1. Dels telers als canons
Max Acedo Elgarrista / Història / 21 – 5 – 2014

2. 1
ÍNDEX
Núm. de pàg.
Resum del llibre...............................................................................................2
Vocabulari........................................................................................................3-5
Personatges....................................................................................................6-9
Llocs.............................................................................................................10-13
Visita al Born.................................................................................................14-15
Entrevista a l’Oriol Vergés.............................................................................16
Conclusió......................................................................................................17

3. 2
RESUM DEL LLIBRE
Aquesta és la història de Catalunya uns anys abans del gran conflicte que
afectà tota Europa i, concretament, el Principat.
Narcís Feliu de la Penya, un advocat de categoria a Barcelona, decideix
intentar fer ressorgir l’economia de Catalunya a través del comerç. Juntament
amb el seu secretari Jacint, trafica amb uns telers que venen de França, per
així fabricar les millors teles que mai s’hagin pogut veure a la ciutat.
En una presentació d’en Narcís a la gent important de Barcelona, dels primers
teixits de luxe, en Jacint s’enamora profundament de la duquessa Du Claire De
Lune; una preciosa dama francesa d’aspecte agradable. Aquests mantenen
una relació breu i fugaç, en la qual Cinto, a causa del boig amor que sent, roba
diners al seu amo per a comprar-li una joia a la duquessa.
A causa d’aquesta traïció i de la confusió d’en Jacint, se’n va a viure al port
amb en Déntol (un captaire desafortunat que resideix a una barraca).
Finalment, decideix marxar de la ciutat i allistar-se al cos dels miquelets per a
lluitar contra les tropes franceses que han ocupat el Principat. Mentrestant, el
rei Carles II està apunt de morir sense descendència i comencen a haver-hi
problemes a Europa.
La duquessa Du Claire de la Lune marxa a França amb la seva criada Odette,
la qual està molt enamorada d’en Jacint, i el duc de Vendôme. De camí, es
topen amb un grup de miquelets entre els que està en Cinto, els quals cauen
presoners, però l’Odette i ell marxen de nit d’amagades cap a Barcelona.
Al tornar a la ciutat, en Narcís accepta les disculpes del seu antic home de
confiança i el contracta de nou. També, en Jacint i la “gateta” es casen i formen
un família.
Per altra banda, el rei Carles està apunt de morir i ha fet testament a favor de
Felip d’Anjou, amb por per part d’Anglaterra i Holanda de que la Monarquia
Hispànica i França s’aliïn; per això, quan Felip és nomenat rei d’Espanya,
signen un tractat per a lluitar contra aquests estats. Això dona pas a la Guerra
de Successió. A més, els catalans volen que l’Arxiduc Carles d’Àustria arribi a
ser el monarca.
A causa d’aquests conflictes per el tron, Narcís Feliu és empresonat per a
“conspirar contra Felip” i és deixat en llibertat al cap d’un temps; quan es lliure
una batalla que fa marxar les tropes castellanes del Principat, així proclamant a
Carles com a rei d’Espanya.
Però al 1710, mor l’emperador de l’Imperi Austríac i Carles III n’és l’hereu; per
la qual cosa, els estats importants d’Europa signen un tractat de pau en el que
el monarca espanyol abandona Espanya i Felip V es nomenat rei.
En Narcís Feliu de la Penya mor al 1712.
Arriba l’estiu de 1714, i Barcelona decideix resistir davant les tropes felipistes,
les quals fan un astut setge a la ciutat. L’11 de setembre d’aquest mateix any,
els castellans travessen les muralles i els barcelonins, dividits en gremis,
defensen la ciutat a mort. Finalment, en Jacint cau mort durant la batalla i Felip
acaba dominant Barcelona.

4. 3
VOCABULARI
-Escrivania: conjunt d’elements d’escriptura que es disposaven sobre la taula
de despatx o escriptori. Consta de tinter, plomí, estilet, pòlvores, etc. També és
el lloc on treballa l’escriptor.
-Còfia: gorra de formes i de grandàries diferents que sol formar part de la
indumentària de les dones que servien en una casa.
-Heura: planta enfiladissa, paràsita de la família de les araliàcies, és una mena
de liana.
-Proteccionisme: pensament econòmic dirigit a protegir l’economia d’un estat,
defensant els seus productes de la competència estrangera, a la qual posa
impostos extres als seus productes.
-Barreters d’agulla: menestrals o artesans que fabricaven barrets i gorres de
llana, seda, fil o estam, i que treballaven amb agulla. A patir del segle XVI, són
els teixidors de teles fines, cares, de luxe.
-Pòlvores: una mena de sorra que utilitzaven els escriptors que servia pe
assecar la tinta després d’escriure.
-Consell d’ Aragó: va ser l’ institució encarregada del poder judicial, executiu i
dels afers dels regnes de la Corona d’ Aragó ens temps de Ferran el Catòlic i
els primers anys de Felip V.
-Consell de Cent: era una institució de govern a la ciutat de Barcelona,
establerta al s. XIII. Formada per 100 ciutadans, al s. XV, per 128 ciutadans:
Prohoms(ciutadans honrats), mercaders,artistes, artesans. S’ocupaven dels
impostos, de la vida econòmica, de l’organització de la ciutat i d’escollir els
consellers.

5. 4
-Generalitat de Catalunya: es crea al s. XIV i cobra impostos i tot el que té a
veure amb l’administració. El rei havia de demanar permís a les Corts Generals
per: escriure lleis, anar a la guerra, aprovar impostos. Es reunien el rei, la
noblesa, la burgesia, el clero i tots els que hi formaven part. Llavors es crea la
Generalitat, perquè només es reunissin tres. Desapareix al 1716, juntament
amb el Consell de Cent, quan José Patinyo Francesc Amatller, escriuen el
Decret de Nova Planta; que acaba amb Catalunya com a estat i deixa un model
centralista a la monarquia.
-Miquelets: membres de la milícia paramilitar de caràcter mercenari o voluntari,
reclutada per les juntes de la Corona d’ Aragó durant la Guerra de Successió
per falta d’exèrcit. La majoria eren no privilegiats.
-Guerra dels Segadors: és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del
Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652,i que tingué com a efecte la
signatura del Tractat del Pirineus entre la Monarquia Hispànica i França (1659).
Tot començà perquè Castella va demanar a la Corona si podia donar-li diners,
soldats i mantenir els terços castellans, tot això en temps de crisi. A arrel d’això,
es provocà una revolta en la qual es va assassinar al virrei i la Generalitat va
assumir el poder.
-Coronel·la: milícies urbanes, no professionals. Eren els ciutadans organitzats
per gremis que s’encarregaven de la defensa de la ciutat (s. XVI-XVIII) i eren
manats pel conseller en cap. Durant la Guerra de Successió hi havia uns 4000
soldats a Barcelona de la Coronel·la. S’hi accedia per sorteig.
-Botifler: malnom amb què es va anomenar, a Catalunya i al regne de
València, als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió; també
s’aplica a les persones “traïdores a Catalunya”. Hi ha dues teories de l’origen
de la paraula: 1-hi havia un general de Felip anomenat Beaufleurs. 2- el símbol
dels borbons és una flor de lis.
-Cant dels Ocells: (1705) cançó tradicional catalana de Nadal i de bressol.
Explica el dia del naixement de Jesús a Betlem. Es va fer famosa durant la
Guerra de Successió. Al 1970, Pau Casals toca aquesta cançó i fa un discurs
sobre Catalunya davant l’assemblea general de l’ONU.
-Batalla d’Almansa: les tropes de Felip V derroten a les de l’arxiduc Carles a
la vila d’Almansa en el context de la Guerra de Successió. A partir d’aquest fet,
les tropes borbòniques conquereixen València. Es crea un Decret de Nova
Planta per a València.

6. 5
-La Junta de Braços: era una institució que convocava la Diputació General
en casos d’emergència. En formaven part tots aquells representants a les Corts
Catalanes que es trobaven a Barcelona. Es van convocar el 30 de Juny de
1713, fins el Juliol, per decidir si la ciutat es rendia davant les tropes felipistes o
seguia lluitant.
-El Penó de Santa Eulàlia: va representar Barcelona durant l’Edat Moderna.
Està constituïda per la imatge de Santa Eulàlia pintada al mig amb una creu. És
la bandera que va sortir del Consell de Cent el dia que es va decidir segui la
Guerra, al 1713.
-Tractat d’Utrech (1713): cort entre tots els estats importants d’Europa que
participaven en la Guerra de Successió. En la que Àustria es retira de Castella i
es nomena a Felip V rei de les espanyes, però mai podrà ser hereu de França.
A canvi, se li dona Nàpols, Sicília, el nord d’Itàlia i Flandes a Àustria. A
Anglaterra se li dona Menorca, Gibraltar i el privilegi de comerciar a Amèrica. A
Holanda se li dona la Guyana.

7. 6
PERSONATGES
-Narcís Feliu de la Penya: va ser cronista, advocat, economista i publicista. Va
representar intel·lectualment els interessos de la burgesia catalana,
especialment els tèxtils. Va escriure “El Fènix de Catalunya” i “Anales de
Catalunya” i és un dels protagonistes del llibre Dels Telers als Canons.
-Maria Teresa d’Àustria: va ser una arxiduquessa d’Àustria, duquessa de Milà,
reina d’Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic. Filla
de Carles VI i d’Elisabet de Brunsvic.
-Lluís XIV: (1638-1715) va ser rei de França i de Navarra, el tercer de la casa
dels Borbó. També va obtenir el títol de comte de Barcelona. Tractà
d’incrementar el poder francès a Europa i va crear un estat centralitzat i
absolutista.
-Carles II de Castella: (1661-1700) rei de Castella, d’Aragó, de València,
Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i Milà i comte de Barcelona. Va
morir sense descendència, cosa que va donar inici a la Guerra de Successió i,
posteriorment, a l’entrada dels borbons al tron de la monarquia.
-Maria Lluïsa d’Orleans: (1662-1689) princesa francesa pertanyent a la Casa
d’Orleans. Casada al 1679 amb Carles II, fou reina consort de Castella i
d’Aragó. Es deia que no podia tenir fills, i els membres de la cort la sotmeteren
a uns beuratges perillosos que, segurament, la van fer morir.
-Duc de Noailles: Adrià Maurici (1708-1766). Un dels generals de Lluís XIV,
molt important durant la Guerra de Successió. Es concentrà a la frontera entre
França i Àustria.
-Duc de Vendôme: militar francès al servei de Lluís XIV i de Felip V durant la
Guerra de Successió (1654-1712). Morí a Vinarós (València).
-Jordi de Hessen-Darmstadt: militar i príncep alemany que lluità a favor de
Carles d’Àustria i que va governar Catalunya de 1706 a 1711.

8. 7
-Lluís XIII: (1601-1643) va ser rei de Navarra, rei de
França, comte de Barcelona, de Foix i Bigorra i vescomte
de Bearn i Marsan. Es va casar amb Anna d’Àustria i va
tenir en: Lluís XIV i Felip d’Orleans.
-Fernández de Velasco i Tobar: comte de Melgar, va ser
un funcionari que ostentà el càrrec de virrei a Catalunya
durant els regnats de Carles II i Felip V.
-Josep Oriol: (1650-1702) és venerat com a sant i té una particular devoció a
Barcelona. Atenia els malalts i els aconsellava, es deia que tenia poders
profètics i miraculosos. Rector de Santa Maria del Pi, on va ser enterrat,
conegut com Rector Pa i Aigua.
-Josep Ferran de Baviera: (1692- 1699) des de la signatura del testament de
Carles II, al 1696, fins a la seva mort prematura al 1699, va ser l’hereu de la
Monarquia Hispànica.
-Carles III de Catalunya: (1685-1740) pretendent al tro
de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de
Successió, aconseguint el suport del Principat de
Catalunya, dels regnes d’Aragó i València. Durant la
guerra, el seu germà morí i el deixà com a hereu de
l’Imperi Austríac, així abandonant la Corona d’Aragó a
les mans de Felip V.
-Felip V d’Anjou: (1683-1746) va ser rei de la
Monarquia Hispànica des del 1700 al 1746. Va ser un
dels dos candidats a l’hereu del tro de Carles II.
Finalment, va acabar sent monarca després de la
Guerra de Successió, així acabant amb Catalunya com
a estat i amb totes les seves institucions.
-Duc de Berwich: James Fitx James Stuart (1670-1734). Militar anglès al
servei de Lluís XIV durant la Guerra de Successió. Va ser nomenat comandant
de l’exèrcit hispànic-borbònic al front peninsular, i va ser el més important en el
setge de Barcelona (en el qual va utilitzar la tècnica de les paral·les. També va
liderar les negociacions de rendició de la ciutat del duia següent. Era fill bastard
del rei d’Anglaterra i avantpassat de la Duquessa d’Alba.
-Antoni Villaroel: (1656-1726) militar defensor de Barcelona durant el setge de
1714. Es va distingir en la batalla de Villaviciosa.

9. 8
-Duc de Pòpuli: s’ocupava de assetjar Barcelona per l’oest, aquest setge no va
funcionar i a començaments del 1714 el van destituir per a contractar a
Berwich. Llavors el setge es posà al nord.
-Antoni Peguera: (1682-1707) polític, militar i escriptor català. Membre
fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i primer coronel del
Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. Va ser contrari a Felip V a les corts de
1701-1702.
-Rafael Casanova: (1660-1743) advocat i polític català partidari de Carles
d’Àustria durant la Guerra de Successió i darrer conseller en cap de Barcelona.
La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita
contra la tirania.
-Bac de Roda: (1658-1713) va ser un dels signataris del Pacte dels Vigatans i
participà en l’aixecament de Carles d’Àustria. Va lluitar en la Guerra de
Successió com a cap dels miquelets i fou condemnat i penjat.
-Domènec Parera: (?-1706) diplomàtic i advocat català. Al 1704, es reuní a
Gènova amb l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, per acordar
les bases del pacte anglo-català durant la Guerra de Successió.
-Pere Joan Barceló: (1682-1743) soldat miquelet partidari austriacista durant
la Guerra de Successió. Era conegut com a el Carrasclet.
-Jacint: de cognom Moliner. Secretari i home de confiança d’en Narcís Feliu de
la Penya. Fill d’un soldat castellà, però reconegut com a fill per en Joan Moliner.
Havia estat minyó de cor a Santa Maria del Mar i havia après a tocar l’orgue. Té
quaranta anys, és un home educat, d’aspecte agradable, alt i prim i vesteix com
els ciutadans senzills. Controla, juntament amb el seu amo, tot el tema dels
telers i de la feina d’advocat. Durant la història, s’enamora de la Simone i acaba
traint a en Narcís a causa l’amor profund que sent per la duquessa. Més

10. 9
endavant, se’n va a fer de miquelet fins que l’Odette el recull ferit i el cuida.
S’acaben agradant entre ells, es casen i tenen fills. Finalment, el dia 11 de
setembre de 1714, mor a la muralla de Barcelona durant l’atac de les tropes
felipistes.
-Odette: jove criada de la duquessa Du Claire de Lune. És de París però havia
vingut a Barcelona fa cinc anys. Al barri la coneixen com a Gateta, perquè és
prima, de moviments àgils i de cara arrodonida amb un nas petitet i dos ulls
verds. Des de que coneix a en Jacint, queda profundament enamorada d’ell i,
tot i la relació que en Cinto té amb la duquessa, finalment s’acaben casant i
tenint fills.
-Castellbroc: es diu Jeroni. És nét de l’Onofre i fill del cavaller que duia el
mateix nom. Pertany a l’estament nobiliari de la ciutat i no té gaires diners. Té
trenta anys i vesteix sempre les millors robes, però els seus deutes augmenten
i ell es nega a treballar, considera que és un deshonor per a els seus
avantpassats. Finalment, s’allista a l’exèrcit francès i mor el dia 11 de setembre
de 1714.
-Brocatfí: importador de teixits de bona qualitat francesos, anglesos i de
Flandes. Té el seu magatzem al carrer dels Brocaters, entre el dels Freners i el
del Veguer. Trama un pla amb Castellbroc per a fer fracassar els projectes d’en
Narcís Feliu de la Penya, ja que li fan competència en la venda de teixits.
-Vivers: mercader d’anomenada a la ciutat de Barcelona tant pels seus negocis
com pels procediments amb què s’ha enriquit i que per a alguns no eren massa
nets. Treballa amb en Feliu de la Penya en el tràfic de telers.
-Vicentet: noi valencià que en Narcís fa anar a Barcelona, ja que està dotat
d’un sentit i una disposició innata per la música. En Narcís “l’encoratja” a seguir
tocant l’orgue fins que ho acaba fent a Santa Maria del Mar.
-Ripollàs: mestre ferrer, un home gran i rondinaire, molt hàbil en la forja del
ferro i en la reparació de tota mena d’atuells de metall. El malnom li venia de
l’origen del seu avi, que havia tingut una farga a Ripoll. Ajuda a en Narcís i a en
Cinto a portar el tema dels telers.
-Simone: també anomenada duquessa Du Claire de Lune. Té quaranta anys,
els cabells rosos, vesteix robes de qualitat i joies de luxe. Durant un temps va
estar vivint a la cort del rei de França, però ara resideix a Barcelona, a un
palauet del carrer Lledó. Manté una relació amb en Jacint, que acaba
malament. Se’n va a França amb el Duc de Vendôme; però quan ell mor, els
soldats francesos la maltracten fins que ella s’escapa i torna a Barcelona,
ferida. Finalment, acaba els seus dies al convent de Santa Magdalena.
-Déntol: captaire que viu a una cabana abandonada del barri de barraques
dels pescadors. La seva suposada bogeria va aparèixer quan la seva dona i els
seus dos fills foren engolits per la mar. Deixa que en Jacint visqui a casa seva
durant un temps, en el qual l’aconsella i l’ajuda.

11. 10
LLOCS
-Raval: és un barri de Barcelona, ubicat en el districte de Ciutat Vella, nascut
de l’ampliació de les muralles medievals de la ciutat. Es troba delimitat pel barri
de Poble-sec, pel Barri Gòtic i pel de Sant Antoni.
-Porta Ferrissa: un mosaic amb rajoles decorades a mà. En aquest punt es
trobava la porta que va donar nom a tot el carrer.
-Portal de Sant Antoni: era l’entrada més il·lustre de la Barcelona
emmurallada del s. XVI. Era l’accés de reis, prínceps i ambaixadors, estava
situat en el camí que venia d’Aragó i comunicava en línia amb el Portal Nou.
-Convent del Carme: va ser fundat el s. XIII com a seu de l’ordre carmelità.
Actualment desaparegut, era el número 40 del Carrer del Carme. Al 1838 va
passar a mans de l’ajuntament de Barcelona, que el va utilitzar per instal·lar-hi
provisionalment la universitat.
-Hospital de la Santa Creu: va ser, entre 1401 i 1926, l’hospital general de la
ciutat de Barcelona. Té el seu origen quan es van fusionar els sis hospitals que
llavors hi havia a la ciutat.
-Plaça Nova: s’obre davant l’antiga Porta Praetoria, al cor del barri Gòtic,
coneguda com el Portal del Bisbe. Es va formar al 1355 quan el consell de la
ciutat decideix canalitzar, fins a la plaça Sant Jaume, les aigües procedents de
Collserola. Es va acabar al 1358.
-Universitat de Barcelona: els seus orígens resideixen en l’Estudi General de
Medicina i Arts que Martí I l’Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401. Mig segle
després, el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l’Estudi General de
Barcelona, és a dir, l’actual universitat.
-Església de Betlem: és una església barroca situada a la Rambla de
Barcelona. Va ser l’església dels jesuïtes fins el 1767. Es va construir entre el
1680 i el 1729.

12. 11
-Palau de Versalles: és el gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que
li dóna el nom. Fou construït per Lluís XIII i fet ampliar per ordre de Lluís XIV.
-Casa de la Convalescència: ubicada al recinte històric de l’Hospital de la
Santa Creu i Sant Pau. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech
i Roura. Aquest pavelló estava destinat a atendre els malalts terminals.
-La Rambla: passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de
Catalunya i el Port Vell. Antigament, arribava aigua de Collserola, que passava
per la ciutat i desembocava al Cagalell. La paraula Rambla prové de l’àrab,
curs fluvial normalment sec.
-Santa Maria del Mar: església gòtica de Barcelona, situada al barri de la
Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d’obres van ser Berenguer
de Montagut i Ramon Despuig. La van construir els habitants del barri de la
Ribera amb pedra de Montjuïc. Les seves capelles eren ocupades pels gremis.
-Carrer Regomir: Va des de la Plaça Sant Jaume fins a mar. Era l’antic
decumanus maximus. On estava el Portal de mar es construeix el Castell
Regomir.
-Sant Just i Bon Pastor: església gòtica construïda al s. XIV, situada a la
plaça del mateix nom. Construïda sobre els fonaments de l’església romànica
anterior. El Papa va concedir testament sacramental a aquesta església, es feia
a la capella Sant Fèlix. Al 801 es té constància d’una església de Sant Just.
-La Bòria: antiga barriada de Barcelona formada al voltant de la via romana
que portava a França. Era l’entrada de mercaderies i un carrer comercial on hi
havia hostals i alfòndecs. Es trobava per la Plaça del Blat. També hi ha la plaça
de l’oli, de la llana, gremi de carders i corders. Era el lloc d’on partien els
correus.
“Bòria avall” era el recorregut per humiliar a un condemnat.

13. 12
-Montjuïc: muntanya de Barcelona formada per roques sedimentàries. El seu
cim es troba a una altitud de 177 metres. A l’Edat Mitjana estava extramurs i és
on es situava l’antiga necròpolis jueva. Era la pedrera més important de
Barcelona. El Castell de Montjuïc (s. XVIII) era una posició defensiva.
-Drassanes: instal·lacions on es construeixen i es reparen vaixells. Les
primeres drassanes de Barcelona les va construir Pere el Gran (al barri de la
Ribera). Al s. XIV, Pere III va construir-ne unes de més grans. Els diners
provenien de la multa que pagaven els comerciants per comerciar amb els
musulmans.
-Portal Nou: portal i baluard de la muralla de Barcelona del s. XVIII. Límit fins
on les tropes catalanes fan retrocedir als francesos.
-Baluard de Santa Clara: era el baluard més gran de la muralla, a dins hi havia
el convent de les clarisses, per on va començar un atac al 1714. La Torre de
Sant Joan (part del Convent) s’utilitzava com a presó.
-Portal de Sant Pere: baluard de la muralla de Barcelona del s. XVIII. Lloc on
Rafael Casanova va caure ferit.
-Catedral de Barcelona: seu de l’arquebisbat de Barcelona. Es va construir
durant els segles XIII al XV. Està dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia. Es
va construir on hi havia hagut una Catedral romànica, i abans una
paleocristiana.
-Monestir de Montserrat: monestir situat a la muntanya de Montserrat
(Bages). L’origen es situa sobre el 880 d.C. El monestir el formen dos blocs
d’edificis: la basílica i els edificis destinats a atendre pelegrins i visitants.
-C/ Lledó: comença a la Plaça Sant Just i acaba al carrer Baixada de
Viladecols. Està ubicat al casc antic de la ciutat i era l’antic decumanus. S’hi
van instal·lar palauets amb la burgesia rica i la noblesa.

14. 13
-Santa Maria del Pi: ubicada a la Plaça del Pi. Està documentada des del 987
d.C. Té estil gòtic i va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 1931.
-La Fusina: era el nom que rebia la zona més oriental de la ciutat, junt a la
muralla, entre el Portal Nou i el Portal de Sant Daniel. Era una zona comercial e
industrial. Actualment és el nord del Born.
-La Fortalesa de Roses: Ja existia a la Guerra de Successió. Té forma
d’estrella i s’utilitza la superposició de baluards. El primer enginyer que va
construir aquestes fortaleses va ser Vauban.
-Castell de Cardona: és un castell romànic i gòtic situat en un turó al costat de
Cardona (Bages). Va ser la última fortalesa en caure al 1714 davant les tropes
de Felip d’Anjou.
-Convent de les Magdalenes: situat actualment entre el carrer de les
Magdalenes i la Via Laietana. En festivitats religioses, especialment setmana
santa), les prostitutes eren tancades en aquest convent i les monges les
intentaven convertir. Es va enderrocar al començament del s. XX, per a la
construcció de la Via Laietana.
-La Ribera: és un dels barris tradicionals del centre històric de Barcelona. Va
se el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV. Es divideix el barri
en dos sectors: la Ribera i l’actual Born.

15. 14
VISITA AL BORN
El dia 6 de Maig vam anar a fer una visita als jaciments de les cases de
Barcelona a una exposició, que han perdurat fins a l’actualitat. Aquesta visita
era al Born Centre Cultural, on ens ensenyaren una aproximació a la vida
quotidiana de la Barcelona de finals del segle XVII i començaments del s. XVIII
i, on vam trepitjar els carrers de la ciutat que el 1713 i 1714 va resistir el setge
de les tropes felipistes.
INFORMACIÓ SOBRE L’EXPOSICIÓ
Aquest jaciment, amb les seves grans dimensions (8.000 m2) i el seu estat de
conservació, és un cas únic a Europa.
D’una banda, la recerca històrica documental, amb els estudis realitzats per
l’historiador Albert Garcia, ens acosten de manera detallada al retrat quotidià de
la ciutat: com eren els interiors de les cases, els oficis que s’hi feien, els jocs
que s’hi practicaven, els hàbits socials més estesos i, el més important, les
persones que vivien en cada una de les cases d’un jaciment. De l’altra banda,
els treballs i la recerca arqueològica que s’exposen.
És un fragment de gran riquesa urbana, amb espais singulars com el Pont de la
Carnisseria, la Plaça del Mercat, una part del Rec Comtal i diversos trams de
carrers, com el dels Corders de Viola, el dels Xucles, el del Joc de la Pilota, el
dels Ventres o el de Bon aire.
Els treballs arqueològics també han permès localitzar uns tres centenars de
bombes del setge, rajoles i milers d’objectes d’ús quotidià.
Les excavacions realitzades des de meitat dels anys 90 i les tasques de
conservació han fet que el jaciment sigui considerat Bé Cultural d’Interès
Nacional.

16. 15
INFORMACIÓ DE LA VISITA
Així aprofitant que estàvem estudiant la Barcelona durant la Guerra de
Successió, anàrem a informar-nos de les característiques de les persones que
residien a les antigues vivendes.
Van fer enderrocar les cases als propis ciutadans (un 17% del territori), pocs
anys després del setge a Barcelona, per a construir la ciutadella al 1717. No
van enderrocar del tot els habitatges i van anivellar el terreny fent una capa
amb terra. Hi deixaren una gran esplanada per a controlar millor el territori des
de la fortalesa. Més endavant, es va construir el mercat del Born i es van trobar
les restes de les antigues cases del 1717.
En la zona de l’actual Born hi havia una part del barri de la Ribera, una part
més comercial i una dels gremis.
A la ciutat hi havia molts hostals a causa del comerç.
La Família Durant era important a Barcelona i tenien una drogueria que tocava
al Rec Comtal (servia per a regar els camps, per a molts oficis i per a
transportar les aigües residuals). Va ser la botiga de l’època i, allà, venien
aliments, petards, etc; era el gremi de Droguers i Confiters. El fill dels Durant va
representar el gremi a la Coronel·la.
També, al voltant del Rec Comtal hi havia el carrer dels Corders de Viola, on hi
vivia en Josep Corrales; qui va representar els corders a la Coronel·la i va
muntar un triquet a casa seva. Allà es jugava a tot tipus d’activitats
relacionades amb el que seria un actual casino.
El carrer que venia de la Plaça del Born era el Bornet (carrer ample), on hi
havia part de l’activitat comercial del Born. El carrer del Bon Aire feia de
frontera entre la part comercial i la Ribera.
Una casa important i gran de la zona era la Casa Boxadors, on hi van viure dos
cònsols d’holanda que exportaven aiguardent, van convertir la casa en una
destil·leria. Més endavant hi va viure en Durant i després de la guerra hi van
viure dos francesos que ajudaren a la construcció de la Ciutadella. Al costat hi
havia la casa de la neu, on venien gel del Montseny.
Informació extra:
-Catalunya és el segon lloc amb més documentació material al món.
-A les cantonades les anomenaven proa.
-Hi havia un carrer on es jugava a pilota.

17. 16
ENTREVISTA A L’ORIOL VERGÉS
El dia 7 de Maig, vam anar al Born Centre Cultural per a fer una entrevista
l’Oriol Vergés, l’escriptor d’una sèrie de novel·les juvenils sobre la història de
Catalunya; ja que acabàvem de llegir un dels seus llibres, Dels telers als
canons. En el qual, l’Oriol va adaptar uns personatges ficticis a la vertadera
història del conflicte a Catalunya durant el s. XVII i XVIII i el posterior setge al
1714.
Doncs, el Born organitzà una trobada entre diverses escoles, a la fi que els
alumnes preguntessin curiositats a l’autor sobre la novel·la que acabaven de
llegir. Va ser una experiència interessant, ja que vaig tenir la oportunitat de
presentar-li la meva pregunta.
-Quines fonts històriques vas utilitzar per escriure el llibre Dels telers als
canons?
No vaig recórrer a arxius de documentació, però sí a diferents historiadors,
principalment a Pierre Vilar.
A més, vaig fer un calendari amb les coses històriques importants que van anar
passant durant l’època.

18. 17
CONCLUSIÓ
-QUÈ ÉS CATALUNYA PER A TU?
Per a mi Catalunya és una nació, tot i que està considerada una comunitat
autònoma d’Espanya. Per a mi Catalunya és diferent a la resta, té la seva
pròpia llengua, costums i tradicions, gastronomia, dansa i, el més important una
història de molts segles; passant pels romans, els visigots, els musulmans, etc.
Catalunya és inimitable, és on he nascut i crescut, he après la seva cultura, he
visitat llocs meravellosos, des de l’Alt Empordà, al Baix Ebre, al Maresme, a la
Segarra o al Berguedà, és igual.
Per a mi Catalunya és molt complerta, ja que pots gaudir de ciutats com
Barcelona o Girona, que tenen història, arquitectura, turisme; i també ho pots
fer en pobles costaners i disfrutar de les magnífiques platges, o pobles de
muntanya i caminar pels prats verds i els indescriptibles turons i cims.
He tingut l’oportunitat d’estudiar la llengua, el català, que per molts
inconvenients que li posin, sempre serà l’idioma oficial d’aquesta terra.
També he celebrat i he gaudit les festes populars tan característiques d’aquí. A
qui no li agrada anar un dia de Sant Jordi, amb els carrers plens de roses, a
comprar un llibre amb la mare per la Rambla Catalunya? O fer cagar el tió amb
la família el 24 de desembre per la nit? O veure enormes torres de castellers
alçant-se al cel durant La Mercè?
Per últim, dir que Catalunya pot ser petita, però dins seu hi ha molta diversitat,
la qual fa que aquesta nació sigui tot un món.
-QUIN CREUS QUE HAURIA DE SER EL SEU FUTUR?
Crec que Catalunya hauria de arribar a ser un estat, potser no en els pròxims
anys, però segons la meva opinió hauria d’independitzar-se. L’únic
inconvenient és que el govern central no vol negociar aquesta proposta.
-PER QUÈ?
Perquè, actualment, Catalunya té les característiques necessàries per ser un
estat, té un poder legislatiu (el Parlament), un poder executiu (la Generalitat de
Catalunya) i un poder judicial (tot i que el controla l’Estat Espanyol, s’han creat
tribunals propis). A més, també té l’Estatut, el qual diu els drets i deures dels
catalans. Per altra banda, Catalunya ja era un estat, fins que el 1714 va caure a
mans de Felip V, per la qual cosa ens haurien de concedir el dret a auto decidir.
No ho concedeixen, segons la meva opinió, perquè saben que si Catalunya
s’independitza, perdran la principal font d’ingressos i la comunitat autònoma
que més aporta.
Llavors, crec jo que si ens aprecien tant com diuen i que volen una Espanya tan
unida, ens haurien de tractar millor i almenys, deixar-nos fer el referèndum per
veure què és el que vol la gent.