1. El Cinisme

2. Ideologia Trets pricipals: -Caràcter arrogant,crític i rebulsiu -Tots som corruptes -L'ànima és impura,incompleta, no arribarà mai al bé -Actitud irònica i cruel -Individualisme radical i autonomia -No mostrar cap tipus d'estima ni procrea -La felicitat no existeix Finalitat: Pretén ser una força (ischus) contra els patiments que forma la vida humana (ponoi). Actituds bàsiques: La Paradoxa: els cínics afirmen que el savi és aquell que té la opinió diferent de la majoria per que la majoria està en l'error. La Simplicitat: La vida allunyada de lasocietat i es decantenper la pobresa ,la vida més senzilla és la que porta la felicitat. Lema principal: “Omnia mea mecum porto” ( tot el que és meu ho porto amb mi). Concepció de l'ànima: S'interesen per l'alliberament de l'ànima del gest provocador, i utilitzen l'exercici físic per enfortir el cos. Futur: Pessimisme pur, l'èsser humà és incapaç de canviar. Futur gris i trist. Visió realista de la vida.

3. Personatges Heràcles: és l’heroi cínic per excel·lència ja que és un deu que ni espera ni promet,sap que els humans no canviaran i treballa sense demanar res a canvi (Els 12 treballs d’Heràcles) utilitzant més la força que l’astúcia.

4. Personatges Prometeu: La figura odiada dels cínics ja que el veien com l’ideal de compassió humana que havia donat el foc als humans per que no tinguessin una vida tan miserable i com un innocent creu que la felicitat recau en la generositat. S'oposava completament a la creença cínica de que el problema era ser i no tenir.

5. Pensadors Antístenes d'Atenes: (444a.C - 365a.C) Fill de pare atenenc i mare esclava. Fundador del cinisme. Deixeble de Gòrgies i Sòcrates. Va abandonar totes les coses materials i va fundar la seva pròpia escola. Pensament auster i autosuficient. S'oposava a la domesticació social. Diògenes de Sinope: (391-399a.C - 323a.C) Van acusar el seu pare de falsificar monedes i van haver de fugir de Sinope. S'enfronta a les normes socials i és un menyspreador de la cultura. Hi ha moltes anècdotes sobre la seva vida una de les quals diu que vivia en un tonell.

6. Pensadors Cràtes de Tebas: ( 368a.C – 228a.C). De bona posició econòmica, però ho va abandonar tot per ser deixeble de Diògenes i fer-se filòsof cínic. Era un home tranquil que estava disposat a parlar i donar consells i suggeriments a tot aquell que ho volgués. Vida i pensament regits per la senzillesa i l'autarquia. La filosofia era l'alliberació del'esclavitud interna i externa. Hipàrquia: (346a.C – 300a.C) una de lesprimeres dones filòsofes. Va viure amb Cràtes de Tebas. Va seguir l'estil de vida cínic, contra la voluntat de la seva família.S'oposava al masclisme i lluitava contra aquests tipus d'actutids. Mènip de Gadara: Esclau nascut durant el S.I a.C. Filosofia satírica va escriure 13 obres, importants en el seu moment. Es va suicidar abans de morir per malaltia.

7. L'ESTOÏCISME

12. Pensadors Estoïcisme àntic: Zenó de Cítion Va nèixer a Cítion, Xipe. El seu mestre va ser el filòsof cínoc Crates de Tebes, però també el megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d’altres. El seu pensament té elements d’Heràclit, Plató i Aristòtil i la seva escola contrincant en el seu temps va ser la d’Epicur. Els seus deixebles van ser Cleantes i Crisip de Soli.. Va ser un filòsof grec, fundador de l’estoïcisme. Entre els seus escrits figuren La república, Els signes, El discurs, La naturalesa, La vida segons la naturalesa i les passions , però tots s’han perdut. (aprox. 333–262 a. C.)

14. Personatges Va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma on va aprengué retòrica, i va ser iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte per ser curat. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure. Estoïcisme nou: Séneca Marc Aureli Epíctet (4 a. C.–65 d. C.) (121–180 d. C.) (50–130 d. C.)

15. FI