1. PLA CERDÀ
Marta Gallardo
Laia Simón
4tC

2. ILDEFONS CERDÀ
 Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas
de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) va ser un
enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, va ser considerat un dels
fundadors de l'urbanisme modern. El seu projecte més important va ser la
reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com el Pla
Cerdà, i que va crear l'actual barri de l'Eixample.

3. DEFINICIÓ PLÀ
 Els plans d'urbanisme són instruments operatius, que busquen el
desenvolupament de projectes d'intervenció dins d'una ciutat. Aquests
plans poden ser plantejats, previ al desenvolupament d'una ciutat o
després d'establerta la mateixa; aquests últims són nomenats Plans de
Reforma, a causa que es remodelen elements existents.

4. CONTEXT HISTÒRIC
 Al llarg del segle XVIII i la primera part del XIX la situació sanitària i social de
la població de Barcelona s'havia anat fent asfixiant. La muralla medieval que
havia permès a la ciutat resistir set setges entre 1641 i 1714 representava ara
un fre a l'expansió urbana. El creixement demogràfic va elevar la població de
115.000 habitants el 1802 a 140.000 el 1821 i va arribar a 187.000 el 1850.
Les condicions de salubritat empitjoraven fruit de la densitat i de la manca
d'infraestructures sanitàries com xarxes de clavegueram o aigua corrent. Els
enterraments en fossars davant de les esglésies eren focus d'infeccions, de
contaminació d'aigües subterrànies i d'epidèmies.
En aquestes circumstàncies, la mitjana de vida se situava en 36 anys per als
rics i de 23 per als pobres i jornalers. Barcelona, de la mateixa manera
que Catalunya, havia estat castigada per la pesta als segles XV i XVI
La consideració militar de plaça forta que tenia Barcelona amb la Ciutadella al
seu costat condicionava la vida urbana. No tan sols s'ignoraven els problemes
de la ciutadania intramurs, sinó que els tímids moviments per expandir-se
extramurs varen ser reprimits amb l'enderrocament de les construccions
perquè «impedien la defensa de la ciutat»

5. PLÀ CERDÀ
 El Pla Cerdà va ser un plà de reforma i eixample de la ciutat
de Barcelona de 1860 que seguia criteris del plà hipodàmic, amb una
estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Va ser creat per
l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta
polèmica per haver estat imposat des del govern de l‘Estat espanyol en
contra del plà d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de
l'Ajuntament de Barcelona. L'eixample contemplat al plà es desplegava
sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al
haver estat considerada zona militar estratègica.
El desplegament del plà va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest
temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es
van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van
desvirtuar finalment el pla Cerdà.

6.  El plànol proposat per Cerdà per a la ciutat destaca l'optimisme i la
il·limitada previsió de creixement, l'absència programada d'un centre
privilegiat, el seu caràcter matemàtic, geomètric i amb visió
científica.Obsessionat pels aspectes higienistes que havia estudiat en
profunditat i disposant d'una àmplia llibertat per configurar la ciutat ja
que el «pla de Barcelona» no tenia quasi cap construcció, la seva
estructura aprofita al màxim la direcció dels vents per facilitar
l'oxigenació i neteja de l'atmosfera. En la mateixa línia, va assignar un
paper clau als parcs i als jardins interiors de les mansanes, tot i que la
posterior especulació va alterar molt els seu pla. Va fixar la ubicació dels
arbres als carrers (1 cada 8 metres) i va triar el plàtan per a poblar la
ciutat després d'analitzar quina espècie seria la més idònia per viure a la
ciutat.
Va definir una amplada de carrers absolutament inusitada, en part per
fugir de la inhumana densitat que vivia la ciutat, però també pensant en
un futur motoritzat amb uns espais propis separats dels de convivència
social que els reservava per les zones interiors.
Cerdà va desplegar el traçat sobre la columna vertebral que suposa
la Gran Via.

7. PLÀ CERDÀ

9. MESURES
 La quadrícula de Cerdà preveia carrers de 20, 30 i 50 metres d'amplada.
Les mansanes tenien construcció només en dos dels quatre costats, la qual
cosa donava una densitat de 800.000 persones.
Les dimensions de les illes vénen donades per les distàncies entre els eixos
longitudinals dels carrers i la mateixa amplada d'aquestes vies, de
manera que en establir una amplada estàndard de les vies en 20
metres, les illes estan formades per quadrilàters de 113,3 metres, truncats
els seus vèrtexs en forma de xamfrà de 15 metres, cosa que dóna una
superfície de mansana de 1,24 ha, contràriament a la creença popular que
tenen una superfície exacta d'1 hectàrea.

12.  La planificació urbanística de Madrid comparada amb Barcelona
té la gran diferència que Madrid està organitzada d’una manera
molt més irregular, en canvi, Barcelona té una forma
quadriculada formada per illes.

13.  La principal diferència entre la planificació urbana de Barcelona i Paris és
que, com podem observar a la imatge, els seus carrers acaben formant una
estructura circular al mitg de la ciutat.

14. FI