1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Sofia
Adrenalina
Ja me havia sentit alguna vegada d'aquesta forma, no me’n recordo concretament quan però
aquest sentiment de papallones en la panxa es difícil d'oblidar. Segur penseu 'Està enamorada
i es per això que sent papallones' però en realitat són un altre tipus de papallones, són aquelles
que t'apareixen amb la adrenalina, com quan una muntanya russa accelera del tot o quan
somnies que et caus o fins i tot quan mires avall des de grans altures. Hi han algunes persones
que la busquen a propòsit perquè els hi agrada sentir com la sang els hi circula cada vegada
més ràpid per les venes, com un sospir sembli que duri 10 anys, com s'omplen d'energia i
senten que dominen les situacions, eufòrics, bojos. Aquella nit, una nit d’excessos, música i
moltes imprudències, jo era una d'aquelles persones, em sentia una oportunista de la
desesperança, mentre mes m'oferien, menys em conformava, volia més i més, volia esborrar
tots els records que em contaminaven tant la consciencia, volia oblidar... I quina millor manera
de fer-ho que amb una mica de diversió perillosa? Havia agafat la moto: aquesta inconsciència
no va ser molt heroic, va ser una mica més aviat, malalt, però era impressionant lo be que es
sentia el vent en la meva cara combinada amb totes aquelles llums que creaven dissenys i
estructures amb colors que mai hagués pogut imaginar; de sobte, tots els colors d'aquelles
magnifiques llums van desaparèixer en el lloc d'una altre molt potent i blanca acompanyada
d'un clàxon constant que sonava una mica desesperat, com si volgués causar una reacció en
mi, però jo no vaig fer-ho, tot i voler, no podia. La meva inconsciència per trobar adrenalina i
oblit em va portar al límit i fins I tot, sobrepassar-lo. De sobte el clàxon va callar entre tanta
fantasia i imaginació de la meva ment, però per altre banda, la llum blanca va restar enllà, tan
calma i pacient i totes aquelles sensacions boges van desaparèixer de dintre meu, em sentia
en pau amb mi mateixa, serena com mai abans; al cap i a la fi, la meva finalitat era poder
sentir-me així de bé, però dubto molt que desitges aquell fi.