1. Del CACAU a la XOCOLATA

3. La xocolata és el producte final de tot un
tractament llarg i costós a partir del fruit del
cacau.
Aquí en veureu una miqueta d’on surt, com
es tracta i també altres curiositats

4. Els cacauers són els arbres productors
del cacau. D’aquests arbres en podem
trobar en els 3 contintents que
comencen per la lletra A:
- ÀFRICA
- ÀSIA
- AMÈRICA CENTRAL
I no pas a qualsevol d’aquests
continents, només a les zones càlides,
és a dir, aprop de l’Equador.

6. El cacau és el fruit del cacauer, un arbre que medeix de 6 a 22
metres d’alçada, és a dir pot ser molt més alt que la nostra
escola.
Els fruits surten directament del tronc ja que és un fruit molt
delicat i no li pot tocar el sol directe, per tant surt a la part baixa
del tronc i les fulles i les branques li fan de parasol.
Fruit del cacau quan encara no ha madurat

7. EL CACAU
Al cap de 4 o 5 anys, el
fruit ja és madur i es pot
arrencar de l’arbre.

8. La majoria de països productors de
cacau tenen encara poc
industrialitzada la recollida i el
tractament d’aquest fruit i es fa tot de
manera artesanal.
i c p e r a f e g i r u n t ít o l
Windows/Temporary%20Internet%20Files/Low/Co
D.JPG

9. i sovint qui treballa a les plantacions són els nens.

10. Si obrim un dels fruits del
cacau allà mateix a la
plantació hi trobaríem això:
•Les faves (granes negres)
•La mantega del cacau
(pasta blanca untosa) que
envolta les granes negres

11. Un cop treta la mantega de cacau (per fer-ne pintallavis i cremes pel cos)
deixen assecar les faves o granes

12. Aquestes faves, antigament, eren utilitzades com a moneda
pels asteques (els habitants de Mèxic) i també entre els
colonitzadors Espanyols i els indígenes.
Un conill caçat costava 10 faves, per exemple, i la falsificació de
les faves era motiu per convertir a aquella persona en un esclau.

13. Doncs com pot ser que tot el
món mengi xocolata si només
se’n cultiva a la zona del Tròpic?

14. LA HISTÒRIA DEL CACAU
• Originari d’Amèrica tropical. Era molt apreciat pels
indígenes que el consumien com a beguda espessa o
sòlid i l'anomenaven "txocolatl";
• Quan el Senyor CRISTOBAL COLOM, que “va
descobrir” Amèrica, va trobar-se tot un seguit de
productes alimentaris que Europa no coneixíem, és a
dir, va trobar-se amb el CACAU, la PATATA, la
TOMAQUET...
• Els va agrada tant tots aquests productes que cada
vegada que tornaven de les AMÈRIQUES portaven els
vaixells i caravel·les ben carregades amb aquests
aliments cap a Catalunya, així aquí vam descobrir la
xocolata, el pa amb tomàquet...

15. Hernán Cortés, un senyor d’Extremadura, a l’any 1512 va
decidir que volia fer com Cristòfol Colom,
és a dir, anar a descobrir les Amèriques per portar or i
d’altres pedres precioses cap a Espanya.
Ell va conquerir Mèxic.

16. LA LLEGENDA
Diu la llegenda que quan les
caravel.les d’Hernán Cortés
van arribar a les terres
asteques (Mèxic) els
asteques els van confondre
per uns Déus, ja que
segons una altra llegenda
mexicana, la planta del
cacau havia sigut un regal
de Quetzalcóatl, el Deu de
la felicitat.
Aquest Déu es va haver
d'exiliar de terres asteques
(Mèxic), i va marxar-ne en
direcció a llevant, dient que
algun dia tornaria.
Els asteques en el seu
calendari solar controlaven
el pas dels anys...
Calendari solar asteca

17. L'any 1519 Hernán Cortes va desembarcar a Mèxic coincidint amb la tornada
del Déu, segons el calendari asteca, i el vaixell d’Hernán Cortés va arribar de
la mateixa direcció a la que havia marxat el Déu uns anys abans.
És per això que als espanyols se'ls va confondre amb déus. Aquesta confusió
va fer que els asteques omplissin de regals als espanyols mentre anaven
baixant de la caravel·la.
Entre aquests regals hi havia el cacau, i una beguda que els indígenes
preparaven a partir de la llavor. Als espanyols, però, no els hi agradava,
perquè no estava acostumats al seu sabor amarg. De totes maneres com que
en aquelles terres no hi havia vi per beure, de mica en mica es van anar
acostumant a aquesta beguda i diuen que els va acabar agradant i tot.

18. La manera que tenien els asteques de
menjar al cacau era trinxant-lo i barrejant-lo
amb aigua. Així quedava una beguda
granalluda i de sabor mooooolt amarg.
Els asteques la prenien perquè era molt
energètica i nutritiva.
Valoraven moltíssim el cacau; una mostra
d’això són les estatuetes que van fer
diferents tribus.
Escultura mexicana d'un home
sostenint un fruit de l‘arbre del cacau

19. A Mèxic hi havia unes brises del nord propícies per navegar, ja que era un vent continuo i sense
ràtzies, ideal per la navegació.
Aquest vent tenia el nom de VIENTO CHOCOLATERO.
Diuen que els primers fruits del cacau van arribar a Espanya en unes caravel.les impulsades pel
“Viento Chocolatero”.
Expliquen que un monjo que havia acompanyat a Hernán Cortés, va enviar-ne uns quants fruits a
un altre monjo d’Espanya, i hi va incloure una recepta per fer-ne la beguda i els monjos de seguida
es van adonar que era una beguda molt energètica i nutritiva per això l’utilitzaven en els dies de
dejuni, així podien continuar resant i treballant malgrat no menjar res.

20. Aquí teniu algunes de les eines per trinxar el gra del cacau.
Evidentment van anar evolucionant, mireu si no aquestes dues que es
veu clarament quina n’és la més antiga.

21. I amb el pas del temps, mica en mica alguns dels processos han
anat mecanitzant-se..., no pas tots!
Recordeu-vos de les plantacions i la manera de transportar els
fruits encara ara a l’Amèrica Central
Garbell per triar el gra. Els grans que
quedaven a sobre del garbell volia dir que eren
massa grans i s’havien de trinxar més

22. Màquines per trinxar el cacau però
aquestes ja són més modernetes

24. Aquí veiem unes màquines ja força més modernes per tenir la xocolata
desfeta tal i com la coneixem nosaltres ara. La xocolata desfeta va ser
un invent del senyor Henri Nestlé que al 1867 va barrejar el cacau
trinxat amb llet per fer-ne proves i li va agradar el gust.
Una de les fonts de
xocolata, una màquina molt
moderna per tenir sempre a
punt la xocolata desfeta

25. Igualment com també van anar
evolucionant les eines de
manipulació

26. I a partir de la xocolata desfeta, es
començaren a fer figures de diferents
formes i mides de xocolata.
Es van fer motlles primerament amb
ferro i actualment els tenim fets de
plàstic o silicona
Ja veieu la diferència entre els
motlles antics i els moderns.

27. Aquí ja veieu que nosaltres també
vam fer servir motlles pel taller
Cal omplir els motlles amb la
xocolata i després posar-los
a refredar a la nevera.

28. Un cop la xocolata s’ha refredat, ja es pot treure del motlle i el
resultat n’és...

29. Però no només es fan figures de xocolata amb motlles, sinó que
també es fan estàtues de tot tipus
Aquestes estàtues poden combinar xocolata
blanca, negra i amb llet.
Ara també es poden fer figuretes amb xocolata
tenyida amb colorant comestible

30. Cap al 1950, hi va haver gran quantitat de publicitat
“Yo soy aquel negrito del África Tropical...”
És la cançó un spot publicitari que es va fer molt famós

31. Actualment la xocolata és un aliment molt conegut.
En els països productors de cacau, s’hi fa el primer tractament,
i a Europa s’hi fa el tractament final, produint:
-bombons,
-pintallavis de cacau pels llavis tallats
-cremes i maquillatges
-rajoles de xocolata
-crosants i d’altres pastes dolces.
-Xocolata en pols per fer cuinats ...

32. Aquest divendres 12 de novembre, tots els de Cicle Superior vam visitar
el Museu de la Xocolata, ubicat al Carrer Tallers de Barcelona.
Les pastisseres-xocolateres ens van explicar que a l’Escola de
Pastisseria hi ha una assignatura que és fer cal·ligrafia amb un cornet
de xocolata

33. I ara veureu algunes de
les fotos...

34. Cal tenir les mans ben netes

43. TALLER DE CAL·LIGRAFIA