Jornada de Prevenció. Convivència i urbanisme Palau-solità i Plegamans, 26 de novembre de 2013

1. Jornada de Prevenció
Convivència i Urbanisme
Palau-solità i Plegamans
26 de novembre de 2013
Amb la col·laboració de
Com l'ordenació urbanística afecta la convivència...
Fidel Vázquez Alarcón, arquitecte frontissa
...i com la convivència afectarà el nou urbanisme emergent i de conversa?

2. 1. Arquitecte “frontissa”
Veo mi trabajo como el de una bisagra, entre el marco
y la hoja de la puerta, manteniendo la posición pero
permitiendo siempre la flexibilidad que requieren las
necesidades cambiantes.
Como consecuencia de la experiencia profesional
tengo la impresión de estar siempre situado, como
mínimo, entre dos posiciones que se complementan:
Llocs /
Del barri del Besòs al de Montbau
Treballs /
Despatx propi / Espai Públic AMB / Gavà
Interés /
Temes de ciutat al blog: uniteva.bisagra
Entrades relacionades:
Barrios degradados, del abandono social al deterioro físico ¿O al revés??
Mirar, entender, hacer lo mínimo y pensar en el mantenimiento: Plaza Léon
Aucoc, Lacaton & Vassal
Preguntas sobre el espacio público que hemos construído, ¿es el espacio social
que queremos?
Aún descubriendo y hablando de la ciudad híbrida, con palabras de Juan Freire
…entre lo necesario y lo posible…
…entre los problemas y las soluciones…
…entre el cliente y la construcción…
…entre la economía y el cliente…
…entre el cliente y la legalidad…
…entre el político y el ciudadano…
…entre lo ideal y lo real…
…entre la intuición y el rigor…
…entre la tradición y la innovación…
…entre el detalle constructivo y el urbanismo…
…entre el lugar y su transformación…
…entre las letras y los números…
…entre los ingenieros y los economistas…
…entre el sector privado y el sector público…
…entre la administración local y la supralocal…
…entre Barcelona ciudad y su área metropolitana…
…entre la reflexión y la divulgación…
…entre el capricho y el sentido común…
Siento la profesión, de arquitecto, como un instrumento
firmemente unido a los elementos y dispuesto con
gusto a no ser visto pero sí a ser útil.

3. 2. Com l'ordenació urbanística afecta la convivència?
L'ordenació urbanística afecta la convivència en l'equilibri social i
en la seguretat pública, amb la determinació dels paràmetres
urbanístics de la normativa i mitjançant la definició de l'espai
públic com a espai de convivència de la ciutat.
En l'equilibri social i la seguretat pública.
Polítiques de prevenció, normatives de
seguretat en l'urbanisme, manteniment actiu...
Amb els paràmetres urbanístics.
Normativa i ordenances. Densitat d'habitatges,
usos permesos, alçada d’edificacions,
edificabilitat, ocupació...
Densitat percebuda vs. densitat normativa
Per la definició de l'espai públic (zones verdes,
vialitat i equipaments) com a espai de
convivència de la ciutat.
Dimensió física funcional i, avui, digital
Urbanisme de gènere, accessibilitat, seguretat...
Barri de Montbau, Barcelona

4. 3. Convivència ciutadana, seguretat pública i urbanisme (1)
Polítiques públiques preventives en el
disseny urbà.
La metodologia CPTED (prevenció del delicte
mitjançant el disseny ambiental) vol reduir els
índexs del delicte i augmentar la percepció de
seguretat amb la modificació social i espacial de
l'entorn.
Proves de compatibilitat amb la seguretat en
planificació i construcció (SVP).
Canvis normatius incorporats a Holanda i
Alemanya.
Informes oficials al Regne Unit, França i EUA
Barri de Torre-Sana, Terrassa
La importància del manteniment de la ciutat.
El desordre social i físic als barris porta a
delictes més greus (Sampson i Raudenbush).
Trencar una finestra pot provocar altres delictes
si no s'arregla de seguida. Consideració del
vandalisme a l'espai públic, en el disseny i en el
manteniment.
Barri de la Mina, Sant Adrià del Besós

5. 3. Convivència ciutadana, seguretat pública i urbanisme (2)
Prevenció de la delinqüència amb el projecte
urbanístic i arquitectònic (Van Soomeren).
Passos soterranis, manca de vigilància,
visibilitat, enllumenat, zones monofuncionals,
edificis massa grans...
L'entorn físic i l'augment de la delinqüència
(Jaume Curbet)
La delinqüència causada per una urbanització
descontrolada, manca de serveis urbans bàsics,
expansió massiva d'espais semipúblics.
La delinqüència motiva la separació geogràfica i
social dels ciutadans segons la renda.
El cas Zurich Oest. Anàlisi policial de la
planificació d'un nou barri en una antiga zona
industrial. Exemple d'aplicació de la
prenormativa europea en matèria de seguretat i
urbanisme en el moment de la planificació
urbanística de manera cooperativa i pensant en
el manteniment.
Barri de Montbau, Barcelona

6. 4. Normativa urbanística i ordenances
Estàndards i paràmetres urbanístics.
Números i conceptes teòrics, poc flexibles i
eines d'un urbanisme econòmic.
Densitat d'habitatges, usos permesos, alçada
d’edificacions, edificabilitat, ocupació...
Ordenances de convivència cívica que fan
dubtar de la seva utilitat.
Sector de Pla de Ponent, Gavà

7. 4. Densitat percebuda vs. densitat normativa
Concepte densitat percebuda vs. densitat
normativa (José Fariña). Estudi de l'Atelier
Parisien d'Urbanisme de 2003 en quatre
barris de París a partir d'enquestes a
residents.
La percepció de la densitat pels residents
depèn de:
● La forma urbana
● La mida dels edificis (per l'alçada o pel
nombre de pisos)
● Les diferències de sociabilitat i animació
dels barris (comerços, serveis i
equipaments)
● La qualitat arquitectònica del edificis
Els referents socioculturals fan diferent el
concepte de densitat d'habitatges segons el
lloc. El Japó no és la ciutat mediterrània o el
nord d'Europa, ni el barri de la Mina i els
hàbits de l'ètnia gitana.
Barri de Montbau, Barcelona

8. 4. Densitat necessària
El nombre d'habitants necessari en un barri és
el suficient per assolir els serveis i equipaments
propers viables.
Jane Jacobs: “És necessari redensificar on
calgui per reforçar la vida urbana, i després
aconseguir carrers animats promocionant i
fomentant la màxima diversitat tant en
l'economia com en l’escenari urbà.”
Barri de Montbau, Barcelona

9. 5. L'espai públic, l'espai de convivència de la ciutat
Una mica d'autocrítica. La meva experiència a
MMAMB. Com projectem l'espai públic?
L'encàrrec, la redacció del projecte, el
pressupost, l’obra, el manteniment..., i el
ciutadà?
Els bancs a la plaça de la Bòbila i al Parc del
Calamot
El procés de la transformació de l'espai
públic a l’AMB en els darrers 20 anys:
Fins als anys 90, manca d'espai públic i
equipaments.
Dels 90 a 2010, molta creació d'espai
públic i excés de construcció i usos induïts.
Des de 2010, manca d'inversió i recerca
d'un espai púbic a la ciutat híbrida en un
urbanisme emergent.
Ara cal un espai públic menys construït i
més ben connectat físicament i digitalment,
fàcil de mantenir i fet entre el ciutadà i
l’Administració?
Plaça de la Bóbila, L'Hospitalet de Llobregat
Parc del Calamot, Gavà
Plaça de la Torre Lluch, Gavà

10. 6. Com la convivència afecta el nou urbanisme emergent i de conversa?
L'urbanisme de conversa per fer ciutat i espai
públic bottom-up (cas Hamar). La ciutat de
l'urbanisme tecnoplanificat ha de deixar espai
per a un urbanisme emergent i participatiu. El
ciutadà implicat fent ciutat amb l‘Administració.
A la nova ciutat híbrida (entorn físic + entorn
digital) s’ha de revisar el paper de
l'arquitecte/urbanista/frontissa, facilitador,
mediador tècnic... com un dels ciutadans
implicats. Cal detectar problemes i disfuncions a
resoldre amb un treball “a peu d'obra”.
En un urbanisme de proximitat, la vivència
real del lloc és la que dóna valor als dibuixos i
consideracions econòmiques de l'urbanisme.
Inserció a la cultura on treballa. Per analitzar i
projectar ciutat cal considerar la vida quotidiana
de qui hi viurà.
La ciutat híbrida
Mercat dels Encants Vells, Barcelona

11. 7. Montbau, una mostra de la relació entre urbanisme i convivència
Exemplar urbanisme racionalista dels anys 60.
Uns 5000 habitants, comerç de proximitat,
biblioteca municipal, escoles de primària i
secundària, església, parcs i jardins ben
conservats...
Relació amb el territori, un barri en pendent entre
torrents, connectat a la resta de la ciutat, densitat
d'habitants necessària, qualitat arquitectònica,
qualitat de l'espai públic, equipaments, comerç...
Vida de barri, identitat local, associacionisme,
autogestió d’activitats, participació activa...
Barri de Montbau, Barcelona
Xavier Subías, l'arquitecte que va tornar al barri
50 anys desprès

12. ...gràcies per la vostra atenció...
...si voleu continuar la conversa...
fidel.vza@gmail.com
@fidelvza