Callejeros Literarios: Vila-seca

Callejeros Literarios: Vila-seca / Tarragona

Proyecto
Callejeros Literarios
Vila-seca / Tarragona

Plaça de la Mercè Rodoreda
Plaça del Miquel Martí i Pol
Carrer d’Àngel Guimera Jorge
Plaça de la Maria Aurèlia Capmany
Carrer del Pau Vidal
Carrer d’Enric Morera i Viura
Carrer d’Ausiàs March
Carrer de Jaume Balmes
Carrer de Joan Fuster i Ortells
Carrer de Joan Maragall i Gorina
Carrer de Josep Maria de Segarra
Carrer de Josep Maria Folch i Torres
Carrer de Josep Vicenç Foix
Carrer de Salvador Espriu
Carrer de Ramon Llull

Treballs dels alumnes de 4rtB. Escola Antoni Torroja i Miret 1


Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Maria Aurèlia Capmany
(Barcelona, 1918 - 1991).
Novel·lista, dramaturga i assagista
barcelonina. Destacà també com a
activista cultural, feminista i
antifranquista.

filla d'Aureli Capmany, folklorista i
col·laborador en revistes infantils,
va passar la Néta de Sebastià
Farnés, intel·lectual autor de la
Paremiologia catalana comparada,
i joventut al pis de la família a
tocar de la Rambla de Barcelona.
Estudià a l'Institut-Escola de la
Generalitat de Catalunya i es va
llicenciar en Filosofia a la
Universitat de Barcelona de la
postguerra.

Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de
Badalona i l'Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar
gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.

Amb la seva primera novel·la Necessitem morir (publicada al 1952) quedà
finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any
següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora
arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un
lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968.

Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la
narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres
gèneres literaris.

Aaron Cala



TRABALL DEL LUIS-CHRISTOPHE ANTONIO CLASSE 4TB

AUSIÀS MARCH

Ausiàs va neixer a beniarjó el 1397, va
morir a València el 1459.

Va ser un poeta i cavaller Valencià
medieval, que s'origina d'una família de
la baixa noblesa.

Va ser un dels poetes més importants de
l'or del segle valencià i literatura catalana.

fill del poeta i cavaller Pere March i
Eleonor Ripoll, va participar en les
expedicions del, Rei Alfonso V contre els
piratas del Mediterani.

Va ser nomenat cavaller en 1419 i es va
instal·lar a Gandia en 1428.

Una vegada els seus 27 anys, es quedarà
a Gandia i València.

L'any 1433, l'infante Juan confirmat els seus privilegis com Senyor
feudal.

En 1439, es va casar amb Elizabeth Martorell, germana de l'autor del
Tirant lo Blanch, 2 anys més tard, ella es mor.

En 1443, es va casar amb Joana Escorna, que va morir poc després.

Ausias va morir 3 de març de 1459 a València, deixant cinc fills
bastard i qualsevol legítima.



Va ser enterrat a la Catedral de València, fins i tot es pot veure la
seva tomba. Va escriure 128 poemes, la seva obra es divideix en
diversos cicles.

va escriure sobre l'amor, la mort i l'espiritual. Va utilisar la
decasilado a caramelles cross o encadenat.

El va servir un català molt depurat.

Va ser un poeta molt llegit. la poètica del segle XVI va copiar la seva
poesia. molts dels seus escrits els van traduir.

Va adquirir un to personal, honest i net en els seus poemes.

UN POEMA DE AUSIÀS MARCH
LO JORN HA POR DE PERDRE SA CLAROR...

Lo jorn ha por de perdre sa claror:
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
pocs animals no cloen les palpebres
e los malalts creixen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l’any duràs,
perquè llurs mals haguessen cobriment;
mas jo, qui visc menys de par, en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.
E d’altra part faç pus que si matàs
mil hòmens justs, menys d’alguna mercé,
car tots mos ginys jo solt per trair me.
E no cuideu que el jorn me n’excusàs,
ans en la nit treball rompent ma pensa
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
por de morir ne de fer vida estreta
no em tol esforç per donar-me ofensa.
Plena de seny, mon enteniment pensa
com aptament lo llaç d’amor se meta.
Sens aturar pas, tenint via dreta,
vaig a la fi, si mercé no em defensa.



Enric
Morera
i
Viura

1865
-‐
1942

Andrea
Corral
Estévez

4
rt
B



Vila-‐seca
a
5
de
març
de
2012

Enric
Morera
i
Viura

Va
néixer
a
Barcelona
al
1865
i
va
morir
al
1942.
Fou
un
compositor

català
que
va
escriure
òperes,
música,
essència,
obres
simoníaques,

concerts
i
una
missa
rèquiem,
però

sobretot
és
conegut
per
les
seves

sardanes
corals
amb
títols
tant
populars
com
La
Santa
Espina,
Les

fulles
seques,
La
sardina
de
les
menges
i
l’Empordá.
La
seva

obra

s'adscriu
a
l`esencia
aeromàntica
i
es
una
magnífica
mostra
del

nacionalisme
musical
català.

Quan
encara
no
tenia
dos
anys,
el
1867,es
traslladà
amb
la
seva
família

a
Buenos
Aires,
l’Argentina,
on
va
iniciar
els
seus
estudis
musicals.
Hi

visqué
la
música
a
l’ambient
familiar,ja
que
el
seu
pare
treballava
com

a
contrabaix
al
Teatro
Alcázar,
un
teatre
de
varietats,
on
també
donava

lliçons
de
piano.

El
1881
va
tornar
a
Barcelona,
on
va
continuar
els
estudis
de
piano

amb
Carles
Guomersind
Vidilla
i
harmonia
amb
Felip
Pedrell.
Desprès

va
residir
un
temps
a
Bèlgica,
dos
anys
mes
a
l’Argentina,
fins
que
l’any

1890
va
tornar
definitivament
a
Barcelona
amb
un
gran
bagatge
de

coneixements
musicals.

Andrea
Corral
Estévez

4
rt
B



JOSEP MARIA DE SAGARRA I
CASTELLARNAU

ERIC MARTINEZ SEGURA
4RT-B



- Barcelona, 5 de març de 1894 – Barcelona, 27 de
setembre de 1.961

- Escriptor. Descendent d’una antiga família de la
noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de
Sagarra de Siscar. Va anar al col.legi dels
jesuitas i a la Universitat de Barcelona. El 1.916
ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de
Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els
estudis per dedicar-se a la literatura.

- El 1.914 ja havia publicat un “Primer llibre de
poemes”. El 1.919 publicà la primera novel.la i
gracies a J. Ortega i Gasset, entrà en el
periodisme professional. Sagarra és autor d’una
obra extensa i variada. Una obra amb un estil ric,
acolorit i precís.

- Sagarra treballà el poema intimista, la cançó, la
balada de tipus goethià, els cants a la sàtira
política i el poema narratiu.

- El 1.936, es casà amb Merçè Devesa. Segarra
morí d’un carcinoma branquial, desprès d’una llarga
agonia. Una bona part de les seves obres han
estat traduïdes a diverse llengues i algunes han
estat dutes al cinema.



Angèl Guimera Jorge

Angèl Guimera Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el
6 de maig 1845 i va morir el 1924 el 18 de juliol a
Barcelona.
Va ser un escriptor i poeta català utilitzant la llengua
catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una
aparença romàntica els elementos principals del realisme,
ho va fer un dels màxims exponents de la renaixença o
lletres catalanes a finals dels segle XIX. Angel Guimera té
una estàtua en Santa Cruz de Tenerife.

Aitana Romero Losada



Ali
Saksaka

Josep
Vicenç
Foix
i
Mas
(Barcelona,
28
de
enero
de
1893
-‐
29
de

enero
de
1987)
fue
unescritor,
poeta
y
ensayista
español.
Escribió

principalmente
en
lengua
catalana.
Solía
firmar
sus
obras
como
J.V.
Foix.

Nacido
en
Sarriá
(actualmente
un
barrio
de
la
ciudad
de
Barcelona),
Foix

era
hijo
de
uno
de
los
pasteleros
de
más
renombre
de
la
ciudad.
Inició
la

carrera
de
derecho
aunque
abandonó
los
estudios
el
segundo
año
de

carrera.
A
partir
de
entonces,
compaginó
su
trabajo
en
el
negocio
familiar

con
la
lectura
de
clásicos
como
Lord
Byron,
Dante
o
Charles
Baudelaire.

Obra
realizada
en
2002
en
el
pavimento
de
la
Via
Augusta
de
Barcelona
sobre

uncaligrama
de
J.V.
Foix
publicado
en
1920
en
la
revista
La
Cònsola



Miquel Martí i Pol

Naixement
19-3-1929
Mort
11-11-2003

Als catorze anys va
començar a treballar
a les oficines de la
fàbrica tèxtil Tecla Sala, on ja treballava la seva mare. Als dinou
anys cau malalt de tuberculosi pulmonar, el que l'obliga a passar
un any al llit, període en què llegirà moltíssim. El 1954 guanya el
premi Óssa Menor amb Paraules al vent.

El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el
1958 i un fill el 1965. Comença a traduir i inicia una sèrie
d'activitats públiques: dóna conferències, canta al costat de
membres de la Nova Cançó, col · labora en revistes ... A finals
d'aquesta dècada també s'implica en les activitats polítiques del
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

A partir de 1970 comença a manifestar-se en el poeta una
esclerosi múltiple que el portarà a abandonar la fàbrica el 1973.

El 1978 rep un homenatge en la Setmana Popular d'Osona,
organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb
l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart,
Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala,
entre d'altres .



Algunes de les seves obres

 Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor.
 Quinze poemes (1957)
 El Poble (1966)
 La fàbrica (1970-1971) (1972)
 Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio
Carles Riba
 Llibre dels sis sentits (1974)
 La pell del violí (1974)
 Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
 L'arrel i l'escorça (1975)
 El llarg viatge (1976), premio Lletra d'Or
 Quadern de vacances (1976)
 Amb vidres a la sang (1977)

Lidia Bousoño



Manuela
Acevedo

PAU
VIDAL

Biografia

Pau Vidal (Barcelona, 1967) tradueix narrativa italiana
contemporània. És autor dels mots encreuats del diari El País.
Amb la seva primera novel·la, Home les, va guanyar el Premi
Documenta 2002. Ha publicat quatre reculls de crucigrames
amb Màrius Serra (tots a Empúries) i el llibret En perill
d’extinció. 100 paraules per salvar (Empúrieslabutxaca,
2009). Per Aigua bruta va ser guardonat amb el Premi de
Literatura Científica l’any 2005.



Va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farnès.

Va morir el 22 de febrer el 22 de febrer de 1985, (71 anys) a Barcelona.

Era un home de caràcter obert, sociable i lliurepensador, llicenciat en dret per
la Universitat de Barcelona.

Era empleat d’assegurances i poeta.

Plaça en homenatge a Salvador Espriu

a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

PREMIS

• Premi lletra d’or l’any 1956 per “Final del laberint”
• Al 1971 va rebre el premi “Montaigne”
• Candidat al premi Nobel de literatura el 1971 i el 1983
• Premi d’Honor de les lletres catalanes (1972)
• El 1980 va rebre la medalla d’or de la Generalitat de Cataluny (1982)
• Doctor honoris causa per la universitat de Barcelona
• El 1982 li fou concedida la Creu d’Alfons X el Savi, guardó que rebutjà.

Cristina Brú

4t B



Josep
Maria
Folch
i
Torres

Josep
Maria
Folch
i
Torres
(Barcelona,
1880-‐1950),
fou
un

novel·∙lista,
narrador
i
autor
teatral.

Va
escriure
a
diverses
revistes
i
va
dirigir
L'Atlàntida
i
La
Tralla,

d'orientació
nacionalista.
Ja
fou
detingut
durant
una

manifestació
de
protesta
l'onze
de
setembre
de
1901
davant
el

Monument
a
Rafael
de
Casanova
convocada
per
Lluís
Marsans
i

alguns
joves
per
la
publicació
d'Unió
Catalanista.
Detingut
i

processat
d'un
número
commemoratiu
de
la
independència
de

Cuba,
amb
la
Llei
de
Jurisdiccions
es
revisà
el
procés
i
hagué
de

fugir
a
l'exili
a
França
(1905-‐1908).
Des
del
1909
va
dirigir
En

Patufet,
on
entre
d'altres
coses
va
ser
l'autor
de
nombrosos
títols

d'obres
de
literatura
de
canya
i
cordill,
recuperant
rondalles
i

faules
populars.
Un
dels
seus
fills,
Jordi
Folch
i
Camarasa
va
morir

a
la
Batalla
de
l'Ebre
a
la
guerra
civil
espanyola.

El
1968,
amb
la
recuperació
de
Patufet,
el
seu
fill
Ramon
Folch
i

Camarasa
imità
l'estil
de
les
Pàgines
viscudes
sota
el
títol

Històries
possibles.
Escrites
inicialment
sota
el
pseudònim
"El

narrador
gentil"
i
il·∙lustrades
per
Joan
G.
Junceda
(1881-‐1948),

les
Pàgines
viscudes
eren
historietes
amb
una
moral
que
havien

aparegut
a'n
Patufet
entre
1915
i
1938.

Khaoula

Kharaz



MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona,
1983) és la novel·lista més important de
postguerra per la densitat i el lirisme de la seva
obra.

És autora de la novel·la catalana més aclamada
de tots els temps, La plaça del Diamant (1962),
que es pot llegir actualment en més de vint
idiomes. Comença a escriure contes per a
revistes, com a fugida d'un matrimoni
decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un
cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938),
amb la qual guanya el premi Crexells.

A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de
Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres
Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra,
trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el
premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi
Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull.

A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la
Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara
publica Viatges i flors iQuanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és
atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el
premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.

Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana.



Jaume Balmes i Urpià

Neix a Vic el 28 d'agost de 1810 .

Va ser un gran filòsof i teòleg català.

És un del personatges més coneguts de Catalunya, a quasi totes les
poblacions hi ha un carrer que porta el seu nom, com per exemple el Carrer
de Balmes de Barcelona, o el Carrer Jaume Balmes de Vila-seca.

Les seves obres i aportacions són més desconegudes ara que durant la seva
època.

Estudià al Seminari de Vic, i es va doctorar en teologia a la Universitat de
Cervera l'any 1834. Es va instal·lar a Barcelona on dirigí la revistaLa
Sociedad i publicà "Consideracions polítiques sobre la situació" amb gran
èxit. Viatjà per Anglaterra i França. L'any 1845 es traslladà a Madrid on
fundà el diari «El Pensamiento de la Nación». Va veure amb escepticisme les
possibilitats de triomf de les reivindicacions nacionals catalanes.

Morí de tuberculosi l'any 1848 a Vic. Està enterrat al claustre de la Catedral
de Vic.



RAMON LLULL
Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill, va néixer l'any 1232 a Ciutat de
Mallorca. Ramon va ser patge del Jaume el Conqueridor quan tenia
catorze anys i també va ser preceptor del príncep Jaume, futur rei de
Mallorca. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom.
Vivia a la cort i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.

Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i
Magdalena. Cap als trenta anys va tenir quatre aparicions de Crist
crucificat i a partir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-
se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es dedicà a convertir els infidels
mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la
fundació de monestirs.

Va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau moro li va
ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la
filosofia i la teologia cristiana antiga.

Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca,
on s'ensenyava l'àrab als missioners, així com la manera de convèncer als
musulmans.

Viatjà per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, etc.) i del
nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità
filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus
pensaments a la universitat de París.

Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis.
El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant
Francesc a Mallorca.

Va escriure més de 250 llibres de filosofia
(Ars magna), de ciència (Arbre de
sciència, Tractat d'astronomia), d'educació
(Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e
Amat), de mística (Llibre de contemplació),
de gramàtica (Retòrica nova), novel·les
(Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de
les bèsties), etc., que va anar traduint a
l'àrab, al català i al llatí.



Joan Fuster va ser un valencià que va neixer a Sueca (La Ribera del
Xuquer) el 23 de novembre de 1922.

Va ser un gran reconegut escriptor valencià en llengua catalana. Tot i
que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig
històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca
investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de
coneixement, incloent-hi lingüística, història, filosofia i turisme.

Està considerat l'assagista valencià més important del segle XX.

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions
d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra d'Espanya, amb una força
que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels
Països Catalans. Va ser una figura clau en elnacionalisme valencià.

Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País
Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana

Va morir el 21 de juny de 1992.



Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina va neixer a Barcelona el 10
d'octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911, també a
Barcelona.

Va ser un poeta i escriptor català, figura gran dins la poesia
modernista del canvi de segle XIX al XX.

Va ser un membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de
la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme,
va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i
arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear
escola.

Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé
destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450
textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i
pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La
Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar
una opinió que generà una important influència social.

Va traduir a autors com Goethe, Nietzsche i Novalis i introduí així a
Catalunya una bona part de la poesia alemanya.

En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels
religioses i una forta implicació política. Entre l'"Adéu Espanya" i
l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de
forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples
contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un
interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.

Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, president de la
Generalitat de Catalunya (2003-2006).


Callejeros Literarios: Vila-seca

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Callejeros Literarios: Vila-seca

Similar to Callejeros Literarios: Vila-seca (20)

More from laclassedequartb

More from laclassedequartb (16)

Callejeros Literarios: Vila-seca