4. LATITUD ALTITUD PROXIMITAT
AL MAR
La latitud d’una zona té L’ altitud fa que quan cada El mar suavitza les
gran influència sobre el vegada s’eleva més, fa que temperatures, per això hi
seu clima i la seva baixi la temperatura fa menys calor a l’estiu i
meteorologia. Quan està bruscament. Els climes menys fred a l’hivern que
més a prop del equador d’alta muntanya són uns dels a les zones interors.
fa més calor, i quan està més freds que hi ha.
més a prop dels pols, fa
més fred.

5. ZONES FREDES ZONES CÀLIDES ZONES TEMPERADES
Fa fred tot l’any Fa calor tot l’any Hi ha 4 estacions amb
diferent temperatures
CLIMES CLIMES ESPANYOLS CLIMES ESPANYOLS
ESPANYOLS FREDS CÀLIDS TEMPERATS
Clim d’alta muntanya Clima subtropical àrid Clima mediterrani
litoral
o alpí
Clima mediterrani
continental
Clima atlàntic

7. Els climogrames són gràfics
de doble entrada en que es
presenten els valors de
precipitació i temperatura en
una estació meteorològica.
En l'eix d'abscisses del
climograma hi figuren els
mesos de l'any i en l'eix
d'ordenades de la dreta
l'escala de les temperatures i
en l'altre eix d'ordenades, a
l'esquerra, l'escala de les
precipitacions.

8. El clima atlàntic , és un tipus de clima que afecta a la
Península Ibèrica. Aquest clima es troba al terç de la
Península, que ocupa una bona part de Galícia, Astúries,
Cantàbria, el País Basc i la de Vall d’Aran.

9. Les temperatures del
clima atlàntic són
d’hiverns suaus i
estius no gaire
calorosos. No hi ha
gaires diferències
respecte las estacions.
Les precipitacions són
abundants, i es
distribueixen al llarg
de l’any.

10. La vegetació del clima
atlàntic hi predomina
la roureda humida, la
fageda i els prats. Els
seus boscos són
espessos, i la llum del
Sol penetra, i per això
al sotabosc hi creixen
plantes com les
falgueres i les molses,
que necessiten
humitat.

12. El clima mediterrani litoral o mediterrani típic, és propi de
la zona del litoral mediterrani peninsular i l’arxipèlag
balear.

13. Les temperatures del
clima mediterrani
litoral són d’estius
calids i hiverns suaus.
Les precipitacions són
poc abundants i
estacionals. La majoria
de precipitacions
tenen lloc a la
primavera, i a la
tardor on solen ser
més intenses.

14. La vegetació del clima
mediterrani litoral
està dominat per una
vegetació adaptada a
la sequedat. Hi
predominen els boscos
d’alzines, alzines
sureres, pi blanc i pi
pinyer. I en les zones
on no creixen boscos,
hi ha formacions
arbustives com la
màquia i la garriga.

16. El clima mediterrani continental afecta a les zones interios de la
Península
(la depressió de l’Ebre i la Meseta Central).

17. Les temperatures del
clima mediterrani
continental són més
fredes que la del
litoral. La temperatura
té una gran amplitud
tèrmica, és a dir els
valors són molts
baixos a l’hivern.
Les precipitacions són
escasses, i es
concentren a la
primavera i la tardor.

18. La vegetació del clima
mediterrani
continental predomina
vegetació que
necessita poca aigua
com els arbres de
fulla perenne (l’alzina
carrasca, la sabina, el
pi blanco i el pi
pinyer). I a les zones
més humides hi ha
roures.

20. El clima d’alta
muntanya o alpí es
propi de zones
muntanyoses a partir
de 1.500 metres
d’altitud. Aquest clima
inclou als Pirineus, la
serralada Cantèbrica,
el Sistema Central, la
serralada Ibèrica i el
Sistema Bètic.

21. Les temperatures del
clima d’alta muntanya
o alpí són sempre
baixes,
especialment a
l’hivern.
Les precipitacions són
abundants tot l’any, a
l’hivern és presenten
en forma de neu a
costa superiors de
2.000 metres.

22. En la vegetació del
clima d’alta muntanya
o alpí, varia segons la
seva altitud.
Entre 1.500 metres i
2.300 metres hi ha
boscos de coníferes.
Entre 2.300 i 3.000
metres només creix
vegetació quan la neu
és fon.
I superiors a 3.000
metres la vegetació
queda reduïda a
molses i líquens.

24. El clima subtropical àrid hi predomina en
les illes Canàries, que es troba a la zona
càlida.

25. Les temperatures del
clima subtropical àrid
són suaus durant tot
l’any, i amb
precipitaicons molt
escasses.

26. La vegetació del clima
subtropical àrid es
compon de matolls,
tabaibas i cardones, on
retenen l’aigua en el
seu interior per
resistir les llargues
temporades de
sequera.