1. 100 Anys d’història...
Palau de la
Música Catalana
La casa dels cants

2. VISITEM EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA AMB LA
PARAULA I LA IMATGE
Es considera aquest edifici com l’obra més important i representativa del
Modernisme a
Catalunya.
L’edifici es va construir només en tres anys.
La primera pedra es va posar el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 1905
La inauguració va ser el 9 de febrer de 1908.
Per iniciar el recorregut pensem que es va evitar separacions brusques entre
l’exterior i
l’interior. En l’edifici hi ha balcons, superfícies vidrieres, interior lluminós,
fanals...

3. PART EXTERIOR
El Palau està situat en una cantonada. La façana segueix un ritme que no es
trenca per l’angle que les uneix.
Podem distingir:
a) En l’angle de la cantonada: Hi ha un grup escultòric dedicat a la cançó
popular catalana simbolitzada per una noia. També la configuren un conjunt
de cares i personatges que representen totes les classes socials i edats:
donzelles, vailets, avis, camperols, el llop de mar, l’elegant dama....Corona
el grup escultòric la figura de Sant Jordi. L’autor d’aquesta obra fou Miquel
Blay.

4. c) Hi ha una balconada
amb columnes
revestides de mosaic.
d) També a la façana, a
la part de dalt, hi ha
un mosaic al·legòric
de l’Orfeó Català.
b) En les façanes: Destaquen els bustos
de músics com Palestrina, Bach,

5. EL VESTÍBUL I LES
ESCALES
A l’antiga entrada del Palau
hi trobem el vestíbul. Dos
fanals, com els que hi
havia a la Barcelona
d’aquella època, i dues
làmpades a banda i banda
de l’escala decoren i
il·luminen l’accés cap a la
platea i els diferents pisos.
Tot ben a punt per
començar a albirar
la riquesa i el detallisme de
la decoració, per gustar

6. SALA DE CONCERTS
És una de les sales de música més belles i singulars del món. La llum penetra
a l’interior com una perllongació de l’exterior. La fantasia crea un món de
sorprenent bellesa.
No és simplement una Sala de Concerts. És un conjunt que res no és trencat
bruscament. Hi ha un equilibri entre la part de l’escenari, o sia dels
intèrprets, i el lloc de l’auditori, com per fusionar aquests dos móns, com per
fer un sol cor entre els que interpreten i els que escolten.
Farem un petit resum d’aquestes dues parts:
a) La part de l’escenari (hemicicle) consta de:
Orgue. Presideix l’escenari.
18 muses. El contrast entre el bust escultòric
de pedra blanca i la resta del cos de mosaic
ceràmic que porten vestits exòtics i bells

7. Dos grups escultòrics en pedra blanca. El de l’esquerra
representa la música popular catalana simbolitzada per
Clavé i la seva cançó Les flors de maig amb el fons d’un
salze, famosa cançó que deia: Sota d’un salze seguda
una nina / trena joisa son ric cabell d’or.
El de la dreta representa la música universal simbolitzada
per Beethoven i la al·lusió de la cavalcada de Les
Valquíries de Wagner.

8. b) La part dels oients (sala):
Té una capacitat per unes dues mil persones.
Consta d’amplis finestrals ornamentats amb garlandes de flors i els escuts de
Catalunya i de Sant Jordi.
Destaca la claraboia central d’una gran bellesa formada amb vidre emplomat
multicolor en que hi han representats uns rostres femenins en la part del
perímetre de la claraboia.
Penetra la llum per l’abundància
de finestrals i que va canviant de
tonalitat en la mesura que avança
el dia.
Les aranyes que pengen del sostre
semblen