mitjana de cada mètode i després la global. També compartirem el
protocol de pràctica, les observacions i material gràfic en bloc de Pràctiques de
Ciències Naturals d’ESO de la Fundació Tr@ms.
Pep Espígol (Solc)

C5

Projecte DESENDOLLA, una forma sociabilitzada
i educativa d’estalvi energètic
Transversal

DESENDOLLA és un projecte global de la nostra Escola que té per objectiu principal
educar als nostres alumnes en la cultura de l’estalvi d’energia i fer-ho d’una forma
sociabilitzada. Una de les finalitats principals del projecte és generar un estalvi
energètic basat en modificacions de conducta del conjunt de les persones que
interactuen amb els edificis i espais de l’Escola. A través dels canvis de conducta i
sense inversió en elements estructurals podem estalviar quantitats significatives
d’energia elèctrica i podem, a la vegada, generar consciència favorable a la
preservació del medi ambient entre els nostres alumnes. Al llarg del curs 2012-2013
hem realitzat un seguit d’activitats a tota l’Escola que han conduit a generar estalvi
al voltant del 20% de l’energia elèctrica anual consumida en període lectiu.
Daniel Selva (Sant Gervasi)


9

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

C6

40 anys d’educació per la democràcia
Transversal

L’Escola Puigcerver fa 45 anys que té com a fonaments l’educació per la Llibertat i la
Democràcia. Aquests principis es basen en tres pilars: les Assemblees de classe, la
Comissió Permanent i el Consell de Delegats.
Carme Cristià / Mònica Moreno (Puigcerver)

C7

Les tic a l’escola, nou paradigma educatiu
EI/EP/ESO

Als darrers anys l’escola ha viscut un procés creixent d’innovació on la tecnològica
ha tingut un paper cabdal com element dinamitzador i catalitzador. Els models de
comunicació amb les famílies, diàleg pedagògic entre docents i per descomptat de
metodologia d’aula han sofert canvis molt significatius.
Possible la presència de blocs actius en cada curs amb la participació de la majoria
de docents d’aquest i la presència de dispositius tecnològics a les aules són dos
elements més visibles de la presència tecnològica a l’escola. Actualment els alumnes
de 5è, 6è de primària i 1r i 2n d’ESO treballen amb models d’iPad 1x1 de manera que
cada alumne disposa del seu propi dispositiu per poder treballar a l’escola i a casa.
Els alumnes de 3r i 4t d’ESO segueixen en el model de netbook 1x1 ja iniciat fa força
curs. Però més enllà d’aquests elements més visibles és en la quotiniatat on més
canvis s’han produït. Per citar-ne alguns podríem parlar de :
- El gran nivell d’utilització per part dels docents de les xarxes socials,
- L’increment de treball cooperatiu amb alumnes i entre docents.
- L’augment notable d’ús d’eines audiovisuals en la metodologia de l’aula.
- La millora en la organització i gestió de l’alumnat.
- La desaparició progressiva del llibre de text com element d’aprenentatge.
- ...
Manel Sayrach (Sadako)

C8

Arrels i ales
EP

"ARRELS I ALES": és un projecte significatiu, sota la mirada sistèmica, on
treballem la inclusivitat i el sentit de pertinença. El projecte es treballa de 1r a
6è de primària.
"ARRELS I ALES": Les arrels per saber d'on som o com resolien els problemes els
avantpassats. Les ales ens mostren els horitzons infinits de la imaginació, de les
possibilitats i ens porten cap als nostres somnis:
— 1r curs: "La meva història"
— 2n curs: "T’estimo, escola"
— 3r curs: "Manresa: la meva ciutat"
— 4t curs: "Catalunya el meu país"
— 5è curs: "Som ciutadans del món"
— 6è curs: "Em faig gran. La meva Autobiografia"
Rosa Vilaseca (Joviat)


10

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

C9

Música a l’escola primària: la base de la piràmide
EP

L’escola IPSI de Barcelona, te una de les escoles corals més dinàmiques i amb millors
resultats del país. A la vegada, però, tots els seus alumnes passen per tres etapes
d’ensenyament musical que els permet apreciar el cant coral com també la música
instrumental amb l’ aprenentatge, durant dos cursos, del teclat electrònic.
Com s’aconsegueix tot això? Quins elements calen per construir el que anomenem la
“base de la piràmide”?
Oscar Boada (IPSI)

B L O C
D1

D
Projecte de cooperació a l’escola
Transversal

L’escola contempla aquesta pràctica com un valor afegit al treball entre iguals. Es
fonamenta en els valors del compromís, responsabilitat, solidaritat i actitud de servei
cap als altres. Té dues vessants, una de caràcter intern, que és entre els alumnes de
l’escola, i una altra de caràcter extern, de portes enfora, un seguit d’accions que
permeten sensibilitzar als alumnes de manera activa els sectors més desafavorits.
Per a l’escola va ser, i és, una manera d’endreçar totes les accions que fem dirigides
als altres i donar-los, si cap, més significat.
Ricard Bahí (Thau Sant Cugat)

D2

El signe dels tres
ESO

La pràctica “El signe dels tres” pretén mantenir l’interès de l’alumnat per la lectura,
mitjançant una novel—la gràfica en llengua anglesa (The Sign of the Four, d’Arthur
Conan Doyle), aproximant-se a l’obra a partir de tres visions diferents (el
descobriment del mètode científic, la contextualització històrica d’una obra literària i
el treball lingüístic) i fer partíceps als alumnes de la complementarietat de diferents
àrees a l’hora de construir el coneixement.
Maite Díaz, Josep Maria Clavell i Xavier Ciurans (Betània Patmos)

D3

Made yourself... amb una impressora 3D
ESO/Batxillerat

En aquesta ponència es presentaran diferents activitats d’ensenyamentaprenentatge relacionades amb el món de les impressores 3D que desenvolupa
l’Escola a ESO i BATXILLERAT.
Marcos Gacía (Daina Isard)


11

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

D4

U.S. History and films
ESO

Project work is the main objective.
Students learn the basic facts of the history oh USA, then watch a film to understand
the time priod they work on, amb finally they create a group project to show their
knowledge on the subject.
Meritxell Santolaria (Meritxell)

D5

”Els papitus” i la consciència fonològica
EI/EP/EE

Presentem una metodologia que posem en pràctica des d’Educació Infantil fins a 6è
de primària. L’eix transversal d’aquest entrenament fonològic és l’anàlisi, la síntesi i la
memòria auditiva seqüencial que, a partir de 2n de Cicle Mitjà es complementa amb
la potenciació d’activitats que afavoreixen l’ús de la via visual. Amb això mirem
d’equilibrar les dues vies d’entrada necessàries per a una bona adquisició dels
mecanismes de la lectura i l’escriptura.
A educació infantil la bona pràctica comença amb el programa que anomenem :
APRENDRE A MIRAR AMB LES ORELLES. Les activitats que es fan en aquest nivell són les
que els
nens
coneixen com a PAPITUS (iniciem així als alumnes en el
metallenguatge). A cicle inicial seguim treballant sistemàticament aquest tipus
d’activitats fins a 2n, per tal d’assegurar la consolidació de l’ortografia natural i una
adequada mecànica lectora .
A partir de Cicle Mitjà, aprofitem els aprenentatges fets fins al moment a nivell
fonològic i introduïm estratègies per incorporar l’ortografia arbitrària mitjançant les
tècniques d’ORTOGRAFIA FÀCIL, basades en la memòria visual i que es segueixen
treballant fins a finals del Cicle Superior.
Aprofitant el treball fonològic, visual i la metodologia de grups cooperatius que
comencem a introduir a l’escola, el curs passat vam iniciar un GRAN DICTAT per a
tota la primària. Els nens i nenes de l’escola van gaudir dels seus coneixements
envers les paraules i de l’emoció del propi joc en si.
Els resultats obtinguts pel que fa a la lectura i el coneixement ortogràfic dels nostres
alumnes, ens animen a seguir treballant en aquesta mateixa línia i a voler compartir
amb tots vosaltres la nostra experiència.
Montserrat Sardà i Maite Romero (Proa)


12

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

D6

L’adaptació a l’escola
EI

L’entrada dels nens i nenes a l’escola, i de les seves famílies, a vegades es converteix
en uns dies angoixants i esgotadors per tots (infants i adults). A les expectatives de les
famílies s’uneixen l’angoixa de la separació i el respecte més o menys rigurós a unes
normes que molt freqüentment, no s’assemblen a les que regeixen la vida quotidiana
de les famílies. L’escola, intenta adaptar-se als infants i a les seves famílies però les
ràtios i el funcionament diari fan que sovint sigui un procés on els infants fan la major
part. A la vegada, les famílies, amb moltes ganes que els seus fills i filles comencin
l’escola, viuen aquesta separació, que per molts és la primera, com una prova a les
seves qualitats com a educadors. L’escola, ja fa uns anys, porta a terme una sèrie
d’actuacions per facilitar aquesta adaptació pels infants, per les famílies i pels
mestres que els acullen.
Eva Sánchez (Brianxa)

D7

Del pati a la plaça: l’esbarjo un espai d’oportunitats
EI/EP/ESO

L’escola s’ha plantejat desenvolupar diferents projectes que fomentin la participació
de tots els diferents agents educatius. I en aquest procés el pati de l’escola ha tingut
un paper clau. En molts cassos ha estat el catalitzador de nombrosos processos
participatius. A més, aquest espai sovint s’està convertint en el lloc d’encontre de
tota la comunitat educativa i simbolitza molt bé l’horitzó cap el qual vol caminar
l’escola. És per això que el pati s’ha transformat en la plaça, nucli de moltes de les
connexions educatives del nostre centre.
L’estructura dels patis tenen un efecte directe sobre allò que hi passa.
Majoritàriament els patis de les escoles, especialment a mesura que els alumnes es
fan grans, estan dominats espacialment pel joc amb la pilota i majoritàriament són
gestionats pel gènere masculí. Aquest fet té una repercussió molt important en
l’educació de la coeducació i en els rols i dinàmiques diferenciades entres nois i
noies. A més les habilitats esportives dels diferents alumnes tenen un paper rellevant
en les posicions de lideratge dins dels diferents grups. Aquest fet no és negatiu per se,
però a l’escola sí que creiem en la necessitats que les estones d’esbarjo siguin espais
que promoguin també l’accés a la cultura, s’hi fomentin valors i proporcionin
experiències generadores d’aprenentatge. És amb aquesta intenció educativa que
s’han engegat moltes accions en aquest espai: DIES SAK, CANVIS EN ELS MATERIALS
DISPONIBLES EN AQUESTS ESPAIS, BIBLIOPATI, MATÍ DE GENEROSITAT, ETC...
Elena Casadevall (Sadako)


13

08006 Barcelona
T. 93 415 93 56
aec@agrescat.cat
www.agrescat.cat

D8

El conte pren vida
EI/EP

Aquest és un programa d’activitats que giren al voltant de la descoberta de la
lectura, el món dels contes i la biblioteca d’aula. Aquestes activitats estaran
adreçades als alumnes de Parvulari i Cicle Inicial de Primària, etapes on es
desenvolupa el gruix del procés d’aprenentatge de la lecto-escriptura. El treball es
completa amb l’escenificació i dramatització d’un conte que preparen
conjuntament els equips de mestres de cada un dels cicles implicats i la responsable
de teatre de l’Escola. Els alumnes d’ESO, de Batxillerat i també ex alumnes que
formen part dels diferents grups de teatre de l’Escola s’encarreguen de fer
l’adaptació i la escenificació de cada un dels contes a l’Auditori de l’Escola.
Paral—lelament, a cada aula, es presenta tot un treball de descoberta del conte
treballat a partir del BAGUL DEL CONTE. Durant els dies previs a la representació del
conte apareix a les aules : El Bagul. En obrir les seves portes descobrim tot un plegat
de propostes i activitats i material per presentar els diferents temes que es tracten en
cada un dels contes. Dins del bagul hi ha diferents objectes, col—leccions d’imatges,
música, disfresses i diferents materials, en ocasions sorprenents pels més petits.
Aquest curs iniciem El CONTE PREN VIDA amb una adaptació del llibre “EL PETIT
PRÍNCEP” de Saint-Exúpery amb motiu, l'any 2013, del 70è aniversari de la publicació
del llibre El Petit Príncep i, l'any 2014 del 70è aniversari de la mort d'Antoine de SaintExupéry.
Montse Sempere (Sant Gervasi)

D9

Bibliotasques per a la competència informacional
EP/ESO

Activitats per treballar la competència informacional seqüenciades de 1r a 6è de
primària i de 1r a 4t d'ESO mitjançant bibliotasques, una proposta didàctica derivada
de la webquesta, que com aquesta utilitza principalment recursos d’internet amb
l’objectiu que l’alumnat realitzi una tasca, com ara resoldre qüestions o crear
productes directament relacionats amb la biblioteca escolar.
Més informació: http://apliense.xtec.cat/arc/cercador/d-bibliotasques
Jordi Badiella (El Cim)


14

Blocs bones pràctiques

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Blocs bones pràctiques

Ähnlich wie Blocs bones pràctiques (20)

Mehr von lluís nater

Mehr von lluís nater (20)

Blocs bones pràctiques