Malgrat els avenços tecnològics experimentats, la paraula segueix sent un dels mitjans de comunicació més eficaços.

1. Com fer una exposició oral:
alguns suggeriments
Malgrat els grans avenços tecnològics, la paraula,
continua sent un dels mitjans de comunicació més eficaços que existeixen.

2. Com fer una exposició oral: alguns suggeriments
Les persones, al llarg de la nostra vida, ens trobem en moltes situacions personals,
acadèmiques i professionals en què hem de saber comunicar.
En el cas de l’exposició oral, és una presentació, individual o col·lectiva, davant
d’un auditori d’un tema sobre el qual s’ha fet la recerca i és té una informació útil
que compartir.
Per a la preparació d’una exposició oral pots fer servir la tècnica que es basa en donar
respostes a les vuit preguntes bàsiques:
“ Vuit servidors honestos
em van ensenyar quant sé,
els seus nom són:
qui, què, a qui, per a què,
on, com, quant i amb què.”
(Kipling)
QUI
És l’orador.
És a dir, TU. Sí, TU en majúscules, ets el protagonista de l’exposició oral.
Per aquest motiu, millor que en els primers instants de contacte amb l’audiència no
hi hagi diapositives; els mitjans no han de tenir més protagonisme que tu!
Pots tenir la presentació visual a punt; però si vols atreure l’atenció cap a tu, “apaga”
la presentació:
• Només has de pitjar la tecla N (es projectarà en negre, s’ ”apagarà”).
Una presentació en negre fa que l’orador acapari l’atenció de
l’audiència. Quan vulguis que es torni a veure la presentació torna a
prémer la tecla N.
• Si pitges la tecla B (es projectarà en blanc, s’amagarà). Per seguir
amb la presentació torna a pitjar la tecla B.
Evidentment, pots fer servir aquestes estratègies en qualsevol moment de l’exposició,
no només al principi.
QUÈ
El missatge.
L’important ets tu i el missatge que transmets, no la presentació.
La clau per aconseguir comunicar de manera correcta i útil és fer–te
un guió amb les idees i arguments i després donar-los una
estructura coherent.
Recorda el què vam dir sobre l’estructura del guió en els
suggeriments de com dissenyar una presentació visual eficaç.
Josep Ma Zaragoza i Raduà. 2012 Pàgina 2 de 5

3. Com fer una exposició oral: alguns suggeriments
A QUI
Et dirigeixes a una audiència. Sense audiència no pots explicar res.
Tingues present que el públic no és el teu enemic; li has de tenir respecte, no por. Una
pregunta de l’audiència no és un atac personal.
PER A QUÈ
És la finalitat que es persegueix amb una exposició oral o acte de comunicació en el
que transmets informació sobre un tema que has treballat durant temps.
Es busca informar i convèncer a l’auditori mitjançant un vocabulari adequat al tema
que exposes i un registre d’acord amb l’ocasió.
ON
Conèixer el lloc on faràs l’exposició oral et familiaritzarà amb les dimensions de la
sala, la il·luminació, de quins recursos disposaràs... i tenir–les en compte a l’hora de
prendre algunes decisions quan estiguis preparant l’exposició.
COM
Cal tenir en compte que és molt important el què es diu (el contingut del missatge),
però també és fonamental el com es diu:
• Amb la veu,
• amb el llenguatge oral,
• amb el llenguatge corporal,
• amb els mitjans de suport o recursos.
• La veu:
El volum: cal parlar amb un bon volum de veu. És un factor important per
captar l’atenció de l’auditori. Modificar el volum és un bon sistema per fer
més variat el discurs, de cridar l’atenció i de posar èmfasi.
El ritme: és important trobar una velocitat adequada per a la xerrada. No és
convenient entretenir–se ni ser lent, però tampoc s’ha d’anar ràpid fins al
punt de ser confús.
Vocalització i articulació: una dicció incorrecta fa que l’orador no sigui
entès i que, l’auditori el valori menys i li resti credibilitat.
L’actitud: cal adequar el discurs al context i la situació en què es
pronuncia. L’actitud, el tractament, el registre del llenguatge, la manera de
fer al·lusions personals, les anècdotes o l’humor fan que la veu s’adapti al
context
L’entonació: és la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les
paraules, les frases i les oracions. Cal que entenguis el que dius per
entonar bé. Has de variar en la utilització de frases i subratllar amb la veu
les paraules clau.
Josep Ma Zaragoza i Raduà. 2012 Pàgina 3 de 5

4. Com fer una exposició oral: alguns suggeriments
El silenci: permet a l’orador respirar millor. El silenci és un element més
d’entonació, que et permet articular el discurs i remarcar les coses
importants.
• El llenguatge oral
Claredat: has de parlar amb claredat perquè el públic entengui del que
parles. Per parlar amb claredat s’han de construir frases curtes i utilitzar un
ordre gramatical lògic.
La precisió: és molt important anar directament als fets.
Explicar amb exemples: s’entén millor una idea si s’exposa mitjançant una
imatge o un exemple concret que si es deixa en abstracte. El que és
concret, es capta i es recorda fàcilment. Es pot exemplificar mitjançant
l’ús de diferents recursos: analogies, comparacions, paràboles, anècdotes,
citacions, refranys...
Parla bé el català: és important que dominis la llengua amb que
t’expresses. Una persona que parla correctament, amb un llenguatge
impecable, un registre ampli i gran varietat de lèxic, demostra tenir cultura.
• El llenguatge corporal
Un 65% de la informació que es transmet en una exposició oral prové del
llenguatge no verbal. Molt útil per establir ponts de comunicació amb l’auditori.
Quan l’orador s’expressa oralment, també fa servir el llenguatge no
verbal, ja sigui per donar èmfasi, per matisar, per indicar, per enumerar o
per a suggerir. Amb els gestos, l’orador emfasitza allò que vol dir amb les
paraules.
El somriure desperta simpatia i confiança. Si transmets amabilitat de
bon principi, el públic ho agrairà.
La posició del cos: hi ha posicions que transmeten seguretat i
altres inseguretat. Algunes recomanacions són: ensenyar el cos sencer,
moure’s de tant en tant, evitar els moviments cíclics, evitar els tics
repetitius, no jugar amb objectes i no creuar els braços.
La gesticulació: dona energia, convicció i sinceritat. La
gesticulació trenca barreres. La gesticulació ha de ser natural i no
exagerada.
Evita els gestos i els tics que denoten inseguretat o nerviosisme.
La mirada i el feedback: Els ulls són la part més expressiva del rostre. El
contacte visual amb el públic és una qualitat essencial que has de tenir en
compte.
El bon contacte visual s’aconsegueix fent un escombrat d’esquerra a
dreta, reparteix la mirada entre el públic, així aconseguiràs que tothom se
senti mirat.
Combina els diferents tipus de mirada: panoràmica, focalitzada –et
concentres en una persona concreta de l’audiència– i mirall –amb la que
reps resposta visual del públic–.
Josep Ma Zaragoza i Raduà. 2012 Pàgina 4 de 5

5. Com fer una exposició oral: alguns suggeriments
Amb el contacte visual, l’orador se n’adona de la reacció del
públic davant del que diu. La influència d’aquesta reacció en
l’orador s’anomena feedback. Per establir el feedback utilitza la
mirada. És la via bàsica “d’intercanvi d’informació” i també serveix per
provocar canvis en el discurs.
QUANT de temps
Has d’ajustar la teva exposició al temps que tinguis assignat.
.En el cas del Treball de Recerca, disposaràs d’uns dotze a quinze minuts. Pots
repartir aquest temps entre les tres parts, que et proposem en el guió de com fer
presentacions visuals, de la següent manera:
Introducció: 10% del temps.
Nus o desenvolupament: 80% del
temps.
Desenllaç o conclusions: 10% del
temps.
El principi i el final són les claus d’una bona exposició.
Aprofita el moment de novetat i curiositat del públic en el moment de la introducció
per cridar la seva atenció i convenç-se’ls de que allò que diràs realment els
interessa.
A mesura que es desenvolupa l’exposició, el nivell d’atenció pot baixar –pots utilitzar
recursos per a què no sigui així–; però un cop es percep que el discurs està a punt
d’acabar, el nivell d’atenció torna a pujar, aprofita-ho.
Assaja la teva exposició i adapta–la al temps disponible.
AMB QUÈ
Els recursos o mitjans de suport: presentacions amb diapositives, vídeos, documents
impresos ... Són només un suport que no substitueixen a l’orador ni tampoc han de
distreure a l’audiència.
Et tornem a dir que l’essència de l’exposició oral ets tu i el teu guió. És la persona
qui ha de convèncer, no els recursos multimèdia ni les “focs d’artifici” que surten per
les pantalles. Dels recursos se’n pot fer un (bon) ús, (mal) ús o (ab) ús.
Els recursos fan més efectiva l’exposició oral, però no són per llegir ni per ser
repetits per l’orador. El públic espera més del que apareix per pantalla.
L’audiència, o t’escoltarà, o llegirà el que
projectis; difícilment farà ambdues coses durant
molta estona. Si llegeixen, per a què hi ets tu? Si
no arriben a llegir tot el que hi ha a la pantalla,
per a què projectes?
Si penses lliurar documentació relativa a
l’exposició, fes-ho a l’acabar; això permetrà seguir
la presentació sense distraccions.
Recorda, una vegada més, el que et vam suggerir per fer presentacions visuals
eficaces.
Josep Ma Zaragoza i Raduà. 2012 Pàgina 5 de 5