Unitat 3. la industrialització de les societats europees

Lewis Hine
Unitat 3: LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
Júlia López Valera

Júlia López Valera (Institut Banús)
DUES GRAN REVOLUCIONS INAUGUREN EL MÓN CONTEMPORANI:
LES REVOLUCIONS LIBERALS
( Destaca la Rev. Francesa)
S’encarrega de destruir el model polític i
social vigent des de feia tres segles.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(S’inicia Anglaterra mitjans del XVIII)
Transforma l’economia de l’Antic Regim.
Provoca la transformació de l’organització
social donant lloc a l’aparició d’una societat
urbana i de classes

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: resultat d’un conjunt de
canvis econòmics i tecnològics interrelacionats que
van originar una transformació profunda de
l’economia i de la societat.
Entre 1780 i 1850
Primer a Gran
Bretanya, després
a gran part
d’Europa i a EUA
Màquines
substitueixen
treball manual
Nova font energia.
VAPOR
Màquines i
Ferrocarril
Creixement
Burgesia.
Aparició del
proletariat
Consolidació del
capitalisme
industrial
Finals s.XIX nou
període expansió.
Noves
energies:electricitat
i petroli.
SEGONA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL

1.AUGMENTDEMOGRÀFICIEXPANSIÓAGRÍCOLA
1.1. La Revolució Demogràfica
 Des de mitjans del s. XVIII la població europea va iniciar un procés de creixement.
 Les causes d’aquest creixement van ser:
Augment de
la producció
d’aliments
Progrés de la
higiene i la
medicina
Població més
resistent a les
malalties
Disminució de la
mortalitat (sobretot
de la infantil)
Manteniment
o lleuger
increment de
la natalitat
Augment de
l’esperança
de vida
La població del
continent va passar de
140 milions el 1750, a
187 milions el 1800, i
a 266 milions, el 1850.
A Gran Bretanya el
creixement va ser més
ràpid.

1.AUGMENTDEMOGRÀFICIEXPANSIÓAGRÍCOLA
1.2. La Revolució Agrícola
 L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i una alça
dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar els sistemes de producció
per augmentar la productivitat.
Introducció de canvis en l’estructura
i la propietat de la terra.
Es van aprovar lleis que posaven fi a
l’antic sistema senyorial i comunal de
propietat de la terra.
Apareix la propietat privada, els
propietaris podien tancar les
propietats i fer-hi les
transformacions que volguessin i
expulsar-ne els pagesos.
Aplicació de nous mètodes i
tècniques de conreu.
Supressió del guaret i substitució per
plantes farratgeres: sistema Norfolk.
Mecanització progressiva de les
tasques agrícoles.
Introducció de nous conreus (blat de
moro i patata) i l’expansió de la
ramaderia. Dieta més rica i variada a
la població.

2.ELSORGIMENTDELAINDÚSTRIA
2.1. Màquines, Vapor i Fàbriques
 La innovació tecnològica va ser un element bàsic de les transformacions que van originar la
industrialització.
 Les màquines van substituir el treball manual.
 Cada avenç tècnic significava un augment de la productivitat i una disminució dels costos.
 Les primeres màquines eren accionades per la força humana, més tard per l’energia hidràulica.
La font d’energia que va revolucionar la producció va ser el vapor.
 La mecanització i les noves fonts d’energia van generar el sistema fabril de producció:
concentració d’obrers i de màquines en grans edificis, les fàbriques.
 Divisió del treball: cada obrer intervé només en una petita part del procés de producció.
Inventada per
James Watt el 1769.
Utilitzava el carbó
com a combustible.
Símbol de la
Revolució
Industrial.

2.2. La Indústria Tèxtil
 A Gran Bretanya, el primer sector que es
va mecanitzar va ser la indústria del cotó
(en la filada i en la teixidura).
 Es comencen a aplicar una sèrie
d’innovacions:
Llançadora volant (1733) = augment de la velocitat del procés de teixir.
Noves màquines de filar (Water Frame, Jenny, Mule...) = increment de la producció de fil.
Teler mecànic (1785).

2.3. Carbó i Ferro: La Siderúrgia
 Un altre sector pioner va ser la siderúrgia.
 Ja es produïa ferro, però en quantitats petites ja que els forns funcionaven amb carbó
vegetal.
 Darby (1732) va començar a utilitzar el carbó de coc, de gran potència calorífica i això
va fer augmentar la producció. Bessemer va inventar un convertidor (1855) per
transformar el ferro en acer.
 La demanda del ferro per a eines agrícoles, màquines i ferrocarrils, va estimular el
sorgiment de nous processos que van contribuir al desenvolupament d’aquest sector
industrial.

DELTALLERALAFÀBRICA
TALLER ARTESANAL FÀBRICA
Feina manual
2 o 3 treballadors
El treballador marca
el ritme del treball
Feina NO rutinària
El treballador fa tot
el procés del producte
El treballador, l’artesà
és l’amo del taller i
el producte
molts treballadors
Feina mecànica
La màquina marca el ritme
de la producció
El treballador s’especialitza
Feina rutinària
El treballador no és
l’amo del taller
ni del producte
Esquema del professor Antonio Nuñez

3.L’EXPANSIÓDELAINDUSTRIALITZACIÓ
3.1. La Revolució dels Transports
 Des de mitjans del s.XVIII , a Gran Bretanya i a bona part d’Europa, es va produir una
millora en les vies de comunicació. El fenomen realment innovador va ser la incorporació de
la màquina de vapor al transport terrestre i marítim.
 El ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien
sobre rails de fusta. Es van instal·lar rails de ferro i rodes amb pestanyes que impedien el
descarrilament.
 La invenció més important va ser feta per Stephenson (1829), la locomotora, que
accionava el ferrocarril mitjançant una ,màquina de vapor.
 La primera línea de passatgers es va construir a Anglaterra i va unir les ciutats de
Manchester i Liverpool (1830).
 La construcció es va anar estenent per la resta d’Europa. Va significar un estímul per al
desenvolupament de la indústria siderúrgica.
 Característiques: s’escurça la durada del viatge, augmenta la seguretat i abarateix el
transport de mercaderies.
 La màquina de vapor també es va aplicar al transport marítim: vaixells de vapor. Els
primers van començar a funcionar cap a l’any 1807, i el 1847 ja podien travessar l’oceà
Atlàntic en 15 dies.

3.L’EXPANSIÓDELAINDUSTRIALITZACIÓ
3.2. L’increment del Comerç
 La Revolució industrial va donar pas a una economia de mercat. Es produeix per a la
venda.
 El canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i
a la millora del seu poder adquisitiu.
 La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior.
 El comerç exterior també va augmentar a mitjan del
segle XIX.
Es van ampliar els
mercats locals.
Es va anar consolidant
el mercat nacional.
Dues teories
econòmiques
Lliurecanvisme:
La llibertat de comerç entre països fomenta
el creixement de l’economia.
Proteccionisme:
La defensa de la indústria nacional mitjançant
impostos (aranzels) sobre les importacions.

4.ELCAPITALISMEINDUSTRIAL
4.1. Liberalisme i Capitalisme
La Revolució Industrial va imposar el capitalisme, un nou sistema econòmica basat en el
liberalisme econòmic, una doctrina fonamentada en la iniciativa privada.
ADAM SMITH La
riquesa de les
nacions (1776)
L’Estat s’ha d’abstenir
d’intervenir en el
funcionament de l’economia
i ha de permetre el
desenvolupament lliure dels
interessos particulars.
L' interès personal i la
recerca del màxim
benefici són el motor de
l’economia.
Els diversos interessos
s’equilibren al mercat
gràcies al mecanisme dels
preus que adapta l’oferta a
la demanda.
A finals del s.XVIII, una sèrie
de pensadors britànics van
definir el liberalisme
econòmic:

 El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció
són propietat privada d’un grup reduït, la burgesia, i els treballadors de les fàbriques, els
obrers, sense propietats, treballen a canvi d’un salari.
 En aquest sistema, l’oferta augmenta més ràpidament que la demanda (fallida de les
empreses que acumulen massa estocs).
 Això produeix crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament. La conseqüència:
augment de l’atur.
4.2. Bancs i finances
 La banca va tenir un paper important en
el desenvolupament del capitalisme.
 Va fer d’intermediària entre els
estalviadors (lliuraven els seus diners en
dipòsit) i els empresaris (necessitaven
capital per invertir).
 Els bancs van subministrar préstecs a les
empreses, van fer inversions i van facilitar
els pagaments amb xecs i lletres de canvi.

 Les empreses necessitaven grans quantitats
de diners.
 Comencen a tenir molta importància les
societats anònimes, en les que el capital és
aportat per moltes persones.
 El capital es divideix en accions i a cada
contribuent li correspon un nombre
determinat d’accions, segons els diners que
hagi aportat.
 Aquestes poden ser venudes pels seus
propietaris a la borsa de valors i adquirides
per qualsevol persona.
4.3. L’expansió del capitalisme industrial
 A començament del s.XIX, la industrialització es va estendre a França i a Bèlgica, amb
un pes més gran de la indústria siderúrgica.
 Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van
industrialitzar. Característiques: utilització massiva de tecnologia, gran concentració
d’empreses, paper important dels bancs i una intervenció més gran de l’Estat.
 Al sud d’Europa coexistien regions industrialitzades i zones més rurals.
 L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins al segle XX.

COMPARACIÓ DE SISTEMES ECONÒMICS:
Per entendre la transformació que suposa l’aparició del nou sistema de producció capitalista, el
compararem amb el sistema econòmic que hi havia a l’Antic Regim, abans del desenvolupament de la
industrialització:
ANTIC RÈGIM ECONÒMIC NOU SISTEMA ECONÒMIC: EL CAPITALISME
Rural i agrícola Urbà i industrial
Propietat vinculada dels mitjans de
producció (no es poden comprar ni
vendre)
Propietat privada dels mitjans de producció. (Es
poden comprar i es poden vendre)
Control econòmic de la producció: El
Gremis (sense llibertat ni
competència)
Llibertat de producció i venta: Lliure mercat i lliure
competència. (Es respecta la iniciativa individual.
L’Estat no intervé en l’economia)
Endarreriment tecnològic: Poca o
nul·la innovació tecnològica.
Desenvolupament tecnològic continu per produir
més, millor i amb menys costos. (Competència per
dominar el mercat)
Crisis de Subsistència: Manquen
productes, fam , malalties, mort...
Crisis de sobreproducció: Es produeix més del que es
pot consumir, Tancament d'indústries, Atur.
Esquema del professor Antonio Nuñez

5.LASEGONAFASEDELAINDUSTRIALITZACIÓ
5.1. Noves fonts d’energia i noves industries
A finals del s.XIX, el món inicia una nova fase del procés d’industrialització, la Segona
Revolució Industrial. El lideratge econòmic va començar a ser compartit amb noves
potències industrials: Alemanya, Estats Units i el Japó.
 L’electricitat i el petroli desbanquen el carbó com a font d’energia.
 Invenció del dinamo (1869) va permetre
produir electricitat en centrals
hidroelèctriques.
 L’alternador i el transformador (1897)
van fer possible el transport del corrent
elèctric.
 L’electricitat tenia múltiples aplicacions
en la indústria, en els transports, en els
sistemes de comunicació a distància, en
l’oci i en la il·luminació.
 El petroli es va començar a extreure als
Estats Units a mitjan del s.XIX.
La invenció del motor d’explosió en va
possibilitar la utilització com a
combustible per als automòbils (1885).
 L’aplicació d’un motor dièsel a la
navegació marítima va permetre
augmentar la rapidesa i la capacitat dels
vaixells.
 També va ajudar en el desenvolupament
de l’aviació.

 Noves indústries:
 La metal·lúrgia va ser molt important gràcies a la producció de nous metalls: acer
inoxidable i alumini.
 La indústria de l’automòbil, amb la invenció per Henry Ford del cotxe, va aconseguir una
gran expansió als Estats Units.
 La indústria química aconsegueix un gran desenvolupament a Alemanya, gràcies a la
fabricació de nous adobs, pesticides, tints, productes farmacèutics i altres productes
químics...
 La producció en massa d’acer i de ciment armat va permetre l’edificació dels primers
gratacels.

5. 2. Una nova organització industrial
 Cap a finals del s.XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en
sèrie.
Augmentava la productivitat.
Disminuïa el temps emprat.
Reduïa els costos de fabricació.
Aquest nou mètode es coneix com a
TAYLORISME:
Consisteix en la fabricació en
cadena, és a dir, la divisió del procés
de producció en tasques
específiques utilitzant màquines.
Cada obrer una part, es rendibilitza
al màxim la mà d’obra.
Neix als EUA. La fàbrica dels
automòbils FORD va ser una de
les primeres a implantar-ho.
Resultat:
1.Producció estandaritzada i massiva.
2. Costos més baixos.
3. Extensió del consum, ajudat per la millora dels salaris
dels obrers que així van poder accedir-hi.

 Les inversions de capital que requerien les innovacions tecnològiques i el desig de restringir
la competència van estimular la concentració industrial.

6.LANOVASOCIETATINDUSTRIAL
6.1. La Burgesia
En el nou sistema industrial les diferències socials s’establien per la riquesa. Va
aparèixer la societat de classes, estructurada en dos grans grups en els quals era
factible l’ascens social: la burgesia i el proletariat.
 Tenien el capital, terres, indústries...
 Es va convertir en la classe dirigent.
 No era un grup homogeni.
Gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris
de grans fàbriques.
Mitjana burgesia: professionals liberals
(advocats, metges...), alts funcionaris i
comerciants.
Petita burgesia: empleats, botiguers i artesans.
 Es va convertir en el centre de la vida social.
 Habitatges ricament decorats, la seva manera
de vestir, les seves activitats d’oci i els seus valors
es va imposar com el model social que calia
imitar-

6.LANOVASOCIETATINDUSTRIAL
6.2. Els Obrers
 Els treballadors de les fàbriques i altres assalariats urbans (mossos, personal del sector
serveis, empleats de petits tallers...) i el pagesos a jornal, són el proletariat.
 Són la mà d’obra necessària en el sistema capitalista. Era el grup més nombrós i desfavorit.
 Al principi de a industrialització no existia cap legislació que fixés les condicions laborals
dels treballadors.
 Tenien condicions de vida molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores; remuneracions
insuficients. També treballaven les dones i els nens.
 No hi havia condicions higièniques bones als tallers, i els barris on vivien tenien molts
deficiències. Suposava més malalties.

7.ELSMOVIMENTSSOCIALS:MARXISMEIANARQUISME
7.1. Les primeres associacions obreres
 Al principi de la industrialització, la primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al
maquinisme. Destruïen les màquines i incendiaven les fàbriques: ludisme. Creien que eren
els responsable dels baixos salaris i de l’atur.
 Alguns sectors de treballadors es van adonar que formaven part d’una mateixa classe
social amb problemes comuns i objectius propis (consciència de classe).
 Es creen organitzacions de treballadors que van néixer a la Gran Bretanya a finals del
s.XVIII. Objectiu: actuar com a resistència per ajudar econòmicament els seus membres en
cas de malaltia o atur (societats de socors mutus).
7.2. El sindicalisme
 Al principi les societats obreres van ser il·legalitzades pels governs liberals.
 El 1825 es funden els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram.
 El 1834 es fundà la Great Trade Union, sindicat que agrupava obrers de diversos oficis.
 Objectiu dels sindicats: millorar les condicions de treball dels obrers. Les primeres
reivindicacions van ser:
Defensa del dret
d’associació
Regulació del treball infantil
Reducció de la jornada
laboral
Millores salarials

7.3. Marxisme i Socialisme
 A mitjan del s.XIX, Karl Marx va establir les bases del pensament marxista. En col·laboració
amb Friedrich Engels, va denunciar l’explotació de la classe treballadora i va defensar
revolució obrera per destruir el capitalisme.
Així el proletariat conqueria el poder polític (dictadura del
proletariat) i crearia un Estat obrer que socialitzaria la propietat.
La fi de la propietat privada = desaparició de les classes socials =
assoliment de la societat comunista.
 A partir de l’últim terç del s.XIX, els
marxistes van proposar la creació de
partits obrers socialistes. Objectiu: fer
la revolució proletària, també
defensaven la participació en les
eleccions i l’entrada als parlaments
nacionals per impulsar una legislació
més favorable als treballadors...

7.4. L’Anarquisme
 Va reunir un conjunt de pensadors (Proudhon, Bakunin, Kropotkin) que compartien tres
principis:
 Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i dels pagesos, mitjançant una vaga general
que arruïnés la burgesia i destruís l’Estat i la creació d’una nova societat col·lectivista i
igualitària.
 Els anarquistes s’oposaven a la participació en la vida política i a l’organització dels
treballadors en partits polítics.
Exaltació de la llibertat
individual i de la
solidaritat social
La crítica a la propietat
privada i la defensa de
formes de propietat
col·lectiva
Rebuig de l’autoritat,
principalment de l’Estat
Acció directa i violenta
contra els pilars del
capitalisme
Creació de sindicats de
caràcter revolucionari
(anarconsindicalisme)

7.5. Les internacionals obreres
 Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de
tot el món per lluitar contra el capitalisme: internacionalisme proletari.
 El 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (Primera Internacional).
 El 1899, alguns dirigents socialistes funden a París, la Segona Internacional:
Es van adherir
Marxistes
Anarquistes
Sindicalistes
Les discrepàncies entre
marxistes i anarquistes la van
portar a la desaparició el
1876.
Exclusivament socialista
Objectiu: coordinació de
programes i actuacions dels
diferents partits socialistes
La Internacional
Festa del Primer de
Maig.

Júlia López Valera (Institut Banús)INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA I ESPANYA

PROCÉS
D’INDUSTRIALITZACIÓ
A CATALUNYA
S’INICIA AL S.XVIII
LLIGAT A LA INDÚSTRIA
COTONERA I A LES FÀBRIQUES
D’INDIANES
ES CONSOLIDÀ AL SEGLE XIX
VA HAVER DE FER FRONT A LA MANCA DE
MATÈRIES PRIMERES I A L’ESCASSA CAPACITAT
DE COMPRA DE LA POBLACIÓ
A ESPANYA
ES VA FER AMB RETARD I DE
MANERA FORÇA INCOMPLETA
VA CONTINUAR SENT UN PAÍS
ESSENCIALMENT AGRÍCOLA
GRAN NOMBRE DE PAGESOS
BURGESIA INDUSTRIAL DÈBIL
PROLETARIAT ESCÀS
NOU GRUP SOCIAL:
OBRERS DE LA
FÀBRICA
SINDICALISME I
IDEES ANARQUISTES
I MARXISTES

8.CATALUNYA,LAFÀBRICAD’ESPANYA
8.1. El naixement de la indústria tèxtil
 Catalunya aprofità: Creixement
agrícola del segle
XVIII
Sorgiment de les
primeres
manufactures
d’indianes
Catalunya va ser la
fàbrica d’Espanya
fins a la primeria
del segle XX.
 El primer sector que es va industrialitzar a Espanya va ser el tèxtil cotoner, es va concentrar
essencialment a Catalunya.
 L’any 1802 es prohibeix importar cotó filat. Els antics estampadors decideixen comprar cotó en
floca i filar-lo i teixir-lo ells mateixos.
 Això va iniciar ràpidament un important canvi en el procés de producció, amb la introducció de
la màquina de vapor i la mecanització de la filatura.
 El 1833 va començar a funcionar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de
Barcelona.
 Entre el 1830 i el 1860 es van instal·lar les màquines de
filar.
 A partir del 1870 es produeix la mecanització del tissatge.
 La mecanització va comportar una disminució dels costos
de producció i dels preus de venda.

3.CATALUNYA,LAFÀBRICAD’ESPANYA 8.2. Vapors i colònies
 Com a combustible per moure les màquines s’utilitzava el carbó.
 Catalunya no en produïa prou: calia importar-ne d’Astúries o de Gal·les.
 Moltes indústries es localitzen a la franja del litoral (arribaven el combustible i les matèries
primeres).
 Formats per l’edifici fabril i els seus annexos: carbonera, màquina de vapor, magatzems...

8.CATALUNYA,LAFÀBRICAD’ESPANYA
COLÒNIA VIDAL
 Les colònies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels
rius per obtenir-ne energia hidràulica i que comportaven un conjunt d’edificacions
complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia.
 S’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat
social.
 Inconvenients: construccions més complexes i reducció del procés de producció quan baixava
el cabal d’aigua. El cost del transport era més alt.
Avantatges: gratuïtat de l’aigua, mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana.
També hi havia beneficis fiscals concedits fomentar el poblament rural.

8.CATALUNYA,LAFÀBRICAD’ESPANYA 3.3. El retard de la indústria espanyola
 En el conjunt d’Espanya, la industrialització es va caracteritzar per un creixement força lent en
relació a Europa. Els factors que van influir són:
 L’escassa capacitat de compra de la població com a resultat de la pobresa de la majoria de
la pagesia.
 L’absència d’una burgesia emprenedora i del capital necessari per finançar la
industrialització. Inversions venien de l’estranger.
 Els problemes de transport pel mal estat de les carreteres, pel retard del ferrocarril i per
l’escassetat de les fonts d’energia.
 La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa.
Dificultat per l’adquisició de matèries primeres i la venda de la producció al mercat exterior.
 Una situació política inestable que va retreure els inversors davant els continus canvis
polítics.

9.TRANSPORTiCOMERÇ
9.1. La construcció del ferrocarril
 La construcció del ferrocarril a Espanya es va iniciar
amb retard respecte d’altres països europeus. Primera
línia al 1848: Barcelona-Mataró.
 La construcció no va començar fins l’any 1855, quan
es promulga la Llei General de Ferrocarrils.
 La necessitat de construir amb rapidesa va fer que la
majoria de materials fossin importants.
 La xarxa es va construir seguint una estructura
radial, amb centre a Madrid, i amb una ample de via
superior a la majoria de les línies europees.
 Tot això va dificultar els intercanvis amb la resta
d’Europa.
 Malgrat tot això, el ferrocarril va tenir efectes
positius per a l’economia, va afavorir el trasllat de
persones i de mercaderies, i va contribuir a la
formació d’un mercat interior més integrat.

9.TRANSPORTiCOMERÇ
9.2. L’augment del comerç
 La pèrdua del mercat colonial va fer que la producció industrial s’hagués d’orientar cap al
mercat espanyol.
El mercat interior va créixer considerablement, però la demanda era escassa.
 Els industrials van demanar la imposició de :
 El comerç amb les colònies de Cuba i Puerto Rico es va mantenir actiu. Van ser un mercat
important per a la producció agrària (vi) i industrial (teixits).
 Comerç exterior:
Mesures Proteccionistes
Importacions
Carbó
Cotó en floca
Exportacions
Productes agraris: oli i vi
Minerals
Teixits de cotó.

10.L’IMPULSDELASEGONAREVOLUCIÓINDUSTRIAL
10.1. Noves energies i noves indústries.
 A finals del segle XIX, es van començar a utilitzar l’electricitat i el petroli.
 Un altre sector important va ser la indústria química: adobs, pintures, medicaments,
explosius i altres productes químics.
 Destaca la creació de la Societat Anònima Cros (1904), especialitzada en fosfats, i de
l’electroquímica de Flix (1897), que elaborava sosa electrolítica per fabricar sabó, vidre i paper.
Electricitat
L’electrificació d’Espanya es va produir en dues grans etapes:
1. 1880 -1914: il·luminació habitatges i llocs públics.
2. 1914 – 1930: es va estendre a la mecanització de la indústria.
Petroli
La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor
d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil.
Sector important a
Catalunya

10.2. Expansió Industrial i Desequilibris Regionals.
 Hi havia desequilibris en la distribució regional de la indústria.
 A Catalunya, i al País Basc s’hi va consolidar un sector industrial. També a Astúries i a les
terres valencianes.
 Madrid es va convertir en la tercera regió d’Espanya.
 Altres regions mantenien un sector agrari tradicional i un pes reduït en la seva economia. La
crisi agrícola del finals del s. XIX les va afectar.
 Continuaven existint àmplies zones de latifundi i la conveniència d’una reforma agrària que
distribuís la terra de forma més igualitària i que estimulés el desenvolupament agrari es va
convertir en la gran reivindicació pagesa de la darreria del s. XIX:
.
Es va superar
gràcies a les
inversions en:
Noves terres.
Nous regadius.
Diversificació i especialització dels conreus.
Augment de la ramaderia

11.LASOCIETATESPANYOLAICATALANADELSEGLEXIX
11.1. Les noves classes dirigents
 La revolució liberal i els canvis econòmics del segle XIX van anar transformant la societat
espanyola.
 La dèbil industrialització i el pes del sector agrari tradicional a Espanya va mantenir la influència
de la noblesa i de l’Església.
 La societat catalana va veure com s’enfortien les noves classes industrials: la burgesia i el
proletariat.
Noblesa terratinent
Havia perdut els drets senyorials.
Conservaven la propietat de la terra.
Paper rellevant en la societat.
A finals del s.XIX algunes es van
arruïnar i es van vendre el
patrimoni.
Alta burgesia
Compartia amb la noblesa el predomini social.
Era la propietària de les noves indústries, de les
grans companyies i dels bancs.
Es van convertir en terratinents (van comprar
terres desamortitzades).
Mitjana burgesia
Anomenada classe mitjana.
Escassa en el conjunt d’Espanya.
A Catalunya es va donar un protagonisme social més gran als
petits empresaris industrials, als comerciants i també als
professionals liberals.

11.2. Els pagesos
 Constituïen la majoria de la població espanyola, prop del 65% el 1860.
 Una gran part no eren propietaris de terres, o tenien propietats molt petites que no els
permetia subsistir i havien de treballar les terres dels grans propietaris agrícoles en règim
d’arrendament.
 Una altra part, més gran, treballava per un jornal, eren els jornalers.
 Condicions de vida: molt difícils.
 A Catalunya el desenvolupament agrícola i els sistemes de tinença de la terra van donar
seguretat a la pagesia. Tenien millors condicions de vida que a la resta d’Espanya.
 Durant molts anys hi va predominar una concepció pairal: deixava la terra i el mas a l’hereu
que havia d’ajudar econòmicament els altres germans per poder aprendre un ofici i emigrar a les
ciutats per guanyar-se la vida.
1. Preus dels arrendaments cars.
2. Feina escassa.
3. Jornals molts escassos.
4. Sotmesos a l’arbitrarietat dels amos.

11.3. Les classes populars urbanes.
 A les ciutats hi havia un nombre
important d’artesans i menestrals
(sabaters, ferrers, fusters...) que de
vegades eren propietaris dels seus
tallers o assalariats.
 Condicions de vida eren precàries.
 La competència de les noves indústries va arruïnar als tallers artesans i va deixar sense feina els
seus propietaris i treballadors.
 Hi havia moltes persones dedicades als serveis: criats, transportistes, venedors de carrers...
Feines ocasionals, jornades molt llargues i salaris escassos.
 En el servei domèstic, més de la meitat eren dones i la proporció de dones de les classes
populars que treballaven arribava al 90%.
11.4. El proletariat industrial.
 Molts pagesos van emigrar cap a les ciutats per buscar feina. Treballaven a les fàbriques i van
constituir l’anomenat proletariat industrial.
 El nombre d’obrers industrials va ser relativament petit i es concentrà bàsicament a Catalunya.
Més tard es consolidà un sector obrer important al País Basc, Astúries i Madrid.
 Les condicions de vida eren molt difícils. El proletariat es va sentir atret per les idees
revolucionàries que s’expandien per Europa.

Sembra manual Sembra mecànica
La nova maquinària
Segadora
Sembrador
a
Trilladora
Dipòsit de llavors
Rasclet per tirar
terra sobre la llavor
Reixa per obrir el solc

Unitat 3. la industrialització de les societats europees

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Unitat 3. la industrialització de les societats europees

Ähnlich wie Unitat 3. la industrialització de les societats europees (20)

Mehr von Julia Valera

Mehr von Julia Valera (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (7)

Unitat 3. la industrialització de les societats europees