1. CÀNCER DE TIROÏDES
1) Tipus:
Tumorstiroideus malignes:
Els dos tipus de càncer de tiroïdesméscomunssón el carcinoma papilar i el
carcinoma fol·licular. El carcinoma de cèl·lules de Hürthleés un subtipus de
carcinoma folicul·lar. Totsaqueststipussóntumorsdiferenciats.
Altrestipus de cáncer de tiroïdes, talscom el carcinoma medul·lar, el
carcinoma anaplàsic i el linfoma tiroideu, es donen ambmenysfreqüència.
A. Càncerstiroideusdiferenciats:
Elscàncerstiroideusdiferenciatss’originen de les
cèl·lulesfol·licularstiroidees. En aquestscàncers, les
cèl·luless’assemblenmolt al teixit normal de la tiroïdesquans’observen al
microscòpi.
CARCINOMA PAPILAR ( cáncer o adenocarcinoma papilar):
Aproximadamentvuit de cada deu cáncer de tiroïdessónd’aquesttipus.
Típicamentcreixenmoltlentamentperòsovint es propaguen
alsganglislimfàtics del coll.
Generalmentnomés afecten a un delslòbuls de la glándula,
peròalgunesvegades es presenten en ambdóslòbuls.
A través d’estudisd’anatomía patológica es poden diferenciar
diferentssubtipus de carcinoma papilar :variantfol·licular-papilar mixta
(la mésfreqüent), variant de cèl·lulesaltes, variant de cèl·lulescilindriques,
variantesclerosant difusa (no tan comuns i que tendeixen a crèixer i a
propagar-se mésràpidament.)
S’hantrobatdiversesmutacions en algunes formes d’aquest cáncer:
Del 30% al 70% delscarcinomespapilars de tiroides contenen la
mutació del gen BRAF. La presencia d’aquestamutació sol anar
relacionada amb un carcinoma mésagressiu i ambméscapacitat
de metàstasi.
Del 10% al 30% d’aquestscarcinomes presenten mutació del gen
RET( oncogenPTC). I el porcentatge aumenta en nens i en
elsassociats a radiació.
Altres gens associatssón el NTRK1iMET.
La majoriad’aquesttipus de cáncer de tiroïdes poden ser tractatsamb
bon resultat i moltspocs casos resulten fatals.

2. CARCIONOMA FOL·LICULAR(cáncer o adenocarcinoma fol·licular):
És el segontipusméscomú de cáncer de tiroïdes, tot i que només
representa al voltantd’un de cada deucàncers de tiroïdes.
Aquestés el méscomú en païsosambalimentació pobre en iode.
Al contrari que el carcinoma papilar generalment no es propaga
alsganglislimfàtics, malgrat que alguns fan metastàsi a altresparts del cos
(sobretotpulmó i òs).
Elscanvisadquirits en l’oncogenRAScumpleixen una funció en
l’origend’aquest cáncer.
El pronòsticpel carcinoma fol·licular no sol ser tant favorable compel
papilar, peròsegueixsentmolt favorable en la majoria de casos.
Es creu que el carcinoma de cèl·lules de Hürthle (carcinoma de
cèl·lulesoxífiles), que representa un 3% de totselscàncerstiroideus, és un
tipus de carcinoma fol·licular. El prònostic en aquest cas ésmenys
favorable ja que per les
sevescaracterístiquescitològiquesabsorbeixmenys el ioderadioactiu,
resultantésmés difícil de diagnosticar i tractar.
B. Altrestipus de cáncer de tiroïdes:
CARCINOMA MEDUL·LAR TIROIDEU(MTC):
Representa aproximadament un 4% dels cáncer de tiroïdes. S’origina a
les cèl·lules C de la glándula. Algunesvegadespotfermetàtasi a
ganglislimfàtics, pulmó i fetgeinclúsabans de que es detecti el
nòdultiroideu.
No absorbeix el ioderadioactiu, pel que té pitjorpronòstic, ja que no es
podrán detectar les metástasis ambelsmètodes que
utilitzinaquestradiotraçador, ni tampoc es podrá utilizar com a
tractament.
N’existeixen dos tipus:
Carcinoma medul·lar de tiroïdesesporàdic: no és familiar, es dona
principalment en adultsd’edatavançada i afecta a un sol lòbul.
Carcinoma medul·lar de tiroïdes familiar: es pot presentar en
cada generaciód’una familia, sovint es desenvolupendurant la
infancia, la joventut i potmetastatitzaraviat.
Aquest carcinoma també s’harelacionatambmutacions en el gen RET,
peròdiferents de les que presenten elstipus papilar. En el cas del subtipus

3. familiar aquestamutaciód’heredad’undels progenitor i estaràpresent a
totes les cèlul·les del cos, podent-se detectar en sangperifèrica.
CARCINOMA ANAPLÀSIC (carcinoma indiferenciat):
És una forma poccomú del cáncer de tiroïdes (un 2% dels casos). En
aquest cas les cèl·lulescanceroses no s’assemblen a les normals de la
tiroïdes. Es creu que algunesvegadess’originad’un carcinoma papilar o
fol·licular.
És un cáncer agressiu que envaeixràpidament el coll i fàcilment fa
metàtasi a altreslocalitzacions i ésmolt difícil de tractar.
Aquestscàncers solen tenir alguna de les
mutacionsdescritesanteriorment i a méssovint presenten canvies en el
gen supresor de tumors p53 i en l’oncogen CTNNB1.
LIMFOMA TIROIDEU I SARCOMA TIROIDEU:
Moltpocfreqüents i l’origen de les cèl·lulescanceroses no s’on les
propiescèl·lules de la tiroides sinólimfòcits i cèl·lules de
suportrespectivament.
2) Diagnòstic:
A. Signes i símptomes:
Nòdul, massa o inflamacióal coll, que
algunesvegadescreixrapidament.
Dolor a la part frontal del coll, que algunesvegades puja fins les
orelles.
Ronquera o altrescanvis en la veu que persisteixen.
Disfagia
Dispnea
Tos constant no relacionada ambinfecció respiratoria.
En l’exploració física es valorarà el tamaany i la firmesa de la
glándula, aixícom la presencia d’adenopaties al coll.
B. Biòpsia:
Permetfer el diagnòsticdefinitiu a través d’estudisd’anatomia
patológica. Es realitza una biopsia per aspiracióambagulla fina( biopsia
FNA) de totselsnòduls palpables.

4. En el cas de voler realizar una biopsia de nòdulsméspetits o que no es
localitzenfacilment, es faràambajudad’ecografia.
L’observació de la mostrapermetdistingir entre nòdulsbenignes i
malignes i també conèixerexactament el tipus de lesió en funció de la
citología.
C. Estudis per imatge:
Sónútilstant per determinar si una área sospitosaés cancerosa, com per
estudiar les metástasis i determinar si el tractamentéseficaç.
RADIOGRAFIA DE TÒRAX:
Si s’observa una massa en el mediastí anterior cal pensar en les 4T (
patología de tiroïdes, teratoma, timoma, terrible linfoma)
També serveix per valorar si hi ha metàstasi pulmonar.
ECOGRAFIA:
És útil per determinar si es nòdultiroideuéssòlid o líquid
(elsnòdulssòlidstenenmésprobabilitat de ser malignes), encara que no
permet saber ambseguretat si es tracta de nòdulsbenignes o malignes.
També s’utilitza per valorar el tamany i la quantitat de nòduls.
Ésd’ajuda en la detecciód’adenopatiesregionals.
TOMOGRAFIA COMPUTERITZADA:
És el passegüent a seguir quans’haobservat una massa en el madiastí
anterior en la placa simple.
Es sol utilitzar el TAC helicoidal sense i ambcontrastiodat.
Permet valorar la localització i el tamanydelsnòdulsambmésprecisió,
aixícom la presencia de metástasis.
Presenta l’inconvenient de que el contrastiodatpot interferir en estudis de
gammagrafía ambioderadioactiu, per això en molts casos s’opta per
ferestudisamb RM.
RESSONÀNCIA MAGNÈTICA:
S’utilitza gadolinio com a contrast i té les mateixesutilitats que el TAC.
GAMMAGRAFIA AMB IODE RADIOACTIU:
No permet estudiar tantbél’anatomiacom les provesanteriorsperòens
aporta información de la fisiología.

5. S’administra I-131 via oral o endovenosa. Les àreesanormals de la glándula
tiroïdes que contenenmenysradioactivitat que el
teixitcircumdants’anomenennòdulsfreds i les que en
contenenmésnòdulscalents. Generalmentelsnòdulscalents no són malignes,
mentre que elsfreds poden ser benignes o mlignes (per aixòaquestaprova
no permetfer el diagnòsticdefinitiu)
Elscàncerstiroideusdiferenciats (papilar, fol·licular i de cèl·lules de Hürthle)
capten moltbé el I-131, mentre que el cáncer medul·lar no en capta.
Ésmolteficaç per detectar posibles metàstasi de càncersdiferenciats de
tiroïdes.
Aquesta técnica funciona millor si elsnivells de TSH del pacientsónelevats.
TOMOGRAFIA PER EMISSIÓ DE POSITRONS:
S’injecta FDG que será captat en gran quantitat per les
cèl·lulescanceroses.
Aquestestudipot ser molt útil si éstractad’un cáncer no diferenciat (ja que
no capten el I-131). En aquests casos el PET permet valorar les metástasis a
qualsevolpunt del organismo.
Sovintésrealitza la técnica combinada PET/TAC que permet valorar
l’anatomia i la fisiología conjuntament.
D. Proves de laboratori:
No hi ha capprova que enspermeti diagnosticar el cáncer de tiroides
peròn’hihadiverses que permeten valorar el funcionament de la glándula:
TSH
T4 i T4 LLIURE
T3 i T3 LLIURE
TIROGLOBULINA
CALCITONINA
També pot ser d’interés la determinaciódelsvalors de CEA
(antígencarcinoembironari) que es trobahabitualmentelevat en els casos de
cáncer medul·lar.
3) Tractament:
Les opcions de tractament per el cáncer de tiroïdes poden incloure:
Cirugía: lobectomía o tiroidectomia.
TractamentambIoderadioactiu: generalmentcombinatamb cirugía.
No serà útil en elstipus de cáncer que no capten el I-131.

6. Terapia d’hormona tiroidea
Radioteràpia externa
Quimioterapia
4) Estadístiques:
Les taxes de supervivencia relativa sovints’utilitzen a l’hora de determinar el
pronòstic del pacient.
A continuación es presenten una serie de
taulesambaquestesdadesobtingudes per la American CancerSociety.
Cáncer papilar de tiroides*
Etapa Tasa de
supervivencia
relativa a 5
años
I Casi 100%
II Casi 100%
III 93%
IV 51%
*Las cifras se basan en pacientes diagnosticados desde 1998 a 1999.
Cáncer folicular de tiroides*
Etapa Tasa de
supervivencia
relativa a 5
años
I Casi 100%
II Casi 100%

7. III 71%
IV 50%
*Las cifras se basan en pacientes diagnosticados desde 1998 a 1999.
Cáncer medular tiroideo**
Etapa Tasa de
supervivencia
relativa a 5
años
I Casi 100%
II 98%
III 81%
IV 28%
**Las cifras se basan en pacientes diagnosticados desde 1985 a 1991
Anaplásico
La tasa de supervivencia relativa a 5 años para los carcinomas anaplásicos
(indiferenciados), los cuales se consideran todos como etapa IV, es de aproximadamente
7% (basándose en pacientes diagnosticados entre 1985 y 1991).