2. INTRODUCCIÓ
Josep Maria de Segarra i de Castellarnau (1894-1961) va ser un poeta,
un novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va ser el autor
més popular de l’escena catalana durant les dècades de 1920 i 1930.
Unes de les seves obres més importants van ser: La corona d’espines,
L’ hostal de la Glòria, El cafè de la Marina.
4. PRIMERS ANYS
Provinent d’una família de la petita aristocràcia Barcelonina, comença
el batxillerat a l´institut de Reus i l´acaba als jesuïtes de Barcelona.,
dóna a conèixer el seus versos de tema religiós o de tema històric.
Amb només 15 anys publica a la Revista Universitària.
L´any 1910 ingressa a la Facultat de Dret. Forma part de la penya
literària de l´Ateneu Barcelonès.
El 1916 ingressa a l’ Institut Dimplomático y Consular de Madrid,
però deixa als estudis per dedicar-se de ple a la literatura.
A Madrid intima amb els personatges destacats del moment i participa
en les millors tertúlies literàries.
5. CONSOLIDACIÓ COM
A ESCRIPTOR
Publica amb bona acollida Primer llibre de poemes (1914), El mal
caçador (1915) i estrena al Romea Rondalla d´esparvers (1917), també
edita Paulina Buxareu (1919)
Ortega i Gasset li proposa la corresponsalia a Berlín, accepta i recorre
Txecoslovàquia, Polònia, Alemanya o Holanda.
Poc a poc l'èxit i la popularitat arriba, durant anys aconsegueix
estrenar cada any una o dues obre amb gran èxit, amb un català
vivíssim que l´apropa al gran públic
Es converteix en un mite popular, revisa escrits tradicionals com
Poema de Nadal, El Comte Arnau..
Obté un premi per la seva novel.la Vida privada (1932).
6. LA GUERRA CIVIL
ESPANYOLA I L’EXILI
El 1936 li encomanen l'Himne de l'Olimpíada Popular. L'esclat de la
guerra civil espanyola marca un abans i un després en la seva vida i en
la seva obra.
Els seus versos satírics contra la FAI fan que es posi en perill.
Durant el 1936 i 1940 resideix a l´estranger , es casa amb Mercè Devesa
i viatja per la Polinèsia son les obres L´Equador i el Tròpics , la ruta
Blava d´aquesta època.
Al 1940 retorna a Catalunya i s´incorpora a la vida literària clandestina
Escriu El prestigi dels morts, La fortuna de Silvia i Galatea.
Comença a col·laborar en el Diari de Barcelona , La Vanguardia, per
motius econòmics però això fa que es promouen campanyes contra ell.
7. ÚLTIMS ANYS
L´any 1954 empren l´escriptura amb la Ferida Lluminosa, el Senyor
Perramont i el fiscal Requesens.
Al 1960 el govern espanyol li concedeix La Gran Cruz de Alfonso X el
«Sabio», el fet d´aceptar fa que tornin les critiques dels sectors catalans.
Al 1961 prepara la seva estància a Roma per enviar cròniques al diari
Ya i la Vanguardia, però un carcinoma li provoca una llarga agonia i la
mort el 27 setembre 1961.