Treball universitari sobre el rimer capítol i la introducció del llibre de Lev Manovich "The language of New Media"

1. El llenguatge dels nous mitjans de comunicació Lev Manovich Per Lluís Canela i Campos

3. Fotografia

4. Màquina analítica

5. Fitxes perforades

6. Cinema

7. Offset

8. Ràdio

9. Màquina de tabulació elèctrica

10. Televisió

12. Manovich els defineix Els nous mitjans representen la convergència de dos processos històricament separats com són les tecnologies informàtica i mediàtica

14. Objecte

15. Objecte cultural

17. Objecte Aquest terme s’ajusta a l’objectiu de descriure els principis generals dels nous mitjans que són vàlids per a tots els tipus de suport, totes les formes organitzatives i totes les escales

18. Objecte cultural Per ser multimèdia ha de contenir un actor i un narrador així com tres nivells diferents: text, història i faula. Els seus continguts han de ser tot un seguit d’esdeveniments connectats, causats i experimentats pels actors.

19. Representació Representació versus simulació: Diverses tecnologies de pantalla on s’enquadra un món virtual. Representació versus control: La imatge interface o imatge gràfica d’un usuari amb les seves icones i menús. Representació versus acció: Tecnologies que permeten la manipulació. Representació versus comunicació:Els formats de comunicació en temps real, aquells que comencen per tele: telègraf, telèfon, tèlex, televisió i telepresència. Il·lusionisme versus simulació: Es combinen tècniques i tecnologies tradicionals amb la intenció de crear quelcom que sembli visualment la realitat. Representació versus informació: Immersió de l’usuari en un univers imaginari de ficció.

22. Variabilitat

24. Poden ser descrits en termes formals o matemàtics.

26. Tots els objectes es componen de col·leccions de mostres discretes.

27. Els objectes poden dividir-se en unitats més petites.

29. Automatització de nivell baix per la creació mediàtica. L’usuari crea o modifica un objecte mitjançant algoritmes o plantilles ja fetes.

31. Els objectes són variables i poden existir en diferents versions potencialment infinites.

33. Hi ha una capa cultural: allò que es comunica i una capa informàtica: com es comunica, transforma i emmagatzema. Ambdues capes s’influencien mútuament.

35. Són multimèdia, gràcies a l’ordinador

36. Permeten l’accés aleatori

37. Perden informació

38. Es poden copiar sense degradació

40. Són multimèdia, gràcies a l’ordinador Tots els mitjans digitals comparteixen el mateix codi digital, la qual cosa permet que tipus diferents de mitjans es presentin mitjançant una sola màquina: l'ordinador. Per Manovich això no és cert ja que el cinema combinava imatges en moviment, so i text i era, per tant, multimèdia.

41. Permeten l’accés aleatori A diferència que les pel·lícules o cintes de vídeo, que guarden les dades de manera seqüencial, els mecanismes d'emmagatzemament informàtic permeten accedir a qualsevol element a la mateixa velocitat. En conseqüència, el temps es tradueix en un espai bidimensional, on es pot analitzar i manipular amb més facilitat. Manovichassenyala que això ja es produïa amb les màquines predecessores del cinema i, especialment, amb el kinetoscopi de Thomas Edison.

42. Perden informació La digitalització comporta inevitablement una pèrdua d'informació. A diferència de la representació analògica, una representació digitalment codificada conté una quantitat fixa d'informació. Manovichdemostra que no és així quan afirma que un escàner pot digitalitzar fotografies analògiques a una resolució molt més gran que l'original.

43. Es poden copiar sense degradació A diferència dels vells mitjans, on cada còpia successiva representa una pèrdua de qualitat, els mitjans codificats digitalment es poden copiar de forma il·limitada sense cap degradació. Lev Manovich contraposa que en general aquest fet no es produeix ja que les còpies de fotografies i vídeo s'acostumen a fer per comprensió la qual cosa representa una pèrdua considerable de dades, de degradació i de soroll.

44. Són interactius Els nous mitjans són interactius. A diferència dels vells mitjans, on l'ordre de la presentació està fixat, ara l'usuari pot interactuar amb l'objecte mediàtic. En aquest procés d'interacció, pot escollir quins elements es mostren o quins camins seguir, generant així una obra única. En aquest sentit, l'usuari es torna coautor de l'obra. Per Manovich, el terme interactiu és massa ample per poder-lo emprar amb alguna utilitat. L'ordinador en sí ja és per definició interactiu i, per tant, no té sentit anomenar els mitjans informàtics d'interactius. També fa esment de l'art que sempre ha fet menester d'una interacció amb l'espectador.

45. Fonaments i evolució de la multimèdia PAC 1 Lluís Canela i Campos Grau de Multimèdia