2. Ideologia Trets pricipals: -Caràcter arrogant,crític i rebulsiu -Tots som corruptes -L'ànima és impura,incompleta, no arribarà mai al bé -Actitud irònica i cruel -Individualisme radical i autonomia -No mostrar cap tipus d'estima ni procrea -La felicitat no existeix Finalitat: Pretén ser una força (ischus) contra els patiments que forma la vida humana (ponoi). Actituds bàsiques: La Paradoxa: els cínics afirmen que el savi és aquell que té la opinió diferent de la majoria per que la majoria està en l'error. La Simplicitat: La vida allunyada de lasocietat i es decantenper la pobresa ,la vida més senzilla és la que porta la felicitat. Lema principal: “Omnia mea mecum porto” ( tot el que és meu ho porto amb mi). Concepció de l'ànima: S'interesen per l'alliberament de l'ànima del gest provocador, i utilitzen l'exercici físic per enfortir el cos. Futur: Pessimisme pur, l'èsser humà és incapaç de canviar. Futur gris i trist. Visió realista de la vida.
3. Personatges Heràcles: és l’heroi cínic per excel·lència ja que és un deu que ni espera ni promet,sap que els humans no canviaran i treballa sense demanar res a canvi (Els 12 treballs d’Heràcles) utilitzant més la força que l’astúcia.
4. Personatges Prometeu: La figura odiada dels cínics ja que el veien com l’ideal de compassió humana que havia donat el foc als humans per que no tinguessin una vida tan miserable i com un innocent creu que la felicitat recau en la generositat. S'oposava completament a la creença cínica de que el problema era ser i no tenir.
5. Pensadors Antístenes d'Atenes: (444a.C - 365a.C) Fill de pare atenenc i mare esclava. Fundador del cinisme. Deixeble de Gòrgies i Sòcrates. Va abandonar totes les coses materials i va fundar la seva pròpia escola. Pensament auster i autosuficient. S'oposava a la domesticació social. Diògenes de Sinope: (391-399a.C - 323a.C) Van acusar el seu pare de falsificar monedes i van haver de fugir de Sinope. S'enfronta a les normes socials i és un menyspreador de la cultura. Hi ha moltes anècdotes sobre la seva vida una de les quals diu que vivia en un tonell.
6. Pensadors Cràtes de Tebas: ( 368a.C – 228a.C). De bona posició econòmica, però ho va abandonar tot per ser deixeble de Diògenes i fer-se filòsof cínic. Era un home tranquil que estava disposat a parlar i donar consells i suggeriments a tot aquell que ho volgués. Vida i pensament regits per la senzillesa i l'autarquia. La filosofia era l'alliberació del'esclavitud interna i externa. Hipàrquia: (346a.C – 300a.C) una de lesprimeres dones filòsofes. Va viure amb Cràtes de Tebas. Va seguir l'estil de vida cínic, contra la voluntat de la seva família.S'oposava al masclisme i lluitava contra aquests tipus d'actutids. Mènip de Gadara: Esclau nascut durant el S.I a.C. Filosofia satírica va escriure 13 obres, importants en el seu moment. Es va suicidar abans de morir per malaltia.
12. Pensadors Estoïcisme àntic: Zenó de Cítion Va nèixer a Cítion, Xipe. El seu mestre va ser el filòsof cínoc Crates de Tebes, però també el megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d’altres. El seu pensament té elements d’Heràclit, Plató i Aristòtil i la seva escola contrincant en el seu temps va ser la d’Epicur. Els seus deixebles van ser Cleantes i Crisip de Soli.. Va ser un filòsof grec, fundador de l’estoïcisme. Entre els seus escrits figuren La república, Els signes, El discurs, La naturalesa, La vida segons la naturalesa i les passions , però tots s’han perdut. (aprox. 333–262 a. C.)
13.
14. Personatges Va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma on va aprengué retòrica, i va ser iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte per ser curat. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure. Estoïcisme nou: Séneca Marc Aureli Epíctet (4 a. C.–65 d. C.) (121–180 d. C.) (50–130 d. C.)
