2. Banda Sonora Original
Banda Sonora Original (BSO), Original
Soundtrack (OST), Bande Originale du Film
(BOF), Colonna Sonora, Trilha Sonora, Banda
de Sonido, i de vegades simplement coneguda
com a soundtrack , score o banda sonora.
Des d'un punt de vista musical, s'entén com a
banda sonora original aquella música tant
vocal com instrumental composta expressament
per a una pel·lícula, complint com a funció la de
potenciar aquelles emocions que les imatges
per si soles no són capaç d'expressar.
3. Música Cinematogràfica
Per música cinematogràfica s’enten tota aquella música
composta per a un film.
Es podria pensar en un primer moment que és el mateix
música cinematogràfica i banda sonora.
Açò és un error freqüent, ja que la música és part de la
banda d’imatge sonora, que funciona en paral·lel a la banda
d’imatge visual, i porta a més a més les veus i els efectes
de so.
El cinema funciona amb aquest constant paral·lelisme entre
so i imatge, i el primer és vital per a entendre la segona.
És per això que la música composta per al cinema té les
seues pròpies característiques, diferents a les de qualsevol
altre tipus de composició musical.
5. Pel que comunica (1/2)
MÚSICA NECESSÀRIA: aquella música que es
necessita perquè una escena en concret o idea
s’explique per la música.
Es tracta d’una música, ben definida i generalment
reconeixible.
Casablanca (1943)
D: Michael Curtiz
M: Max Steiner
Tres Colores: Azul (1993)
D: Krzysztof Kieslowski
M: Zbigniew Preisner
6. Pel que comunica (2/2)
MÚSICA CREATIVA: Aquella música que “a priori”
no és necessària en una escena o idea per a que
esta s’explique, però sí és benvinguda.
Es tracta d’una aportació extra del compositor, lliure i
opcional. Estableix una comunicació emocional amb
l’espectador.
Espartaco (1960)
D: Stanley Kubrick
M: Alex North
Memorias de África (1985)
D: Sydney Pollack
M: John Barry
7. Pel seu origen (1/3)
MÚSICA ORIGINAL: Aquella que ha estat escrita
expressament per a la pel·lícula, sense importar
quan.
Carros de fuego (1981)
D: Hugh Hudson
M: Vangelis
La lista de Schindler (1993)
D: Steven Spielberg
M: John Williams
8. Pel seu origen (2/3)
MÚSICA PREEXISTENT: Aquella que no ha estat
escrita per a la pel·lícula, però s’aplica en ella.
Fantasia (1940)
D: Ben Sharpsteen
M: The Sorcerer's Apprentice de Paul Dukas
2001: Odisea del espacio (1968)
D: Stanley Kubrick
M: El Danubio azul de Johann Strauss
9. Pel seu origen (3/3)
MÚSICA ADAPTADA: Música preexistent que és
arreglada, versionada o retocada per ajustar-la
en una pel·lícula.
El violinista en el tejado (1971)
D: Norman Jewison
M: Jerry Bock
Adaptada por John Williams
Hairspray (2007)
D: Adam Shankman
M: Marc Shaiman
Adaptada por Marc Shaiman
10. Per la seua aplicació (1/3)
MÚSICA DIEGÈTICA: Prové de fonts naturals que
l’espectador pot reconèixer físicament en la pel·lícula
que està veient. Per exemple, la que surgeix de
radios, equips de música, instruments tocats davant
la càmara, etc. L’escolten, la senten els personatges
del film, i el seu sentit és realista.
Casablanca (1943)
D: Michael Curtiz
M: Max Steiner
La vida es bella (1997)
D: Roberto Benigni
M: Nicola Piovani
Belle Nuit de Barcarolle de J. Offenbach
11. Per la seua aplicació (2/3)
MÚSICA INCIDENTAL: Aquella que, per definició,
no és diegètica: no prové de fonts naturals, sinò
abstractes, l’espectador no pot reconèixer el seu lloc
de procedència i els personatges no l’escolten. No té
sentit realista, s’ubica en llocs tan inconcrets com ho
són l’ambient, la psicologia o les emocions dels
personatges.
Psicosis (1960)
D: Alfred Hitchcock
M: Bernard Herrmann
Lawrence de Arabia (1997)
D: David Lean
M: Maurice Jarre
12. Per la seua aplicació (3/3)
FALSA DIÈGESIS: Recurs que permet emprar
música diegètica per a donar-li un aire molt pròxim a
la incidental, especialment amb el seu caràcter
abstracte, no realista.
Jezabel (1938)
D: William Wyler
M: Max Steiner
El porqué de las cosas (1995)
D: Ventura Pons
M: Carles Cases
Capitol: Submissió
Actriu: Anna Lizarán
13. Per la seua actitud (1/2)
MÚSICA EMPÀTICA: Aquella que produeix un
efecte pel qual la música s’adhereix d’una manera
directa al sentimient suggerit per l’escena o els
personatges: dolor, emoció, alegria, inquietud, etc.
Recuerda (1945)
D: Alfred Hitchcock
M: Miklos Rozsa
El paciente inglés (1996)
D: Anthony Minghella
M: Gabriel Yared
14. Per la seua actitud (2/2)
MÚSICA ANEMPÀTICA: Aquella que produeix un
efecte contrari al proposat per les imatges, no tant de
distanciament com d’emoció oposada.
La naranja mecánica (1972)
D: Stanley Kubrick
M: La gazza ladra de G. Rossini
Poltergeist (1982)
D: Tobe Hooper
M: Jerry Goldsmith
15. Per la seua vinculació (1/2)
MÚSICA INTEGRADA: Aquella que té un origen
creatiu a partir del guió de la pel·lícula.
El compositor pren elements concrets de l’argument o
dels personatges per a elaborar la música. La seua
existència es justifica per aspectes definitoris del guió
del film. Es aleshores quan si es deslliga la música de
la seqüència, la primera perd bona part del seu sentit i
la segona acaba sent menys explicada.
Sed de mal (1958)
D: Orson Welles
M: Henry Mancini
Los chicos del coro (2004)
D: Christophe Barratier
M: Bruno Coulais
16. Per la seua vinculació (2/2)
MÚSICA NO INTEGRADA: La música que no és integrada
naix d’un procés creatiu del compositor que consisteix en
l’escritura musical a partir d’idees generals o concretes, però
sempre a partir del seu propi criteri personal (o del director),
amb el propòsit de potenciar, reforçar, intensificar, ralentir o
simplement acompanyar.
Pot estar substituïda per una altra similiar sense que la
pel·lícula perda sentit o inclús ser aplicada en una altra
pel·lícula similar.
Love Story (1970)
D: Arthur Hiller
M: Francis Lai
Deseando amar (2000)
D: Wong Kar-Wai
M: Shigeru Umebayashi
17. Estructura Musical (1/3)
TEMA INICIAL: Es correspon amb la música que va amb els títols de
crèdit inicials. Pot ser també Tema Principal, un Tema Central o un
Tema Secundari.
TEMA FINAL: Es correspon amb la música que va amb els títols de
crèdit finals. Pot ser idèntic o una variació del Tema Inicial, o del Tema
Principal, o d’un Tema Central o d’un Tema Secundari.
TEMA PRINCIPAL: És el més important de tots els Temes Centrals.
Sols en pot haver un. Si un film té dos Temes Centrals, igual
d’importants, cap dels dos serà principal.
Vértigo (1958)
D: Alfred Hitchcock
M: Bernard Herrmann
Piratas del Caribe:
en mareas misteriosas (2011)
D: Rob Marshall
M: Hans Zimmer
El piano (1993)
D: Jane Campion
M: Michael Nyman
18. Estructura Musical (2/3)
TEMA(es) CENTRAL(s): Aquell o aquells que són més
importants dramàticament.
TEMA(es) SECUNDARI(s): Aquell o aquells que són
menys importants dramàticament. En pot haver tants com
es vullga (música per a una festa, persecució de cotxes,
una lluita...). No s’espera que l’espectador el retinga.
CONTRATEMA: És un Tema Central que existeix única i
exclusivament per la presència d’un altre Tema Central, i
una de les seues funcions és la de contradir-lo.
SUBTEMA: La submissió d’un tema a un altre, la seua
inserció dintre d’un altre dominant.
19. La guerra de las galaxias (1977)
D: George Lucas
M: John Williams
Tema Inicial = Tema Principal = Tema Final
- Star Wars Theme
Temes centrals:
- Imperial attack
- Princess Leia’s theme
- Darth Vader theme = Contratema
Temes secundaris:
- Cantina band
- Rescue of the Princess
- The throne room and End Title
20. Estructura Musical (3/3)
FRAGMENTS: Peces breus, anotacions insertades per a
puntualitzacions.
LEITMOTIF: Referència musical en forma de breus notes
que pot ser independent o derivada, i que consisteix en un
motiu musical (o fragment) relacionat amb alguna cosa
concreta.
Laura (1944)
D: Otto Preminger
M: David Raksin
21. Gràcies
Les imatges utilitzades só n prò pies, cedides o procedeixen de http://www.flickr.com/ baix
llicè ncia Creative Commons, als autors de les quals se’ls agraeix el permetre el seu ú lliure.
s
Així i tot, si consideren oportú el seu reconeixement o supressió , sols cal que ho indiquen..
Gràcies.