1. Fet per: Toni Quintana i Pol Plana

2. La comédia romana deriva de la Comedia Nova, es a dir té els seus origens en la
literatura grega (com en la majoría de coses) a més de basar-se sobretot en
Menandre.
- Les dos comédies tenen en comú les
situacions carregades d’embolics i confusions,
i sempre acaben amb un final feliç.
-Podem trobar temes com:
- Les trobades familiars (encontres de
pares i fills perduts, els quals són
reconeguts per una marca o bé un
objecte determinat).
- També hi han conflictes amorossos (una
parella d’enamorats els quals tenen un
amor impossible a causa de la no
acceptació familiar).

3. - Els personatges són purs arqueotips:
- El vell geniut
- L’esclau astut que enganya i roba diners,
- El noi i la noia,
- El militar cregut,
- La prostituta,
- L’alcavot que no té escrúpols.
- Val a dir que els romans partien d’una obra original grega, peró li afegien característiques
personals (contaminatio), allargant o escurçant els diàlegs, o bé afegint o treien
personatges de la historia.
- Els personatges tenien noms grecs,
vestien com a tals, parlaven com a ells, i
les situacions es dessarrollaven a una
ciutat grega.
- Una de ls grans diferencies entre la
comédia llatina i la grega, és el fet
d’afegir música, cant i mímica. Això fa
que les parts cantades i recitades vagin
acompanyades d’una melodia.

4. -Terenci va ser un dramaturg d’origen nord-
africà, que visqué durant el S.II a.C.
- Va ser esclau d’un senador que li dongué la
llibertat de forma molt comprensible. Tot i
això, el mateix Terenci morí als 25 o 35 anys a
un viatge a Grècia.
- Terenci no aconseguí ser tan exitós com ho
va ser Plaute, ja que es va aproximar massa a
la noblessa i molt poc al poble.
- Això es nota en la seva llengua la qual és
més elaborada i mostra una gran
preocupació moral.
-Tot i que Terenci i Plaute tenen una mateixa
idea de la comedia nova grega, les
diferencies entre les seves obres són
notables

5. Mentres que Plaute tendia a exagerar les escenes
més còmiques, a fer més caricaturescos els
personatges, a buscar els arguments més moguts,
Terenci tendia a suavitzar la comicitat buscant més el
somriure que les grans riallades. Per altra banda la
influència grega és més accentuada en Terenci, que
pertanyia a ell mentre que en Plaute conviu amb la
itàlica. Va escriure sis comèdies:
-Andria ("La dona de Andros"), estrenada al 166. Un
noi de família adinerada està enamorat d’una noia
pobra procedent d’Andros. El seu pare vol casar-lo
amb la filla d’una família rica, peró el noi no vol.
Finalment es descobreix que la noia pobra sense
família també procedeix de la família rica.
- Hecyra ("La sogra"). La primera estrena, que va ser
un sonor fracàs, va tenir lloc al 165. Una noia casada,
que el sue marit està a la guerra, se’n va a casa de la
seva mare. La obra es dassarolla basicament en un
pla de moltes sospites cap a la noia casada.

6. - Heautontimoroumenos ("El turmentador de si mateix), al 163. Un pare es castiga amb
durs penes treballant al camp per haver fet fugir el seu fill, que estava enamorat d’una
noia pobra i sense dots, al final el fill torna i es reconcilien i es casa amb la noia .
- Eunuchus ("El eunuc"), al 161. Un noi es filtra dins duna casa fen-se passar per un
eunu, per tal de veure a la seva estimada, una jove que és l’esclava d’un militar. Més
tard es casa amb ella.
- Phormio ("Formión"), en el 161. Dos cosins, quan no hi són els pares s’enamoren
d’una òrfena i d’una esclava. El paràsit Formió aconsegueix amb els seus delictes, que
un dels cosins es cassi amb la òrfena i l’altre compri a la esclava.
- Adelphoe ("Els germans"), en el 160. En aquest mateix any té lloc el segon i tercer
intent d'estrena de Hecyra, que només en el tercer intent aconsegueix l'èxit. En aquesta
obra un pare té dos fills, dels quals un cedeix a adopció al seu propi germà que no té
fills. El nou pare, educarà amb gran llibertat a diferència de l’altre fill que ha estat
educat de forma molt dura. Es demostra que una educació més permissiva és millor que
una estricta.

7. - El seu nom real va ser Titus Maccius Plautus, conegut ara com
Plaute No se sap del tot segur la seva data de naixement,
sabem gràcies a Ciceró (Brutus 60) que va nèixer 254 aC a
Sàrsina, (Romaña) i que va morir el 184 aC al consulat de Plaute
Claudi.
- Sent molt jove, es va traslladar a Roma, on va ser soldat i
comerciant. La vida de comerciant no va ser bona, ja que es va
arruïnar i va haver de treballar en un molí durant un bon temps
(alguns experts pensen que amb la frase empènyer la pedra del
molí, parlen d’una expressió que feia referència a la pobresa de
Plaute) alhora que començava a escriure comèdies com
Palliatas adaptades al grec.
- El seu èxit va ser molt positiu, fent que pogués sortir de la
seva pobre feina en el molí per encomanar-se a escriure més
comèdies.
- Va guanyar molts diners gràcies a les seves obres, les quals
també li van proporcionar molta popularitat. Així va morir, com
he dit, envoltat de molta popularitat.

8. - Plaute va ser l’autor que més èxit va tenir entre el públic. Escrivia per a les classes
més baixes, fet que explica el seu èxit.
- El seu llenguatge era vigorós i expressiu que pot anar des de l’insult més vulgar a un
estil líric i la paròdia de la tragèdia. La seva intenció és fer riure al públic i que s’ho
passi bé. Es reconeixen 21 comèdies
-Plaute es va inspirar en diversos autors de la comèdia grega, principalment de
Menandre. Les obres de Plaute eren menys refinades que les gregues, els personatges
eren els mateixos, però:
- El jove (adulescens)
- El vell (senex)
- L’esclau (servus)
- La jove (puella)
- La mare de la familia (uxor)
- El paràsit
- El soldat (miles)
- El “lenon” (leno)
- El banquer (danista)
- El cuiner (coquus)

9. Amphitruo: és l'única comèdia mitològica de Plaute. Narra com Júpiter, per seduir Alcmena, esposa del general
Amfitrió, es fa passar per aquest adoptant màgicament els seus trets i acompanyat de Mercuri, disfressat com el seu
criat Sosia, generant tota mena de confusions i embolics contra els veritables i burlats personatges que suplanten
Asiniria: narra les peripècies del vell Demetrio, marit obtús, que dominat per una dona altiva, tracta de sostreure
les vint monedes que li ha reportat la venda d'uns ases, ja que ell vol obsequiar al seu fill, les calaverades encoratja
Adularia:Moliere tanca el seu tresor en una marmita en comptes d'un cofre i mentre és ric no dóna el seu permís
perquè es realitzi un matrimoni; li roben els diners i amb això dóna el seu permís perquè els joves es puguin casar
Baquides: Tracta de dues bessones que les separen, tracten la vida d’una, s’enamora, i finalment .
Captivi: representa com malgrat les malifetes de l'esclau Stalagmus, l'ancià Hegión troba i allibera el seu fill
Casina: dos esclaus de la mateixa casa persegueixen a aquesta esclava, un en profit del pare, un altre, en pro del
fill, encara que la sort afavoreix a l'ancià, finalment aquest serà vençut per l'astúcia de l'esclau
Curculio: narra les aventures d'un paràsit, autèntic precedent del murri, un home sense escrúpols d'imaginació
fecunda, que viu de la seva astúcia i enginy.

10. Menaechmi: és un embolic fundat en els malentesos que donen lloc dos bessons que van viure separats durant
molt de temps i es tornen a trobar en una ciutat.
Miles Gloriosus: farsa o comèdia de caràcter la víctima és un fals heroi i cregut soldat de qui tots es burlen
solapadament, començant pel seu criat Palestrión, que havia fet una obertura a la paret per que el seu anterior amo
pogués visitar la seva promesa
Persa: farsa ordida contra l'avar Dordalus, burlat per un amic que s'havia disfressat de mercader persa
Rudens: canvia l'usual escenari urbà per un poble de la platja, on es forja una història d'anagnòrisi o
reconeixement.
Stichus: refereix la història de dues germanes als que el seu pare retreu ser fidels als seus marits quan aquests les
han deixat soles impulsats per la pobresa, ja que han hagut d'emigrar a un altre país. Tornen enriquits i recompensen
així virtut

11. L'esclau Pséudolo (esclau) ens presenta als
personatges de la història: Lici, dedicat a la
venda de dones , Senex (pare opossitor) ,
un patrici una mica calb segurament per
culpa de la seva dona, Domina (mare
opossitora) , que fa honor al seu nom ; El
seu fill Eros (noi enamorat) , que serà el
ídem d'aquesta història ... Coneixem també
a Errònius (vell geniut), que passa la
pel.lícula buscant els seus fills, segrestats
pels enemics de l'Imperi, i Histèrio, (esclau
cap del matrimoni Senex-Domina),
destacable per la seva covardia i el seu aire
rastrero. La noia enamorada de Eros es diu
Filia (noia enamorada) i ha estat venuda a
un valent soldat anomenat Milers Goriosus
(Soldat fanafarró) . Així doncs hi trobem
una gran pervivencia de la comédia romana,
a més a més, que golfus de Roma es basa en
les obres de Plaute.