Unitat 1. el segle xviii

Unitat 1: El segle XVIII
Júlia López Valera

S
U
M
A
R
I
 Arribada dels Borbons a Espanya i
la implantació de l’absolutisme
monàrquic.
 Decret de Nova Planta.
 Societat i economia de l’Antic
Règim.
 Indústria i comerç.
 El despotisme il·lustrat: Carles III.
 Les transformacions econòmiques
del segle XIX.

CRONOLOGIA

1.LAMONARQUIAABSOLUTADELSBORBÓ LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714)
 L’any 1700 Carles II mor sense descendència directa. Hi ha dos candidats:
FELIP D’ANJOU ARXIDUC CARLES D’HASBURG
El testament el designava com a
successor. Proclamat rei al 1700 amb
el nom FELIP V
Això provocà un problema de poder
entre les potències europees ja que
suposava l’enfortiment dels Borbons a
Europa.
GRAN BRETANYA
HOLANDA
PORTUGAL
ARXIDUC CARLES D’HASBURG
DONEN
SUPORT A:
CONFLICTE
INTERNACIONAL

1.LAMONARQUIAABSOLUTADELSBORBÓ
 A Espanya els territoris peninsulars es van dividir :
CASTELLA donava suport a FELIP V
LA CORONA D’ARAGÓ donava suport a l’ARXIDUC CARLES
 A nivell internacional les forces de tots dos molt equilibrades.
 Amb la mort de Josep I, emperador d’Aústria, es planteja un problema, ja que el
seu successor és l’arxiduc Carles.
 Finalment es signa:
Proclamat
rei a Viena
el 1703
TRACTATS D’UTRECHT i de RASTADT (1713-1714)
 a AÚSTRIA: territoris Milanesat, Flandes,
Nàpols i Sardenya.
 a GRAN BRETANYA: Gibraltar, Menorca i
privilegis comercials Amèrica.

1.LAMONARQUIAABSOLUTADELSBORBÓ LA RESISTÈNCIA CATALANA
 En un principi Felip V va ser acollit sense cap hostilitat.
 Al 1701 convocà les corts per jurar les lleis de Catalunya i va aprovar mesures econòmiques
favorables.
 Els catalans, però, pensaven que implantarien un sistema centralitzador com a França.
 Els industrials i comerciants temien la competència dels francesos.
 La mala actuació del virrei Fernández Velasco violant les constitucions catalanes i la decisió
de Felip V de que els pagesos allotgessin les tropes i l’obligació de fer-los pagar més impostos
va fer que les
INSTITUCIONS DEL PRINCIPAT
DONEN SUPORT A L’ARXIDUC CARLES
VIGATANS: propietaris rurals, petits
nobles, burgesos barcelonins.
Signen el 1705 el PACTE DE GÈNOVA que
suposà l’entrada de Catalunya en la
guerra al costat dels austriacistes.
 Entre el 1705 i el 1707 els exèrcits s’enfrontaren amb equilibri de forces.
 A la BATALLA D’ALMANSA (1707) l’exèrcit austríac va ser derrotat. A partir d’aquí les tropes
de Felip V controlaren la major part del territori.
 Amb la signatura del TRACTAT D’UTRECHT, únicament resistien BARCELONA i CARDONA.

1.LAMONARQUIAABSOLUTADELSBORBÓ LA RESISTÈNCIA CATALANA
 Al juliol l’exèrcit borbònic inicia el setge: RAFAEL CASANOVA i ANTONI VILLARROEL i
6000 combatents defensen la capital.
 11 DE SETEMBRE DE 1714 l’exèrcit borbònic inicià l’assalt. Malgrat la resistència, les
tropes de Felip V ocupen la ciutat.

1.LAMONARQUIAABSOLUTADELSBORBÓ LA IMPOSICIÓ DE L’ABSOLUTISME: LA NOVA PLANTA
 Es començà la implantació del model absolutista vigent a França des del s. XVII.
 El monarca era l’encarnació mateixa de l’Estat. Tenia poder il·limitat: font de llei,
autoritat màxima del govern, cap de la justícia.
 Els principis d’aquesta monarquia eren:
La victòria de Felip V li va donar l’empenta per sotmetre Catalunya.
 Al 1714 es deroguen:
 El 1716: DECRET DE NOVA PLANTA: organització político administrativa de Castella.
ABSOLUTISME
CENTRALISME
GENERALITAT
CONSELL DE CENT
CORTS
Constitucions
Sistemes fiscal, monetari i
militar propis

1.LAMONARQUIAABSOLUTADELSBORBÓ
 Va abolir les corts dels diferents regnes de la
Corona d’Aragó. Les integrà en les de Castella
que es van convertir en CORTS D’ESPANYA
(només es reunien a petició del rei i per jurar
l’hereu).
 Es va suprimir el Consell d’Aragó i les funcions
van ser assumides pel CONSELL DE CASTELLA
(òrgan consultiu).
 Van crear DEMARCACIONS PROVINCIALS,
governades per CAPITANS GENERALS
(atribucions militars, administratives i judicials)
que presidien les REIALS AUDIÈNCIES.
 Es van suprimir les vegueries i s’establiren
dotze CORREGIMENTS.
 S’imposà la institució castellana dels
“CORREGIDORES”, nomenats pel rei, d’origen
castellà i d’ofici militar.
 Els REGIDORS DELS AJUNTAMENTS eren triats
per la Reial Audiència.
 S’implantà un càrrec nou, d’inspiració
francesa, els INTENDENTS. Depenien del rei,
amplis poders. Objectiu: recaptació
d’impostos, control de les autoritats locals i
impuls de les activitats econòmiques.

1.LAMONARQUIAABSOLUTADELSBORBÓ LA IMPOSICIÓ D’UN NOU SISTEMA FISCAL: EL CADASTRE
 El Decret de Nova Planta donava llibertat per organitzar els impostos.
 El govern de Madrid fa seus els impostos més rendibles de la Generalitat i el Consell de
Cent. També els béns del Reial Patrimoni i també els dels que havien donat suport a
l’arxiduc.
 Al 1716 s’introdueix una nova estructura fiscal. Nou impost general:
 Hi havia altres impostos: el de consums o el de l’allotjament de tropes.
 El cobrament del cadastre es va fer com a mesura de càstig.
CADASTRE
(quota anual)
 Es repartia entre els municipis.
Es pagava en funció de la riquesa.
CADASTRE REIAL
Propietats immobiliàries.
Tots els propietaris.
CADASTRE PERSONAL
Rendes del treball.
Activitats industrials i mercantils.
No el pagaven ni els nobles ni el
clero.

2.SOCIETATIECONOMIADEL’ANTICRÈGIM
PERVIVÈNCIA DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL
 La societat del s.XVIII es caracteritzava per la divisió en estaments, la desigualtat
jurídica i l’immobilisme.
 A Catalunya el model era molt semblant, però el creixement econòmic del s.XVIII va
permetre que les elits comercials i manufactureres tinguessin més importància.
 L’aristocràcia territorial va tenir un nivell de vida més baix.
 Al tercer estaments les diferències econòmiques entre els grups es van fer cada vegada
més grans.
GRUPS PRIVILEGIATS TERCER ESTAMENT
Noblesa i Clero Pagesos, burgesia i classes
populars
Tenien la major part de les terres.
No pagaven els impostos.
Ocupaven càrrecs públics
Els pagesos estaven sotmesos al
règim senyorial. Havien de lliurar
la major part de les seves rendes.
La burgesia era escassa.
Suportaven les càrregues fiscals i
estaven marginats de les decisions
polítiques

UNA ECONOMIA AGRÀRIA
 A l’Espanya del s.XVIII l’agricultura era la primera font de riquesa amb més del 80% de
la població activa.
 La major part de la terra estava AMORTITZADA (no es podia comprar ni vendre).
 Sí que hi havia propietaris a Cantàbria, Astúries, País Basc i al nord de Castella.
 La major part de la PAGESIA ERA ARRENDATÀRIA o JORNALERA.
 Hi havia situacions diferents en funció de les zones.
Terres de l’església, dels ajuntaments i de la
noblesa. Es mantenia la primogenitura.
La corona, la noblesa i
l’Església eren els titulars
de les SENYORIES: grans
possessions sobre les que
tenien jurisdicció i de les
que rebien rendes en
metàl·lic o espècies.

UNA ECONOMIA AGRÀRIA
GALÍCIA/ASTÚRIES
Arrendaments fixos durant
tres generacions (foros).
La manca de terres va portar a
la subdivisió (subforos).
MINIFUNDISME
SUD DE CASTELLA/
EXTREMADURA/ANDALUSIA
Enormes extensions
(LATIFUNDIS) a mans de la
noblesa i el clero.
Les terres eren treballades per
pagesos amb arrendaments
curts i variables o per
jornalers.
CATALUNYA
Terres de senyoria laica o eclesiàstica.
Proporcions mitjanes.
Conreades per pagesos amb CONTRACTES EMFITÈUTICS (estables i a perpetuïtat).
Els pagesos no estaven sotmesos a l’augment de rendes.
Podien fer millores i deixar el dret en herència.
També hi havia pagesos amb contractes a curt termini: MASOVERS. I pagesos amb
contracte limitat a la vida dels ceps(50 anys): RABASSAIRES.

INDÚSTRIA I COMERÇ
 Al segle XVIII, l’artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari.
 La indústria estava organitzada en
 Es donava una escassetat de la demanda.
 Poder de la jerarquia gremial.
 COMERÇ:
- mercat interior: dèbil i basat en els intercanvis.
- problemes de transport.
- sotmès als límits d’una economia agrària d’autoconsum.
- El COMERÇ COLONIAL tenia certa importància. Es feien transaccions amb
Amèrica. Es desenvolupen les ACTIVITATS MANUFACTURERES dedicades a l’exportació.
GREMIS
controlaven
Creació noves
indústries
Producció

3.ELREFORMISMEBORBÒNIC:CARLESIII
LES NOVES IDEES IL·LUSTRADES
 Apareix un nou corrent de pensament il·lustrat (d’origen francès) s’expandeix per
Europa.
 Segle XVIII SEGLE DE LES LLUMS RAÓ ni autoritat
ni tradició
ni revelació divina
 Creien que els éssers humans conduïts per la seva intel·ligència, podrien assolir el
coneixement, que és la base de la felicitat.
 Eren partidaris de l’educació (enriquiment del saber) i progrés (millora de les condicions
de vida).
 Afirmaven la IGUALTAT i el DRET a la LLIBERTAT de tots els éssers humans.
 Criticaven la transmissió hereditària, la rígida organització econòmica, la falta de
llibertat.
 Defensaven un model econòmic que garantís la propietat i la llibertat de comerç i
d’indústria.
 Es van oposar al domini ideològic de l’Església, als seus privilegis i a la visió
conservadora i immobilista transmesa pel clero.
 S’enfronten a l’absolutisme monàrquic.

MONTESQUIEU:
Defensava la SEPARACIÓ DE PODERS.
ROUSSEAU:
Planteja el principi de SOBIRANIA POPULAR.

LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA
 Va ser una difusió LENTA i DIFÍCIL. Cap a finals de la segona meitat del s. XVIII.
 Al 1750:
1. Generació de pensadors que reflectien les idees.
2. Comencen a criticar el model social.
3. No grup homogeni.
4. Sí interès per la ciència, esperit crític i IDEA DE PROGRÉS.
 Bona part eren membres de la petita noblesa o de la burgesia.
 Creien que només la millora del nivell cultural ajudaria a recuperar-se de
l’endarreriment.
 L’altre preocupació va ser la QÜESTIÓ ECONÒMICA, eren conscients de l’endarreriment
del país causat per:
 Predomini propietat nobiliària i eclesiàstica.
 Control excessiu sobre les activitats econòmiques.
Desconeixement noves tècniques i nous invents.
EDUCACIÓ
S’enfronten als ordes religiosos i als estaments
privilegiats.
Defensen un ensenyament útil, pràctic, obligatori i
per a homes i dones.

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III
 CARLES III (1759-1788), havia governat
a Nàpols i allà contactà amb les idees
il·lustrades.
 Es va mostrar partidari de seguir-ne
algunes idees, mentre no atemptessin
contra el poder absolut.
 A l’inici del regnat forta oposició per
part dels privilegiats.
DESPOTISME IL·LUSTRAT

 El 1766, a Madrid
 Carles III destituí Squillace, paralitzà les reformes i prengué mesures populars.
El rei es mostrà decidit a continuar la política reformista, ajudat pels ministres i
col·laboradors.
MOTÍ DE SQUILLACE
CAUSES:
1. Malestar a la població (escassetat i elevat preu dels
aliments).
2. Oposició al poder excessiu dels alts càrrecs
estrangers.
3. Descontentament dels privilegiats.
Revolta popular contra
les mesures de
sanejament i ordre
públic.

LA LEGISLACIÓ REFORMADORA
ÀMBIT RELIGIÓS:
 Volia reformar el paper, poder i influència de l’Església.
 Era REGALISTA.
 Reclamà el dret al nomenament de càrrecs eclesiàstics, al control de la Inquisició i a la
fundació de monestirs.
Va combatre l’intent de constituir un poder dins l’Estat.
 Va EXPULSAR ELS JESUÏTES el 1766.
ÀMBIT SOCIAL:
 Es declaren honestes totes les professions (decret 1783).
ÀMBIT ENSENYAMENT:
 S’inicia la REFORMA DELS ESTUDIS (estudis universitaris i ensenyament mitjà).
 Es funden ESCOLES D’ARTS I OFICIS (coneixements pràctics).
 Obligatorietat de l’educació primària.
 Fundació d' ACADÈMIES dedicades a les lletres i a les ciències.

LA LEGISLACIÓ REFORMADORA
ÀMBIT ECONÒMIC:
Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic.
1. Limitació dels privilegis de la Mesta i colonització de noves terres.
2. Elaboració de l’Informe sobre la ley agraria, que recollia problemes i
proposava solucions.
3. Foment de la LLIURE CIRCULACIÓ de mercaderies a Espanya i liberalització
del comerç colonial (tots els ports).
4. Alliberament progressiu del procés de fabricació i abandonament de la
gestió directe de les REALES FÁBRICAS. S’estableixen aranzels i es signen
tractats comercials.
5. Es creen SOCIETATS ECONÒMIQUES D’AMICS DEL PAÍS per: fomentar
l’agricultura, el comerç i la indústria; per traduir i publicar llibres
estrangers; impulsar la difusió d’idees fisiòcrates i liberals.

EL REFORMISME IL·LUSTRAT A CATALUNYA
 A Catalunya va connectar també amb els interessos i necessitats de gent lligada als
negocis i al comerç.
 Es creen: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764)
Acadèmia de Medicina Pràctica (1770)
Acadèmia de Jurisprudència (1777)
destaca
JUNTA de COMERÇ (1758)
Objectiu: fer compatible la modernització
econòmica amb els límits de l’Antic Règim.
• Orientació més industrial i comercial.
• Va tendir cap a l’impuls de la formació
tècnica i científica.
•Creació d’escoles: Nàutica (1769), Comerç
(1787), Química (1805)...
• Va becar estudiosos per a la seva formació
a l’estranger.
•Va finançar estudis i investigacions. ANTONI DE CAPMANY

4.LESTRANSFORMACIONSECONÒMIQUESDELSEGLEXVIII
Segle XVIII caracteritzat pel creixement ininterromput de la població:
DESCENS DE LA MORTALITAT.
Causat per:
Fi de les grans
pestes.
Millora de les
tècniques
agrícoles
Introducció de
nous conreus
Llarga època de pau
relativa a Europa
 A Espanya la població va passar de 7 a 10 milions, però amb creixement desigual.
 Els Borbó van adoptar mesures poblacionistes:
1. incentius a les famílies nombroses.
2. acolliment immigrants catòlics als que donaven terres.
3. projectes de colonització de zones despoblades.
 El creixement va estar limitat per les crisis de subsistència.
 Catalunya una de les regions amb més creixement, però tampoc va ser uniforme.
EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

Les reformes no van resoldre la tensió provocada per un augment de població superior
a l’increment de l’oferta d’aliments. Per?
Condicions
climàtiques i
agronòmiques
desfavorables
Malgrat això es van donar algunes millores
agràries: nous conreus i expansió d’altres.
L’increment de la
producció augmentant la
superfície conreada no era
possible.
Terres
amortitzades
Rendes dels
pagesos per a
pagar
càrregues
senyorials =
No inversió
Escassetat de
terres
I què passa a Catalunya?
4.LESTRANSFORMACIONSECONÒMIQUESDELSEGLEXVIII EL SECTOR AGRARI

 A Catalunya és on s’assoleixen més canvis. Per què?
 Els pagesos poden utilitzar els estalvis obtinguts en la venda de productes per a
especialitzar-se i modernitzar les explotacions.
 La major part de la producció es dedica a la venda.
Canvis:
El producte més important, va ser LA VINYA, que va fomentar el comerç exterior.
CONTRACTE AGRARI
DIFERENT
(CENS EMFITÈUTIC)
4.LESTRANSFORMACIONSECONÒMIQUESDELSEGLEXVIII
1. Conreu terres ermes (vinya).
2. Creixement regadiu.
3. Organització petites zones d’horta.
4. Augment dels ramats (estabulació i aprofitament d’adobs).
5. Conreu de cereals, també faves i llegums.
6. S’estén l’olivera, el garrofer, l’ametller i l’avellaner.

4.LESTRANSFORMACIONSECONÒMIQUESDELSEGLEXVIII L’IMPULS DE LES MANUFACTURES
 S’impulsà la creació per :
Es creen les FÀBRIQUES REIALS de teixit i de vidre. Tenien dos problemes: escassetat del
mercat i baixa rendibilitat.
 Es dóna un impuls a les MANUFACTURES PRIVADES per tot el territori. Les més
importants a València (seda) i al País Basc (foneries).
 A Catalunya la seva difusió va anar lligada al sector tèxtil.
 La INDÚSTRIA TÈXTIL cotonera s’inicià a Barcelona cap als anys 1736-1737, s’expandí cap
a l’interior i la costa. Fàbriques que fabricaven INDIANES (teles lleugeres de cotó
estampades).
- L’augment del comerç amb Amèrica va suposar el subministrament de cotó en
floca.
- El mercat americà va absorbir una part del producte.
- L’últim terç del segle, van topar amb la competència del teixits anglesos i això
va obligar a introduir importants innovacions tècniques.
Superar limitacions gremials
Augmentar la producció
Posar fre a importacions de luxe
L’auge agrícola va augmentar la
demanda de teixits a causa del
creixement de la renda dels
pagesos.

4.LESTRANSFORMACIONSECONÒMIQUESDELSEGLEXVIII LA LIBERALITZACIÓ DEL COMERÇ COLONIAL
 Carles III es va preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica.
 Va continuar organitzat amb el sistema de flotes que sortien de SEVILLA i de
CADIS. Tenien el MONOPOLI.
 Gran part del comerç estava en mans de comerciants estrangers.
 Es va patrocinar la fundació de companyies comercials.
 Aquest nou sistema va ser ineficaç i va obrir el camí cap a la liberalització: LLIURE
COMUNICACIÓ DE TOTS ELS PORTS ESPANYOLS (1788).
 Per a Catalunya va ser molt important, va donar lloc al desenvolupament de
diferents indústries.
 Els comerciants catalans:
El port de Barcelona i altres ports catalans es van especialitzar en l' EXPORTACIÓ de
productes locals i van generar un procés de CREIXEMENT ECONÒMIC.
tenien
Molts privilegis i el monopoli sobre
alguns productes i territoris.
IMPORTAVEN
Agricultura tropical: sucre,
cacau, cafè, cotó, colorants...
EXPORTAVEN
Productes agraris i manufacturats
Que pagaven...

Unitat 1. el segle xviii

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Unitat 1. el segle xviii

Ähnlich wie Unitat 1. el segle xviii (20)

Mehr von Julia Valera

Mehr von Julia Valera (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (7)

Unitat 1. el segle xviii