SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 15
El Cinisme
Ideologia Trets pricipals: -Caràcter arrogant,crític i rebulsiu -Tots som corruptes -L'ànima és impura,incompleta, no arribarà mai al bé -Actitud irònica i cruel  -Individualisme radical i autonomia -No mostrar cap tipus d'estima  ni procrea  -La felicitat no existeix Finalitat: Pretén ser una força (ischus) contra els patiments que forma la vida humana (ponoi).  Actituds bàsiques: La Paradoxa:  els cínics afirmen que el savi és aquell que té la opinió diferent de la majoria per que la majoria està en l'error. La Simplicitat:  La vida allunyada de lasocietat i es decantenper la pobresa ,la vida més senzilla és la que  porta la felicitat.  Lema principal: “Omnia mea mecum porto” ( tot el que és meu ho porto amb mi). Concepció de l'ànima: S'interesen per l'alliberament de l'ànima del gest provocador, i utilitzen l'exercici físic per enfortir el cos.  Futur:  Pessimisme pur, l'èsser humà és incapaç de canviar. Futur gris i trist. Visió realista de la vida.
Personatges Heràcles:  és l’heroi cínic per  excel·lència ja que és un deu que ni espera ni promet,sap que els humans no canviaran i treballa sense demanar res a canvi (Els 12 treballs d’Heràcles) utilitzant més la força que l’astúcia.
Personatges Prometeu:  La figura odiada dels cínics ja que el veien com l’ideal de compassió humana que havia donat el foc als humans per que no tinguessin una vida tan miserable i com un innocent creu que la felicitat recau en la generositat. S'oposava completament a la creença cínica de que el problema era ser i no tenir.
Pensadors Antístenes d'Atenes:   (444a.C - 365a.C) Fill de pare atenenc i mare esclava. Fundador del cinisme.  Deixeble de Gòrgies i Sòcrates. Va abandonar totes les coses materials i va fundar la seva pròpia escola. Pensament auster i autosuficient. S'oposava a la domesticació social.  Diògenes de Sinope:   (391-399a.C - 323a.C) Van acusar el seu pare de falsificar monedes i  van haver de fugir de Sinope.  S'enfronta a les normes socials i és un menyspreador de la cultura.  Hi ha moltes anècdotes sobre la  seva vida una de les quals diu que vivia en un tonell.
Pensadors Cràtes de Tebas: ( 368a.C – 228a.C). De bona posició econòmica, però ho va abandonar tot per ser deixeble de Diògenes i fer-se filòsof cínic. Era un home tranquil que estava disposat a parlar i donar consells i suggeriments a tot aquell que ho volgués. Vida i pensament regits per la senzillesa i l'autarquia. La filosofia era l'alliberació del'esclavitud interna i externa.  Hipàrquia: (346a.C – 300a.C) una de lesprimeres dones filòsofes. Va viure amb Cràtes de Tebas.  Va seguir l'estil de vida cínic, contra la voluntat de la seva família.S'oposava al masclisme  i lluitava contra aquests tipus  d'actutids. Mènip de Gadara: Esclau nascut durant el S.I a.C. Filosofia satírica va escriure 13 obres, importants en el seu moment. Es va suicidar abans de morir per malaltia.
L'ESTOÏCISME
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Ideologia
Lògica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Física ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ACTIU PASSIU Constitueixen els dos principis de l'univers, que es necessiten mútuament i determinen l'afinitat entre les coses.
Ètica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Pensadors Estoïcisme àntic:  Zenó de Cítion Va nèixer a Cítion, Xipe. El seu mestre va ser el filòsof cínoc Crates de Tebes, però també el megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d’altres. El seu pensament té elements d’Heràclit, Plató i Aristòtil i la seva escola contrincant en el seu temps va ser la d’Epicur. Els seus deixebles van ser Cleantes i Crisip de Soli.. Va ser un filòsof grec, fundador de l’estoïcisme.  Entre els seus escrits figuren  La república, Els signes, El discurs, La naturalesa, La vida segons la naturalesa i les passions , però tots s’han perdut. (aprox. 333–262 a. C.)
Personatges ,[object Object],Paneci abandona diverses teories clàssiques de l'estoïcisme i admet la tesi aristotèlica de l'eternitat del món. També creu en la Providència com una intervenció general de Déu en la natura, però no per a cada cas particular. Distingeix entre tres teologies: una poètica, o mitològica, una altra física, filosòfica o racional, i una altra civil, o política. (185–109 a. C.)
Personatges Va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma on va aprengué retòrica, i va ser iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte per ser curat. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se.  A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure. Estoïcisme nou:   Séneca Marc Aureli Epíctet (4 a. C.–65 d. C.) (121–180 d. C.) (50–130 d. C.)
FI

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
Assumpció Granero
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De Recerca
ANEDJO
 

Was ist angesagt? (20)

Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Estoïcisme
EstoïcismeEstoïcisme
Estoïcisme
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
 
Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya ii
 
arapacis
arapacisarapacis
arapacis
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
David Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirismeDavid Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirisme
 
Descartes i Déu
Descartes i DéuDescartes i Déu
Descartes i Déu
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De Recerca
 

Andere mochten auch (9)

Filosofía política: CLASE de conceptos fundamentales
Filosofía política: CLASE de conceptos fundamentalesFilosofía política: CLASE de conceptos fundamentales
Filosofía política: CLASE de conceptos fundamentales
 
Locke, Filosofía Política
Locke, Filosofía PolíticaLocke, Filosofía Política
Locke, Filosofía Política
 
Conceptos básicos de la Teoría del Estado en la Filosofía Moderna
Conceptos básicos de la Teoría del Estado en la Filosofía ModernaConceptos básicos de la Teoría del Estado en la Filosofía Moderna
Conceptos básicos de la Teoría del Estado en la Filosofía Moderna
 
Filosofía política
Filosofía políticaFilosofía política
Filosofía política
 
Marx presentación materialismo histórico
Marx presentación materialismo históricoMarx presentación materialismo histórico
Marx presentación materialismo histórico
 
thomas hobbes
 thomas hobbes thomas hobbes
thomas hobbes
 
FilosofíA PolíTica
FilosofíA PolíTicaFilosofíA PolíTica
FilosofíA PolíTica
 
Materialismo HistóRico
Materialismo HistóRicoMaterialismo HistóRico
Materialismo HistóRico
 
Materialismo Histórico - Funcionalismo - Estructuralismo - Positivismo
Materialismo Histórico - Funcionalismo - Estructuralismo  - PositivismoMaterialismo Histórico - Funcionalismo - Estructuralismo  - Positivismo
Materialismo Histórico - Funcionalismo - Estructuralismo - Positivismo
 

Ähnlich wie Cinisme i estoïcisme

Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Debora Fuente Vaquero
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
Carlos Maroto
 
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs PresocràticsHistòria de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
marcrisolilla
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Plató
tomasggm
 
Origen de la filosofia
Origen de la filosofiaOrigen de la filosofia
Origen de la filosofia
marcrisolilla
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
tomasggm
 
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4  La Filosofia Hel·LeníSticaUnitat 4  La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
tomasggm
 

Ähnlich wie Cinisme i estoïcisme (20)

Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 
Helenisme ii
Helenisme iiHelenisme ii
Helenisme ii
 
Filo
FiloFilo
Filo
 
Resum Hel·lenisme
Resum Hel·lenismeResum Hel·lenisme
Resum Hel·lenisme
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
 
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs PresocràticsHistòria de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Plató
 
Origen de la filosofia
Origen de la filosofiaOrigen de la filosofia
Origen de la filosofia
 
Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
 
Dones filòsofes: pensament i història
Dones filòsofes: pensament i històriaDones filòsofes: pensament i història
Dones filòsofes: pensament i història
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4  La Filosofia Hel·LeníSticaUnitat 4  La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
 

Mehr von Laura Perera Alcalde (11)

Dogma 95
Dogma 95Dogma 95
Dogma 95
 
Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)
 
Dogma 95
Dogma 95 Dogma 95
Dogma 95
 
Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)
 
André Kertész
André KertészAndré Kertész
André Kertész
 
André kertész
André kertészAndré kertész
André kertész
 
Estoïcisme i cinisme
Estoïcisme i cinismeEstoïcisme i cinisme
Estoïcisme i cinisme
 
Cinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcismeCinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcisme
 
André Kertesz
André KerteszAndré Kertesz
André Kertesz
 
activitat 3
activitat 3activitat 3
activitat 3
 
Activitat1
Activitat1Activitat1
Activitat1
 

Cinisme i estoïcisme

  • 2. Ideologia Trets pricipals: -Caràcter arrogant,crític i rebulsiu -Tots som corruptes -L'ànima és impura,incompleta, no arribarà mai al bé -Actitud irònica i cruel -Individualisme radical i autonomia -No mostrar cap tipus d'estima ni procrea -La felicitat no existeix Finalitat: Pretén ser una força (ischus) contra els patiments que forma la vida humana (ponoi). Actituds bàsiques: La Paradoxa: els cínics afirmen que el savi és aquell que té la opinió diferent de la majoria per que la majoria està en l'error. La Simplicitat: La vida allunyada de lasocietat i es decantenper la pobresa ,la vida més senzilla és la que porta la felicitat. Lema principal: “Omnia mea mecum porto” ( tot el que és meu ho porto amb mi). Concepció de l'ànima: S'interesen per l'alliberament de l'ànima del gest provocador, i utilitzen l'exercici físic per enfortir el cos. Futur: Pessimisme pur, l'èsser humà és incapaç de canviar. Futur gris i trist. Visió realista de la vida.
  • 3. Personatges Heràcles: és l’heroi cínic per excel·lència ja que és un deu que ni espera ni promet,sap que els humans no canviaran i treballa sense demanar res a canvi (Els 12 treballs d’Heràcles) utilitzant més la força que l’astúcia.
  • 4. Personatges Prometeu: La figura odiada dels cínics ja que el veien com l’ideal de compassió humana que havia donat el foc als humans per que no tinguessin una vida tan miserable i com un innocent creu que la felicitat recau en la generositat. S'oposava completament a la creença cínica de que el problema era ser i no tenir.
  • 5. Pensadors Antístenes d'Atenes: (444a.C - 365a.C) Fill de pare atenenc i mare esclava. Fundador del cinisme. Deixeble de Gòrgies i Sòcrates. Va abandonar totes les coses materials i va fundar la seva pròpia escola. Pensament auster i autosuficient. S'oposava a la domesticació social. Diògenes de Sinope: (391-399a.C - 323a.C) Van acusar el seu pare de falsificar monedes i van haver de fugir de Sinope. S'enfronta a les normes socials i és un menyspreador de la cultura. Hi ha moltes anècdotes sobre la seva vida una de les quals diu que vivia en un tonell.
  • 6. Pensadors Cràtes de Tebas: ( 368a.C – 228a.C). De bona posició econòmica, però ho va abandonar tot per ser deixeble de Diògenes i fer-se filòsof cínic. Era un home tranquil que estava disposat a parlar i donar consells i suggeriments a tot aquell que ho volgués. Vida i pensament regits per la senzillesa i l'autarquia. La filosofia era l'alliberació del'esclavitud interna i externa. Hipàrquia: (346a.C – 300a.C) una de lesprimeres dones filòsofes. Va viure amb Cràtes de Tebas. Va seguir l'estil de vida cínic, contra la voluntat de la seva família.S'oposava al masclisme i lluitava contra aquests tipus d'actutids. Mènip de Gadara: Esclau nascut durant el S.I a.C. Filosofia satírica va escriure 13 obres, importants en el seu moment. Es va suicidar abans de morir per malaltia.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12. Pensadors Estoïcisme àntic: Zenó de Cítion Va nèixer a Cítion, Xipe. El seu mestre va ser el filòsof cínoc Crates de Tebes, però també el megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d’altres. El seu pensament té elements d’Heràclit, Plató i Aristòtil i la seva escola contrincant en el seu temps va ser la d’Epicur. Els seus deixebles van ser Cleantes i Crisip de Soli.. Va ser un filòsof grec, fundador de l’estoïcisme. Entre els seus escrits figuren La república, Els signes, El discurs, La naturalesa, La vida segons la naturalesa i les passions , però tots s’han perdut. (aprox. 333–262 a. C.)
  • 13.
  • 14. Personatges Va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma on va aprengué retòrica, i va ser iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte per ser curat. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure. Estoïcisme nou: Séneca Marc Aureli Epíctet (4 a. C.–65 d. C.) (121–180 d. C.) (50–130 d. C.)
  • 15. FI