Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Unitat 1:
EL SEGLE XVIII:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
JÚLIA LÓPEZ VALERA

ANTIC RÈGIM:
Societats europees de l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa
medieval i feudal, però que continuen mantenint un model de
vida basat en:
Economia agrària de
tipus senyorial
Absolutisme
Societat Estamental
Júlia López Valera (Institut Banús)

1.ECONOMIAAGRÀRIAIDESENVOLUPAMENT
COMERCIAL
1.1. LA PERVIVÈNCIA DE L’ECONOMIA
AGRÀRIA
 Agricultura era l’activitat més
important.
 Agricultura de subsistència
 Pocs rendiments, pocs intercanvis.
 Periòdicament es produïen les crisis
de subsistència (escassetat
d’aliments i alça de preus).
Generaven fam i misèria i eren
origen de les revoltes populars.
 La terra estava en mans de la
noblesa i del clero (grans
propietats).
 La majoria de la població eren
pagesos que treballaven les terres
dels seus amos i pagaven impostos.

SISTEMA DE ROTACIÓ
TRIENNAL
COMERCIAL

CRISIS DE SUBSISTÈNCIA
 Eren crisis econòmiques periòdiques:
males collites, guerra, gelades,
sequera... Seguides de l’augment dels
preus dels aliments i dels productes
artesanals, que portaven a la fam i a
l’atur, i fins i tot a la mort.
 Era una agricultura de subsistència
dedicada al policonreu (cereals).
 La producció ramadera també era
insuficient.
COMERCIAL

1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC
La firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període de pau
internacional.
 La població va augmentar, sobretot entre el 1650 i el 1800.
 Creixement demogràfic degut a : absència de grans epidèmies i a la
introducció de conreus nou (patata, blat de moro...).
 Augment de la població comportà un augment de la demanda que va
portar a un augment de la producció.
 Les monarquies van impulsar reformes en l’agricultura. Instal·lació de
manufactures i protecció de les companyies internacionals.
 Al llarg del segle XVIII es milloren les comunicacions: construccions de
carreteres i canals.
 El comerç colonial el més important.
COMERCIAL

2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL
 Societat dividida en dos grans grups:
privilegiats (noblesa i clero)
no privilegiats (estat popular)
 Societat tancada, ascens social pràcticament impossible.
2.SOCIETATESTAMENTALIMONARQUIAABSOLUTA

NOBLESA:
 Posseïa la major part de les
terres.
Concessions:
 Honorífiques: espasa, banc a
l’Església, accés a alts càrrecs...
 Econòmiques: caça, exempció de
treballar en obres públiques...
 Fiscals: no impostos, dret a
cobrar-los.
 Judicials: desigual davant la llei.
 Hereu: béns familiars.
 Aristocràcia: nivells superior de
la noblesa (alts càrrecs de
l’administració i l’exèrcit). Vida
ociosa, plena de luxes.
CLERO:
 Gran riquesa patrimonial i rellevància
intel·lectual i espiritual; política.
 Concessions fiscals: no paguen
impostos directes; ingressos venen del
delme i de l’amortització de terres.
Alt: abats, bisbes, canonges.
Riquesa i privilegis nobiliaris.
Baix: sacerdots, rectors i
monges. Vida modesta, sense
luxes ni privilegis.

BURGESIA:
 Rendista, manufacturer, grans
artesans, comerços...
 Actiu econòmicament.
 Creixement econòmic.
 Sense influència política (marginada
del poder).
PAGESOS:
 Serfs, arrendataris, esclaus...
 80% de població.
 Condicions dures de vida,
impostos...
CLASSES POPULARS URBANES:
 Artesans, servents, soldats, obrers...
 Treballadors manuals agrupats.

2.2. LA MONARQUÍA ABSOLUTA
 El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditària i de dret diví. L’autoritat del
rei provenia de Déu i era en nom de Déu que exercia el seu poder.
El rei era l’expressió de la llei,
l’autoritat màxima del govern,
el cap de la justícia i dirigia la
política interior i exterior.
Ajudat per...
Consells d’Estat: institucions
que l'assessoraven.
Funcionaris: complien les
seves ordres (burocràcia).
 Algunes qüestions havien de ser aprovades pels parlaments.
Institucions sorgides a l’Edat Mitjana i integraven representants dels
tres estaments.
 Els monarques van evitar la convocatòria dels organismes
parlamentaris per no veure limitat el seu poder absolut.

PODER OTORGAT PER
DÉU
Dret Diví
Poder SobiràRaó d’Estat
Poder hereditari
i vitalici
Administració
estatal centralitzada
Formació d’un exèrcit
professional
Control de
l’Església
Control sobre
la noblesa

LA IL·LUSTRACIÓ
Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a
l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar
la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
3.ELPENSAMENTIL·LUSTRAT
LA RAÓ
La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar
el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien
substituir la raó.
EL PROGRÉS
S’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació
amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera
evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del
progrés.
LA NATURALESA
Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La
societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en
estat natural.
LA TOLERÀNCIA
Van defensar la tolerància en les relacions humanes.
Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i
condemnaven la intolerància religiosa
LA FELICITAT
És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret.
L’ESPERITDELAIL·LUSTRACIÓ

PRECEDENTS
Hi ha que buscar-los en dos pensadors anglesos que van
elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII.
JOHN LOCKE
ISAAC NEWTON
Va criticar obertament el poder absolut i
va propugnar la SEPARACIÓ DE PODERS.
Introductor del MÈTODE CIENTÍFIC, basat
en l’observació i la posterior
comprovació.

PENSAMENT POLÍTIC:
LIBERALISME POLÍTIC

NOVES IDEES ECONÒMIQUES
-FISIOCRÀCIA: l’agricultura era la
base de riquesa (F. Quesnay).
- LIBERALISME: per als seus
defensors, la riquesa de l’Estat
recau en la llibertat del mercat;
aquest es regula per la llei d’oferta
i demanda. L’Estat no ha
d’intervenir en l’activitat
econòmica. L' ideòleg fou Adam
Smith.
PENSAMENT ECONÒMIC:
- Mercantilisme: acumulació de
metalls preciosos com a font de
riquesa i poder.
Oposades
a:

LA SEPARACIÓ DE PODERS

VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:
 Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades
pels poders públics.
 Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals
ciutats i capitals de província.
 Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions d’il·lustrats, on es confrontaven i
discutien les noves idees.
 L’Enciclopèdia: Diderot i d’Alembert. Obra de 35 volums. Gran èxit.

Font: http://historia4eso.blogspot.com.es/2010/10/esquema-sobre-la-ilustracion.html

4.LAFALLIDADEL’ABSOLUTISME
• Malgrat que al segle XVIII la majoria d’estats europeus eren monarquies
absolutes, es van introduir dues novetats:
ANGLATERRA
Monarquia de poder limitat o MONARQUIA PARLAMENTÀRIA: es va introduir des de
finals del segle XVII (Guillem d’Orange, en 1689, va jurar la Declaració de Drets, “Bill of
de Rights”, que limitava els poders del rei i el sotmetia al Parlament).

4.LAFALLIDADEL’ABSOLUTISME
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
 La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut.
 Alguns (Frederic II de Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Carles III...) van intentar
fer compatibles els principis de l’absolutisme amb la idea de progrés,
racionalització i modernitat de la il·lustració.
 Van promoure un cert reformisme però reservant-se la capacitat de decisió.
Lema: “TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE”. Despotisme Il·lustrat.
 La seva política reformista es va caracteritzar per:
Monarques il·lustrats
1. Racionalització de l'administració de l’Estat.
2. Reforma de l’ensenyament.
3. Modernització de l’agricultura.
4. Desenvolupament de les manufactures.
5. Liberalització parcial de la producció i el comerç.
No era possible reformar l’economia i mantenir la societat estamental i el
poder absolut.
GRANS REVOLUCIONS LIBERALS
DEL SEGLE XIX

5.LAREVOLUCIÓAMERICANA
5.1.LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA
AMERICANA
 Les tretze colònies angleses de la costa
est de l'Amèrica del Nord protagonitzen
durant el s. XVIII la primera insurrecció
colonial contra la metròpoli.
 Coneixedors del procés polític de la Gran
Bretanya i animats per les idees il·lustrades
es van enfrontar amb la metròpoli en
defensa dels seus interessos i drets.
 S’oposaven a les taxes i als impostos i al
monopoli que exercia Gran Bretanya sobre
el seu territori. No tenien representació al
Parlament i per això, no obeïen lleis que no
havien votat.
 El 4 de juliol de 1776, delegats de les
tretze colònies reunits a Filadèlfia, van
redactar la Declaració d’Independència
dels Estats Units d’Amèrica.
PRINCIPIS:
DRET DE TOTES LES PERSONES
A LA LLIBERTAT I A LA
RECERCA DE LA FELICITAT
DEURE DELS GOVERNANTS DE
RESPECTAR ELS DRETS
INALIENABLES DEL POBLE.

5.1. LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS
 La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus.
 La Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, després de la derrota a
la batalla de Yorktown.
 El nou estat va adoptar el nom d’Estats Units d’Amèrica i George Washington va
ser proclamat president.
 El 1787, es redactà la primera Constitució escrita de la Història.
 La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la
llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un
jurat. Ningú no podia ser privat de la seva vida, de la seva llibertat o propietat
sense un procediment judicial.
Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial)
Forma de govern republicana, amplis poders per
al president.
Parlament bicameral (Congrés i Senat).
Estat federal amb àmplia capacitat de govern per
als estats. Per sobre el govern federal (afers
exteriors, defensa, finances i moneda).

Impacte de la revolució
americana a la resta del món.
En el primer liberalisme americà, es limitava l’aplicació pràctica a una minoria de
ciutadans.
 No es tenia en consideració els drets polítics de les dones, tampoc dels que no
tenien fortuna o propietat.
 Es mantenia la vigència de l’esclavitud (població negra).
 Els drets dels indígenes americans tampoc estaven recollits en la Constitució. No
eren considerats ciutadans dels EEUU.
Va reforçar els sentiments
d’hostilitat contra les monarquies
absolutes.

6.LAMONARQUIABORBÒNICAAESPANYA
6.1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
 Carles II(casa dels Aústria) mor sense descendència l’any 1700.
 Dos candidats: arxiduc Carles d’Hasburg i Felip de Borbó(designat successor en
el testament reial).
 Felip V va entrar a Madrid el 1701 i es va fer reconèixer als estats de la Corona
d’Aragó més tard.
 Existia temor de que França assoliria molt poder.
Gran Bretanya
Holanda
Portugal
Imperi Austríac
ARXIDUC
CARLES
França
Espanya
FELIP V
Declaren
guerra
GUERRA DE SUCCESSIÓ
Va ser un conflicte
internacional i una guerra
civil a Espanya.

 L’entronització del Borbó va
suposar la introducció del
model absolutista francès a
Espanya: uniformista i
centralitzat.
 La Corona d’Aragó tenia por
que no es respectessin els seus
furs i les seves institucions.
 Dos bàndols: Corona Aragó
suport al candidat austríac i
Castella que es va mostrar fidel
a Felip V.
 A Europa la guerra semblava
favorable a les potències
antiborbòniques.
 A la península les tropes filipistes es van imposar a la batalla d’Almansa (1707).
Ocupació de València, Aragó i algunes comarques de Catalunya.
 Al 1711 l’arxiduc hereta la Corona d’Aústria. Gran Bretanya i Holanda li retiren el
suport.

 El Tractat d’Utrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i reconeixia Felip V
com a rei d’Espanya a canvi de la renúncia d’unir les corones de França i Espanya.
MILANESSAT
NÀPOLS
FLANDES
SARDENYA
ÀUSTRIA
GIBRALTAR
MENORCA
GRAN
BRETANYA
 Un cop signada la pau, Barcelona va decidir combatre les tropes borbòniques. La
resistència es va allargar fins a l’11 de setembre de 1714 en què Felip V va ocupar
Barcelona

6.2. LES CONSEQUÈNCIES DE LA DERROTA
 Com a càstig per haver-se revoltat, Catalunya va ser ocupada militarment,
diverses fortaleses van ser enderrocades i molts austricistes van haver d’exiliar-se.
 L’any 1716 es publicà el Decret de Nova Planta, suprimia les constitucions de
Catalunya i imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el
castellà com a idioma oficial.
 Es van abolir les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions
municipals.
 S’imposava una nova estructura de govern:
CAPITÀ GENERAL
Màxima autoritat, actuava en nom
del rei.
Presidia la reial audiència (òrgan
assessor amb funcions judicials i de
govern).
Territori dividit en corregiments
controlats per un corregidor que
nomenava els alcaldes i els
regidors dels municipis.
SUPERINTENDÈNCIA DE CATALUNYA
Tenia cura de la recaptació de totes les
contribucions.
Es va crear el cadastre, un impost directe
que gravava els béns immobles, les rendes
derivades del treball i els beneficis del
comerç i la indústria.

La Guerra de Successió: causes i conseqüències
CAUSES
Mort de Carles II (l’encantat)
sense descendència. Casa
dels Àustria.
Suports internacionals i
suports interns dins
d’Espanya.
Aspirants
Felip d’Anjou.
Casa dels Borbó.
Nét de Lluís XIV. França.
Arxiduc Carles
d’Habsburg. Fill de
l'emperador d’Àustria.
França i la
Corona de
Castella.
Àustria
Holanda
Gran Bretanya
Portugal
Prússia
Corona d’Aragó
CONSEQÜÈNCIES
Enfrontament militar.
1700-1714
Pau d’Utrecht i de
Rastadt 1713-1714
Decret de Nova
Planta. 1707 (V). 1711
(Ar). 1716 (Cat).
-Reconeixement de la dinastia
Borbó al tro espanyol.
-Pèrdua de l’Imperi espanyol a
Europa.
-Cessió de Gibraltar i Menorca
a la Gran Bretanya.
Abolició o supressió prerrogativa de celebrar corts, supressió
dels braços i dissolució de les Constitucions pròpies.

Felip d’Anjou-
Felip V.
1700-1746
Decret de Nova Planta.
Uniformització i
centralització
Ferran VI 1746-1759
Continua
l’Absolutisme.
Carles III 1759-1788
Liberalització comerç.
Despotisme il·lustrat.
Carles IV 1788-1807
Absolutista. Tractat de
Fontainebleau.
Els primers Borbons espanyols

6.3. L’ABSOLUTISME BORBÒNIC
 Felip V i Ferran VI van implantar a
Espanya el model d’absolutisme
centralista francès.
 Els regnes de la corona espanyola
van quedar unificats sota les lleis,
les institucions i l’administració del
regne de Castella. Tots els poders es
van concentrar en mans del
monarca.
 Les corts dels diferents regnes es
va anul·lar, excepte les castellanes
que només es reunien a petició del
monarca o per jurar l'hereu de la
corona.
 Els consells es van mantenir, però
amb una funció consultiva.
 El rei nomenava secretaris, que es
reunien al Gabinet, antecedent del
Consell de Ministres.

7.ELREFORMISMEIL·LUSTRATDECARLESIII
7.1. LA INFLUÈNCIA DE LA IL·LUSTRACIÓ A
ESPANYA
 A Espanya també va sorgir un grup de
pensadors il·lustrats preocupats per la
decadència d’Espanya.
 Es van fixar uns objectius:
 Protagonistes: Gaspar Melchor de
Jovellanos, el comte de Floridablanca, el
comte de Campomanes, Pablo de Olavide, el
marquès de l’Ensenada i el comte d’Aranda.
 L’absència a Espanya de grups burgesos
amplis, el conservadorisme dels mitjans
intel·lectuals i el pes enorme de l’Església
catòlica la van fer fracassar.
Creixement econòmic
Reforma de la societat
Millora de l’ensenyament
Modernització de la cultura

7.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
 El monarca Carles III (1759-1788) va escollir il·lustrats com a consellers i va
imposar una sèrie de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat. Les més
importants:
1. Imposar l’autoritat reial sobre l’Església. Es van expulsar els
jesuïtes (1767).
2. Crear noves escoles d’ensenyament primari i reformar estudis
universitaris.
3. Decretar honestes totes les professions (1783).
4. Limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres.
5. Liberalitzar els preus de blat (1765) i decretar la llibertat de
comerç amb Amèrica per a tots els ports espanyols (1178).
6. Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d’Amics del
País, dedicades al foment de l’agricultura, la indústria i el
comerç.

7.3. EL CREIXEMENT ECONÒMIC DEL SEGLE XVIII
 A començament del s.XVIII Espanya era una societat essencialment rural.
 El creixement demogràfic i econòmic i les mesures reformistes de Carles III van
donar lloc a una certa millora de la demografia i de l’economia.
POBLACIÓ
Va créixer.
Va fer augmentar la
demanda de productes i
va estimular la
producció agrícola i
artesanal.
INCREMENT PRODUCCIÓ
AGRÍCOLA
Extensió de l’espai conreat.
Introducció de nous conreus.
Expansió del regadiu.
Augment de la viticultura.
LIBERALITZACIÓ COMERÇ
Expansió del comerç
d’ultramar a partir de les
companyies comercials que
negociaven amb productes
colonials als ports espanyols i
americans.
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
Creació de les manufactures reials.
Protecció de les manufactures privades .
Es van dictar nous aranzels.
El principal obstacle per al
desenvolupament industrial va ser
l’escassa demanda.
Els il·lustrats van insistir
en la necessitat d’una
reforma agrària que posés
fi a la concentració de la
terra en mans dels
privilegiat.

8.LACATALUNYADELSEGLEXVIII
8.1. LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA
 La derrota del 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes.
Substituïda per la Universitat de Cervera (costat a la causa filipista).
 La societat civil catalana va impulsar la creació de noves institucions dedicades al
foment de les ciències i les lletres.
 Es van crear institucions econòmiques (Junta de Comerç), acadèmies (de Bones
Lletres, de Ciències Naturals, d’Art, de Medicina...) i escoles (de Nàutica, de
Comerç...). Finançades per la burgesia.
 Predomini del pensament mercantilista i industrialista.
 Il·lustrats catalans: Jaume Caresmar i Antoni de Capmany.
Defensaven un projecte
de modernització
econòmica basat en el
desenvolupament
comercial.

8.LACATALUNYADELSEGLEXVIII
8.2. UN SEGLE D’EXPANSIÓ ECONÒMICA
 El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic.
 Població de Catalunya va passar de 700.000 habitants l’any 1717 a 1.200.000 el
1787 com a conseqüència d’una davallada de la mortalitat i un augment notable de
la natalitat.
 Acompanyat d’una urbanització creixent.
 Cap al 1725 Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica que
assentà les bases del progrés industrial del s. XIX.
Especialització agrària.
Desenvolupament manufactures
tradicionals.
Sorgiment indústria cotonera (indianes).
Consolidació d’una economia de mercat
orientada a l’exportació.

SISTEMA DOMÈSTIC
DE TREBALL
Fora del control dels
gremis
Augment de la
producció
Altres formes de producció:
-Manufactures reals
- Factory system (industrial)
Un empresari capitalista
compra la matèria prima i la
distribueix entre les famílies
pageses.
Els pagesos fabriquen la
matèria durant els mesos de
descans agrari.
L’empresari recull el producte.
L’empresari distribueix o ven
la producció

Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (17)

Ähnlich wie Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Ähnlich wie Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim (20)

Mehr von Julia Valera

Mehr von Julia Valera (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (7)

Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim