1. Gaudim amb Contes
Visca la Cooperació!!
En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està
imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el
que hi ha
Està passejant per la costa, aquest diumenge, amb la seva mare i en Joan, la
seva parella, resseguint els penyals, alts i impressionants. Fa un dia de molta
calor i realment, ve molt de gust tirar-se dins l’aigua i ja té ganes d’arribar a la
platja ben solitària on van a passar el dia. En Trast va mirant-s’ho tot amb la
curiositat que el caracteritza, quan veu unes gavines que van unes darrera les
altres, amb molt d’ímpetu, semblen perseguir-se com quan ell juga a tocar i
parar amb els amics al patí de l’escola. La que va davant té al seu bec un peix
que acaba d’agafar d’allà prop, i de seguida, 4 o 5 gavines més s’han posat a
perseguir-la per agafar-li el peix. El soroll que fan, la cridòria, és ben
espectacular i en Tras s’ho mira una bona estona bocabadat, intentant trobar
un sentit a aquesta conducta tant competitiva i agressiva i que trenca la pau i
la tranquil·litat que es respira en aquest camí tant solitari
I desprès de pensar una estona, es diu dins seu "És un món ben curiós el de les
gavines, aquest en que quan algú té alguna cosa que tots volen, el més fort i
més valent s’ho pren i s’ho enduu, i així sempre tots s’han d’esforçar per
millorar i ser més forts i més ràpids. Igual seria un món ben bo si els nens
féssim el mateix"
I, de sobte... alè op! en Trast entra al món dels Nens Competidors
Està en Tras en un patí o una placeta molt gran, amb uns jocs repartits per
aquí i per allà, sense massa ordre ni organització i per tot hi ha nens i nenes
que tenen una joguina o utilitzen alguns dels jocs que estan enganxats al terra.
Tots semblen jugar ben sols i al seu voltant hi ha uns quants que s’ho volen
agafar. Cap dels nens o de les nenes gaudeix massa de res, ja que uns estan
pendents de que no s’ho agafin i els altres miren com ho poden fer per agafars’ho.
Hi ha baralles i discussions per tot arreu, i fins i tot, els més grossos de
tant en tant donen cops de puny o de peu per tal d’allunyar els altres. Veu en un
racó com una nena, molt ràpida i picardiosa, agafa una pilota que uns nens han
deixat un moment a terra mentre es barallen, i com de seguida, quan l’han
vista, surten corrents darrera d'ella. La nena cau a terra al entrebancar-se
amb una pedra i es fa mal i comença a plorar desconsoladament Deixa anar la
pilota que va a parar als peus d'un altre nen. Aquest l’agafa i surt corrent
perseguit pels altres que criden i insulten sense parar. Realment, en Tras no
veu en tot això res de divertit, més aviat el contrari, tots ells semblen ben
angoixats i capficats o en defensar-se dels altres o en mirar d’agafar les
coses. I en Tras pensa “aquest món no m’agrada, no és gens divertit això

2. d’haver de barallar-se per tot i no poder jugar amb ningú i no m’agrada gens ni
mica estar sempre pendent de que no em prenguin les coses”
Sent, de sobte, com la seva mare crida: "Trast, quines cabòries tens dins el
cap?? Estàs a punt de trepitjar un vesper.... ves amb més compte" Sorprès per
la veu de la seva mare, en Trast mira com ben prop al davant seu hi ha un niu de
vespes ben farcit. I com no pot ser d’una altra manera, en Trast es posa a
observar-lo i veu molt sorprès i encuriosit com totes elles semblen treballar
ben conjuntades, de manera ben diferent a com passava amb les gavines. Al
manco el resultat és molt evident i ben reeixit. El vesper té unes formes ben
perfectes i totes les vespes fan el que sembla ja saben han de fer, cooperant
entre elles per arribar a tenir èxit a la feina: Aconseguir unes cel·les de
formes ben geomètriques i molt ben enllaçades entre elles. En cap moment veu
que entre les vespes hi hagi cap tipus de competició o baralles, entren i surten
i fins i tot li sembla que cadascuna d’elles facilita els moviments de les altres
Llavors en Trast ho entén tot:
“Això si que m’agrada de debò!! -pensa- Si tots anem a una i col·laborem,
segur que el joc serà molt millor, ens divertirem molt més, estarem més
tranquils i ningú s’haurà de barallar o haurà de prendre res a ningú.
Compartir és molt millor que competir. I sols hem de caviar dos lletres!!”
I... ale hop! d’un gran salt, en Trast allà s’hi queda !!
Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.
http://gaudimambcontes.blogspot.com